Resistència Rebel (XI)

Anterior

CAPÍTOL 11

Borleias

En Tam va despertar en un llit d'hospital.

Una altra vegada.

No li agradava. Li passava massa sovint.

Aquest cop li feia mal l'espatlla esquerra, i va recordar el que havia passat. La primera vegada que un membre del personal mèdic va passar a prop del seu llit, li va fer senyals i li va dir:

-Puc enviar un missatge?

-Abans hi ha algú que vol veure'l.

Minuts després, uns visitants van aparèixer apartant les cortines blaves a un costat. En Tarc va avançar fins a situar-se al costat d'en Tam. En Wolam es va acontentar amb romandre davant del llit, somrient. I la directora d'Intel·ligència, Iella Wessiri, es va col·locar entre ells.

-Quin braç t'han ferit? -va preguntar en Tarc.

-No, no, no, Tarc. Hi ha un protocol -En Tam li va dirigir una mirada burleta-. El visitant més important o el que tingui menys temps a causa del seu treball, parla primer. Qui és?

-Jo -Va dir ràpidament en Tarc.

-Intenta-ho de nou.

-Bé, suposo que ella...

-Això està millor.

La Iella va somriure al noi.

-Estava disponible, així que vaig pensar passar-me per aquí en persona per donar-te algunes notícies. Ahir a la nit vas fer una cosa molt important. Vas impedir que un espia yuuzhan vong escapés amb una informació molt, molt important.

-Informació que vostè no volia que tinguessin. A diferència del material que jo els vaig lliurar.

La Iella va assentir, poc contrita.

-Quina informació? -Es va interessar en Tam.

-No hauria de dir-t'ho. I tu no hauries preguntar-ho.

-Crec que puc imaginar-m'ho -Quan va estar controlat pels yuuzhan vong, havia robat els informes d'un projecte que estaven desenvolupant a la base, alguna cosa relacionada amb una superarma i que consistia en enfocar un làser a través d'un gegantesc vidre Lambent, un cristall vivent normalment biodissenyat pels yuuzhan vong. L'espia que torturava al bothan li preguntava per aquest vidre, suggerint que ell sabia on es trobava emmagatzemat. Però allà no hi havia cap vidre Lambent gegant... només les restes d'una espècie de maqueta.

-I la veritat és que no existia tal vidre. Era un frau. Tot el Projecte Llança Estel·lar havia de ser un frau. En un moment de claredat, es va adonar que el Projecte Llança Estel·lar no era mes que un anell col·locat al nas del comandant yuuzhan vong per poder-lo estirar i arrossegar en la direcció desitjada.

-I què t'imagines? -va preguntar la Iella.

-No hauria dir-li. I vostè no hauria de preguntar-m'ho.

-Bon noi.

-Com està el bothan?

-Viu. Encara que sense la teva intervenció, probablement no ho estaria. Es troba uns quants llits més enllà, després podràs parlar amb ell si els doctors ho aproven. De tota manera, només volia donar-te les gràcies.

-Encantat d'haver pogut ajudar. Menys la part del dolor.

Quan va marxar, en Tarc va dir:

-Han estat parlant de tu.

-I què han dit?

-Que estàs tan boig com un mico-llangardaix per saltar tu sol sobre un guerrer vong.

-I tu què dius?

-Bé... Mai he vist a un mico-llangardaix.

En Tam fer que sí amb el cap. Bona resposta.

-Vinga, noi -En Wolam li va fer un senyal a Tarc-. Aquest mico-llangardaix necessita descansar. Seràs el meu operador d'holocàmera fins que es recuperi.

-Bé -Va acceptar en Tarc-. Faré els enregistraments que ell no s'atreveix a fer.

-Però no em gravis a mi -En Tam li va tirar el coixí.

Va sentir com en Tarc reia dissimuladament, i llavors es va deixar surar en el somni una vegada més.

Coruscant

En Luke va despertar en la foscor, desorientat per la falta de vistes i olors familiars, però confortat perquè la Mara estava al seu costat. De fet, en veure-la al llit amb ell, va recordar on i com estava.

-Has acabat la guàrdia? -va murmurar.

-Exacte -Repenjà la barbeta en la seva espatlla, com si fos un coixí-. Torna't a dormir.

-Hauria d'aixecar-me.

-No vull que t'aixequis. Les notícies són dolentes.

-Quines notícies?

-Pregunta-li als científics.

-Hem passat tant de temps a baix, en les ruïnes -va explicar la Danni-, que no vam tenir oportunitat de prendre totes les lectures que necessitàvem.

Abans de seguir, va badallar. I va semblar avergonyida que el seu esgotament l'hagués traït.

Luke, Danni i Baljos s'havien reunit a la sala de control del Complex. Els dos científics semblaven cansats, encara que ara disposaven de prou aigua dolça per poder banyar-se i rentar la roba, així que tenien millor aspecte del que van tenir durant molts dies.

-Quines lectures? -va preguntar en Luke-. Cada vegada que us miro, esteu prenent lectures.

