Resistència Rebel (XII)

Anterior

CAPÍTOL 12

Borleias

El comandant Eldo Davip, capità del Lusankya, la nau més important de la Nova República compromesa en la defensa de Borleias, va sortir del turboascensor al Cinturó de Circumval·lació.

Aquest cinturó era un passadís central que recorria tota la longitud del superdestructor estel·lar de proa a popa. No era un passadís per a vianants; el seu disseny octogonal oferia una forma de transportar ràpidament l'equip pesat. Era prou ample com perquè un pilot experimentat pogués recórrer tota la seva longitud en un Ala-X.

Quan el turboascensor es va aturar, es va enfundar un parell d'ulleres protectores. En obrir-se les portes, aquella precaució va demostrar ser fundada; enfront d'ell, els mecànics estaven soldant una altra secció de l'aparell que ara omplia la part davantera del Cinturó, bloquejant tot moviment en aquest punt.

El casc exterior de l'aparell era un cilindre de metall de diversos metres de gruix. Cada secció del casc mesurava uns cent metres, oberta pels dos extrems, amb el més proper a la proa lleugerament més estret que el de popa, permetent que les seccions s'instal·lessin de manera superposada. Llavors, els mecànics soldaven aquestes superposicions.

A dins del casc podien veure's cables metàl·lics entreteixits, formant una intricada pauta a través de robustos anells de metall, soldats a la superfície interior del casc. La pauta dels cables, la seva tensió acuradament calculada, no era únicament per mantenir el casc íntegre a tot el llarg de la seva longitud; quan es col·locaven en posició, contenidors de la mateixa mida que portaven els transports se situaven entre ells, lligats per més cables.

L'aparell ocupava ara un terç de tota la longitud del Lusankya, ocult en aquest Cinturó. Cap dels extraordinaris sensors visuals vong podrien detectar-lo; cap dels seus estrategs podria anticipar el seu propòsit.

En Davip va sospirar. La seva utilització marcaria la fi del seu destí més prestigiós. Però el prestigi no significaria res si els yuuzhan vong triomfaven, així que va contemplar l'aparell i va desitjar que funcionés.

* * *

Al planeta, al segon pis del laboratori, el capità Yakown Reth va deixar la safata amb el sopar sobre una taula, deixant que ressonés i va seure pesadament davant seu. No es va molestar a amagar l'enuig que transmetia la seva cara.

Davant d'ell, el tinent Diss Ti'wyn, que volava a l'esquadró d'en Reth com Lluna Negra Dos, es va allisar la pell que de sobte s'havia arrugat en el seu clatell. Bothan, de pell castanya i or, en Diss resultava extraordinàriament atractiu per a bothans i humans al mateix temps, i rebia una envejable quantitat d'atenció en les reunions socials.

-Què repta sota la granota de vol i et pica al cul? -va preguntar.

En Reth va esbufegar, divertit malgrat tot.

-Tenim un veritable problema aquí, a Borleias.

-De veritat? -boquejà en Ti'wyn-. Creia que estàvem guanyant.

-Estàs de broma? Em refereixo a un problema pitjor que estar superats en nombre, assetjats i condemnats.

-Ah -En Ti'wyn va punxar una rodanxa de fruita local i se la va dur a la boca-. Hi ha alguna cosa pitjor que això?

-No parlis amb la boca plena. No, Diss, no estic de broma -Va abaixar la veu perquè les seves paraules no arribessin a la taula contigua-. Crec que tenim un problema greu al més alt nivell.

-Parles del general Antilles? Té una gran reputació.

-Una mica de paciència. Ja saps qui comanda el Lusankya.

-Eldo Davip.

-Un incompetent de primera.

-D'acord... Però es va portar bé durant l'últim gran assalt dels yuuzhan vong fa unes setmanes.

-Pura xamba, t'ho asseguro. No obstant això, Ninora Birt va escortar un transbordador a l'estació de reparacions del Lusankya i va dir que no anaven bé. Bateries senceres de turbolàsers i de canons d'ions segueixen fora de servei. No sabia que el Lusankya va resultar tan castigat en l'última batalla. I tu?

-No.

-Fet que assenyala una pèssima administració per part del comandant Davip que el general Antilles no sap o no coneix, cosa que no parla bé de les seves qualitats.

En Ti'wyn va arronsar les espatlles, evasiu, però ja no semblava tan alegre.

-Això és només el principi. Recordes la visita del Consell Assessor?

-Va ser molt secreta. Van tenir una reunió amb Antilles i tot el seu personal, i després se'n van anar a corre-cuita.

-Un mecànic que han traslladat a l'Esquadró Lluna Negra era al vestíbul quan van marxar. Diu que el conseller Pwoe estava furiós. Segons ell, el general Antilles havia rebutjat el comandament de Borleias, i que només va cedir després de fer unes quantes exigències al Consell.

-Quines exigències?

-No ho sé. Quines exigències faries tu?

-Un iot de plaer, una passi perpetu al Ventura Errant...

En Reth va mirar la salsitxa que nedava amb salsa d'espècies en el seu plat. Això, tant com la xerrada, li estava traient la fam.

-Prou de bromes. I després hi ha l'assumpte de la Jaina Solo.

En Ti'wyn va fer que sí amb el cap.

-Si hem d'esperar un cop més, només perquè el seu esquadró ha de ser sempre el primer a aterrar...

-Els seus pilots i ella estan rebent un tractament especial per a tot. Els primers a accedir als recanvis, els primers a accedir als tancs bacta, els primers a reparar els seus caces i els seus astromecànics, càrregues completes de torpedes de protons... I, has vist a algun d'ells menjant aquí? -En Reth gesticulà indicant la resta del vestíbul, atestat de taules, ofegat en soroll.

-No.

-Tenen el seu propi menjador i, segons els rumors, fins al seu propi cuiner, el del Somni Rebel.

-La seva antiga nau nodrissa.

-La seva antiga nau nodrissa. Els Sols Bessons no han fet res que no hagi fet l'Esquadró Lluna Negra, i no poden fer res que no puguem fer nosaltres, excepte tenir cognoms importants.

-Calma, Yak. Hi ha d'haver raons polítiques que se'ns escapen. Amb la política, ja se sap, res no funciona bé... però sense la política, no funciona res.

En Reth va grunyir assentint.

-Tot va cada cop pitjor, i jo m'estic qüestionant la competència de l'Antilles.

-Baixa la veu, vols? Comences a semblar un projecte d'amotinador.

En Reth va dedicar al seu segon un ampli somriure.

-Ni parlar. Només intento deduir si hauríem de demanar un trasllat, intentar integrar el nostre esquadró en un altre dels grups de la flota. Encara que no estic segur. Si sents per aquí una mica del que he estat dient... Bé, mantingues les orelles ben obertes, d'acord?

En Ti'wyn va moure les seves enormes i punxegudes orelles.

-Sempre.

Nau de transport Fu'ulanh, òrbita de Coruscant

Amb el seu tocat embolicat en els plecs de la seva capa per no revelar la seva casta als observadors, la cuidadora Nen Yim va seguir al Mestre Bèl·lic Tsavong Lah cap a la llengua del ganadot.

Els ganadots eren criatures immòbils. Nascudes com una mena de petxina tova, plana i llarga, d'uns cinc passos de longitud i un d'altura, eren poc més que una boca, un anus, un llarg canal que els connectava i que s'obria a un estómac lateral, i una llengua.

Alimentats per servents, que els subministraven closques d'insectes i altres deixalles nutritives, deixant-les caure a través de les vàlvules dels seus estómacs, i reformats amb hormones per augmentar les seves dimensions, els ganadots podien transformar-se en sales voltades o esfèriques. Els teixits alineats amb el seu tracte intestinal eren bellament iridescents, i una dieta apropiada feia que els seus excrements fossin un estrany esdeveniment.

Però, era la llengua la que convertia un ganadot en un tret arquitectònic encantador. Un cop entrenada, la plegava o desplegava mitjançant la pressió d'un dit del peu o d'un amfibastó, provocant que s'estengués, baixés o pugés en relació al cos de la criatura.

I això era el que havia fet en Tsavong Lah. Un cop la Nen Yim es va situar en el seu lloc, va fer que la llengua del ganadot s'estengués a través de l'àmplia càmera al cor de la nau vivent, com una estrada flotant per sobre de la multitud, i va baixar les fibroses fulles que bloquejaven la llunyana sortida de la sala.

En Tsavong Lah va moure les mans i va tirar cap enrere la seva capa, per sobre de les espatlles.

-Sacerdots i cuidadors, devots del gran Déu Yun-Yuuzhan, us saludo i us dono la benvinguda. Aviat sereu traslladats al pròxim Borleias on el meu senyor, Czulkang Lah, portarà els infidels fins a l'abatiment i la derrota.

Els oients, gairebé una trentena de cuidadors i sacerdots de Yun-Yuuzhan, van alçar les seves veus de celebració i apreciació.

La Nen Yim podia distingir les cares de molts, fins i tot la del cuidador Ghithra Dal, al qual ella havia acusat, i la d'en Takhaff Uul, el sacerdot que, en les últimes setmanes, podia ser vist en la seva companyia constant encara que subreptícia.

-Com ja sabeu, una vegada que hagi caigut Borleias, viatjarem per prendre possessió d'ell -va seguir en Tsavong Lah-. Aquest món ric i verd, gairebé lliure del contacte infidel, serà la vostra recompensa per honrar als Déus al servei dels yuuzhan vong. Una meitat serà domini dels sacerdots, i l'altra dels cuidadors, tots units en el culte de Yun-Yuuzhan. Només caldrà erigir poderosos temples, dominis dedicats a la seva glòria. Tristament, vosaltres no podreu fer-ho.

Allà hi era. El principi de la venjança del Mestre Bèl·lic, expressada en un grapat de paraules serenes.

La multitud es va assossegar. Molts es van mirar mútuament, murmurant-se preguntes.

-Espero despertar-me cada dia sense veure'm assaltat per l'olor de la malaltia, l'olor de la descomposició del meu propi braç. Espero despertar-me cada matí sabent que no he desagradat al nostre Déu... només a uns quants sacerdots i cuidadors que s'han atrevit a usurpar la voluntat d'aquest Déu -La veu d'en Tsavong Lah es va tornar estrepitosa, i la Nen Yim va poder veure que tremolava amb l'emoció de les seves paraules-. Espero saber que, aquells que segueixin endavant, es mantindran units per l'odi cap als infidels, no per la cobdícia cap al que puguin obtenir a costa d'altres. I m'alegro pensant que vosaltres no estareu entre ells.

-No, Mestre Bèl·lic -Era la veu del sacerdot Takhaff Uul, jove per edat, però ja molt ambiciós-. No hi ha hagut cap traïció, no has de pensar-ho. Només posant-te al servei de Yun-Yuuzhan podràs salvar el teu braç i salvar-te així de la companyia dels Avergonyits.

-Alguns diuen que la confiança és una qüestió de fe -Va contestar en Tsavong Lah-. Jo dic que la confiança és una qüestió de coneixement, d'observació. Troba a algú que sigui digne de confiança i l'obtindràs; troba a algú que no ho sigui i no l'obtindràs. Però li donaré una oportunitat a la fe. Tens fe en els nostres Déus, Takhaff Uul?

El jove sacerdot gairebé va cridar responent:

-La tinc, Mestre Bèl·lic.

-I ells? Tenen fe en tu?

-Què? No comprenc.

-Si tenen fe en tu, la tindran en què els teus motius han estat honorables, la tindran en què només has actuat en el seu honor i no en el teu, i estic segur que et salvaran. D'això -va alçar la seva urpa de radank, apuntant amb la pinça les enormes fulles que cobrien la llunyana sortida de la cambra.

Era el senyal per a la Nen Yim. Va acariciar sota la seva túnica una diminuta parent de l'enorme planta, comminant-la a actuar. I ho va fer, es va enrotllar sobre si mateixa.

I el mateix van fer les seves germanes grans a la llunyania, revelant un fosc forat a la paret, un forat de quatre vegades l'altura d'un guerrer yuuzhan vong i quatre vegades la seva amplada.

Un profund esbufec ​​va sorgir del forat, seguit d'un ronc rugit.

Llavors, una cosa va emergir.

Tenia dos braços i dues cames, com un yuuzhan vong. Però caminava encongit, ajupit, com un animal. Els seus músculs eren tremends, durs i tensos per suportar el seu tremend pes, perquè era tan alt com el forat pel qual sorgia. Les dents eren enormes i els seus ullals encara més, sobresortint de la seva boca. El seu cap va girar en descobrir als yuuzhan vong de la sala, i els seus ulls van contemplar les petites criatures amb l'avidesa d'una bèstia famolenca.

-És un rancor -va anunciar en Tsavong Lah-. Una bèstia d'aquesta galàxia. No mereixeu una mort honorable a mans de les nostres pròpies armes vivents. Quan moriu aquí no serà com a guerrers, sinó com a simple menjar per saciar la gana de la criatura.

-I si nosaltres el matem? -Era la veu d'en Ghithra Dal, plena de rancor.

-Llavors, viureu més -va assegurar el Mestre bèl·lic-. Una mica més.

A través del forat va emergir un altre rancor, i un tercer, i un quart. Es van dispersar seguint les parets de la cambra, envoltant les seves diminutes preses.

En Tsavong Lah es va inclinar cap enrere i la llengua es va retreure, em portant-se al Mestre Bèl·lic i la Nen Yim cap a la boca del ganadot. Quan van començar a sentir-se els primers crits, quan els primers rugits van aixecar ressons en les parets de la sala, es van allunyar de l'escena i el Mestre Bèl·lic va guiar a la cuidadora a través de la nau.

-Mestre Bèl·lic, puc fer-li dues preguntes?

-Pots.

Van sorgir del ganadot a un ampli corredor vermell-blavós i es van reunir amb els guàrdies personals d'en Tsavong Lah, que es van mantenir a una distància respectuosa per darrere d'ells.

-No hi haurà protestes dels sacerdots de Yun Yuuzhan o dels cuidadors?

-Protestes? És clar que n'hi haurà. I clamaran venjança... Quan ens arribi la notícia que el seu transport va ser atacat per pilots de Borleias i tots els seus passatgers assassinats, voldran venjar-se.

-Ah! -La Nen Yim va romandre en silenci uns moments, sabent que la seva contestació l'havia condemnat-. No hauria d'estar amb ells? O la meva mort serà diferent?

-No puc matar-te. Ets un préstec del Senyor Shimrra.

»A més, no tinc raons per desitjar-te cap mal -van entrar en el compartiment de l'estómac, ara convertit en el transport privat d'en Tsavong Lah. La paret semblant a una parpella, situada al costat oposat, estava ara tancada mantenint l'atmosfera de la cambra. Van avançar fins a una protuberància del transport que servia de rampa d'accés i van ascendir fins a l'estómac de la criatura-. Em sento complagut amb tu, Nen Yim. Planeges explicar el que aquí ha passat per despertar odi contra mi?

-No.

-Si ho fessis, què passaria?

Va meditar la pregunta mentre ocupava el seu seient. La superfície carnosa va fluir al voltant de la cintura i el seu tors, sostenint-la en posició contra la pròxima acceleració.

-L'única raó per fer-ho seria causar dany. En aquest cas, es tractaria de la paraula d'una cuidadora desacreditada contra la del Mestre Bèl·lic. I moriria abans de poder presentar proves.

-Seria un malbaratament. La teva intel·ligència, si podem utilitzar-la al nostre servei, suplirà la pèrdua d'en Ghithra Dal i dels seus conspiradors. La posaràs al nostre servei?

-Ho faré -Va respondre sense dubtar un sol instant. En Tsavong Lah havia dit el nostre servei. Per a ella, això significava a servei dels yuuzhan vong, no d'ell personalment. I juraria que ho havia dit de cor.

-Algun dia, molt aviat, les naus-llavor tornaran en aquest món i completaran la seva transformació. Tant de bo tornis amb el Senyor Shimrra i estudiïs el Cervell Planetari. Desitjo que no facis res que desagradi als Déus... sinó que trobis el coneixement que als Déus no els importa compartir amb nosaltres.

-Ho faré, Mestre Bèl·lic.

-Llavors, no parlis més de la teva mort. Arribarà quan sigui el moment apropiat. I aquest no ho és.

Coruscant

En Baljos Arnjak començava a semblar que també estava sent vongformitzat. La seva barba i bigoti creixien; la seva barba, amb colors que anaven del castany al negre, semblava una forma de vida no nativa d'aquell món. La granota de vol ataronjat que portava quan no s'enfundava l'armadura yuuzhan vong tenia massa taques, i algunes ben podien ser pegats vivents de molsa o liquen. Però aquests canvis i les circumstàncies del grup semblaven assentar-li bé; els seus ulls eren lluminosos i els seus moviments animosos.

-Passeu, passeu -Convidà al Jedi i la Danni a la sala d'animació suspesa d'en Lord Nyax. La Bhindi ja hi era, enfilada en un tamboret.

-Digues que tens alguna informació -Gairebé va pregar en Luke.

-Tinc alguna informació -va repetir en Baljos-. Ja està, ja ho he dit, i no m'ha dolgut res. Podeu anar-vos-en.

-No te'n refotis del Jedi -va dir la Bhindi-. I no et posis medalles que no mereixes. Vaig ser jo qui va extreure la major part de la informació de les putrefactes entranyes de les màquines de manteniment.

-És cert, Noia dels Circuits. No hauries pogut interpretar-la, però... -En Baljos va veure la impaciència a la cara d'algú, probablement la Tahiri, perquè va tallar el tema-. Estem preparats per explicar-vos tot el que vulgueu saber sobre Lord Nyax. Si la Bhindi no va trobar alguna cosa en la memòria, ens ho inventarem.

En Luke es va recolzar en una consola i va creuar els braços, com si adoptés una actitud defensiva contra la informació que li anaven a oferir.

-Bé, qui és? Per què va ser modificat?

En Baljos va assentir, com si aquest fos el primer parell de preguntes que esperava.

-És... o era un Jedi Fosc. Es deia Irek Ismaren.

En Luke va arrufar les celles i va moure el cap.

-No, no és possible.

-Qui és Irek Ismaren? -va preguntar la Tahiri.

En Luke va treure el seu datapad de la borsa del cinturó.

-Com ha dit en Baljos, era un Jedi Fosc en entrenament. Un possible fill de l'Emperador i d'una dona anomenada Roganda Ismaren. Era una dement que va modificar al seu propi fill amb empelts d'ordinador. La meva germana Leia es va trobar amb ell a Belsavis fa... oh, aproximadament quinze anys.

Va obrir el seu datapad i va començar a buscar a través de les entrades. Encara que no tan exhaustiu com la base de dades que mantenia oculta en la caserna general Jedi, el datapad incloïa una llista abreujada de cada Jedi, Sith, ser sensible a la Força o relacionat amb ella dels que tingués coneixement en les seves llargues investigacions del Orde Jedi.

Va trobar l'arxiu que buscava en pocs segons. Una cara va aparèixer a la pantalla del  datapad: aristocràtica, bonica, d'alguna manera inacabada com solen ser les d'un jove, emmarcada per un pèl fosc arrissat.

Era la cara d'un Lord Nyax més jove.

Tot d'una, en Luke es va sentir tan pàl·lid com Lord Nyax. Li va mostrar la imatge a la Mara.

Ella va assentir. Va llegir algunes de les dades que apareixien a la pantalla sota el nom d'Irek.

-Així que ara ha de tenir uns trenta anys.

-Sí. I la seva altura hauria de ser normal.

-Excepte... -Els va interrompre en Baljos-, que ha passat la majoria d'aquests anys a la sala d'animació suspesa, per això és més jove físicament del que marca la seva edat cronològica. Els seus processos vitals van ser alentits. Va ser sotmès al tractament mèdic que ja he esmentat, tractament que va fer que els seus ossos seguissin creixent molt més enllà del punt en què van haver de segellar-se, el que li va proporcionar molta més massa muscular. Sent nadó, la seva mare va fer que li implantessin components electrònics en el cervell; això va ajudar a donar-li suficient enfocament -monomania seria una paraula més adequada- per aprendre a controlar la Força amb molta més efectivitat de la normal per la seva edat. Quan va estar aquí, li van agregar més components encara perquè el seu control fos més gran. Aparentment, estimula el que li queda de cervell de manera que li beneficiï el control de la Força. Va ser equipat amb sabres làser, que controla mitjançant els seus implants cerebrals.

-Com va poder succeir? -va preguntar en Luke, tancant el datapad.

Va respondre la Bhindi:

-Sembla que, després d'abandonar Belsavis, la seva mare i ell van venir a Coruscant i es van amagar aquí... i per «aquí», em refereixo concretament en aquesta instal·lació. La seva mare va supervisar acuradament el seu progrés en el domini de la Força, entrenant-lo perquè fos el Jedi Fosc més poderós que hagi existit mai, i el va sotmetre a tractaments mèdics per fer-lo molt més gran, més imponent, més físicament poderós. També va ser la que va portar als ysalamiri per mantenir-ho ocult, mentre la seva presència a la Força creixia més i més.

-Llavors, va passar una cosa -Va prosseguir en Baljos, prenent el relleu-. Les notes no són molt clares en aquest punt, però sembla que d'alguna manera li van trobar un company, un altre Jedi Fosc. Però l'Irek i el seu nou company van discutir i van acabar batent-se en duel. El company va morir, però l'Irek va rebre una ferida de sabre làser en el crani. I va morir.

-Va morir -va repetir en Luke.

-Va morir... tècnicament -va afegir en Baljos-. La seva activitat cerebral va cessar. Va caure i no es va tornar a moure. Però la seva mare i l'androide metge van poder mantenir les seves funcions autònomes i guardar el seu cos viu. A partir d'aquí, el seu diari, i no resulta sorprenent, es fa més difícil d'entendre, i es torna progressivament demencial amb els anys, però queda obvi que va preservar el cos en animació suspesa i que els androides metges van inserir components cada vegada més sofisticats en els seus implants cranials.

En Luke va fer una ganyota.

-Amb quina intenció?

-Crec -Va seguir dient Baljos-, que intentava convertir-lo de nou en el seu fill, una perspectiva improbable, ja que la part del seu cervell que emmagatzemava els seus records i emocions menys violentes estava carbonitzada... i també per a convertir-lo en un nou líder de l'Imperi. Estava tan boja per imaginar que podria ser l'Emperador Irek, el fill amorós, el Jedi Fosc i el tirà invencible.

En Luke va intercanviar una mirada amb la Mara. Ella no mostrava les seves emocions, però podia sentir-les a través de la Força, una repulsió cap a una dona prou boja com per ficar al seu propi fill en un bloc de carnisser durant tants anys.

-Què va passar amb la Roganda Ismaren? -va preguntar en Luke.

-Era el cadàver femení que vam trobar aquí. Vam comparar mostres cel·lulars amb les dels arxius. No hi ha error possible.

En Luke li va llançar una mirada descreguda.

-L'Irek la va matar?

-Ja no és l'Irek. La va matar Lord Nyax. No la va reconèixer. Per a ell era simplement una altra ombra mòbil que s'interposava en el seu camí quan va emergir del tanc d'animació -En Baljos va capcinejar-. Un assumpte molt brut. Dóna mal nom fins i tot a la mala ciència.

-Té alguna debilitat? -es va interessar la Mara.

-Ei, sí -En Baljos va gesticular cap a la unitat d'animació sospesa-. És immadur.

-Immadur -Va repetir en Luke.

-Sembla que un terratrèmol va provocar que es desprenguessin enderrocs del sostre, matant a un o més ysalamiri, i danyant la unitat. Ell es va despertar, va sortir fora, va matar tot el que va veure i va fugir. Però, segons els plans, hauria d'haver romàs en el tanc un parell d'anys més -En Baljos va assenyalar una de les consoles-. Tota la seva programació operativa era allà, més els records del refabricat Irek que la Roganda planejava implantar-li, i que no es van transferir. Té els seus instints, alguna programació de combat i algunes motivacions de nivell profund... com buscar Jedi i matar-los, buscar punts calents de la Força i controlar-los, conquerir l'univers, cosetes així. Però li falten els records, les habilitats tàctiques... crec que fins i tot l'idioma. Dubto fins i tot que pugui parlar.

-Així que ni tan sols podem parlar amb ell -La Tahiri baixà la mirada-. Potser és una debilitat, però no ens posa les coses més fàcils. No es pot raonar amb ell.

-Crec que només tinc una pregunta més -En Luke va guardar el datapad a la borsa del cinturó i es va preparar per al que esperava serien més males notícies.

-Hi ha alguna manera de salvar-lo? De fer-nos amics? D'ensenyar-li el que significa el costat lluminós de la Força?

En Baljos es va posar finalment seriós.

-Crec que no. Gairebé tota la seva humanitat va desaparèixer quan li van cremar el cervell. Només és un depredador amb un únic objectiu que és la dominació i l'extermini.

-Genial.

* * *

La Viqi va passar gairebé tot el seu temps a la sala que ocultava el Crua Realitat. Encara que poc hàbil tècnicament, sabia prou sobre maquinària -i podia demanar més informació de l'ordinador de la nau- per tenir una bona idea dels recursos disponibles.

El Crua Realitat era, definitivament, capaç de vol espacial, i el diagnòstic intern de la nau indicava que els seus sistemes seguien il·lesos, operatius. Estava carregada de combustible i amb suficient energia per arrencar els sistemes, i fins i tot proporcionar algunes llums discrecionals i una mica d'aire fresc ocasional. Tot allò adequat per resistir unes quantes setmanes.

El problema era la sortida. S'havia taponat durant la caiguda de Coruscant o el bombardeig subsegüent. Havien caigut petits enderrocs de durciment i ferrociment; després, les bigues de metall es van retorçar, al que va caldre afegir més enderrocs entre les bigues. Tot plegat formava un tap impenetrable.

Per sobre de l'hangar ocult, va trobar un forat que li donava accés a la sortida per sobre del tap. Va trobar senyals que algú havia estat treballant allà, excavant i arrossegant blocs de durciment fins a una oficina en aquell nivell. Va suposar que havia estat el noi maco que li lliurà el localitzador.

Fins i tot va descobrir el nom del noi. Els arxius de l'ordinador de la nau tenien informació sobre la família propietària del Crua Realitat. Hasville i Adray Terson eren els fundadors de Transports Terson, una companyia d'aerotaxis; la Viqi havia vist infinitat de vegades els ubics vehicles de la seva flota, fins i tot els havia utilitzat durant les seves activitats en pro dels yuuzhan vong. Els arxius incloïen un holo del seu fill, Hasray, el noi del control remot.

Una altra trista història, va decidir. Ho ponderà un temps. No va poder sentir tristesa per ells... molt al contrari, estava eufòrica perquè el sacrifici del noi signifiqués la seva salvació.

La Viqi estudià els controls i els diagrames de la nau, alimentant-se de les seves reserves i recuperant forces. De tant en tant, s'aventurava -molt silenciosament, amb molt compte- a l'exterior i treballava en la retirada de runa o baixava fins al vestíbul on va trobar una dutxa que encara funcionava.

Aquell dia, va sortir de la dutxa i va treure el cap al passadís amb la seva cautela de costum. Cap so, cap senyal de moviment. A poc a poc, previngudament, es va dirigir a les habitacions dels Terson.

Alguna cosa es va enrotllar en el seu coll i va tirar d'ella fent-li perdre peu. Va caure d'esquena, ofegant-se, i va mirar cap amunt per descobrir... els trets d'en Denua Ku. El guerrer sostenia el seu amfibastó en una mà; l'altre extrem de l'arma estava enrotllada en el seu coll.

Ella boquejà buscant aire. Estava mort, sabia que era mort. Havia mort a la fàbrica de mobles. Però ara la contemplava fixament, sense casc, ni enfadat ni alegre.

-Aixeca't -li va ordenar.

Va lluitar per posar-se dreta, per controlar la seva expressió, els seus gestos, la seva respiració. Quan ho va aconseguir, la cua de l'amfibastó va afluixar la seva presa i va relliscar del seu coll.

-Denua Ku -Va quequejar-. Creia que havies mort.

-Vaig fugir -La veu del guerrer semblava amarga-. El meu deure em va dictar que tornés amb el meu comandant i li descrivís el que havia vist... el Jeedai gegant. Ara que els meus superiors estan informats, puc tornar per lluitar amb aquesta cosa monstruosa i matar-la... o que ella em mati a mi. Per què no vas buscar als yuuzhan vong i els hi vas explicar el que havia passat?

Ella va permetre que una mica de desdeny apuntés en el seu to.

-Una humana, sola, vagant pels terrats, esquivant coralites? Saps el que hagués passat? Jo, si. Em van disparar dues vegades -era mentida, mai ho havia intentat. Però era conscient de les patrulles i vist com disparaven contra tot allò que semblava un habitant del planeta.

-I vas venir aquí? Per què?

-Coneixia les persones que van viure aquí -Aquesta mentida li va sortir també fàcilment-. Hasville i Adray Terson, i el seu fill Hasray. Eren rics, i sabia que haurien amagat menjar. Tenia raó. Vaig saber que això em donaria temps per pensar en com tornar a la mónnau sense que em matessin. Com m'has trobat?

Ell va buscar sota la seva armadura i va extreure una criatura, un insecte de la mida d'una ungla de la Viqi. Semblava una espècie d'escarabat, però era d'un color vermell sang. Encara portava les ales plegades, amb la forma perfecta de la seva closca, vibrava provocant que la petita criatura brunzís constantment.

-És un nisbat -va dir el guerrer-. Quan està a prop dels seus companys de posada fa aquest soroll, que s'incrementa a mesura que s'acosta a un.

-I?

-Portes dins a un d'ells.

La Viqi no va poder impedir que els seus ulls se li desorbitessin.

-Alguna cosa d'aquesta grandària... dins meu...

-No. T'ho van implantar acabat de sortir de la closca. No pot créixer. Ni tan sols pot vibrar. Però és sentit pels seus companys.

-Jo... Li estic agraïda. T'ha permès trobar-me.

-Mmm -En Denua Ku no semblava ni content ni enfadat-. Ara podràs tornar a la mónnau.

-Serà un plaer.

-Quan trobem i matem el Jeedai gegant.

El cor de la Viqi es va enfonsar.

-Jo el subjecto mentre tu el mates?

Els llavis d'en Denua Ku es van retorçar en un somriure.

-Divertit. És tan divertit en bàsic com ho és en la nostra llengua?

-Si les nostres dues cultures comparteixen alguna cosa, és la ironia.

El guerrer va alçar una mà. D'altres portes del passadís van sortir guerrers... era una patrulla de dues dotzenes o més, va calcular la Viqi.

I amb ells, un altre voxyn. Aquest tenia pitjor aspecte que els altres; era d'un groc malaltís per tot arreu i, en alguns llocs, les seves escates s'estaven desprenent. El seu cap penjava indiferent, i ni tan sols de molestava a intentar mossegar al guerrer que tenia més a prop.

-Ah -La Viqi va forçar un somriure-. Millor encara.

-Vinga -En Denua Ku es va posar al capdavant del grup cap a les escales d'emergència més properes.

La Viqi el va seguir amb el somriure congelat i la seva ment funcionant a tota màquina.

Havia de trobar una forma d'eludir-los. Havia d'extreure's el nisbat del seu cos, on sigui que hi tingués. Conservava el localitzador i l'escala que portava fins al Crua Realitat estava tancada, oculta. Tornaria, alliberaria la sortida i fugiria del planeta.

I, si fos humanament possible, primer s'encarregaria que en Denua Ku morís per atrevir-se a fer-li fer marxa enrere en els seus plans, quan els seus plans eren molt més importants.

Va mantenir l'esquena dreta i el port orgullós. No importava a qui ajudés, no importava el que vestís, era de la dinastia reial de Kuat.

Següent