Esquadró Bastard (i II)

Anterior

II

Commoció era una paraula massa suau per al que va experimentar la flota rebel en adonar-se que els escuts de la parcialment completada Estrella de la Mort estaven actius. Però encara va ser més alarmant el fet que havien estat eficaçment envoltats per la major flota de Destructors Estel·lars mai reunida; una massa de naus que s'estenia pel cel. Estaven atrapats. En Fox va maleir en veu baixa mentre el comunicador del seu ala-A s'omplia amb les veus urgents dels altres comandants d'ala demanant instruccions. Va assimilar la situació; la força d'atac principal dels rebels liderada pel general Lando Calrissian en el Falcó Mil·lenari havia detingut el seu atac contra l'estació de combat i estava havent-se-les amb eixams de caces TIE desplegats des de la flota imperial. Darrere d'ells, els Destructors Estel·lars es preparaven per matar. La pantalla tàctica d'en Fox semblava una teranyina de diverses capes d'interferència electromagnètica. No li va sorprendre en absolut quan va rebre ordres cancel·lant la missió de rereguarda i reassignant la seva ala immediatament.

-Ja era hora -va dir la Moonsong.

-Deixa aquesta xerrameca, Bastard Tres -va saltar l'Stramm. La Moonsong va caure mentre en Fox emetia les noves ordres. No hi havia temps d'explicar-los el perquè de la situació. El seu treball no era pensar; de fet, quan menys pensessin en aquest moment, millor. Però en el cas improbable que les ordres rebels que havien aterrat a la lluna aconseguissin desactivar l'escut d'alguna manera, la flota anava a necessitar pivotar ràpidament i dirigir-se cap a l'Estrella de la Mort. Anaven a necessitar fer que cada segon comptés. I no tindrien temps d'obrir-se pas lluitant entre cada vegada més Destructors Estel·lars. Un en concret s'estava desplegant davant l'escut...

En Fox el va reconèixer com el Devastador.

La nau que en Vader va capitanejar una vegada. La nau que havia matat la seva família. Va estrènyer les dents i va activar el seu micròfon.

-Cap Bastard a Esquadró Bastard. Seguiu en formació 1-7-0-delta.

L'Esquadró Bastard es va separar i després es va reagrupar com un esbart d'ocells, llançant-se cap a la gegantina nau en formació de punta de fletxa. Però qualsevol esperança que en Fox pogués tenir d'un atac ràpid contra la immensa nau es va esvair quan dues dotzenes d'interceptors TIE van aparèixer des de la popa de la nau i van anar directament cap a ells. En Fox es va sentir enfonsat veient-los apropar-se a tota velocitat a les seves pantalles. Sabia en el fons del seu cor que la major part dels seus pilots amb prou feines havien après les tècniques necessàries per llançar passades d'atac contra una nau capital. I ara anaven a haver de lluitar nau a nau amb caces TIE experimentats. Però la situació era la mateixa a tot arreu de la flota. Estaven envoltats. S'havia acabat.

Però no era cert.

En Fox va dibuixar un somriure. Potser no fossin capaços de guanyar, però almenys oferirien als imperials una lluita que mai oblidarien.

-Esquadró Bastard... comenceu el vostre atac!

***

Tot havia conduït fins en aquest moment.

La Gina Moonsong s'adonava d'això ara; podia veure com tots els camins i variacions de la seva vida l'havien conduït, inexorablement, en aquest lloc: alguna part en l'espai proper a Endor, una lluna absolutament insignificant, que era ara -gràcies a la decisió de l'Imperi de construir-hi la seva estació de combat- el lloc més important de tota la galàxia. Tota la seva vida com a contrabandista a Coruscant, tota la seva resolució per romandre sempre un pas per davant de la llei i no veure's mai involucrada... bé, no havien funcionat. Havia acabat veient-se involucrada, i de quina manera.

I ara ja no hi havia marxa enrere. La Moonsong havia tingut prou experiència amb creuers de seguretat o policia -havia esquivat o fugit de pràcticament qualsevol tipus de nau existent- però mai abans havia vist un autèntic Destructor Estel·lar. Per descomptat que els havia vist un milió de vegades en holos, havia participat en incomptables vols d'entrenament, havia estudiat els seus esquemes fins que els ulls li coïen... però això era diferent. Això era un monstruós bloc de metall cobert d'armes i blindatge, tripulat per prou persones com per omplir una ciutat... la classe de nau a la qual altres naus mai s'acostaven si volien viure per veure un altre aterratge. Cada instint de la Moonsong li cridava que donés mitja volta amb el seu ala-B i fugís... però d'alguna manera va poder controlar els seus nervis i va mantenir el seu curs, accelerant cap al Devastador. Per primera vegada des que s'havia unit a la Rebel·lió es va adonar de l'autèntica magnitud de la seva situació; la diversió i els jocs havien acabat.