* * *

-Hem estat prenent sobretot lectures biològiques -li va explicar en Baljos-. Lectures del flux d'energia electromagnètica, proves químiques de les fonts d'aigua i menjar... aquest tipus de coses. Però, fins fa poques hores, quan en Kell i en Rostre van pujar a les teulades i van col·locar algunes holocàmeres i equips d'observació, no havíem pogut realitzar enregistraments astronòmiques.

En Luke va arronsar les espatlles.

-I què heu esbrinat?

-Les lectures gravitacionals suggereixen que ara estem més a prop del sol de Coruscant -va respondre la Danni-. L'òrbita planetària ha canviat.

-La temperatura atmosfèrica és diversos graus superior a la que hauria de ser en aquesta època de l'any -va afegir en Baljos-. Era la impressió que tenia dels resultats de les nostres unitats manuals, però no hi havia manera de saber-ho si només es tractava d'un canvi estacional. I no ho és, hi ha molta més humitat de la deguda en l'ambient. Massa. L'anàlisi espectroscòpic per làser dóna lectures similars a una distància considerable. Mestre Skywalker, crec que el gel polar s'està fonent.

-Digues Luke. Només Luke -Es va tirar enrere, arrufant el gest-. És un efecte de la terraformació del món que estan realitzant els vong?

La Danni va assentir.

-Jo l'anomenaria «vongformació». És molt més ràpida, més brutalment eficaç que les nostres tècniques equivalents.

-Hi ha cap bona notícia?

-Alguna.

La Danni va assenyalar a una de les tres pantalles d'ordinador. Mostrava la imatge d'una holocàmera situada a la teulada d'un edifici. Fragments d'una cosa semblant a fulles voleiava mogut pel vent.

-Estem veient la mort d'algunes de les plantes de vongformació. L'herba i els fongs explosius amb els que van començar a foradar la superfície dels edificis s'estan morint. No sabem si això significa que no s'han adaptat bé en aquest ambient o que, simplement, només eren el primer pas del procés de vongformació, el primer de molts. El doctor Arnjak sospita això últim.

-Vostè el coneix com «El Noi Científic» -va aclarir en Baljos.

-Així que pot ser una bona notícia... o no -va sospirar en Luke.

En Baljos va assentir.

-Exacte. Però tenim altres notícies una mica menys ambigües -va assenyalar les altres dues pantalles, una plena de gràfics, mapes i textos; l'altra dividida en vuit imatges d'holocàmeres, fotos fixes de guerrers yuuzhan vong excavant a través de runa, realitzant exercicis d'entrenament, alineats en disciplinades fileres...

En Luke les va contemplar fixament. La informació de la primera pantalla semblava relacionada amb la proporció de gasos a l'atmosfera.

-Què vol dir exactament?

-La proporció de gasos tòxics a l'atmosfera s'ha estabilitzat bastant. O són pitjors en algunes altituds específiques, però la seva proporció no està augmentant. Crec que això està relacionat amb l'acció biològica que les plantes de vongformació estan realitzant sobre el durciment i els metalls. Significa que els vong no intenten convertir l'atmosfera en alguna cosa verinosa per a nosaltres, i això incrementa les oportunitats de supervivència de... bé, de les persones que segueixen vives aquí baix.

-Alguna cosa és alguna cosa, suposo -En Luke mirà als científics-. I l'altra pantalla?

-Recordes que vam portar uns petits androides capaços de camuflar-se com fongs, molsa i aquestes coses? Hem estat deixant-los en les zones on els vong patrullen més intensament. Estan seguint aquestes rutes molt a poc a poc i transmetent. Aquest és el nostre primer joc d'imatges. Encara no ens han dit molt, però creiem que algun dia ho faran.

-I que heu obtingut de les dades atmosfèriques?

La Danni i en Baljos van intercanviar una mirada, i en Luke va poder llegir moltes coses en ella. Ja havien arribat a algunes conclusions, només estaven intentant decidir quines oferir i en quin ordre.

-Li hem estat donant als supervivents la impressió que les forces de la Nova República tornaran i recuperaran Coruscant -va explicar la Danni.

En Luke va assentir.

-Aquest és l'objectiu.

-Però no creiem que hi hagi un Coruscant al qual tornar. Quant de temps trigarem? Un any? Cinc? Deu? Quan les nostres forces arribin, Coruscant serà un altre planeta. Un planeta yuuzhan vong.

-Això no ofereix molta esperança als supervivents.

-Per això creiem que hauríem de canviar d'enfocament -va intervenir en Baljos-. Hauríem d'ensenyar als supervivents com sobreviure en aquest món... aquest món alienígena. No necessàriament perquè lluitin al nostre costat quan arribi l'atac definitiu, sinó simplement perquè puguin sobreviure. Potser escapar. Analitzarem les noves formes de vida que trobem, les introduïdes pels yuuzhan vong, i els hi ensenyarem quines són comestibles i quines no. I també els hi mostrarem com trobar aigua potable.

-O com blindar complexos sencers -va afegir la Danni-, perquè els vong simplement mai arribin fins a ells.

