Resistència Rebel (II)

Anterior

CAPÍTOL 2

L'home alt va colpejar el mur de pedra negra.

El mur s'estenia fins on arribava la vista -almenys fins on arribava la feble llum de la destrossada ciutat subterrània-, i no era realment vertical, sinó que feia angle cap a dins. La pedra de la qual estava compost era brillant, esquitxada de dibuixos a força de puntets grisos que li dotaven de bellesa i complexitat. Però el mur no semblava fet de blocs de pedra; tot ell semblava ser un sol bloc, sense línies d'unió o plecs.

La pedra va resistir els cops del seu puny.

Va trobar un bloc de ferrociment a prop i el va llançar contra el mur amb tota la seva considerable força.

El ferrociment es va fer miques.

Va connectar la seva arma. Brunzí amb cada moviment del seu braç, reflectint una llum vermella a la pedra. El va incrustar en la pedra.

La pedra no es va escalfar, no va cremar, no es va fondre.

Va retirar la fulla i va tocar el punt on s'havia enfonsat. Estava una mica més càlida que la pedra circumdant, però no cremava.

Va cridar, i el ressò de la seva angoixa va rebotar en l'alt sostre i les parets de la cambra.

Havia d'aconseguir el que estava més enllà del mur. Ho era tot. Mai ho havia vist, mai ho havia tocat, però sabia que hi era, ho sabia gràcies a un viscut record des de molt abans que fos conscient de tenir-lo.

L'home alt va sentir alguna cosa a prop, una presència. Va córrer cap a un munt de runes caigudes del destrossat sostre, i va apartar un bloc de durciment.

En el buit que va quedar al descobert s'arraulia una petita figura, un mascle humà.

L'home alt va aferrar-lo i va tirar d'ell. L'home petit anava vestit amb parracs i feia pudor de suor, suor de mesos; el seu cabell era llarg i endurit per la brutícia, i la por inundava els seus ulls foscos.

L'home alt no li va parlar. No coneixia la paraula. En canvi, va pensar en una imatge del mur negre fent-se miques, obrint-se per revelar el tresor que amagava, i la va projectar en la ment de l'altre. L'home petit es va quedar rígid i udolà mentre la imatge s'encaixava en la seva ment, ocupant-la totalment.

Llavors, l'home alt va enviar un altre pensament, una pregunta: Com?

L'home petit va tremolar i pensaments, centenars d'ells, diminuts i esmunyedissos com ratolins, rellampeguejaven a través de la seva ment.

Llavors, va crear una imatge. Una màquina, una que l'home podia subjectar amb les dues mans. Del seu filtre sorgia una flama encegadora, un foc tallant. L'home petit va pensar en aquest foc foradant la paret, tallant una porta i permetent que l'home alt passés a través d'ella.

L'home alt va formar un altre pensament. En ell, l'home petit se n'anava, trobava la màquina i la portava. Immediatament. Amb una força despietada, va martellejar aquest pensament en la ment de l'home petit, que va tornar a udolar. Llavors, el va deixar caure.

El seu nou esclau, plorant, sanglotant, va córrer cap a la foscor.

Borleias

El coronel Tycho Celchu, segon al comandament d'en Wedge Antilles, va entrar al despatx del general. Somreia obertament i no semblava poder parar, cosa poc habitual en el reservat oficial, que rarament traïa les seves emocions més d'un instant quan es trobava en una situació oficial.

-General, tinc l'honor de presentar-li a l'oficial al comandament dels Asos Grocs de Taanab -va anunciar, gesticulant com un mestre de cerimònies cap a la porta que havia deixat oberta darrere ell.

Al despatx va entrar un home ample d'espatlles, maco i de cabellera fosca. Portava una granota de pilot d'un groc encegador, accentuat per línies dentades de negre, la interpretació d'una ona cerebral per un decorador dement. En comptes de saludar, va adoptar un posat heroic.

-Es presenta el capità Wes Janson... er, senyor.

En Wedge es va aixecar per estrènyer la mà d'en Janson, i després va estirar-se per abraçar-lo.

-Wes! No em van informar que formaves part del grup.

-Em va costar alguns suborns, però no podia fer malbé el meu gran moment. Què has de beure?

-Verí casolà sobretot, excepte en rares ocasions. Vine, seu -En Wedge ho va fer en la seva butaca i, un cop Tycho va tancar la porta per disposar d'una mica d'intimitat, els altres dos el van imitar.

En Janson va treure una targeta de dades d'una de les moltes butxaques de la seva granota i la va llançar sobre l'escriptori d'en Wedge.

-Estic segur que ja tens l'inventari de l'Abandonament Temerari, però aquí tens la meva còpia, només perquè t'asseguris que contenen els mateixos articles. Comestibles, munició, recanvis per als caces estel·lars, diversos barrils de conyac de Taanab inadequadament envellit...

-Meravellós -En Wedge va introduir la targeta en el seu datapad i va repassar el llistat que es desplaçava per la seva pantalla-. Quant et quedaràs en el sistema?

-Oh. Fins que em matin, suposo.

Sobresaltat, en Wedge se'l va quedar contemplant fixament.

-Què vols dir?

-Els Ases Grocs de Taanab és una unitat composta de voluntaris i finançada amb els mateixos fons amb els que comprem i lliurem tot el que tens en aquest inventari. Tot organitzat per mi. Quan vaig renunciar al meu càrrec, li vaig dir als meus superiors que tornaria amb un tros d'en Tsavong Lah a la butxaca. No puc defraudar-los.

-Vols que et transfereixi a l'Esquadró Murri? -va preguntar en Wedge, somrient.

-M'encantaria, però no. He portat un esquadró i mig de Taanab, i pilots refugiats que tenen dret a servir sota el meu comandament.

En Tycho va fer un soroll: TSCH-TSCH.

-Molt responsable per part teva, Wes.

-Un trist efecte secundari de l'edat, em temo -Va contestar en Janson compungit, encongint-se d'espatlles-. El que em recorda... Parla'm d'una pilot, la líder dels Sols Bessons. Té una bonica veu. El seu aspecte és similar?

En Wedge va lluitar per no esclatar en riallades i va intercanviar una mirada amb Tycho.

-Bé, sí. És bastant maca.

-Casada? Compromesa?

-Compromesa, crec. I fa molt poc.

«Amb el meu nebot -va afegir per a si-, per molt que intenten amagar-ho».

-Qui és ella?

En Wedge arrufà les celles intentant recordar.

-Jai... alguna cosa, oi? -Es va girar cap a Tycho.

-Sí, això crec.

-Jai, Jai... -En Wedge va fer petar els dits-. Ah, sí. Jaina Solo.

La cara d'en Janson va empal·lidir.

-Jaina Solo.

-Sí, segur que es diu així.

-Monstre Sith, he flirtejat amb una nena de nou anys!

-Dinou -Va corregir-lo en Tycho-. I ha enderrocat més enemics que tots tres plegats a la seva edat.

-Suposo que hauré de disculpar-me amb ella i demanar-li que connecti el seu sabre làser per enfilar-me amb ell -Va sospirar en Janson, derrotat.