Tot el que quedava era morir amb valentia.

Es va col·locar en formació rere del Líder Bastard, rotant l'ala de la seva nau trenta graus respecte a la cabina estabilitzada giroscòpicament en què es trobava; Bastard Quatre, el company d'ala de la Moonsong, va executar la mateixa maniobra en col·locar-se en la seva rereguarda. No necessitava comprovar els escàners per saber que el Tinent Braylen Stramm i el seu company d'ala estaven igualant el seu curs i velocitat. Tots els contratemps i les vacil·lants missions d'entrenament s'havien oblidat; ara era l'hora de la veritat, i l'esquadró s'estava centrant en el moment, treballant finalment junts com una sola unitat sense fissures. Les naus semblaven una mena de bandada de grans aus mentre es llançaven en formació d'atac. A la pantalla tàctica de la Moonsong, el Devastador era una gran bola giratòria de contramesures electròniques puntuada pels trets de canó làser que els hi llançava. A mesura que les naus acceleraven cap al leviatan, la Moonsong va poder sentir com cruixien els alerons-S de la seva nau en esforçar-se per mantenir el curs quan els trets dels canons làser del Devastador drenaven l'energia dels seus escuts deflectors i sacsejaven la seva nau. Per desgràcia, no hi havia moltes opcions reals per apropar-se a un Destructor Estel·lar, excepte anar directament cap a ell. Però en aquest moment, els trets que anaven cap a ella era la menor de les preocupacions de la Moonsong; s'estaven acostant massa ràpid com perquè els artillers de la nau poguessin fixar l'objectiu en ells, i fins i tot així caldrien diversos trets directes per enderrocar un dels ales-B. Just estava començant a pensar que potser podrien arribar realment fins al Destructor Estel·lar, quan...

-Mantingueu la formació, nois! S'acosten interceptors!

La veu del comandant d'ala Fox va ressonar pels seus auriculars quan un esquadró de interceptors TIE va aparèixer com un eixam envoltant el Destructor Estel·lar i es va dirigir ràpidament cap a ella. Havien d'haver-se mantingut en un patró d'espera just a popa de la nau, però ara s'estaven desplegant seriosament contra l'amenaça dels ales-B. Sobre el paper, la diferència era considerable: els ales-B eren caces d'assalt que maniobraven com vaixells de càrrega, equipats com estaven amb paquets d'aviònica reservats habitualment per a les naus capitals més petites. Els pilots depenien dels complexos sistemes de navegació per poder obtenir trets efectius... però en un combat espacial nau contra nau, els ales-B estaven en considerable desavantatge fins i tot contra els ales-A que els escortaven. Tot el que podien fer era accelerar contra l'objectiu, esperant que almenys alguns d'ells s'apropessin prou com per poder llançar la seva càrrega. La Moonsong observà com els caces TIE trencaven la formació i els passaven de llarg, per a continuació traçar netament un arc que els va col·locar a popa de l'esquadró, llançant una encegadora cortina de trets al voltant dels ales-B.

