Capítol
5
Cautelosament, l'Obi-Wan es va
arrossegar cap endavant fins que va arribar al final del túnel, i va mirar a
l'exterior.
-Baixa -Va murmurar en Jesson.
No hi havia cap necessitat de
xiuxiuejar. Res habitava en aquella cambra. Les seves parets estaven plenes,
des del terra fins al sostre, de petites càmeres pentagonals buides, cadascuna
d'una mica menys d'un metre de diàmetre. Un viver de larves x'ting? L'Obi-Wan
es va arrossegar fora i va saltar a una altra cornisa inclinada.
Els ulls facetats d'en Jesson van
brillar feblement amb llàgrimes.
-Aquesta és una de les antigues
càmeres de cria -va dir-. Vam canviar en molts aspectes quan va arribar la
República. El rusc mai va tornar a ser el mateix. Però això segueix tal com era
abans.
Aquí el fong luminescent brillava
prou com per donar una vista boirosa del sòl vint metres per sota d'ells.
Estava cobert amb closques de crisàlide trencades, algunes de les quals podrien
portar-hi mil anys estàndard. Aquest lloc hauria arribat a conèixer mai la llum
o la resplendor d'una estrella? Quan els ulls de l'Obi-Wan es van ajustar a la
llum, va poder veure capitells de roca pujant irregularment a través del terra
des de sota de les closques x'ting buides. Les estalactites descendien des del
sostre de la caverna.
- És aquesta la càmera? -va preguntar
l'Obi-Wan.
-A l'altra banda -va dir en Jesson
assenyalant el camí-, a través de la propera paret.
Sorprenent. Clarament, només un
x'ting podria orientar-se a través d'aquell laberint. Els ous reals havien
estat guardats realment fora de perill.
La càmera era similar a la de la Sala
dels Herois: creada per l'erosió de l'aigua en lloc de per màquines o pel flux
de lava. Malgrat el seu origen, els cubicles mastegats a les parets de la roca
implicaven que havia estat modificada durant innombrables èpoques d'activitat
del rusc, per incomptables milions d'afanyosos treballadors. Una boira fina i
lletosa cobria el terra, però a través d'ella va poder veure la gruixuda capa
de pols acumulada a través del temps.
- Com es va dipositar tant de sediment
aquí? -va preguntar.
Usualment els sediments eren el
resultat dels animals i les plantes degradant les roques amb el pas del temps. L'Obi-Wan
estava sorprès de trobar tanta quantitat en el subsòl, lluny d'un sol nutrient.
-Recorda -va dir en Jesson apuntant a
les parets amb la seva llança,- que milers de generacions de nosaltres van
viure aquí baix. Així com teníem constructors, i guerrers, i líders, també hi
havia alguns que mastegaven la roca, i els seus sistemes digestius creaven
terra en la qual podíem conrear les nostres collites. Durant eons vivim aquí, i
l'interior de Cestus era més amable amb nosaltres que la superfície.
Milers de generacions. Un planeta on
la superfície era sorra i roca mastegada, i el seu interior terra fèrtil.
Realment, la diversitat de la galàxia
estava més enllà de tota imaginació.
Van descendir al llarg d'aquesta
segona rampa, i l'Obi-Wan es va trobar perdut en els pensaments de com podria
haver estat tot allò, molt abans de l'època de la República. Es va imaginar el
rusc pul·lulant de vida, la parella reial presidint sobre...
Llavors l'Obi-Wan va sentir una picor
en la seva pell, i va tornar immediatament a l'estat d'alerta. Una onada de la
Força, advertint-lo.
-Estigues en guàrdia -va xiuxiuejar.
En Jesson va agafar la llança
furiosament amb les seves mans dretes primàries i secundàries.
- Què passa?
L'Obi-Wan va alçar la seva mà dreta,
demanant silenci. Sentia alguna cosa, una suau tremolor a la terra sota dels
seus peus.
Suau. Com en la cambra anterior.
Suau. Com si hagués estat llaurada
regularment.
-Tinc un mal pressentiment sobre això
-va dir en Jesson.
-Continuem fins a l'altre costat -va
dir l'Obi-Wan.
-No crec que ho aconseguim.
El sòl va tremolar. Un terratrèmol?
- Què passa? -va preguntar el Jedi.
-Cucs -Va dir en Jesson, amb les
espatlles tremolant i les seves quatre mans tancades en punys-. Havia d'haver-ho
sabut. Es creia que s'havien retirat a les profunditats del sòl des de l'època
de..., -semblava poc inclinat a seguir parlant-,... bé, d'aquell suposat Jedi,
almenys.