En Wedge va moure el cap.

-No, demana-li al Han que et foti un tret. Serà més piadós i és el seu dret com a pare.

-Segueixes sent un oficial al comandament realment horrible, ho saps.

En Wedge simplement va somriure.

Mónnau del Domini Hui, Sistema Pyria

El guerrer yuuzhan vong Czulkang Lah era vell, molt més vell que qualsevol altre dels nadius d'aquesta galàxia. Sota les cicatrius, tatuatges i mutilacions que donaven a la seva cara un aspecte gairebé negre, i tornaven els seus trets gairebé irreconeixedors, hi havia les profundes arrugues de la vellesa. La fragilitat del seu cos quedava dissimulada pel reforç de la seva armadura de cranc vonduun, armadura que afegia la força que li fallava als seus propis músculs.

Es trobava dret a la seva sala de control preferida de la Mónnau del Domini Hui. Les parets estaven plenes amb les estacions dels seus diversos consellers i oficials, inclòs el seu ajudant personal, el guerrer Kasdakh Buhl. La majoria de les estacions quedaven encaixades en una sèrie de buits en el corall Yorik de la paret, i en aquests buits estaven els víllips, el mètode de comunicació preferit dels yuuzhan vong; alguns romanien contrets, masses informes sense trets distintius, mentre que altres tenien la forma de brillants i descolorits caps de yuuzhan vong, els llavis es movien i les veus sorgien en perfecta sincronització amb els distants oficials i espies.

Per sobre de l'assentament d'en Czulkang Lah penjava una enorme lent membranosa d'un diàmetre tres vegades més gran que un guerrer alt, que li oferia una incomparable vista de l'espai circumdant al Domini Hui i que es podia contreure per ampliar objectes molt distants.

Davant l'ancià guerrer es trobava un sacerdot. Era alt i la seva primesa suggeria privacions voluntàries; vestia la túnica cerimonial i el cap cobert típics de la Deessa de la Mentida, Yun-Harla.

-Benvingut, Harrar -va saludar-lo en Czulkang Lah.

-És un honor presentar-me novament davant teu -El sacerdot va oferir una mena de reverència que intercanviaven entre iguals, i després s'alçà-. Com ho és trobar-te compromès en una tasca que beneficiarà els Déus i al teu estatus. Et porto naus i tropes de terra que t'ajudaran a aconseguir els teus objectius.

De fet, els reforços havien fet una desfilada aèria per anunciar la seva presència i com a mostra de respecte a l'ancià guerrer, comandant de les forces yuuzhan vong en el sistema de Pyria.

-El meu fill m'ordena oferir ajuda per a la captura de la Jaina Solo -L'ancià guerrer va fer senyals perquè s'acostés un guerrer molt més jove, que esperava prop de la paret. El guerrer va fer un pas endavant i s'agenollà-. Harrar, et cedeixo a Charat Kraal. Ha estat a càrrec de les Operacions Especials concernents a la Jaina Solo. Lidera una inventiva i molt motivada unitat composta per pilots Hui, recol·lectors. Si ho acceptes i assumeixes el control d'aquestes operacions, el pes del meu comandament es veurà alleugerit.

En Harrar es va dirigir al guerrer més jove:

-Accedeixes de bona gana a transferir els teus serveis?

La pregunta era una qüestió de vida o mort. En Charat Kraal podia negar-se per descomptat, però llavors seria assassinat i es nomenaria a un comandant més conforme.

En Charat Kraal va alçar el cap per mirar-lo a la cara. El seu nas no estava simplement deformat, una mutilació comuna en els guerrers yuuzhan vong, sinó que havia desaparegut completament, en el forat només quedaven restes de carn, penjolls que suggerien la violència amb la qual havia estat arrencat. El seu front era ampli i prominent, més semblant a la d'un ésser humà que a la d'un yuuzhan vong, i estava elaboradament tatuat amb línies perpendiculars que sorgien dels ulls i que el feien semblar més pla.

-El meu deure és amb els Déus, els nostres líders i el Domini Kraal -Va respondre-. I els hi serviré complagut.

-Bé -Va acceptar en Harrar-. Quines són les nostres actuals operacions?

-Fa poc que hem perdut al nostre espia humà dins de la gran abominació que és el seu edifici. Així que he dissenyat un pla per infiltrar-ne un o més espies nous en el seu campament. Ho farem en ocasió del nostre proper atac contra els infidels.

-Així de fàcil? -Va preguntar en Harrar-. Els infidels no podran rebutjar el nostre regal d'un espia?

En Charat Kraal va exhibir el somriure d'un guerrer: dents trencades visibles a través dels talls dels llavis.

-No ho faran, gran sacerdot.

-Quan acabi la meva audiència amb Czulkang Lah, vindràs amb mi i m'explicaràs el teu pla.

Coruscant

Mentre el seu grup entrava en una llarga galeria, que una vegada va estar flanquejada de botigues i emporis, en Luke va sentir de nou una punxada, una distant pertorbació en la Força. Ja va tenir aquesta sensació abans i va aconseguir controlar-la, desitjant que fos la font de les visions que li havien portat a Coruscant en aquella missió. Però els seus companys Jedi no sempre compartien les seves percepcions.

Els va contemplar. La Mara el mirava i assentia amb el cap. La Tahiri mirava fixament a la llunyania, en direcció a la punxada, alerta com un depredador.

Fins i tot la Danni mirava en aquella direcció amb una confusió evident, fins i tot a través del seu maquillatge yuuzhan vong.

-No sentiu això? -va preguntar.

-Sí -Va reconèixer en Kell-. És gana. Mengem?

En Luke va moure el cap.

-No a l'aire lliure.

-Ohhhh. Les càrregues explosives són molt més espectaculars quan esclaten a l'aire lliure.

-És que només penses en una cosa? -Va protestar la Tahiri, menyspreadora.

-Una cosa alhora, efectivament. I ara penso en el meu estómac.

Una altra sensació s'hi va ficar en els agusats sentits d'en Luke, un tuf a perill més immediat que la sensació anterior. Va xiuxiuejar:

-Problemes.

En un segon, els altres es van moure formant un cercle: Mara, Tahiri, Kell, i Rostre per fora; els altres, dins. Ningú empunyava una arma tecnològica, però en Luke es va assegurar de tenir el seu sabre làser a mà. Rostre i Kell van fer que els seus falsos amfibastons es tornessin rígids.

Un gran rugit de veus va ressonar per davant i per sobre d'ells. En els dos aparadors d'aquest nivell i en els del primer pis va aparèixer una multitud d'éssers udolants que van carregar contra en Luke i el seu grup.

Eren humans i humanoides, homes i femelles, amb la roba bruta i esparracada, empunyant llances, ganivets i espases fabricades per ells mateixos. Moments després, un grup es llançava contra la posició d'en Luke, i més seguien apareixent per les portes.

-Ha arribat l'hora d'establir contacte -Va comentar en Luke amb un sospir d'alleujament. I es va començar a treure el casc.

-Correu -Va cridar la Bhindi.

-Què?