-Si fem tot això... -En Luke meditar llargs segons-. Si fem això, estem admetent que hem perdut.

-De totes maneres, ja hem perdut Coruscant -va assegurar la Danni-. Però no la guerra.

-No puc acceptar-ho -una flamarada de ràbia va calar dins d'en Luke, però la va calmar ràpidament-. Esteu suggerint que tota aquesta missió és un fracàs?

-No, no és un fracàs -La Danni va sospesar les seves paraules amb compte-. Simplement, la missió no quadra amb la realitat que hem trobat. És com qualsevol investigació científica. Tu observes les proves, proposes una teoria que les expliqui i poses la teoria a prova... i en la majoria dels casos, la teoria ha de ser revisada. Arribem a les veritats pas a pas... encara que de vegades siguin vacil·lants o calgui donar-ne algun enrere.

-Com l'entrenament Jedi.

-Exacte.

En Luke va sospirar.

-He de pensar-m'ho.

* * *

En Luke seguia pensant-s'ho dos dies després, quan va sortir amb Rostre i Bhindi a la recerca de vehicles útils.

Ja no es movien sempre amb armadures yuuzhan vong. Ara que tenien una base d'operacions fixa i menys necessitada de patrullar en grup a través de territoris desconeguts, en Luke sovint es conformava amb vestir robes civils; eren molt més lleugeres i còmodes que les armadures extraterrestres, sobretot per moure's en l'atmosfera progressivament humida dels nivells més baixos de Coruscant. Kell i Rostre eren les excepcions... Deixant de banda com de terriblement elegants que deien estar amb armadura, insistien de portar-la durant totes les missions, competint per veure quin dels dos es rendia abans i admetia la seva incomoditat.

Amb els objectius inicials complerts -tenir una base estable i interactuar amb la població local no yuuzhan vong-, podien començar a planejar la seva eventual sortida del planeta.

La seva inserció no hi havia inclòs un vehicle de sortida perquè sabien que, atesos els milions de vehicles que existirien en diferents estats de conservació, podrien trobar, recuperar o robar-ne un en bon estat... o, amb l'ajuda de la Tahiri, potser fins i tot una nau yuuzhan vong.

La lògica dictava que hi hauria milers, si no milions, de vehicles adequats entre el desastre en què s'havia convertit Coruscant. El truc era a trobar-los, atès que tots els vehicles visibles des de l'aire havien estat metrallats i destruïts pels coralites. Només els que estiguessin ocults o enterrats tenien alguna oportunitat d'estar intactes.

I de moment, tot i haver descobert centenars de vehicles, cap reunia les condicions adequades per a servir-los com a mètode d'escapament. Havien descobert innombrables aerotaxis, nombrosos caces estel·lars destrossats, les restes d'un hangar amb un transport de tropes -i les seves tropes- aixafats sota incalculables tones de runa d'un edifici caigut. En Luke va calcular que, amb un mes de treball, podrien reunir suficients parts de diversos caces destruïts com per acoblar-ne un que fos funcional i que els tragués del planeta quan arribés el moment.

Era un fracàs més que carregar sobre les seves esquenes. Ara es trobava assegut en el marc d'un finestral, en el cinquantè pis del que una vegada fos una oficina de reclutament del comandament de la flota -mentre en Rostre i la Bhindi s'esforçaven per reviure l'ordinador del local-, contemplant els cavernosos canons que un cop fossin les populoses carrers de la ciutat i preguntant-se per què s'havia molestat a participar en aquella missió.

El seu fill Ben estava a anys llum de distància, ocult -dels yuuzhan vong, però també d'ell-, en una base secreta Jedi a les Goles, una regió de l'espai envoltada de forats negres. La Mara hauria de qüestionar la seva competència. Els Jedi, als que desitjava inspirar i unir en aquella atrevida missió en el territori més fortament controlat pels yuuzhan vong, perdrien la seva fe en ell.

Una cosa va cridar la seva atenció, una estranya sensació que algú l'observava, i va estudiar les profunditats plenes de runa que havia estat simplement mirant.

Des de l'altre costat de l'avinguda, més o menys a la mateixa altura que ell, algú el contemplava fixament a través d'un finestral. En aquesta distància, uns cent metres, en Luke no podia assegurar que es tractés d'un home, un humà, però creia que si. Un home molt pàl·lid. En Luke va buscar els seus macrobinoculars i els va centrar en la figura.

I va veure una cara mig-estranya, mig-familiar.

L'home era pàl·lid, sí, amb un cabell fosc i arrissat, ulls d'un blau profund i un nas prominent, que li va fer pensar en la vella aristocràcia. Jove, de tot just vint anys, si és que els tenia. Vestia una mena de kilt, també de color pàl·lid, que portava embolicat a la cintura i una mica brillant en diversos punts del cos: guants sense dits, una mena de plaques metàl·liques en colzes i genolls... Si es tractava de peces d'una armadura, resultaven molt inadequades. Inclinava el cap com si l'hagués estat movent mentre el mirava.

En Luke coneixia aquella cara, però no podia situar-la, no podia posar-li un nom. De fet, era més fàcil no pensar-hi.