- Aquest va ser el servei que aquell
Mestre Jedi va realitzar per als vostres monarques? -va preguntar l'Obi-Wan,
traient el seu sabre de llum. La terra sota ells seguia tremolant.
-No ho sé -va dir en Jesson.
Després va afegir.
- Potser. Sense ànim d'ofendre,
Mestre Jedi. Tu ets realment un poderós guerrer, però si conec bé als polítics,
no crec que passés realment gran cosa; simplement va ser honrat per ser de
Coruscant.
Malgrat el perill que corrien, l'Obi-Wan
no va poder evitar riure entre dents.
-La meva opinió dels polítics és
bastant similar a la teva -va confessar-, però he de dir que la G'Mai Duris
sembla millor que la majoria.
Hi va haver un abrupte brunzit a la
Força, i l'Obi-Wan va agafar a Jesson i va saltar cap enrere just a temps. La
terra sota d'ells va esclatar, i va sorgir la boca del primer cuc. Era castany
fosc, la seva pell coberta amb innombrables pues petites, amb un anell
segmentat marcat cada tres o quatre metres. Si les proporcions eren similars a
les d'altres éssers d'aquestes característiques que l'Obi-Wan havia vist,
llavors havia de tenir almenys trenta metres de llarg.
I el cuc no estava sol. Dos més van
sorgir del sòl, obrint voraçment les seves boques. Era massa tard perquè l'Obi-Wan
i en Jesson retrocedissin a la cornisa, i estaven massa lluny per arribar
ràpidament al seu destí. Tot el que podien fer era trobar un lloc segur en el
qual romandre.
L'Obi-Wan va descobrir el primer de
diversos monticles de calcària que sorgien a través de la terra.
- Anem a les roques! -va cridar, i
van córrer cap a l'única seguretat visible. Un dels cucs reptava just darrere
d'ells, movent-se gairebé tan ràpid com pogués córrer un humà.
L'Obi-Wan vigilava la rereguarda,
permetent al seu company aconseguir la seguretat. El Jedi va córrer fins a la
roca sense perdre un instant. Un dels cucs va intentar arrossegar-lo darrere
d'ells, però llavors l'Obi-Wan es va girar i es va enfrontar a ell. El seu
sabre de llum centellejà, i el cuc va cridar. Realment no es va poder sentir
cap so, però el va sentir clarament a través de la Força.
En Jesson va perdre l'equilibri. La
llança va caure, sacsejant la pols, i en Jesson relliscà per la roca cap als
anells ciliats que formaven la boca oberta del cuc. Les seves dents esmolades
es van tancar sobre la cama dreta del x'ting, serrant. L'Obi-Wan va arribar
allà en un instant, i va tallar el cap de la criatura. Retallada, el cap va
caure a la sorra... però la resta del cos encara seguia viu, retorçant-se.
En Jesson es va recuperar, amb la
cama lacerada però encara funcional.
-Gràcies, Mestre Jedi -va dir,
estremint-se.
L'Obi-Wan va inspeccionar la ferida,
la closca quitinosa estava estellada, exposant el tendre múscul rosa. La va embenar
com millor va poder, i en Jesson, per la seva banda, no va fer un sol so de
dolor, encara que havia de ser brutal. Quan va acabar, l'Obi-Wan va mirar per
sota d'ells. Quatre cucs s'arrossegaven ara per sobre i per sota de la terra, i
no mostraven cap senyal de voler abandonar la persecució.
De manera que això era el que els
havia passat als x'ting "autèntics", aquells que van quedar enrere.
La terra que havien treballat durant eres per conrear les seves collites,
enterrant-hi els seus morts, fertilitzant-la amb les seves deixalles, s'havia
tornat finalment prou profunda com per amagar depredadors. Els x'ting de la
primera caverna havien estat enxampats desprevinguts, dirigint-se cap les
estàtues buides. I un cop allà, van ser incapaços d'obrir les portes de metall
segellades. Allà, a la foscor, van arribar a un estat de desesperació tal que
van recórrer al canibalisme. Havien estat atrapats.
Atrapats, igual que l'Obi-Wan i en Jesson
ho estaven sobre un dels escassos promontoris rocosos d'aquesta segona caverna.
L'Obi-Wan sentia el primer diminut murmuri de desesperació i va fer cruixir les
seves dents. No fallaria. No moriria. No aquí, a la foscor. Tenia una feina a
fer; trobaria una forma de fer-ho.
Els cucs van xiuxiuejar, amb els seus
cilis movent-se d'un costat a un altre amb una esgarrifosa gana antinatural.
En Jesson va fer una ganyota i va
pujar una mica més alt quan un altre cuc va intentar ascendir a la roca. L'Obi-Wan
el va socarrimar amb el sabre de llum, i es va retirar sense un so. Un cop més l'Obi-Wan
va poder sentir el seu xiscle a través de la Força.
La terra s'encorbava en solcs. Dels
dos extrems llunyans de la cova apareixien cucs addicionals, llaurant la terra
i grinyolant cap a ells. Ja havia d'haver-hi uns deu o quinze en total. Uns més
grans, altres més petits, tots letals.
-Potser ens olorin. O ens sentin. O
estiguin cridant-se els uns als altres, convidant-se a sopar. -Va apuntar amb
la seva llum cap a ells.
- Què és això? Hi ha alguna cosa
allà.
Recolzant-se en el seu peu ferit, en Jesson
pujà més alt a la roca, il·luminant amb la seva barra lluminosa mentre ho feia.
De fet, hi havia alguna cosa penjant
sobre la roca. No, va comprendre l'Obi-Wan quan van pujar. Alguna cosa no.
Algú. I no estava penjant.
Lligat a la roca amb un tros de soga
estava el cadàver dissecat d'un x'ting. Poc quedava d'ell, excepte la closca i
la carn seca.
- Què va passar aquí? -va murmurar a
Jesson.
-Aquest era el meu germà de niu
Tesser. Va aconseguir arribar fins aquí, i no més enllà. Va pujar més alt per
tocar amb la seva pròpia cara el front marcit del seu germà mort.
-Va pujar fins aquí per escapar dels
cucs. Es va lligar per no relliscar per si perdia la consciència. Per si
s'afeblia. I aquí va morir.
De manera que ara ja sabien el que
havia passat amb dos d'aquells que havien intentat arribar a la càmera dels
ous.
-Anem a morir -va dir en Jesson, amb
veu plana i desproveïda d'emoció.
-Aquest és un pensament derrotista
-va dir l'Obi-Wan. - Després de tot, en Tesser va arribar més lluny que
l'altre. Potser nosaltres encara podem arribar més lluny.
Una espurna d'esperança va florir als
ulls d'en Jesson.
- Tens un pla, Jedi?
-Encara no, però el tindré.
A quina distància estava la paret
llunyana? L'Obi-Wan la va mesurar amb els ulls: seixanta metres. Massa lluny
per córrer. Els cucs atraparien a Jesson, ferit, i potser també a ell. I
arribar a la càmera de l'ou sense el seu company x'ting quedava totalment
descartat. Sense els coneixements especialitzats d'en Jesson, no tenia cap
oportunitat en absolut d'accedir a la volta.
- Quin equip tens?
-He perdut la meva llança. Tinc la
barra lluminosa, i un garfi d'escalada.
Un
garfi d'escalada?
Això podria ser útil.
-Deixa-me'l veure -va dir l'Obi-Wan.
En Jesson li va mostrar l'arma. Era
aproximadament de la mida d'un blàster de mà, amb una bobina del filament imbricada
per sota. Bastant similar a l'equip estàndard del GER[1].
- Quant cable? -va preguntar l'Obi-Wan.
- Vint metres?
En efecte, tenien vint metres de
cable d'escalada, com els equips estàndard, però això no era suficient per
aconseguir...
A la seva esquerra sobresortia un
altre monticle de roca, a uns quinze metres del seu destí: la paret llunyana.
La roca estava aproximadament a trenta metres de distància. Aconseguirien
arribar tan lluny? No, no amb la cama ferida d'en Jesson.
Bé.
Llavors, què?
L'Obi-Wan va mirar sobre els seus
caps i va descobrir una estalactita de deu metres sobre ells, a mig camí entre
la posició actual i aquesta punta de roca. Un pla va començar a prendre forma.
Dependria de la resistència d'aquesta estalactita, però pot ser que funcionés.
-Vaig a provar una cosa -va dir l'Obi-Wan-.
Si confies en mi, podrem sortir d'aquesta.
-Bé, Jedi -va dir en Jesson-. No tinc
una altra opció. Escoltem la teva idea.
-Ja ho veuràs -va dir l'Obi-Wan, i va
pujar al més alt de la punta rocosa. Els cucs s'enroscaven al voltant de la
base. De tant en tant un o dos intentaven pujar, però no podien aconseguir una
bona agafada a la roca i queien de nou, relliscant.