-Que correu -I ella mateixa va retrocedir pel camí que havien vingut, allunyant-se de la torba.

En Luke va mirà la Mara. Tots dos es van encongir d'espatlles i van córrer darrere de la Bhindi, amb la resta seguint-los de prop.

Van creuar l'àmplia entrada en forma d'arc que anunciés l'obertura de la galeria de botigues, distanciant-se ràpidament dels seus perseguidors. Van girar a la dreta en el primer encreuament i, després de recórrer una distància considerable, la Bhindi es va dirigir a la porta de les escales d'emergència. Els va guiar per les escales, pujant els graons de dos en dos fins a ascendir cinc pisos; llavors, van girar per un passadís més fosc i més estret. Allà es van detenir esbufegant.

En Kell es va inclinar cap endavant, recolzant les mans als genolls i lluitant per recuperar l'alè.

-Sóc massa vell per això.

La Danni es va recolzar contra el mur. La suor li cobria la cara, però sense malmetre el seu maquillatge yuuzhan vong.

-Li faria res a algú explicar-me per què correm? Vaig creure que volíeu contactar amb els supervivents! Vau dir no sé què sobre organitzar cèl·lules de resistència...

La Bhindi li va oferir un somriure forçat.

-Dues raons. Primera, la gent normal que vol seguir viva no carrega contra guerrers yuuzhan vong d'aquesta forma, ni encara que els superin cent a un. Això vol dir que probablement tenen alguna manera de matar els supòsits guerrers. Per exemple, retirant-se i atraient-los fins a un lloc on puguin llançar-los-hi cinquanta tones de runa sobre els seus caps.

La Danni va pensar un instant i la seva expressió es va endolcir.

-Bon punt.

-Segona -Va seguir dient la Bhindi-, no tenim motius per creure que cap dels guerrers vong que ens van atacar a la passarel·la segueixi amb vida. A uns els vam tallar a trossos, altres van explotar, molts van quedar aixafats tres-cents metres més avall com animals en una carretera, i alguns les tres coses alhora. Així que el nostre secret, pel qual podem moure'ns disfressats de yuuzhan vong, segueix intacte. Si deixem que cent supervivents famolencs el coneguin, és inevitable que algun acabi venent-nos als vong.

-Així que alguns hem de treure'ns les disfresses i parlar amb ells com humans -va rematar en Luke.

-Mentre la resta espera aquí i descansa -va afegir en Kell.

-Exacte -En Luke va passejar la mirada pel grup-. El grup el formarem Mara, Rostre, Bhindi i jo. La resta quedeu-vos aquí.

En comptes de queixar-se, la Tahiri va fer una ganyota, una expressió cínicament adulta, i va deixar anar la seva motxilla al terra del passadís.

En Luke va arronsar les espatlles i li va dedicar un somriure.

-Necessitem almenys un Jedi a cada grup.

-Així que he de fer de cangur d'una gent que em dobla i em triplica l'edat. On és la diversió?

En Kell va esbufegar i va imitar la gemegant veu d'un nen:

-Tieta Tahiri, explica'm un conte.

* * *

En Luke, vestit ara amb la indumentària de color negre que solia portar en públic quan actuava com a Mestre Jedi, va mirar fixament a la dona que es trobava a l'altre costat del calefactor que sobresortia del buit creat entre les lloses del terra. Els seus tres companys -també discretament vestits de paisans i de negre-, sis homes i dones del Col·lectiu Passarel·la i ell, s'asseien a terra amb les cames creuades, formant cercle al voltant del calefactor, mentre una olla situada sobre l'aparell mantenia calent el seu contingut, una mena de sopa verdosa.

-Com heu aconseguit sobreviure? -va preguntar en Luke.

S'havien reunit al magatzem del que abans va ser una botiga de roba, a la Passarel·la Catier, la galeria en la qual el grup d'en Luke havia estat recentment atacat. La dona a la qual es dirigia -abans grassoneta i rossa, segons creia; ara, molt més prima a causa d'una dieta de pura subsistència, pèl brut i enfonsats ulls castanys pel sacrifici i el patiment-, era Tenga Javik, líder simbòlica del Col·lectiu Passarel·la.

-Hem manipulat les pantalles de fotons i els calefactors per obtenir energia -va explicar. La seva veu era aspra; això i el mocador que portava lligat al coll, una cosa com a mínim curiosa en l'ambient calorós i humit de l'interior dels edificis de Coruscant, suggeria que va ser ferida a la gola en un passat no massa distant-. Un de nosaltres treballava en una planta de producció de telagris. Has provat alguna vegada la telagris, Mestre Skywalker?

-Alguna vegada.

«Telagris» era el sobrenom d'un tipus d'aliment basat en un organisme unicel·lular, fabricat i venut únicament als més pobres d'entre els pobres; en textura semblava una mena d'en feltre gris, però pràcticament no tenia cap gust. La seva virtut principal era ser molt barat i durar molt de temps sense una conservació especial.

-Vam robar reactors de telagris i els vam ocultar per tot el nostre territori -va seguir la Tenga-. Els mantenim proveïts d'energia i aigua, aigua que processem en les nostres pròpies purificadores. La majoria del temps ens amaguem dels vong, i els hi tendim emboscades quan estem segurs de poder acabar amb ells. Estem disposats a sobreviure, Mestre Skywalker.

-I l'aire? -Va preguntar la Bhindi.

La Tenga va estudiar la sopa, com si no volgués trobar-se amb els ulls de la Bhindi.

-Cada vegada és pitjor -va reconèixer-. Estem treballant en això. Intentem reunir i enllaçar una xarxa de ventiladors per a extreure i canalitzar l'aire d'on sigui més respirable -no semblava molt confiada-. Si això no funciona, haurem de traslladar-nos, o baixar a les profunditats -Va mirar al Luke i la seva expressió es va tornar sobtadament feroç-. Quan vindrà la flota, Mestre Skywalker? Quan podem esperar ajuda?

-Tardarà -Va admetre ell-. Tant de bo pogués dir-vos una altra cosa, però en un futur immediat haureu de dependre de vosaltres mateixos.

Alguns dels companys de la Tenga van sospirar o emetre grunyits de descontentament, però cap dirigit directament al Luke; les seves paraules no els havien pres per sorpresa.

La Tenga va tornar la seva atenció a la sopa.

-Necessitem a la flota -va insistir, baixant el to de veu; no semblava dirigir-se al Luke-. Necessitem els Jedi.

-Aquesta és la nostra primera missió a Coruscant -Va dir en Luke, projectant confiança amb la seva veu a través de la Força-. I no serà l'única. Aviat vindran més. No permetrem que Coruscant romangui en mans de l'enemic. Però has de decidir si vols seguir viva quan alliberem aquest món, perquè el desànim i la desil·lusió que transmets poden matar-vos tan eficaçment com els yuuzhan vong.

-Ho heu fet molt bé aquí -La va animar la Bhindi-. I puc ensenyar-vos com fer-ho encara millor.

Això va captar l'atenció de la Tenga.

-Com millor?

-A amagar-vos millor, a preparar millor les emboscades contra els vong, a reparar i mantenir millor l'equip.

-T'escolto.

-El primer és el primer -Va interrompre'ls la  Mara-. Necessitem una mica més d'informació. Heu vist alguna cosa fora del normal en aquesta regió?... Vull dir, alguna cosa que no es pugui atribuir als canvis provocats pels vong?

La majoria dels presents van moure el cap, però algú situat en el segon cercle al voltant del calefactor, anomenat Yassat, un home prim i de mitjana edat, amb una mirada fosca i de sospita, va dir:

-Lord Nyax.

Alguns dels seus companys van sospirar; un o dos van emetre grunyits de disgust. En Luke va somriure obertament abans de poder-se controlar.

-Això és un conte per a nens.

-És real -va assegurar en Yassat.

La Mara va arquejar una cella.

-No conec aquesta història.

-Fa molt de temps, a Corèllia -Va explicar en Luke-, quan els nens no volien menjar-se la seva compota de fruites o anar a dormir a la seva hora, els pares els amenaçaven amb Lord Nyax. «Si et portes malament, Lord Nyax vindrà a buscar-te». Era un espectre pàl·lid i monstruós que s'emportava als nens i ningú tornava a veure'ls.

-Un típic conte de fades -va comentar la Mara.

-Sí -Va corroborar en Luke-. Però les històries d'en Lord Nyax tenen una base real, perquè durant les purgues Jedi, sí hi va haver algú que s'emportava als nens a la nit... nens sensibles a la Força.

La resposta de la Mara amb prou feines va ser un murmuri:

-Darth Vader.

-Exacte. Crec que algunes de les missions secretes d'en Darth Vader es van barrejar amb la llegenda d'en Lord Nyax, i durant els primers anys de l'Imperi es van estendre des de Corèllia a tota la galàxia.

-En Yassat és un dels nostres exploradors -va dir la Tenga-. Viatja més enllà dels nostres territoris, explorant i recuperant tot el que ens pot ser útil.

-I veu coses -Va assegurar altre, tocant-se la templa amb un dit i assenyalant amb el polze a Yassat, donant a entendre que en Yassat no era molt normal mentalment.

-Veig coses -Va corroborar en Yassat-. Les veig, no me les invento.

-Digues què has vist -Va demanar-li en Luke.

-Vaig veure a Lord Nyax per primera vegada un mes després de la caiguda de Coruscant -la veu d'en Yassat va baixar un to-. Va ser a l'antic centre del districte governamental. Jo estava en un extrem de la sala principal d'una fàbrica tèxtil, amagant-me d'una patrulla vong que es trobava en l'altre extrem. Estava espantat per ells, però molt més espantat per alguna cosa que no sabia definir. Llavors, van començar els crits. Vaig poder veure que algú es movia prop dels guerrers, un home gran, fantasmalment blanc. Vaig sentir un rugit i vaig veure centelleigs vermells que no eren de làsers. Vaig fugir tan de pressa com m'ho van permetre les cames. Hores després, vaig tornar i vaig trobar els cadàvers dels guerrers vong trossejats, amb rastres de cremades i mig devorats.

La segona va ser fa uns quants dies -d'una butxaca va treure un rellotge i va verificar el temps-. Quatre, exactament. Vaig tornar a sentir aquella por inexplicable mentre rondava pels terrats. Va anar augmentant cada vegada més i vaig saber que alguna cosa o algú m'aguaitava. Vaig témer acabar com els guerrers vong.

-Com vas escapar? -Va preguntar la Mara.

En Yassat va sacsejar el cap, ocultant la seva mirada.

-Simplement, vaig escapar.

-Amb això no en tinc prou -Va protestar la Tenga-. Ningú escapa simplement. Ens vas vendre?

-No -Va cridar en Yassat. Va centrar l'atenció en la Mara-. Hi ha un home anomenat Skiffer. Formava part d'un grup que no pertanyia al Col·lectiu Passarel·la. Ens persegueixen i no només han matat un parell dels nostres exploradors, sinó que ens han robat un dels nostres reactors de telagris. Però amb la telagris no en tenen prou, estic segur que alguns d'ells són caníbals. Sé on tenen el seu territori, i vaig portar a Lord Nyax fins allà. Quan vaig sentir que l'Skiffer cridava als seus per atacar, em vaig escapolir. Més tard vaig escoltar els seus crits -Buscà els ulls de la Tenga-. No vaig vendre al nostre grup, Tenga, vaig vendre el de l'Skiffer.

-Bon treball -Li va felicitar la Tenga, donant-li un copet a l'espatlla.

Un altre home va dir:

-Els que t'aguaitaven eren els vong, Yassat, Lord Nyax no existeix. Només va ser la teva imaginació.

En Yassat el va mirar, però no va dir res.

-On et vas trobar amb Lord Nyax? -va preguntar en Luke.

En Yassat va assenyalar al nord-oest, precisament la direcció des d'on Luke i els seus companys sensibles per força havien sentit la fiblada.

-Allà, a prop del vell centre governamental. Hi ha molts més vong que aquí, però està ple de material interessant.

-Necessitem fer-hi una ullada -Va assegurar en Luke-. T'atreviries a venir amb nosaltres i fer-nos de guia?

La Tenga va sacsejar el cap.

-No, llevat que a canvi ella es quedi amb nosaltres, -i va assenyalar la Bhindi.

Però en Yassat es va negar.

-Rondar per allà amb un grup nombrós i sorollós en territori de caçadors vong? No. Mateu-me ara mateix, serà menys dolorós.

En Luke va arronsar les espatlles.

-Llavors, ens veurem quan tornem.

En Yassat li va oferir una mirada de simpatia.

-No, no ho fareu.

Borleias

La Jaina es va aixecar apartant el llençol i es va dirigir trontollant a l'armari, sense saber molt bé per què. El sol de Pyria tot just treia el cap per l'horitzó, així que havia aconseguit dormir unes tres hores.

El rugit de les orelles es va concretar en una alarma. Els yuuzhan vong atacaven. Va captar el rugit dels motors de l'esquadró de guàrdia... En aquesta hora havia de ser el Lluna Negra.

En Jag l'esperava al vestíbul, el vestíbul especial i segur del laboratori de biologia reservat als pilots de l'Esquadró Sols Bessons. Altres portes s'obrien. Piggy saBinring, lluitant amb els tancaments del seu vestit de pilot sobre el seu expansiu estómac gamorreà, va sorgir d'una d'elles.

-Quin és el nostre objectiu? -va preguntar la Jaina. En Jag li va ensenyar un datapad perquè li fes un cop d'ull, però els seus ulls encara no podien enfocar-hi. El va apartar irritada.

-Sembla que pretenen atacar aquesta instal·lació -Va resumir en Jag-. Només atac aeri, ni rastre de tropes terrestres. Els esquadrons del Lusankya estan combatent amb les seves naus en òrbita, però aviat arribaran fins aquí.

Es va produir una explosió a prop, i els escuts que protegien la instal·lació van rebre els primers impactes. Tots els finestrals de transpariacer de la cara oriental de l'edifici van tremolar.

-Correcció -va dir en Jag-. Ja han arribat.

-Anem-hi.

La Jaina va guiar al seu mig adormit i mig vestit esquadró fins a un turboascensor.

* * *

En Corran Horn, pilot i Cavaller Jedi, Murri Nou, va activar els repulsors i es va elevar suaument del ferrociment del nou hangar de l'Esquadró Murri fins al forat on, instants abans, havia estat el sostre. L'altitud li va donar una millor perspectiva del conflicte: naus yuuzhan vong equivalents a creuers lleugers flotaven en la distància, a l'est i l'oest, protegides per pantalles de coralites, i llançaven descàrregues de plasma contra l'edifici i els seus voltants. De moment els escuts de la base, extrets poc abans de naus capitals de la Nova República, resistien bé l'atac.

-Vinga, Leth.

-Vaig, vaig, vaig -L'Ala-X de la Leth es va elevar fins a situar al costat del d'en Corran. Leth, una femella sullustana, havia estat pilot de caça abans de ser enderrocada i capturada pels yuuzhan vong, tancada en una bombolla de contenció i llançada a l'espai cap a l'atmosfera de Borleias, en una mostra de la crueltat yuuzhan vong. Tant ella com alguns dels seus companys van poder salvar-se gràcies a l'Esquadró Sols Bessons i la precisió amb la que controlaven les seves naus. En Corran dubtava que, en circumstàncies més favorables, la Leth hauria pogut formar part del famós Esquadró Murri, però a causa de la gran necessitat i les escasses opcions, aquí i ara era benvinguda.

-Líder a esquadró, menys xerrada -El coronel Darklighter semblava tan centrat com sempre-. Indiqueu situació. Líder preparat. Dos?

-Dos preparat.

-Tres?

Mentre les confirmacions continuaven, el tercer membre del trio d'en Corran, Dakorse Teep, es va situar en posició.

-Murri Set, tot verd.

En Corran va fer una ganyota. En el cas d'en Teep, verd no només es referia a l'estat dels seus motors. En Teep era un adolescent que hauria d'estar jugant amb Valin, el fill d'en Corran, pocs anys més jove que ell. En Corran va sentir que la Leth anunciava:

-Vuit, tot disposat i preparat.

Llavors, ell va dir:

-Nou, òptim.

Era l'últim. L'Esquadró Murri s'havia vist reduït a nou membres, tres trios. Altres esquadrons estaven en pitjors condicions, alguns amb tantes baixes que, fins que arribessin reforços, havien d'unir-se temporalment per disposar d'un nombre mínim d'unitats.

-Tenim un creuer a l'est -Va anunciar en Gavin-. Els veterans porten torpedes de protons; tots els altres haureu d'apanyar-vos amb els làsers, ho sento. Disperseu-vos en trios... ara, -passant a l'acció, els tres membres de l'Ala U van ascendir, sobrepassant la protecció dels escuts verticals de la instal·lació i quedant tot just a una dotzena de metres per sota de l'escut horitzontal sobre els seus caps.

En Corran va esperar un batec que els seus dos companys d'Ala, Leth i Teep arribessin a la seva altura. El primer va frenar professionalment a prop però en Teep no, sense oferir protecció als altres dos amb els seus escuts i sense rebre protecció d'ells.

-Acosta't més, Set -va ordenar en Corran.

-Ho sento, Nou. Ja vaig.

Mentre en Corran i la Leth abandonaven els escuts de l'edifici i es deixaven caure cap a la selva, una descàrrega de plasma del creuer que se suposava havien de destruir, va traçar un arc cap a ells. Si haguessin apuntat una mica millor, el plasma s'hauria colat entre el límit superior dels escuts verticals i l'horitzontal, però els trets es dirigien cap a Teep, situat directament sobre en Corran.

-Set, a babord... -va cridar.

En Corran només va triar babord i no estribord simplement perquè era més curt i li donaria a Teep una fracció de segon més per comprendre i reaccionar. En Teep va intentar virar amb repulsors i motors, i la bola principal de plasma passà inofensivament pel seu costat.

Llavors, va impactar contra els escuts verticals i va explotar. L'ona expansiva va colpejar-los. La coberta de les seves cabines de pilotatge van quedar banyades per les flames. En Corran va contemplar com el seu horitzó artificial girava descontrolat. Confiant més en el seu instint que en els seus indicadors, es va anivellar i va forçar els motors. Un segon després, va deixar enrere el foc i va tornar a tenir visibilitat.

En Teep i la Leth giraven sense control mentre queien cap a la selva.

La Leth va sortir del picat aconseguint-se anivellar gairebé sobre les copes dels arbres, i en Corran va poder escoltar la seva veu sorgint del tauler de comunicacions en forma de crit inarticulat, a mitges entre la por i l'alegria.

En Teep no ho va aconseguir. Picà a través de les copes dels arbres i, un instant després, una bola de foc va sorgir del forat obert a la vegetació.

En Corran va deixar anar una maledicció. Aquesta guerra estava devorant nens com un wampa famolenc.

-Anem, Vuit. En formació.

* * *

Per sota del Lusankya i per sobre de la batalla que es desenvolupava al voltant del laboratori de biologia, en Harrar va contemplar la lent fixada en el ventre del transport.

-Aquesta operació és teva o d'en Czulkang Lah? -va preguntar.

En Charat Kraal es va agenollar al seu costat, a la vora de la lent.

-És del Gran Mestre. Però només és una prova, una forma de sondejar i avaluar els punts forts de l'enemic, negant-los tota oportunitat de descans. Simplement he afegit la meva missió en aquesta operació.

-Quan entraran en combat les teves unitats?

-Aviat. Quan les tropes de l'enemic estiguin més disperses.

* * *

L'Esquadró Sols Bessons va rugir en direcció oest, cap al creuer yuuzhan vong, que ja estava sent atacat -els seus esquadrons defensius i ell- per l'Esquadró Lluna Negra i un parell d'esquadrons TIE del Lusankya.

-Piggy, anàlisi -Va reclamar la Jaina.

La mecànica veu del pilot gamorreà va retrunyir en l'intercomunicador; la Jaina va fer una ganyota i va baixar el volum.

-Aquesta vegada no es concentren en el laboratori biològic -va informar en Piggy-. Probablement, per evitar un desastre com el que van patir en el seu últim atac. Han après la lliçó del bombardeig orbital, i no intenten saltar pels aires l'estructura defensiva del general Antilles. Però haurien de concentrar els seus esforços a allunyar al Lusankya del camp de batalla, així podrien bolcar-se contra el laboratori amb una oposició mínima... i no ho estan fent.

La Jaina no havia de preguntar el que allò significava. Aquesta vegada, els yuuzhan vong no intentaven arrasar la instal·lació, tenien algun altre objectiu en ment, potser un altre intent de capturar-la. Els bessons eren sagrats per als yuuzhan vong, i la Jaina, com a bessona d'en Jacen, tenia una fascinació especial per a ells.

-Mantingues els ulls oberts per si ens presten una atenció especial -va dir la Jaina.

-Sí, Grandesa.

-Sols Bessons, no dispareu torpedes a menys que tingueu un blanc clar que els buits no puguin salvar -va afegir ella-. Tenim càrrega completa d'armes, però altres esquadrons no, així que no malgastem trets llevat que us sentiu tan ansiosos, que vulgueu arriscar a provocar enveges i disgustos. Tilath, a punt amb la teva càrrega explosiva?

-Sí, Grandesa -La Tilath Keer, Sol Bessó Onze semblava clarament infeliç. Penjant del seu Ala-X portava una mena de míssil, la nova arma experimental de l'arsenal dels Sols Bessons, però era més llarga que la carlinga de la nau i prou pesada com per convertir el seu caça en una cosa tan maniobrable com una pedra.

-No et preocupis, Tilath. Tots fregarem els plats per torn -la Jaina va trepitjar l'accelerador i va accelerar cap a l'enemic-. Bé, mans a l'obra.

* * *

Charat Kraal i Harrar observaven el desenvolupament de la batalla. Les naus capitals yuuzhan vong estaven actuant d'artilleria mòbil, bombardejant sense treva el laboratori biològic i els edificis circumdants per provar, i de ser possible superar, els escuts protectors dels infidels. Els esquadrons de coralites s'encarregaven de protegir les naus capitals i eliminar als caces enemics. Era una situació bastant simple, i en Harrar captava els detalls a mesura que en Charat Kraal els hi explicava.

-On guarden els vehicles de la Llança Estel·lar, aquestes naus-canonada de les que he sentit parlar? -va preguntar en Harrar. Es referia a les naus que, no feia gaire, havien elaborat una complicada matriu d'energia a l'espai del Sistema Pyria i disparat un potentíssim làser, que, d'alguna manera, després d'accelerar a través de l'hiperespai, va acabar impactant contra la Mónnau yuuzhan vong en òrbita al voltant de Coruscant.

En Charat Kraal va indicar un quadrat, un edifici pla prop del laboratori biològic.

-Aquí guarden les seves naus els esquadrons d'elit. L'esquadró de la Jaina Solo es troba aquí. No és un objectiu de l'exercici d'avui, atès que la majoria dels vehicles que s'allotgen en ell estan combatent contra les nostres forces.

-I on estan desenvolupant el seu vidre lambent?

Els recents esforços en matèria d'espionatge, que involucraven a un home humà controlat, indicaven que el Projecte Llança Estel·lar requeria l'aplicació d'un gegantí vidre, desenvolupat amb tècniques i material yuuzhan vong, per incrementar la potència del làser a llarga distància prou com per fer molt de mal a blancs distants.

En Charat Kraal va assenyalar l'edifici de biologia.

-Allà. El nostre agent va ser incapaç d'investigar tota l'estructura, però va eliminar algunes zones. Abans que el perdéssim, ens va comunicar que, segons ell, en els nivells més profunds de l'edifici, prohibits als civils i als soldats sense autorització especial, era on les seves... -li va costar dir la següent paraula, tan odiosa al context-... les seves màquines estan fent créixer el vidre. El nostre proper agent ho descobrirà i s'encarregarà de destruir-ho... si primer els nostres bombardejos no destrueixen aquesta instal·lació.

-Excel·lent. Ara, discutim la captura de la Jaina Solo.

* * *

La Jaina va deixar anar el gallet, mentre el coralita que tenia davant esclatava. Els seus trossos van ploure sobre la selva sota ells. Un ràpid cop d'ull als sensors revelà que els seus companys, Jagged Fel i Kyp Durron, no estaven lluny i convergien cap a ella.

Davant ells tenien el creuer yuuzhan vong, centenars de metres de corall Yorik i armament orgànic.

-Donem-li en aquests nois una cosa en què pensar -va cridar la Jaina. Va connectar els seus quatre làsers perquè disparessin a l'uníson i va començar a abocar feixos de llum coherent sobre els punts on els canons de plasma sobresortien del casc-. Quina és la teva situació, Tilath?

-Alineant-me per a l'últim acostament. Falten quinze segons per al punt òptim de tret. Catorze.

-Dispara quan estiguis preparada, no esperis la meva ordre.

-deu.

Jag i Kyp van sumar els seus làsers als de la Jaina. Els buits protectors del creuer no van tenir cap dificultat per situar-se en posició i es van empassar l'energia destructiva de les seves armes.

-Un. Foc.

El projectil es va desprendre del ventre de l'Ala-X de la Tilath. Va caure una dotzena de metres abans que el seu motor entrés en funcionament, impulsant-lo a la velocitat d'un míssil.

La Jaina va canviar el seu intercomunicador a la freqüència operativa.

-Executeu el «Rebot Baix». Repeteixo, «Rebot Baix».

A prop del creuer, els caces estel·lars de la Nova República van començar a guanyar altitud. No es van retirar, només van ascendir fins a la mateixa altitud relativa del creuer sense deixar de combatre.

En aquest mateix instant, Jaina, Kyp i Piggy van armar i van disparar els seus torpedes de protons, un cada un.

A mig quilòmetre del creuer, el projectil de la Tilath va fer el que se suposava que havia de fer.

No va explotar, llançant metralla en totes direccions. La majoria de míssils consistien en un tub de metall summament resistent, obert per un extrem. La part posterior estava plena d'un explosiu amb base de plasma. Els dos terços davanters, segellats únicament per la fràgil punta del projectil, estaven atestats de pilotes metàl·liques de la mida d'un cap humà.

La càrrega de plasma va detonar, sobreescalfat les pilotes metàl·liques i impulsant-les contra l'objectiu. Una descàrrega de projectils roent.

Cap de les pilotes causaria un dany significatiu si impactaven contra el creuer; potser unes quantes xocarien contra el corall Yorik del casc i el travessarien, allotjant-se en el seu interior, mentre que la resta rebotaria sense causar dany.

No, el perill que representaven no estava en l'impacte. Cada pilota, escalfada per la càrrega de plasma, era idèntica en grandària i temperatura als torpedes de protons que volaven darrere d'elles.

Els dovin basal del creuer van captar l'horda de projectils, però no van sentir por ni pànic, la por no formava part de la seva naturalesa. Sabien que no podrien crear buits suficients per aturar si més no una fracció dels projectils, així que van establir prioritats i decidir protegir amb els seus buits les parts més vulnerables del flanc de la nau, el compartiment de comandament, els emplaçaments de les armes i a si mateixos.

* * *

Charat Kraal i Harrar van veure com els Sols Bessons llançaven quatre míssils: un, el més gran, per davant dels altres. El primer va detonar prop del seu objectiu, vessant sobre el matalok una pluja de runa roent de vermell blanc, però els altres van impactar directament, un-dos-tres, contra el costat de la nau. Les armes infidels van centellejar amb una lluminositat increïble, creant núvols de força explosiva i runes en el que havien estat el costat i els òrgans interns del matalok.

La nau, ferida mortalment, abocant plasma per les seves ferides, va començar a girar per allunyar-se de la zona de combat.

Durant un segon va guanyar altitud, i després va establir un rumb en línia recta. Ara, els seus dovin basal concentraven els seus buits protectors sobre els emplaçaments de les seves principals armes.

En Charat Kraal sabia el que significava. El matalok ja no podia viatjar per l'espai, així que el seu comandant estava ordenant que les armes creessin tremendes càrregues d'energia plasmàtica, càrregues que destruirien la nau des de l'interior.

En Charat Kraal va enfonsar les espatlles, mentre l'energia i l'orgull l'abandonaven per un instant. Va colpejar amb un puny al terra, al costat de la lent.

-Com ho han fet? -preguntà-. Com han aconseguit persuadir els dovin basal que deixessin passar els seus projectils?

-No ho sé.

En Charat Kraal va buscar els ulls del sacerdot.

-No és la meva missió preguntar-ho. Pot ordenar la meva mort per fer-ho, però he de saber-ho. Vostè és sacerdot de Yun-Harla i, segurament, en la seva ment sap la veritat. És la Jaina Solo un avatar de la deessa? És la deessa?

-És clar que no. És una infidel que es burla de la nostra deessa -però en Harrar va saber que ja no era capaç de projectar confiança amb aquelles paraules. Ja no sabia si estava dient la veritat.

En Charat Kraal, sense rastre de satisfacció o pau en els seus trets, es va tornar cap a un víllip del terra, al costat d'ell. Va parlar amb el guerrer yuuzhan vong quan els seus trets els va mimetitzar l'animal.

-Estàs en posició?

-No, Comandant. Encara és aviat.

-Comença de totes formes. No podem esperar el millor moment.

-Entès, Comandant.

* * *

En Corran Horn va veure com tres coralites s'escindien de la força principal que atacava pel nord i es dirigien cap al costat oest del laboratori biològic.

-Vinga, Vuit. Encarreguem-nos d'aquests tres.

I va realitzar un gir tancat que el situés en rumb d'intercepció del trio. La Leth el va seguir, encara que la seva maniobra no va resultar tan ajustada com la de l'altre pilot, més experimentat.

Van aconseguir situar-se en posició mentre els coralites encara volaven sobre la selva, més enllà de la zona de seguretat, i iniciaven la seva aproximació apuntant directament a l'edifici. Acceleraven a màxima velocitat sense realitzar cap maniobra evasiva, ni tan sols quan Corran i Leth van obrir foc.

-Intenten suïcidar-se? -va preguntar la Leth, desconcertada.

-Això sembla -En Corran va donar un cop d'ull al voltant. Si les tres naus xocaven contra els escuts que defensaven el laboratori, si eren capaços de travessar-los i desconnectar-los, l'edifici quedaria sense defensa contra els atacs enemics.

Però no semblava que cap altra nau yuuzhan vong maniobrés per aprofitar aquest possible avantatge. No tenia sentit.

En Corran va derivar a estribord, vessant foc contra la nau d'aquell costat i la del centre. La Leth va fer el mateix per disparar contra la del centre i la de babord. El seu foc combinat va ser massa per a la nau central; part dels làsers d'en Corran van sobrepassar els buits, igual que gairebé tots els de la Leth. El coralita va caure, estavellant-se contra el terra en el límit de la zona de seguretat. No va explotar; les naus yuuzhan vong no es propulsaven mitjançant combustible i no sempre detonaven. Només es va esmicolar, escampant trossos en totes direccions.

Això els va deixar amb un sol enemic per a cada un. En Corran va seguir pressionant i ruixant un coralita amb el làser, com si el regués amb una mànega, fins a veure com els seus trets feien efecte en la part davantera de la nau.

De cua d'ull va poder veure que la Leth tenia menys sort amb l'última nau, però no podia ajudar-la, no sense que el seu objectiu el ruixés de plasma.

En Corran va maniobrar el seu Ala-X per creuar-se directament en el camí del coralita. Si l'objectiu del pilot eren realment els escuts, maniobraria per esquivar-lo; si no ho era... bé, hauria d'apartar-lo de la batalla per les dolentes.

Però va maniobrar, descendint per passar per sota d'en Corran, i els làsers van perforar la coberta de la cabina. El coralita va perdre el control.

Llavors va explotar, disseminant trossos en totes direccions. En Corran va intentar allunyar-se, però va ser atrapat per l'explosió durant un segon, per emergir pel costat contrari sense més danys que un sobreescalfat casc exterior.

Va donar mitja volta i va veure que estava realitzant un bucle. El seu objectiu l'havia sobrepassat i es dirigia en línia recta contra els escuts.

A la fi va xocar contra ell i, per un instant, en Corran va poder veure l'energia de l'impacte mentre l'escut es feia visible i onejava com la superfície d'un estany al qual s'hagués tirat una pedra.

El coralita es va fer miques per l'impacte, que van caure sobre la zona de seguretat, davant del laboratori biològic. Un dels trossos majors es va estavellar contra un transport de superfície i el vehicle va explotar, esquitxant de flames dels vehicles i edificis circumdants. Altres restes del coralita van rebotar a pocs metres de l'entrada de l'edifici.

-Ho sento -La veu de la Leth era dolguda, reconeixia el seu error.

En Corran va esbufegar, recordant el melodrama que tendia a interpretar en bé de l'estat mental dels pilots novells.

-No et preocupis, no ha provocat danys greus. Va, tornem a la feina.

En Corran i la Leth van donar mitja volta per reunir-se amb el seu esquadró.

* * *

Els equips de control de danys es van dispersar per l'exterior del laboratori biològic i els hangars adjacents, ruixant escuma anti-incendis a les parts flamejants dels destruïts coralites.

La cap d'un dels equips, una dona corelliana de pèl negre amb una constitució que suggeria que podia tenir un parell d'avantpassats rancor, va instar frenèticament als membres de la seva unitat.

-Ei, aquí baix hi ha un home! Porteu-lo als metges!

Es va ajupir i va apartar un tros de casc coralita de la víctima, un humà alt amb granota de mecànic.

Semblava il·lès, sense cremades, i mentre la dona lluitava amb el tros de casc va obrir els ulls. Encara que de faccions toves, tenia una mirada intensa i expressiva que va fixar primer en la seva rescatadora, i després als voltants.

-No, metges no -negà-. No estic ferit.

Ella va estendre una mà i el va ajudar a aixecar-se.

-Potser que estiguis pitjor del que creus.

-No, no estic ferit -Va mirar al seu voltant-. Posi'm a treballar.

Ella va assenyalar amb el polze les altres restes del coralita, cap als que ja acudien altres membres de la seva unitat.

-Ajuda'ls. Busca supervivents com tu mateix. I si sents alguna cosa estranya, si notes qualsevol cosa inusual, ves al metge.

-I... si, d'acord -Sense donar ni tan sols les gràcies, l'home alt es va dirigir cap a on li havien indicat.

Ella el va seguir, lleugerament irritada.

-Està en xoc. Quan sigui obvi, el donaran de baixa.

Però, mentre prosseguien la recerca entre les restes, va veure l'home en diverses ocasions ajudant al seu equip, transportant els ferits a la infermeria o apartant runa a un costat per buscar més supervivents, i semblava d'allò més normal.

* * *

Amb la meitat dels recursos de les naus capitals esgotats, l'atac yuuzhan vong va acabar. El restant anàleg d'un creuer i dues unitats de coralites es van elevar cap als cels, perseguits pels caces estel·lars de la Nova República fins que el general Antilles va anul·lar la persecució.

* * *

-Com està la cama, Tarc? -va preguntar en Han.

El noi al llit d'hospital -cabell castany, ulls blaus i una energia increïble-, va apartar el llençol per mostrar la seva cama dreta. Gran part del panxell estava coberta per una bena bacta transparent. La bena era rosa pel material curatiu que contenia, però prou suau com deixar veure les furioses línies d'una cremada a la pell que cobria.

-No està malament -va confessar el noi-. No puc córrer molt, però sí caminar. Però no em deixen sortir.

En Han va intentar dir alguna cosa, deixar anar algun comentari sarcàstic sobre el personal mèdic, però no se li'n va acudir cap. Havia viscut aquella escena moltes vegades, oferint consell i ànims al seu propi fill Ànakin, i el fet que el noi no fos l'Ànakin, tot i ser gairebé idèntic a ell, era com una vibronavalla que s'enfonsava centímetre a centímetre en el seu pit.

La Leia va semblar percebre la vacil·lació d'en Han.

-Bé, tu fes-los cas -va suggerir. La seva pròpia veu semblava una mica ronca-. Si tornem de la nostra missió i ens diuen que t'has esforçat massa, ens enfadarem molt.

-I si els suborno perquè no us diguin res?

En Han es va empassar el nus que tenia a la gola i va aconseguir forçar la veu per aconseguir el seu registre normal.

-Subornar-los amb què? Aquesta no és exactament una economia basada en els diners, xaval.

-Podria organitzar un espectacle i cobrar l'entrada. Però, en comptes d'acceptar diners, podria fer que tothom que volgués assistir prometés no dir-vos que he estat fent carreres.

La Leia li va dedicar el fred somriure d'un polític.

-T'oblides dels nostres espies. Estan per tot arreu, ja ho saps.

-I si jo organitzo la meva pròpia xarxa d'espies per descobrir als vostres espies, i no els deixo assistir al meu espectacle?

La Leia va estendre la mà i va esvalotar els cabells del noi.

-Hem de marxar, però vindrem a acomiadar-nos abans de deixar Borleias.

-Podria anar amb vosaltres. Puc ser un diplomàtic.

-Ho sento, noi -Es va negar en Han-. Suposo que estaràs molt ocupat practicant per al teu espectacle.

-No necessito practicar. Improvisaré sobre la marxa.

En Han i la Leia van intercanviar una mirada, plena de diversió i experiència.

-Bé -Va dir la Leia-, aquest enfocament també té el seu mèrit. Adéu per ara.

-Fins després, noi.

-Ohhhh.

Mentre marxaven, la Leia va xiuxiuejar:

-S'avorrirà molt mentre estem fora.

-Podríem deixar-li a lingot d'or perquè el cuidi i li expliqui històries.

-És millor que estigui avorrit que horriblement avorrit, Han.

-És cert.

* * *

C-3PO romania prop del Falcó Mil·lenari, a la zona de seguretat, i contemplava la part superior del casc del transport. En Han Solo hi era, com solia estar sovint entre un viatge i un altre. Portava ulleres protectores, mentre realitzava una soldadura en el casc.

Però l'androide no mirava al Han; la seva atenció se centrava en les espurnes del soldador. Un raig d'elles saltava del casc i queia, extingint-se abans d'arribar a terra. C-3PO va mirar com una espurna alçava el vol, arribava al punt més alt del seu arc i descendia.

Es va adonar que un altre androide havia entrat en el seu camp de visió. Era angulós, blindat, d'aspecte bèl·lic, i portava un dels rifles làser més grans i nous disponibles a la Nova República. Però no s'acostava en actitud amenaçant.

-Salutacions -Va dir C-3PO-. Sóc C-3PO.

-CYV 1-1A -va contestar l'altre-. Assignat com a soldat i guàrdia personal d'en Lando Calrissian, actualment en deures diversos, investigant anomalies. Tu ets una anomalia. Què fa un androide de protocol vigilant el treball d'en Han Solo i la seva tripulació?

-Oh, no. No estic supervisant la seva feina. Ni tan sols estava prestant atenció al seu treball. En un esforç per millorar les meves habilitats idiomàtiques, estic esforçant-me per determinar la millor paraula per descriure el descens i l'extinció de les espurnes en els processos de reparacions.

-Això no hauria de suposar cap problema per a un androide de protocol.

-No hauria, però ho és. Perquè la paraula que em sembla més adequada no és la més lògica.

-Quina paraula és la més adequada?

-Trista.

Les càmeres d'1-1A can clicar en mirar les espurnes una fracció de segon, després van girar de nou cap a C-3PO.

-Tens raó. Aquesta paraula no és la més adequada.

-És la més adequada. D'alguna manera, cada espurna sembla simbòlica. Un simbolisme de la vida. Rellueix brillantment com en una carrera fulgurant, i llavors desapareix. Deixa alguna cosa darrere d'ella?

-Si cau sobre una substància inflamable, deixa alguna cosa més darrere d'ella.

-És anòmal per a mi dir que ets un insensible munt de ferralla, amb una programació basada en l'agressió?

Curiosament, 1-1A no va respondre immediatament, sinó que va tornar a clicar les seves lents contemplant les espurnes una altra fracció de segon. Finalment, va dir:

-Creus que en els seus últims nanosegons una espurna sent por, sabent que la seva existència està a punt d'acabar?

-Ho dubto. Sincerament, ho dubto. Una espurna és incapaç de sentir por, ni tan sols de considerar la seva pròpia mortalitat.

-El mateix es diu dels androides, però en alguns casos no és cert.

Ara va ser C-3PO qui va dubtar.

-Aquesta és una deducció molt profunda per venir d'un androide de combat.

-M'enfronto a l'extinció regularment i això em dóna moltes oportunitats per reflexionar. Recentment he estat incapaç d'ignorar aquestes reflexions. Sospito que fins i tot comencen a afectar la meva feina.

-Jo també he hagut d'afrontar reflexions similars. Molt enervant. I la meva contrapartida, R2D2, no m'ajuda gens filosòficament parlant. «Tot s'extingeix», sol dir-me, «afronta-ho amb valentia». Suposo que és la filosofia adequada per a un astromecànic, però jo la trobo totalment inadequada. M'he estat preguntant si era l'únic androide existent, capaç de preocupar-me com jo ho faig. És molt reconfortant descobrir que no estic sol.

Les càmeres d'1-1A van tornar a enfocar a C-3PO.

-Si arribes a una conclusió, encara que no sigui verificable, t'importarà informar-me d'això?

-Estaré encantat. Igualment, si dedueixes qualsevol altra cosa interessant, si us plau, transmet-me-la. Potser puguem xerrar de nou.

-Sí.

CYV 1-1A va continuar la seva ronda.

L'espurna que havia començat a seguir C-3PO abans de veure l'androide de combat va desaparèixer a un metre del terra, dos segons després de saltar del casc del Falcó.

Següent