Quan els seus ulls es van trobar, l'home va somriure. Era el somriure d'un nen captivat per com de meravellós que resultava arrencar les potes dels insectes.

En Luke va descobrir que podia sentir-lo en la Força, i podia fer-ho fins i tot sense estendre's cap a ell. Era com una llum resplendent dins de la Força, una torxa enmig de la foscor... una torxa de foscor, però no li va importar gaire.

Va sentir que es quedava sense respiració, com si el sostre s'hagués ensorrat lentament i dipositat dues tones de durciment sobre el seu pit mentre estava distret.

Va mirar cap a Rostre i la Bhindi. Havien aconseguit reviure l'ordinador, i la brillantor de la pantalla acoloria les seves cares de blau. La Bhindi va extreure una datacard del terminal i va emetre un grunyit de satisfacció. Tots dos eren completament aliens al que en Luke estava veient o sentint.

Aquest va saber que, quan tornés la seva atenció al distant finestral, l'home pàl·lid ja no estaria; era un dels trucs més vells dels directors d'holodrames de misteri o sobrenaturals. Però quan va tornar a mirar pels macrobinoculars, l'home encara hi era, immòbil.

En Luke va intentar obrir el finestral. Tot el que havia de fer era avançar per la passarel·la que ara s'estenia entre el seu edifici i l'altre. Podia caminar fins a ell i fer-li algunes preguntes. Però un feble timbre d'alarma -la seva habilitat de pilot per captar i memoritzar detalls topogràfics- el va treure de la boira en què s'havia convertit la seva ment.

No existia cap passarel·la. Si feia un pas endavant, cauria al buit.

El somriure de l'home es va fer més ampli. Va donar un pas lateral i va desaparèixer de la vista.

En Luke va sentir que s'alliberava d'un gran pes. Podia tornar a respirar.

-Heu acabat vosaltres dos? -va preguntar.

En Rostre el va mirar i va arrufar les celles.

-Et sents bé, Luke?

-No. Tenim problemes. Anem-nos-en.

La Bhindi es va aixecar.

-Si dius que tenim problemes, hem acabat.

* * *

En Luke, Rostre i la Bhindi es van ajupir en el cràter del que havia estat la cantonada d'un gratacels, el mateix gratacels en el qual, minuts abans, es trobava l'home pàl·lid. Estaven vint pisos per sobre d'aquell en què veiés la figura, i els tres tenien els seus macrobinoculars enfocats al finestral pel qual Luke va estar a punt de saltar minuts abans.

La sala més enllà del finestral era plena de gent. Vestien amb parracs, encara que alguns no portaven res a sobre, excepte fang ressec i sang. Una llum en els seus ulls suggeria que prenien estimulants i els havien pres durant dies o setmanes. Estaven arrasant l'oficina de reclutament, destruint el mobiliari, enderrocant les parets, en un descontrol on la violència es dirigia cap a tot i cap a res al mateix temps.

-Què són? -va preguntar la Bhindi-. No semblen supervivents típics.

-Potser siguin els caníbals dels quals va parlar en Yassat -va apuntar en Rostre-. Els vas sentir arribar, Luke?

-Una cosa així -va contestar en Luke-. Vinga, baixem.

* * *

Van trobar la sala en la que en Luke veiés l'home pàl·lid. Havia estat el saló principal d'una suite d'hotel, possiblement desocupada des de la caiguda de Coruscant. Els finestrals, que arribaven del terra al sostre, proporcionaven una meravellosa vista de Coruscant... si s'estava prou amunt, és clar.

En Luke podia sentir-la. Era una punxada a la Força, la mateixa que el perseguia des que va arribar a Coruscant. Però això no era el que més atreia la seva atenció.

Eren els finestrals. Per les seves dimensions. Estava segur que l'home pàl·lid havia estat dempeus davant d'un d'ells.

I l'omplia, des del terra al marc.

I aquells finestrals mesuraven tres metres d'altura.

-Estàs cansat -va afirmar la Mara-. I això et fa més susceptible als poders de la Força. Va aconseguir manipular-te, d'acord, però un cop dormis i descansis una mica, seràs capaç d'enfrontar-te a ell.

La Mara, excepte per les seves dots d'observació i els seus estudis de psicologia, sabia poc sobre com consolar els ferits. I la majoria del que sabia, ho havia après des del naixement d'en Ben. En Luke necessitava consol poques vegades, la seva saviesa i el seu humor sempre li servien d'armadura contra els cops de la vida. Però, en ocasions, els esdeveniments travessaven aquesta armadura: el segrest d'en Ben, la mort de l'Ànakin Solo... i ara aquesta estranya visió d'algú que el manipulava perquè donés una capbussada letal. I, en aquestes ocasions, poc podia fer la Mara, excepte estar al seu costat, actuar com una àncora a la qual ell pogués aferrar-se.

-Crec que no -va rebutjar en Luke-. Sé que el meu cansament li va facilitar transmetre'm tota aquesta desesperació a través de la Força, però també sé que és molt poderós. I sé que he vist la seva cara en algun lloc. Jo... -La resta de la frase es va perdre en un badallar.

La Mara el va mirar amb duresa.

-Ho sé, ho sé, estic cansat i necessito dormir -badallà-. Cansat i, he d'admetre-ho, espantat que alguna cosa pugui introduir-se furtivament en mi i plantar en la meva ment un suggeriment basat en la Força com si fos un simple addicte sense resistència, ni entrenament.

-Cansat i ferit en el teu orgull.

Ell va somriure obertament.

-Bé, potser...

-Dorm una mica, granger. Et sentiràs millor, i pensaràs millor, quan les teves cèl·lules d'energia es recarreguin.

-Tens raó.

Segons després, en Luke dormia i respirava amb regularitat. Però la Mara va seguir desperta molt de temps, amb els seus propis sentits estesos, alertes, concentrats en descobrir qualsevol parpelleig d'odi o desesperació que pogués distreure-la de la cosa que pretenia acabar amb la vida del seu marit.

Borleias

El sol anomenat Pyria només era un diminut punt lluminós en els finestrals davanters, no més visible per a l'ull humà que qualsevol altre planeta ben il·luminat ho és des de la superfície d'un altre. No prou per distreure al Han i  la Leia de les seves tasques.

-Ho tinc, gràcies -La Leia es va recolzar en el tauler de comunicacions-. L'alt comandament de Borleias ens ha enviat el mapa de les localitzacions conegudes de mines dovin basal, però no estan massa segurs de la seva exactitud.

En Han la va mirar i va fer cruixir els seus artells.

-Així que creuen que tenim possibilitats que alguna ens tregui de l'hiperespai abans que arribem a Borleias, eh? Bé, doncs t'asseguro que no ens passarà.

-I no ens passarà perquè...?

-Perquè vaig a envoltar el camp de mines. Què n'opines?

-Opino que hauríem de tenir les armes preparades i a punt. -La Leia trotà a popa i es va instal·lar en una torreta làser, mentre en Han activava el llançador de míssils de commoció. Un cop ella va activar l'intercomunicador, va escoltar la queixa del seu marit:

-No tens fe en les meves habilitats.

-És clar que tinc fe en les teves habilitats -va fer que la torreta donés un gir de pràctica i començà a comprovar el sistema de tret automàtic-, però també tinc experiència amb aquestes coses.

L'espai es va retorçar davant d'ells i llavors, gairebé instantàniament, va recuperar la normalitat. Però Borleias no dominava els finestrals com hauria estat lògic. El sol era poc més que un brillant i llunyà globus lluminós.

Llavors, van començar a girar. Una força centrífuga brutal va aixafar la Leia contra la butaca d'artiller, abans que pogués avisar al Han dels coralites que veia a popa del Falcó. Mirà com l'univers rotava mentre s'orientaven en sentit contrari a la seva posició d'arribada original, i sobre el seu cap va poder veure els dos distants centelleigs de les naus que s'aproximaven.

La Leia va començar a disparar tan ràpid com podia, i les naus van enviar dolls de plasma contra el Falcó. La maniobra els havia situat en rumb de col·lisió.

Les paraules d'en Han van arribar ofegades per l'intercomunicador, com si tingués les dents premudes:

-Vénen per estribord.

La Leia va escollir un dels blancs d'estribord i va concentrar sobre ell tota la seva potència de foc. Els buits es van empassar la descàrrega, interceptant els làsers, però ella els va mantenir concentrats a la cabina del pilot i allò va condemnar el coralita... perquè el míssil trasbalsador d'en Han, disparat un instant després, va detonar contra el casc del caça i el va vaporitzar.

El Falcó va girar embogidament sobre el seu eix major. Una pluja de projectils de plasma passà pel seu costat parpellejant inofensivament... o gairebé; el so metàl·lic d'un xoc i l'udol de les alarmes era la prova que, un almenys, havia aconseguit impactar.

Es van creuar amb el segon coralita, que va realitzar un llarg gir per tornar a encarar-los.

En Han no el va seguir; es va encarar cap a Borleias i va prémer l'accelerador.

La Leia va sentir que la mandíbula se li desencaixava per la sorpresa. Va connectar l'intercomunicador.

-Escolta, què li has fet al meu marit? El que solia riure davant la mort, i després sortia a sopar i prendre unes copes.

-Aquest pilot està intentant atreure'm cap als seus companys -En Han semblava dolgut-. Tan ximple semblo?

Ella va arrufar les celles.

-Tan ximple sóc? -va insistir ell.

-Bé, no... És clar que no.

Somrient, la Leia va tornar la seva atenció als sensors. Mostraven al coralita tancant el seu gir, mentre el pilot s'adonava que el Falcó no el perseguia. Aviat es llançaria darrere d'ells. Les distorsions en la imatge esquemàtica de les seves pantalles mostrava la situació de les mines dovin basal, els organismes gravitacionals capaços d'arrencar a les naus de l'hiperespai.

L'esquema seguia actualitzant-se, retorçant-se, i ella va arrufar les celles intentant comprendre el que estava veient.

-Justament a sota, segons la nostra orientació actual -va cridar-. Mou-te, pilot!

En Han apuntà el morro del Falcó cap «a baix». La brusca maniobra va impulsar la Leia fora del seu seient, i va poder sentir el cruixit de les corretges de subjecció lluitant per retenir-la.

-D'acord, ja vam apuntar cap avall -va dir en Han-. Ets una dona rondinaire i malcarada. A què ve això? Per què no volem directes cap a Borleias?

-Perquè hi ha massa mines. I una ens està seguint.

-Què ens segueix una mina? -En Han va fer una ullada al tauler de sensors perquè la distorsió que havia vist la Leia s'estava tancant sobre la posició del Falcó-. No és just. Com és el nostre perseguidor?

-Gira, si us plau, ens arriba per sota.

En Han obligà al Falcó a girar completament sobre el seu eix llarg, i la Leia va començar a disparar contra el segon coralita.

Ara que el Falcó ja no maniobrava, excepte el vaivé a dreta i esquerra per esquivar els projectils enemics, el transport deixava enrere a la mina dovin basal que el seguia. I podien veure venir el límit exterior dels efectes gravitacionals de les mines dovin basal més properes.

-Bon tir -va animar-la en Han per l'intercomunicador, quan el seu perseguidor va esclatar sota el foc dels làsers-. Què tal si tornes aquí i tracem un nou rumb cap a Borleias?

-Dóna'm un segon. Ets un marit rondinaire i malhumorat.

* * *

En Wedge va arrufar les celles en escoltar el relat d'en Han i la Leia sobre el seu retorn al planeta.

-No m'agrada aquesta idea de mines dovin basal seguint-vos.

-A mi tampoc -va reconèixer en Han-. Vaig a escriure una enèrgica carta de protesta a l'alt comandament yuuzhan vong, insistint que deixi d'utilitzar-les.

Tycho, a l'altre costat de la taula de conferències, va deixar escapar un dels seus rars somriures. La Leia només va dirigir al seu marit una mirada d'astúcia.

-La veritat és que ara coneixem el nom del seu comandant -Va dir en Wedge-. Es diu Czulkang Lah. Vam aconseguir la informació d'un dels reptiloides capturats durant el seu últim atac massiu, un cop els vam alliberar de les seves llavors de control.

-Lah -Va repetir la Leia-. Del mateix domini que en Tsavong Lah?

En Tycho va assentir amb el cap.

-Encara millor. El pare d'en Tsavong Lah. Un ferotge, espantós i terrible guerrer, mestre de guerrers. És com el Garm Bel Iblis dels yuuzhan vong.

-I si podem derrotar-lo -va afegir en Wedge-, derrotar-lo completament, pot ser que serveixi com a advertència als vong que els seus Déus no estan tan ansiosos com ells suposen per atorgar-los la victòria.

-Tornant a les mines mòbils -va interrompre'ls en Tycho-. No us pregunteu quant de temps fa que les tenen, i per què aquesta és la primera vegada que tenim constància de la seva utilització?

-Ben pensat -va aplaudir en Wedge-. Han, Leia, quan vau realitzar la vostra inserció a Hapes fa unes setmanes, vau tornar convençuts que les mines dovin basal no només extreien a les naus de l'hiperespai. Us va fer la impressió de què registraven les característiques de cada nau i transmetien aquesta informació als líders vong. Això els permetia crear una mena de base de dades amb els moviments de les nostres naus.

La Leia va assentir.

-Exacte. I, mentre hi era, la Jaina va utilitzar la confiança que tenien en aquestes dades contra els propis yuuzhan vong.

-La meva suposició -va seguir en Wedge-, és que aquestes mines mòbils dovin basal us van perseguir perquè van reconèixer les característiques del Falcó Mil·lenari. De ser una altra nau, haguessin dedicat menys recursos per capturar-la o destruir-la, però la pèrdua del Falcó i dels Solo suposaria un cop molt fort per a la nostra moral.

En Han i la Leia van intercanviar una mirada. L'expressió d'en Han era burleta, però ella va saber veure que reconeixia el perill si la teoria demostrada ser encertada.

-Això vol dir -va apuntar la leia-, que qualsevol nau pertanyent a un dels nostres... er, pilots més famosos pot ser detectada en qualsevol moment, on sigui que hi vagi.

-És una cosa a tenir present -En Wedge es va girar cap a Tycho-. Prepara una reunió amb la Cilghal per després o per demà.

Inclou a la Jaina i els seus consellers en guerra psicològica. Potser puguem treure avantatge de la situació.

-Hem acabat? -va preguntar en Han-. Perquè hem de fer coses importants. Per exemple, veure la Jaina abans que la monopolitzis, ens agradaria passar algun temps amb ella. Per això hem tornat, no per contemplar el teu rostre.

En Wedge li va dedicar un ampli i amenaçador somriure.

-Vigila aquesta insolència. Saps que puc posar-te al servei actiu quan em vingui de gust, general Solo.

* * *

La Leia jeia al seu llit. Era massa dur, massa ple de bonys i estava a molts anys llum del que havia estat la seva llar des de feia anys, però era el seu llit, i saber que podia tornar-hi una vegada i una altra, li proporcionava un plaer desproporcionat amb les seves comoditats reals. S'havia estirat a sobre completament vestida, gaudint de la seva possessió -que no de la seva comoditat-, quant van entrar a les seves habitacions.

Algú va trucar a la porta. La Leia va alçar el cap i va mirar al Han. Ell la va contemplar expectant.

-Et toca -li va dir.

-Per què jo?

-Perquè jo ho he dit primer.

-No puc discutir amb aquesta lògica -En Han va caminar fins a l'entrada i va prémer el botó d'accés. La porta va lliscar a un costat, revelant a un home alt i d'aspecte maldestre amb el braç en cabestrell.

-Ah, hola -va saludar el visitant-. Sóc Tam Elgrin.

-Sé qui ets -En Han li va estrènyer la mà-. Ens vas espiar una temporada fins que vas decidir deixar-ho. Des de llavors, pateixes mals de cap.

-Alguna cosa així.

-Endavant.

La Leia es va aixecar del llit. Les habitacions que compartia amb Han podien no ser grans o estar ben moblades, però els hi agradava mantenir una aparença de civilització.

-Puc oferir-te una mica de beure, Tam?

-No, gràcies. Jo... uh, he vingut a parlar-los d'en Tarc.

-L'hem vist fa uns minuts -va dir la Leia-. No va fer res més que parlar-nos de tu.

En Han li va assenyalar una cadira.

-Parlem doncs.

* * *

Un cop sec a la porta va despertar a Kyp. Encara vestit -només s'havia assegut per descansar, i el va sorprendre en descobrir que s'havia endormiscat- el Mestre Jedi es va aixecar i va activar la porta. Va lliscar a un costat i va revelar la figura d'en Piggy. El pilot gamorreà es va recolzar en el marc de la porta amb els braços creuats. La postura d'un tipus dur.

-És la seva Grandesa -va explicar en Piggy.

En Kyp es va fregar el somni dels seus ulls.

-Què passa amb ella?

-Vol veure't.

-Ara?

-Ara.

-On?

-A la teulada.

En Kyp li va dirigir una mirada estranyada. En Piggy no solia ser tan taciturn. De fet, semblava més un pinxo de bar que ell mateix. En Kyp va estendre el seu control sobre la Força com un murmuri i es va assegurar de sentir al pilot, que aquest Piggy no era un guerrer yuuzhan vong amb un extraordinari emmascarador ooglith.

-Vaig de seguida.

* * *

En Kyp va sortir a la teulada del laboratori biològic, una superfície desigual plena d'equip i aspres textures. S'havia fet fosc i una suau claredat en la part oriental indicava com de recent que era la posta de sol.

-Aquí.

Era la veu de la Jaina, i quan en Kyp es va tornar, va poder veure a Jag Fel i a ella asseguts sobre un condensador. Tot just va poder identificar-los, només eren siluetes. Hi havia altres siluetes al costat d'elles... un que semblava una cistella, una altra que s'assemblava a una ampolla.

En Kyp va esbufegar.

-Esteu de pícnic?

-Exacte -Hi havia diversió en la veu de la Jaina-. I la teva deessa t'ordena que t'uneixis a ella.

-T'estàs tornant molt estranya, Deessa.

En Kyp va fer un salt i va aterrar sobre el condensador amb les cames creuades. La Jaina va quedar a un costat, de cara als dos homes.

-No és només un pícnic -La Jaina va agafar l'ampolla i va abocar part del seu contingut en un got, un dels tres que estaven al costat de la cistella. Li va lliurar el got a Kyp.

-Hem de parlar. Els tres -Va omplir dos gots més i li va passar un a Jag.

En Kyp ensumà dubtosament el seu got.

-Aiguarràs?

-No som tan afortunats -va comentar en Jag-. Mentre t'esperàvem, he estat experimentant els seus efectes en els insectes locals. Cent per cent letal.

-Silenci -Va ordenar la Jaina-. És el millor exemple de l'art de la destil·leria borleiana. Va contra les regles beure això, quan podria començar un altre atac vong en qualsevol moment. El que vol dir que ens semblarà meravellós -va donar un glop experimental.

Amb prou feines va aconseguir no mostrar la seva reacció. Però, a través de la Força, en Kyp va sentir la seva reacció fisiològica mentre els nervis de la seva gola protestaven contra la intrusió de la beguda casolana.

Encara cec a la Força, en Jag la coneixia prou com per adonar-se del que experimentava. Les seves espatlles es van sacsejar amb un riure silenciós.

-Bé -Va començar la Jaina. La seva veu feia la impressió que, de sobte, s'havia transformat en un ancià mecànic.- Tenim un problema, Kyp. Jag, tu i jo.

-No era conscient de cap problema.

-Llavors, per què trenques la nostra connexió amb la Força quan no és absolutament imprescindible per a la nostra tasca? És com ballar amb un company que manté tota l'estona el seu braç al voltant de la teva cintura, però que salta cap enrere al final de cada ball.

-És una comparació... interessant -Va mirar de reüll a Jag, però el jove no va reaccionar a les paraules de la Jaina, i en Kyp no podia veure-li la cara-. Potser tu i jo hàgim de parlar del tema en algun moment.

I en privat.

-I potser no. En Jag està involucrat en aquesta situació. Va ser ell qui va suggerir aquesta xerrada.

En Kyp se sentia molest, i es va molestar encara amb si mateix per tenir una reacció tan predictible.

-Així que va ser ell, eh? Una confrontació directa. Sol ser l'enfocament de la família Fel, oi?

En Jag va prendre un glop del beuratge casolà. Després d'un moment, va dir:

-Tinc més d'una línia familiar, Kyp. Algunes més subtils que d'altres.

-I això què vol dir?

-Això vol dir... que aquesta reunió probablement no és el que t'imagines.

-Una bona i enigmàtica resposta -En Kyp va donar un glop al seu got. Qualsevol que fos aquell fluid, semblava ser part alcohol, part pebre i part fruita podrida. Els seus ulls es van humitejar-. Un moment. Vosaltres heu pres un antídot abans que jo vingués, oi?

La Jaina va esbufegar.

-T'importa si vaig directa al gra?

-Endavant.

-Fa temps em vas manipular. No em va agradar. A Hapes, et vaig arrossegar a situacions que no t'agradaven. Et vaig causar bastants problemes. Tots dos ens mentim mútuament sobre el que pensem i el que va significar. Bé, vaig pensar, que quan vas decidir unir-te al meu esquadró, significava que m'havies perdonat. I quan et vaig acceptar, va significar que jo t'havia perdonat a tu. M'equivoco?

-No.

-Així que, som companys o no?

-Ho som. Almenys, mentre existeixi l'Esquadró Sols Bessons.

-No, no facis això -La Jaina va permetre que una mica d'exasperació es filtrés en el seu to de veu-. Cada vegada que ens enllacem a través de la Força, puc sentir que t'estàs preparant per al dia en què tallis amarres i et deixis anar. I creu-me, ho entenc. Jo he estat fent el mateix fins fa unes setmanes per raons igualment estúpides. I trenques l'enllaç ràpidament perquè no sàpiga el que estàs fent, el que no et fa cap bé. Vull que deixis de fer-ho. Vull que deixis de pensar que has d'anar-te'n i ser tu mateix. Conec la mort del teu germà, la de la teva família, la del teu últim esquadró, i ho sento. Però no tens per què marxar i no tens per què estar sol.

-Uhh... -En Kyp es va esforçar per donar una resposta, per donar la resposta correcta-. Jo tampoc vull interposar-me en el teu camí. Entre tu i... ja saps.

En Jag va estendre una mà.

-Coronel Jag Fel. Encantat.

-Tu calla. Jaina, això és incòmode.

-Sí, ho sé. En Jag i jo també som companys... i alguna cosa més.

»I tu ets aquí, fins i tot vas flirtejar amb mi una temporada, i ha de ser una mica confús per a tu. També ho és per a mi. És motiu suficient perquè marxis?

-Hauria.

-Llavors, vés-te'n ara i no dubtis més.

En Kyp es va posar dret.

-Tens raó. Ho sento jo...

-Asseu-te!

Sorprès per la força de la seva veu, en Kyp es va asseure abans d'adonar-se que ho feia.

-Molt millor -va reconèixer la Jaina-. Jag, per què els homes sou tan ximples?

-Predisposició biològica. Aquí tens un exemple -En Jag va prendre un altre glop. Fins i tot en la foscor, l'ona d'angoixa que el va recórrer del coll als peus va ser clarament visible.

La Jaina es va asseure, imitant la pose d'en Jag.

-Kyp, és incòmode perquè les relacions poden ser incòmodes. Les famílies són incòmodes. Almenys, la meva ho és. Ha d'aguantar certa incomoditat perquè l'única alternativa és perdre-ho tot.

»Vas arribar a ser una mena de germà menor per al meu pare. No m'importa, això no et converteix en el meu oncle. Ara tens una relació amb mi. No de nuvi-núvia, ja no de mestre-aprenent. Crec que tots dos sabem que no és cap d'aquestes. Som companys, sigui el que sigui que signifiqui això. I si som companys, ho serem fins que un de nosaltres mori. I si això li fa mal a Jag, s'ho guarda perquè és prou intel·ligent com per saber que no pot controlar la meva relació amb tu.

»Així que, ho repetiré, som companys o marxaràs per morir sol?

En Kyp va sospirar.

-Ja veig que has heretat els considerables poders del teu pare per a la negociació.

Ella va ignorar la puya a l'estil d'en Han, tan diferent de les de la seva famosa mare.

-Exacte. I bé?

-Som companys.

-Bé -La Jaina va alçar el seu got-. Beguem.

-És obligatori?

-Ho és.

En Jag va riure entre dents.

-És una beguda que fa que els duels a mort amb els pilots vong empal·lideixin en comparació.

Següent