L'Obi-Wan va agafar el garfi d'en
Jesson i va apuntar amb cura, disparant-li a la protuberant estalactita. El
cable va volar precís, fixant la seva punta profundament a la roca. Va donar
una forta estrebada; semblava prou ferma.
-Bé -va dir. - Agafa't a la meva
cintura.
En Jesson el va mirar dubitatiu, i
després va abraçar la cintura de l'Obi-Wan amb els seus braços forts i prims.
L'Obi-Wan va prendre impuls i va
saltar fora de la punta de roca. Van volar en un llarg lliscament, i el radi
del seu arc els va apropar tant al terra que els cucs van esclafir afamadament,
amb els cilis movent-se de fam o ira.
En Jesson s'aferrava a ell, amb els
ulls facetats vermells oberts de sorpresa mentre volaven...
Llavors el x'ting va xisclar amb una
sèrie d'espetecs aterrits quan l'estalactita sobre ells es va trencar. Estaven
en el punt més alt de l'arc quan va passar. Un enorme tros curt i gruixut de
roca es va alliberar i va caure, sabotejant-los-hi el salt. Seguien pujant,
quan la roca va xocar amb força contra la terra, tirant fortament d'ells, i
fent-los caure a terra un moment més tard, en un impacte que va tallar de cop
el subministrament d'aire dels pulmons de l'Obi-Wan.
Va córrer tan ràpid com va poder,
panteixant però sense cap desig de morir convertit en menjar per als cucs.
- Corre! -va cridar mentre les
criatures avançaven cap a ell. Va tenir la presència d'ànim suficient per
activar el mecanisme del desenganxament del garfi i estirar el cable lliure. La
bobina tirava del filament mentre corria a tota velocitat cap a la següent
roca, amb els peus colpejant esponjoses boles de pols del sòl. En Jesson estava
coixejant, avançant massa lentament. L'Obi-Wan va tancar la seva ment al dolor,
agafat-lo amb el seu braç dret, i, ignorant la tensió i forçant-se a un major
esforç, va arrossegar al soldat x'ting fins a la roca i es va llançar a ella,
quan un dels cucs va agafar la seva bota esquerra. Va estendre la mà, intentant
agafar la roca, i no va poder trobar un adherència per impedir els esforços del
cuc per arrossegar-lo. Però en Jesson havia recobrat el sentit, i va agafar el
canell de l'Obi-Wan amb les seves mans primàries i secundàries. Es va assegurar
amb les cames i va tirar amb totes les seves forces.
L'Obi-Wan va aconseguir assegurar el
seu genoll contra la roca i va empènyer, esforçant-se perquè el cuc perdés la
seva adherència. Va aconseguir pujar una mica més i llavors, assegurant-se, es
va tornar amb el sabre de llum a la mà i va tallar al seu atacant per la
meitat. La porció retallada va caure a terra i es va retorçar, traspuant licors
per l'extrem, i llavors va desaparèixer a terra i va marxar.
El Jedi va empassar aire i va deixar
anar un sospir d'alleujament. Va mirar al Jesson.
-Gràcies -va dir.
-Ara estem en pau -va dir en Jesson.
Va examinar la paret enfront d'ells.
-Bé, ara estem a una mica més de la meitat
del camí.
-Això podria ser suficient, si som
intel·ligents -va dir l'Obi-Wan. Va pujar a la punta de calcària, mesurant la
distància a la paret llunyana, esperant tenir raó. D'altra banda, era massa
probable que els seus esquelets fossin, en un futur distant, trobats allà, a la
roca.
- On és l'obertura llunyana? -va
preguntar, enfosquint els seus ulls amb les mans. - No puc veure-la.
-Hi ha una cornisa de roca,
aproximadament a cinc metres del terra -va dir en Jesson, assenyalant.
L'Obi-Wan aclucà els ulls fins que va
poder distingir-la.
-Sí.
-I més enllà d'això hi ha l'entrada a
la càmera. Puc fer-nos entrar. Després d'això..., el x'ting va arronsar les
espatlles,... no ho sé.
-Bé -. L'Obi-Wan va mesurar la
distància entre la paret llunyana i la punta de roca, i va trobar una
superfície que semblava convenient.
Va disparar el garfi. Un cop més el
cable va volar precís, fixant-se en la roca. Va subjectar l'altre extrem a la
roca. Odiava deixar enrere l'arma, però, o bé hi hauria recursos addicionals
disponibles a l'altre costat, o tots els seus esforços per sobreviure serien
inútils.
-Dóna'm el llum -va dir l'Obi-Wan.
Va posar la barra lluminosa d'en
Jesson a màxima lluminositat i va apuntar amb ella directament als ulls dels
cucs.
Durant molts anys els cucs havien
estat a les coves per sota de ChikatLik. Però era possible que no haguessin
estat allà baix el temps suficient per provocar-los ceguesa; en aquest cas,
aquesta potent llum brillant podria resultar realment dolorosa i crear confusió
entre ells.
I clarament ho va fer. Ja havien
començat a fugir, amb el seu dolor ressonant a través del sentit de la Força de
l'Obi-Wan.
- Som-hi! -va cridar. I va començar a
avançar sobre el terra, mà rere mà, al llarg del cable.
Vint metres més enllà, més o menys.
Els cucs semblaven haver-se recuperat de la llum: estaven reptant en direcció
al seu cau. L'Obi-Wan va alçar els peus i els va creuar sobre el cable per
recolzar-se, i després va activar la barra lluminosa de nou sota ells. Els cucs
van donar el seu xiscle silenciós i es van retirar...
Però no tan lluny. L'Obi-Wan va
estendre els seus sentits a través de la Força, notant a les xiuxiuejants
criatures mentre s'allunyaven reptant. Va desenganxar els peus del cable i va
tornar a avançar impulsant-se amb les mans, incrementant la seva velocitat.
El cable li tallava els dits. El
dolor, com el tall d'una navalla d'afaitar gelada, va baixar pel seu braç fins
al colze. Va reprimir un crit, negant-se a abandonar la seva posició.
Podrien els cucs veure'ls? No estava
segur, però l'Obi-Wan va considerar improbable que les criatures hagin
evolucionat per caçar preses que oscil·lessin en l'aire per sobre dels seus
caps.
No obstant això, la vibració de la
roca caiguda, i potser el crit del cuc ferit, havia convocat més criatures del
més profund de les coves. Per la llum fungina al llarg de les parets, va poder
veure que el terra sota d'ells era plena de cucs, bullint amb centenars, milers
d'ells, des d'uns de la mida d'un dit fins a altres amb diversos metres de
longitud. S'empenyien i colpejaven entre ells, intentant aconseguir arribar
fins a l'Obi-Wan i en Jesson.
Un dels segments retallats va
aconseguir saltar del sòl, arribant a la cama de l'Obi-Wan, errant el múscul
del panxell però enredant-se en la tela. Va moure la seva cua a un costat i a
un altre, intentant agafar-se.
Oscil·lant, agitant-se per lliurar-se
d'aquesta cosa, l'Obi-Wan va deixar anar la seva mà dreta. Darrere d'ell, en Jesson
gemegà espantat.
Balancejant-se amb la seva mà
esquerra, l'Obi-Wan va atreure el seu sabre de llum fins a la seva mà dreta, el
va activar, i va tallar a la cosa que penjava de la seva cama. Retallat, el cuc
es va desplomar en dues meitats a terra sota ells.
Mà rere mà. Mà rere mà. El cable del
garfi serrava els seus palmells, però va tancar el dolor en una petita cambra
fosca de la seva ment i es va concentrar en la tasca que estava portant a
terme.
Quan finalment els seus peus estaven
sobre la cornisa, es va deixar caure i es va donar la volta. En Jesson gairebé
hi era, oscil·lant d'un costat a un altre com un pèndol. El guerrer x'ting va saltar
i gairebé va caure fora de la cornisa; va lluitar per recuperar l'equilibri,
amb l'Obi-Wan agafant la seva mà.
Tots dos estaven ja fora de perill a
la cornisa, molt per sobre de les esclafidores boques dels cucs.
Deixant anar un sospir d'alleujament,
l'Obi-Wan es va tornar cap a la paret. Vista des del costat llunyà, l'ombra
havia ocultat un túnel poc profund, però la boca era fàcil de veure ara. Al final
del túnel estava inserida una porta segellada de duracer amb algun tipus de
dispositiu lector electrònic.
- Com obrim això?
En Jesson va apropar la seva cara a
la porta.
-Es diu que qualsevol x'ting pot
obrir aquesta porta. És el que espera dins...
Com si hagués estat escoltant
aquestes paraules i hagués cronometrat la seva pròpia resposta, la porta es va
obrir. L'Obi-Wan i en Jesson van caminar cap a l'interior.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada