II
En Joram va decidir que Tarhassan era un món bonic tant
de nit com de dia.
Mentre ell i el seu equip solcaven el cel de la ciutat
de Nehass, tenia una vista de tots els llums i edificis. Els tarhassanians
estaven òbviament orgullosos de les seves acolorides llums: Un veïnat tenia
llums de color verd, un altre d'un groc ataronjat; El districte financer tenia
edificis que s'elevaven a una alçada de seixanta o vuitanta pisos, amb les
seves corbes arquitectòniques i les seves cantonades bisellades subtilment
il·luminades de blau.
No obstant això, en la foscor no podia veure totes les
activitats civils que havia vist en el seu trajecte a l'apartament d'en Cherek,
la construcció de durs búnquers d'artilleria, la perforació de la infanteria,
la col·locació de llocs de vigilància en edificis alts, tots els preparatius
del planeta per a la guerra.
De fet, només podia gaudir d'una part de la vista
nocturna, enganxat com estava al seient del darrere de l'speeder. En Cherek
havia insistit a controlar el vehicle, i Livintius havia cridat -Seient
d'artilleria!- Quant es van acostar al vehicle. D'aquesta manera, Livintius
tenia una mena de dret a seure al seient de passatger davanter, així que Joram
i Mapejador es van haver de prémer al costat de la Tínian al seient del darrere.
El seient del darrere estava més aviat ple. L'speeder
era un model compacte amb potents motors, però tenia un compartiment per a
passatgers pensat per a dos adults a la part davantera amb les bosses de la
compra a la part posterior.
Joram va dir:
-On anirà la Renkel?
-Eh?- Va dir en Cherek.
-No hi ha molt espai per a un ostatge aquí darrere. Com
de gran és el maleter?
-No hi ha maleter,- va dir en Cherek. -El vam llogar
per la velocitat.
-I l'estil,- va afegir en Livintius. -Els agents
d'Intel·ligència haurien de tenir estil.
-A més,- va dir en Cherek, -ella no és un ostatge. És
una presonera de guerra.
-Llavors on anirà la presonera?
Cherek i Livintius es van mirar.
-Sobre les vostres cames?- Va dir en Cherek.
-No ho crec,- va dir en Joram.
-Sóc el líder de la missió i dic...
-Votarem al respecte, com sempre. Però som tres aquí
darrere, i som nosaltres els que la portarem a sobre de les cames, així que
predic que tots votarem en contra. -Joram va rebre una afirmació instantània de
Mapejador i, després d'un moment de consideració, la Tínian també fer que sí
amb el cap. -Ho veus?
En Cherek sospirà molest.
-D'acord. Posarem la Tínian aquí davant entre Livintius
i jo. Llavors poden portar a l'ostatge...
- Presonera de guerra, -va corregir-lo en Livintius.
-... Presonera de guerra entre vosaltres. D'aquesta
manera tothom anirà igual de còmode. Ah, ja hi anem.
En Cherek portà els comandaments cap endavant i va
llançar l'speeder en caiguda lliure. Joram es va agafar als cinturons de
seguretat. El mantenien segur però deixaven el seu estómac surant de manera
alarmant dins del seu cos. El sòl s'anava fent més gran a tota velocitat mentre
s'acostaven, amb el seu speeder convertint-se en segons de petita joguina a un vehicle
veloç.
En Joram va mirar a Mapejador; el soldat s'agafava al
seu cinturó amb una mà i al seient davanter amb l'altra, i la Tínian s'agafava
desesperadament a ell.
Llavors el món es va inclinar de nou, i els speeders
cap als que anaven caient es van convertir en speeders que s'apropaven ràpidament
cap a ells. En Joram va sentir com tremolava l'speeder quan el seu casc va
rascar el terra. Estaven derrapant, convertint al món més enllà del parabrisa
en una espiral de llums oscil·lants i tremoloses.
Finalment, estaven aturats.
-Bona feina,- va dir en Livintius. -Bastant prop d'una
plaça d'aparcament.- L'envellit acadèmic semblava calmat, encara que la seva
pell estava envermellida. Aviat va començar a recuperar el seu to normal.
Estaven en un carril per a speeders, aparcats en un
angle incorrecte a un metre de la vorera. A l'altre costat hi havia un edifici
residencial. Encara que petit segons els estàndards de Coruscant, s'elevava
prou com per elevar-se sobre els edificis adjacents, uns vint pisos almenys, i
tenia un cartell a la part frontal en què es llegia "Torres Liezder".
Un moment després, les lletres van desaparèixer i van
ser reemplaçades per "Confort de Coruscant a preus de Tarhassan".
-Vaig a vomitar,- va dir la Tínian.