***

L'almirall Montferrat no podia creure l'audàcia d'aquesta escòria rebel. És que no s'adonaven que s'enfrontaven al Devastador? La que havia estat la nau insígnia d'en Vader, l'orgull de l'Esquadró de la Mort...? El mateix Montferrat s'enorgullia de tenir la tripulació millor entrenada de tota l'Armada Imperial. Des que havia pres el comandament de la nau a la batalla de Hoth, en Montferrat havia realitzat un implacable sedàs personal entre les seves files, reclutant i ascendint només en aquells oficials i soldats que havien superat els seus meticulosos i exhaustius estàndards. I encara que personalment trobava desagradable al comandant de caces TIE Gradd, no hi havia cap dubte que les seves capacitats com a pilot de caça gairebé eren comparables a les del propi Darth Vader. En Montferrat va veure com l'enfrontament cobrava signatura a la pantalla tàctica gegant del Devastador. Diverses naus rebels ja havien estat destruïdes; la resta estava rebent foc pesat dels interceptors TIE. En aquest punt, la majoria de pilots en el seu sa judici hauria abandonat el seu atac per ocupar-se dels seus perseguidors, però els rebels van esperar fins que van estar ben dins de la cobertura del flanc del Devastador per, ells també, executar un gir a tota velocitat, assegurant-se que el combat nau contra nau subsegüent tingués lloc a les incòmodes proximitats de la monolítica nau. I l'irracional factor humà no acabava aquí: en Montferrat va observar com un únic ala B donava la volta en espiral, directament cap al cor de l'esquadró d'en Gradd. El pilot sabia perfectament el que estava fent: guanyar temps per als seus camarades. Un pilot de TIE va ser pres per sorpresa i va morir sota una salva de foc làser dels canons quàdruples de l'ala-B abans de poder saber què li havia colpejat. El pilot rebel va disminuir llavors de cop la seva velocitat, permetent que dos interceptors TIE el superessin, i després els va cosir a trets amb precisos trets dels canons iònics de la seva nau. Podria haver-se anotat un quart enderrocament si en Gradd no hagués començat a disparar contínuament sobre l'ala-B fent-la saltar a miques. En Montferrat es va tornar furiós cap a un dels seus oficials artillers que havia seguit disparant sobre el combat espacial, impactant en un dels ales-B, però que gairebé havia colpejat a un parell dels interceptors TIE.

-Alto el foc, idiota, li donaràs als nostres propis pilots!

La sang es va retirar de la cara de l'oficial artiller; va deixar de disparar mentre en Montferrat es va tornar cap a la pantalla tàctica, analitzant les posicions de la flota a la batalla més gran que tenia lloc al seu voltant.

-Timoner, canviï el rumb 7 graus, mantingues-nos entre la força d'atac rebel i l'Estrella de la Mort. Assegurem-nos que cap de les seves naus arribi a l'estació.

***

El comandant Gradd no va poder evitar esbossar un somriure macabre quan va centrar les mires en un altre ala-B. Presa del pànic, el pilot rebel tractava de realitzar maniobres evasives erràtiques. El somriure d'en Gradd es va intensificar quan va caure darrere seu i va volar pels aires el sistema de motors quàdruple del caça amb un sol tret. Ni tan sols es va molestar a mirar com el caça es desintegrava mentre passava al seu costat. En la ment d'en Gradd, no hi havia dubte que els pilots rebels eren molt inferiors, si no directament incompetents. Havia sentit parlar molt sobre els ales-B abans d'aquesta batalla; de com suposaven un perill sense precedents per als Destructors Estel·lars si obtenien prou espai per maniobrar i desplegar el seu armament. Però en Gradd no tenia intencions de deixar-los aquest espai. Tampoc és que importés ja; independentment de les especificacions de l'ala-B, en Gradd sempre havia posat més fe en l'home que en la màquina. Encara hauria estat el primer a admetre que aquesta era una frase de doble tall; li fastiguejava força que el pilot més famós de la galàxia fos un granger de vint anys que d'alguna manera havia estat capaç de fer saltar pels aires la primera Estrella de la Mort. Però de vegades la sort era una dama capritxosa. Per desgràcia, les esperances secretes que en Gradd albergava d'acabar amb la llegenda de l'Skywalker en una gloriosa trobada nau contra nau havien estat escombrades quan va saber que el mateix Emperador havia enviat a Darth Vader perquè li portés al noi amb vida. En Gradd hauria de compensar l'oportunitat perduda matant a tants pilots rebels com pogués. Es va adonar que qui vulgui que estigués dirigint l'ala de pilots rebels tenia certa experiència de combat. Això anava a fer que la caça fos encara més satisfactòria. Va comprovar el seu escàner, buscant el caça que rebés la major quantitat de trànsit de comunicacions; era un vell truc que usava per trobar el líder de l'ala enemiga. La tàctica no li va fallar; un dels ales-A d'escorta es va il·luminar a la pantalla i en Gradd el va fixar en el seu ordinador d'objectiu.

***

-Separeu-vos, Separeu-vos! -Va exclamar en Fox pel seu comunicador.

L'Esquadró Bastard va trencar la formació diversos milers de metres sobre la part superior del Devastador i va entaular combat nau contra nau, un furiós eixam de interceptors TIE, ales-A i ales-B brunzint al voltant de la gegantina nau. Només van fer falta segons perquè les coses fossin com més va pitjor; els escàners de llarg abast d'en Fox van detectar una gran acumulació electromagnètica al voltant de la nova Estrella de la Mort. Abans de poder tan sols pensar en què podia estar fent l'estació, un brillant raig de llum verda va sorgir del seu canó radial i va incinerar per complet un creuer rebel.

L'estació estava operativa.

Les veus de l'almirall Ackbar i el general Calrissian van ressonar pel comunicador general de la flota, ordenant que la flota rebel s'enfrontés als Destructors Estel·lars. Però en Fox tenia a les mans problemes més immediats, amb no menys de tres interceptors a la seva estela i dos més que s'apropaven a ell des del seu horitzó. Li havien identificat com el líder i anaven a tractar d'atacar-lo amb força. En Fox va reduir dràsticament la seva velocitat, esquivant els trets dels interceptors que portava a cua. Un d'ells el va esquivar passant al seu costat tota velocitat, forçant les naus que arribaven des d'aquesta direcció a virar per evitar una col·lisió. Mentre el caça fallava el seu tret, Bastard Un, el company d'ala d'en Fox, va aconseguir llançar una ràfega de foc, arrencant de soca-rel una de les ales de la nau, fent que sortís girant fora de control i xoqués contra un altre interceptor. Però el triomf de Bastard Un va ser breu quan dos dels interceptors el van atrapar en un foc creuat, acabant amb ell tan ràpidament que probablement mai va arribar a saber què li havia colpejat. L'interceptor restant va igualar la velocitat d'en Fox, seguint sobre ell malgrat l'ondulant patró de vol d'en Fox. En Fox va serrar les dents i es va inclinar sobre els comandaments.

-Molt Bé, vols jugar -va murmurar-. Vegem com de bo que ets realment.

... I va realitzar un brusc gir tancat, llançant la nau en una sèrie de maniobres marejants. Però l'interceptor va igualar els seus moviments, apropant-se fins i tot més, omplint la pantalla d'en Fox amb l'ominosa ombra del seu rival. Els seus sensors van mostrar que els làsers davanters s'estaven carregant per assestar el cop fatal.

***

En Gradd va somriure mentre el seu ordinador d'objectiu se centrava en l'ala-A. El panell es va il·luminar en verd i en Gradd llançà una cortina de foc des dels canons làser de l'interceptor; primer xocant contra els forts escuts de l'ala-A, però aconseguint-lo travessar ràpidament. Parts de la nau rebel van començar a cremar. En Gradd estava sorprès per la quantitat de dany que la seva presa era capaç de rebre mentre encara romania operativa; i fins i tot llavors en Gradd necessitava tota la seva concentració per seguir les maniobres evasives del pilot rebel. En els primers dies de la rebel·lió, en Gradd havia arribat a quedar impressionat per aquests nouvinguts i intuïtius pilots de caça, que compensaven la manca de perícia amb pura audàcia i força de voluntat. Ara havia matat massa d'ells per donar una mica de crèdit al seu poc ortodox pilotatge.

Motiu pel qual el que va passar a continuació li va agafar totalment per sorpresa.

***

En l'últim segon possible, en Fox va posar el seu ala-A cap per avall, tirant de la palanca i efectuant per sota de l'interceptor atacant un tirabuixó que va fer que la seva nau patís sota les forces gravitatòries. El pilot imperial va renunciar a l'avantatge de la persecució per poder realitzar un tret final, aconseguint un impacte directe sobre els sistemes de motors de l'ala-A, el que, per a sorpresa de l'interceptor TIE, no va donar com a resultat un impacte fatal. Probablement va morir preguntant-se el per què quan en Fox va sortir del tirabuixó darrere d'ell i el va fer saltar pels aires. Però en Fox no va tenir temps d'assaborir el seu triomf; el seu camp de visió centellejava en vermell per tots els llums d'emergència de la seva cabina, i va ser vagament conscient que estava escopint sang. Va obrir el seu canal de comunicacions.

-Líder Bastard a grup; si aconseguiu passar la pantalla de caces, executeu la missió primària. Canvi i fora.

***

L'Stramm va veure com la nau de Líder Bastard s'apartava en espiral de l'atac, òbviament tractant de mantenir el control; fins aquí ha arribat en Fox, va pensar. No hi havia temps per pensar si el seu líder sobreviuria o no. Només era un factor més en el caos de la batalla mentre tractava d'iniciar un atac enmig del combat espacial. Però els crits histèrics en el seu auricular no ajudaven.

-Massa caces TIE! Hem de sortir d'aquí!

-Negatiu, Bastard Quatre -va dir l'Stramm-. Mantingueu els comunicadors lliures de xerrameca!

El seu ordinador d'atac li va dir que Bastard Tres i Quatre estaven amb ell dins de la cobertura de defensa del Destructor... i sabia que les naus estarien sincronitzant els seus sistemes de control de tret, coordinant automàticament un atac conjunt amb foc làser i munició de protons.

-Suposo que tens les dades d'atac llestos, oi, Bastard Tres?

***

-Ho faig tan ràpid com puc! -va dir la Moonsong. S'enfrontava a una distracció considerable. Tot i la mort del seu comandant d'ala, els interceptors TIE estaven redoblant la fúria del seu atac; podia veure les seves llums brillants mentre maniobraven per col·locar-se darrera dels caces rebels. Llavors l'Stramm es va separar de la formació d'atac i va donar mitja volta a la seva nau per enfrontar-se als caces que els hi trepitjaven la cua.

-Aconsegueix les dades d'atac; jo els retindré.

La Moonsong es va mossegar el llavi. No podia preocupar-se per l'Stramm. Ell sabia el que estava fent.

O això esperava.

***

La pantalla tàctica ocupava tot el sistema i era una xarxa de llums i indicadors multicolors parpellejants que mostraven des de l'òrbita superior d'Endor fins a la titànica batalla que estava tenint lloc entre les dues flotes i la nova Estrella de la Mort.

Era un lloc adequat per al final de la rebel·lió.

I tot i així -malgrat la seva satisfacció-, en Montferrat se sentia avergonyit que la seva pròpia contribució a això no hagués estat absolutament perfecta. Només podia sorprendre pel nivell d'incompetència que havia demostrat en Gradd. No només la seva arrogància havia aconseguit que el matessin, sinó que de fet havia augmentat l'anteriorment minúscula amenaça que els caces rebels suposaven per al Devastador. Però no estava preocupat... encara no, almenys.

-Control de caces, informi.

Un oficial inferior de rostre cendrós es va acostar un pas.

-El nombre de rebels s'ha reduït a menys de mitja dotzena de naus, senyor.

-I la nostra pantalla de caces?

-La nostra coberta de vol ha rebut grans danys i no podem llançar o recuperar cap interceptor més. He de comunicar-me amb alguna altra nau per demanar suport de caces?

En Montferrat va oferir a l'oficial una gèlida mirada.

-Tots els altres estan una mica ocupats. Configurin totes les bateries d'armament per foc a curta distància i obrin foc a discreció.

***

La Moonsong tenia un pla. No era gran cosa, però era el millor que l'ordinador de la seva nau podia fer en un temps tan limitat. Els seus sistemes de navegació van calcular els angles, trobant la ruta a través de la graella de defensa electrònica del Devastador. Va teclejar ràpidament el nou vector d'atac i va prémer el botó per transmetre'l mentre simultàniament alineava els punts de mira projectats a la pantalla integrada en el seu casc. El seu panell es va il·luminar en verd, indicant que Bastard Dos i Quatre havien rebut les dades... però després sobtadament van parpellejar i va tornar a posar-se en groc. El sistema de punteria de Bastard Quatre devia haver-se danyat i no podia fixar l'objectiu.

-Reinicia el teu ordinador d'objectiu, Fanty! -va exclamar la Moonsong pel comunicador.

-No puc fer-ho, tot el sistema està destrossat. Haureu d'anar sense mi.

L'escàner de la Moonsong mostrava un interceptor TIE maniobrant per apuntar a Bastard Quatre mentre sortia de la formació. La Moonsong va maleir entre dents; no hi havia res que pogués fer... la parella d'interceptors TIE a la seva cua la tindrien a l'abast en qüestió de segons. La Moonsong estava convençuda que la seva breu carrera com a pilot rebel acabaria amb els següents trets... però en lloc d'això tots dos interceptors van esclatar quan Bastard Dos va aparèixer darrera d'ells i els va eliminar amb trets nets i precisos que només un expert podria haver aconseguit. Els trets que els TIEs acabaven de llançar li van passar fregant, van fallar per poc i van colpejar al Destructor Estel·lar, impactant innòcuament en el seu blindatge. La Moonsong sabia que no havia de perdre temps donant les gràcies a l'Stramm; en lloc d'això va igualar el seu rumb de vol amb el d'ell. Tots dos van tirar de les seves palanques, van fer girar les seves ales cent vuitanta graus, i van activar els seus canons iònics, descarregant els seus torpedes de protons i obtenint impactes directes en els punts febles de l'escut navegacional del Devastador. L'hipermotor de la nau va esclatar, causant una reacció en cadena d'explosions que va portar l'onada de foc fins als generadors primaris del Destructor Estel·lar.

***

En Montferrat va desenfundar la seva pistola i va disparar a l'oficial que estava sent presa del pànic. S'ha acabat la insubordinació. Mentre les sirenes udolaven i els llums d'emergència parpellejaven al seu voltant, en Montferrat es va obrir camí pel pont en flames fins a una estació d'enginyeria i va apartar l'oficial mort que l'havia estat manejant per poder veure per què la secció de motors havia deixat de respondre a les seves frenètiques peticions de més potència. La resposta era tan simple com definitiva: una sobrecàrrega iònica havia destruït els col·lectors de refrigeració i havia creat una bretxa en la bombolla de contenció magnètica de l'hipermotor, el que significava que tot el personal en la coberta d'energia era mort o moribund, i que la nau estava condemnada a una destrucció sistemàtica.

-Senyor! -va exclamar un oficial amb serioses cremades-. L'escut de l'Estrella de la Mort ha caigut!

En Montferrat va mirar a les pantalles moribundes que l'envoltaven. Tota la situació semblava una mena de somni. Com era això possible? Com la força espacial més poderosa mai reunida havia estat superada per un grapat d'inadaptats, renegats i descontents? Va fer una última mirada al pont mentre es treia lentament els guants negres i els posava sobre la consola destrossada. Va poder sentir com les planxes del sòl tremolaven i per un instant va semblar alçar-se en l'aire quan la gravetat artificial de la nau es va apagar. Es va sentir lleuger com una ploma, i per alguna raó desconeguda aquesta sensació li va semblar justa i adequada.

***

Mentre els ales-B de la Moonsong i l'Stramm acceleraven a la seva velocitat màxima, el Devastador cremava en el seu deixant. L'Stramm va obrir el canal de comunicacions.

-Bastard Dos a l'almirall Ackbar; camí fora. Digui al general Calrissian que no té més que espai buit entre ell i l'Estrella de la Mort.

-Rebut, Bastard Dos. Bon treball.

L'Stramm va tornar a canviar a la freqüència de l'esquadró.

-Bastard Dos a totes les unitats supervivents, formeu al meu voltant. Aquesta lluita encara no ha acabat.

Però tot el que la Moonsong va poder escoltar va ser el ressò de l'estàtica... estàtica que mai l'havia fet sentir tan buida.

-Aquí Bastard Quatre. -La malmesa nau de la Fanty es va unir a la formació-. Crec que som els únics supervivents.

-No ho creguis -va dir una veu.

La Moonsong i l'Stramm van aixecar la mirada per veure l'ala-A d'en Fox dirigint-se cap a ells. En aquest mateix instant, el Devastador va començar a explotar darrera d'ell, il·luminant les naus, una petita estrella diürna al cel sobre Endor. Però el goig de la Moonsong aviat es va apagar quan els seus sensors li van dir que la nau d'en Fox estava patint múltiples fallades crítiques en els seus sistemes.

-Ejecti, Líder Bastard -va dir-. Recuperarem la seva càpsula d'escapament. Sortiu d'aquí ara mateix.

Però la veu d'en Fox estava resignada a l'inevitable.

-Ja ho he intentat. Els tancaments principals estan fosos. No em permeten saltar.

-Mantingui el curs; l'interceptaré i...

-Negatiu, Moonsong. Reagrupi's i mantingui la formació per ajudar a la flota. Ningú ha cancel·lat la guerra per culpa meva.

La Moonsong va dubtar.

-Ja li has sentit -va dir l'Stramm. La seva veu flaquejava? La Moonsong no estava segura.

Va mantenir ferma la seva nau i va igualar el seu curs amb la de l'Stramm i la Fanty; els tres ales-B van virar cap a la resta de la flota rebel. La lluita estava ara en el seu apogeu al voltant de l'Estrella de la Mort. L'escut havia caigut i les ales de caces rebels demanaven ajuda mentre es llançaven a l'atac de l'estació inacabada. Encara quedaven diversos Destructors Estel·lars tractant de contenir l'aparentment inacabable marea d'interceptors rebels. La Moonsong va observar com la nau d'en Fox s'esvaïa en les seves pantalles posteriors.

Davant seu es trobava l'Estrella de la Mort.

FI