-Espera fins que tornem al meu apartament,- va suggerir
en Cherek.
-Ara, hem de... Quin és el següent punt, Livintius?
-Punt U, entrar a l'edifici sense ser vistos. Dos,
eliminar a qualsevol que ens vegi. Significa això que els hem de matar?
-Si és absolutament necessari.
En Livintius va deixar anar un sospir de satisfacció.
-Tres, descobrir quin apartament pertany a Zazana
Renkel. Quatre, dirigir-s'hi. Cinc, entrar a l'apartament.
-Sis, determinar si la Renkel està allà. I ara la cosa
es divideix. Si està allà...
-És suficient de moment,- va dir en Cherek. -Comencem
amb els detalls operatius. Entrar sense ser detectats.
- Està allà,- va dir en Mapejador.
-Podem simular ser reparadors de comlinks,- va dir la
Tínian. -Necessitem aconseguir uniformes de servei. Entrem al vestíbul i li
diem al personal de seguretat que la Renkel ha informat sobre una fallada en el
Comlink.
-I ella truca amb el seu Comlink per negar-ho,- va dir en
Livintius.
En Cherek va moure el cap.
-Tornem un pas enrere. Abans d'això, tallem
l'electricitat de l'edifici perquè l'avaria del Comlink sigui plausible.
La Tínian ho va considerar.
-Llavors hauríem de ser electricistes, oi?
-Està allà,- va dir Mapejador de nou. Estava
assenyalant a través del parabrisa de transpariacer de l'speeder. Una dona
alta, prima, de cabell fosc i vestida amb un uniforme blau fosc amb una franja
taronja, estava a trenta metres de l'edifici i s'apropava amb pas ràpid.
-Sí, sí,- va dir en Cherek. -Livintius, quan ella entri,
arriba al Punt Sis i a la branca "Encara no està a casa". Ara, com
arribem als controls d'energia de l'edifici?
-Però podem capturar-la ara,- va dir en Joram.
-Què, i arruïnar el pla?
En Joram va grunyir per a si mateix, en una creïble
imitació d'un rancor.
-Mapejador, vés a agafar-la, procediment estàndard.
-Gràcies,- va dir Mapejador. L'alleujament en la seva
veu suggeria que li havien commutat una sentència de mort. Va prémer el botó
que havia al costat d'ell i la porta de l'speeder es va obrir.
-Espera, espera,- va dir en Cherek.
Mapejador no va esperar. Es va descordar el cinturó i
es va deixar anar de la Tínian, i llavors es va dirigir cap a la dona.
En Joram va donar un cop d'ull al voltant. Hi havia
vianants a banda i banda de la calçada, però cap a quaranta o cinquanta metres.
Desenfundà el seu blàster d'Intel·ligència (la seva arma principal, no
l'oculta) i la va col·locar en mode d'atordir.
-No pot fer-ho,- va dir en Cherek. -No pot fer malbé el
pla que hem passat tant de temps ideant. Així es genera anarquia i confusió.
-Té raó,- va dir la Tínian.
-Està vostè demostrant una clara tendència a la
rebel·lió i l'agressió- va dir en Livintius.
La Tínian semblava pensativa.
-Una dieta desequilibrada podria estar contribuint a la
seva mala actitud, Joram.
Joram els va ignorar. A la vorera, Mapejador i la dona
estaven junts. Mapejador gesticulava com un turista perdut, un paper que ja
havia interpretat. En Joram va afermar el seu blàster a la finestreta de l'speeder
i va prémer el gallet.
Un raig de llum va impactar en el tors de la dona. Es
va doblegar en un espasme i va començar a caure cap endavant.
Mapejador la va agafar, posant els braços de la dona en
les seves espatlles, agafant-la com si fos una amiga que ha begut massa.
Parlant encara, Mapejador la va arrossegar fins a l'speeder.
En Joram va amagar el blàster i es va fixar en els
possibles testimonis. Alguns d'ells havien escoltat el soroll del blàster i
miraven al voltant. Dos, no massa lluny, miraven a Mapejador i la dona
inconscient amb certa confusió. Però no hi havia evidències per convèncer-los
que s'estava cometent un crim.
-Tínian, necessita anar al seient davanter.
-D'acord.- Va sortir del que semblava un tràngol
momentani. Va sortir per la porta de Mapejador i es va moure fins a la porta de
passatger del davant. -Livintius, deixa'm entrar.
El vell falleen la va obrir i es va quedar dempeus
mentre Mapejador arribava a l'speeder.
-Això és molt irregular.
-Seient d'artilleria!- Va dir la Tínian. La seva cara
es va il·luminar amb un somriure victoriós.
-Au, maleïda sigui.- En Livintius va tornar a l'speeder
i va prendre el seient central. La Tínian va saltar després d'ell, amb aire
satisfet.
Mapejador va entrar la dona a través de la porta
oberta. En Joram la va arrossegar al costat d'ell; Mapejador va entrar i va
tancar la porta.
-Llestos per sortir, -va dir en Joram.
Amb un grunyit, Cherek va tornar l'atenció als
controls. En un moment estaven en l'aire.
-Joram, vaig a informar sobre la seva insubordinació i
insolència al nostre superior quan tornem al pis franc. I sortirà d'aquí amb
una taca negra en el seu expedient. O pot prometre no contravenir les meves
ordres o els plans ideats per aquest comitè mai més. Què decideix?
-De manera que la meva experiència i iniciativa, que li
han estalviat hores i han reduït el perill per a la seva unitat, no signifiquen
res per a vostè.
-No, no signifiquen res. No és el nostre igual
intel·lectual. La seva experiència és òbviament irrellevant i la seva
iniciativa no és res més que rebel·lia. Ara, pot obeir o marxar a casa
deshonrat. Què decideix?
En Joram va tancar la mandíbula. Volia que Cherek l'enviés
a casa. Potser així evités acabar mort.
Però llavors Cherek, Tínian i Livintius arruïnarien la
missió i acabarien presos o morts. Potser Mapejador també. En Cherek no havia
dit res sobre enviar a Mapejador de tornada. I si ordenés a Mapejador que es
quedés, el lleial i determinat soldat clon podria sentir-se obligat a obeir.
-I bé?- Va repetir en Cherek.
Finalment Joram va poder obrir la mandíbula de nou.
-D'... acord,- va dir ell. -Ho prometo.
-No n'hi ha prou. Vull la seva paraula d'honor. Repetiu
les meves instruccions per saber que estem tots en el mateix punt de l'agenda.
El coll d'en Cherek semblava molt vulnerable. Joram
podria agafar-lo, donar un gir a la cap de l'home i trencar-lo. Li havien
ensenyat a fer-ho.
Cada paraula era com una pedra que havia de tossir des
les seves entranyes.
-D'acord. Dono la meva paraula d'honor que no contravindré
les seves ordres directes o els plans decidits per aquest... comitè.
-És suficient,- va dir en Cherek. -Per ara.
-No sé on és,- va protestar la dona.
Estava en una de les cadires de l'apartament llogat d'en
Cherek, i lligar-la allà hi havia estat tota una gesta. L'ondulat mobiliari no
tenia llaços, forats, potes o altres components que permetessin que les cordes
es quedessin ben lligades, de manera que en lloc de cordes van haver de fer
servir cinta adhesiva ampla. Capa sobre capa d'aquesta cosa adherida a les
seves extremitats sobre els mobles. I més capes sobre el seu front, mantenint
el seu cap contra el tou respatller.
La Zazana Renkel era una dona atractiva, va decidir en Joram,
no una bellesa d'holodrama sinó del tipus
qualsevol-home-que-treballés-amb-ella-se-sentiria-atret, amb uns ulls marrons
foscos i una forma d'expressar-se que suggeria intel·ligència. Feia el que
podia per dissimular el fet que estava molt espantada.
Per descomptat que estava espantada. En Joram també
estaria espantat si estigués sent interrogat per cinc llunàtics emmascarats.
Les màscares eren unes de goma barata que havia comprat
Livintius. Totes tenien la mateixa cara, un conjunt de trets masculins amb
marques de guerra horitzontals vermelles, grogues i negres. Livintius va dir
que representaven un heroi dels melodrames de Tarhassan. Així que a més de la
resta de coses, els espies estaven interrogant la dona amb la cara d'un dels
icones culturals locals.
-No faci veure que no sabia que l'Edbit era de la
Intel·ligència de la República,- va dir en Cherek.
Els ulls de la Renkel es van obrir com plats.
-Què?
En Joram va sospirar en silenci. De cua d'ull, va veure
com Mapejador es donava de cops de cap contra la paret.
-No ens importen massa els mentiders.- En Cherek va
respirar profundament i va expirar com si expulsés els dimonis de la irritació.
-Però potser li perdonem la vida si ens diu on l'estan interrogant.
-Jo no... jo no... de veritat que no...
-Au, vinga,- va dir en Cherek. -No em digui que no va
aconseguir lloances i una gran recompensa per lliurar a l'únic agent
d'Intel·ligència de la República del seu planeta.
-Però...
En Joram va agafar a Cherek per la camisa i va estirar-lo,
arrossegant a l'home pel curt passadís fins al dormitori. En Cherek va deixar
anar un prolongat -Ei...- mentre era arrossegat.
FI
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada