CAPÍTOL 17
El Mestre Gnost-Dural no necessitava un crono per saber
que era hora d'enviar l'avís anònim; estar en sintonia amb la Força feia el seu
rellotge intern tan precís com qualsevol aparell del temps manufacturat.
Va pressionar un botó de l'holocomunicador lligat al
seu canell per codificar el senyal, la qual distorsionaria la imatge i la faria
més difícil de rastrejar. Llavors va enviar una transmissió a la guarnició
Imperial al costat del Centre de Comandament de Defensa Orbital.
A causa del xifrat, quan van contestar al senyal hi va
haver un desastre de neu d'estàtica, imatges de baixa resolució parpellejant i
un mal àudio.
-Guarnició Imperial Tres Quaranta-tres. -Ell amb prou feines va poder esbrinar que es tractava d'una
veu de dona després dels cruixits i xiuxiuejos-. Comproveu la
configuració del seu holo, -va advertir ella-. Estem tenint fortes
interferències.
-La vida del ministre està en perill, -va dir en Gnost-Dural-.
Estan col·locant explosius a la seva oficina.
-Qui ets? -demanà la veu a l'altre
extrem de forma aguda-. Com vas aconseguir aquesta freqüència?
-Sóc un amic de l'Imperi, -va mentir el Jedi-. Si us
doneu pressa podeu detenir-los. -Abruptament, va finalitzar la trucada.
Fins i tot si la dona de l'altre extrem sospitava que
la trucada era un frau, no es podia permetre ignorar-lo... no amb l'apagada a
la ciutat.
-Els teus amics estan de camí, Theron, -va xiuxiuejar
per a si mateix Gnost-Dural-. Espero que estiguis preparat per a ells.
* * *
En Theron va córrer sota la sala de l'exterior de
l'oficina del ministre Davidge, dirigint-se a les escales amb el rifle d'assalt
agafat amb una mà, i el paquet amb el nucli del codificador danyat encara lligat
a la seva esquena.
El paquet era molt més lleuger ara que havia acabat de
plantar els explosius i fixat el temporitzador a l'oficina del ministre
Davidge, però anava darrere dels esquemes. Gràcies a l'avís anònim de
Gnost-Dural, no passaria molt temps abans que l'equip de resposta d'emergència
convergís en la tercera planta per tractar de capturar els possibles assassins
a l'acte.
Si tot hagués anat d'acord al pla, ja tindria el nucli
del codificador i tot el que hauria de fer és allunyar-se prou de l'oficina per
estar fora de l'abast del radi de l'explosió. Quan l'equip es mostrés, la
detonita s'activaria «accidentalment», i ell s'esmunyiria en el caos
subsegüent.
Desafortunadament, la porta de seguretat de duracer
entre ell i l'habitació de comunicacions havia estat un obstacle per als seus
plans. En Theron l'havia mirat per diversos minuts, la seva ment
desesperadament tractant d'esbrinar una solució. No podia obrir-la, i no podia
travessar-la. Però, es va adonar que encara podia anar al voltant d'ella.
Els murs de la sala de comunicacions del ministre
estaven probablement reforçats amb el mateix duracer que la porta, però el
sostre havia d'estar fet de materials de construcció més convencionals per
permetre al ministre transmetre i rebre senyals des de l'habitació.
En Theron no tenia prou gel de plasma per menjar el duracer,
però si arribava a l'oficina directament sobre l'habitació, podria fer un forat
a terra i caure.
Mentre corria cap a les escales, va veure la llum
d'estat canviar de vermella a groga, fins i tot mentre estava encara massa
lluny l'escàner com perquè llegís la seva insígnia. En el moment en què va
canviar a verd es va adonar del que estava passant, i mentre la porta lliscava
en obrir-se va caure a terra fent una tombarella, preparant-se per a la
col·lisió contra l'home a l'altre costat.
El soldat Imperial estava doblegat i inclinant cap
endavant perquè l'escàner de retina pogués confirmar la seva identitat, els
altres cinc membres del seu equip s'apinyaven a prop darrere d'ell, alerta i
preparats. Dos estaven mirant a les escales cap amunt i avall, protegint-se
contra una emboscada enemiga. Els altres tres tenien les seves armes apuntant a
la sala, preparats per disparar a qualsevol objectiu disponible en l'instant en
què s'obrís la porta. Però les seves armes i la seva mira estaven a l'altura
del pit; no esperaven que algú arribés rodant com una bola de demolició humana.
Al mig segon abans de la seva col·lisió, en Theron va
reconèixer a l'home de l'altre costat de la porta, el seu antic amic el Capità
Pressik. En Theron es va posar de genolls, enviant-los a tots dos contra el
terra. En els fins confins de les escales l'impuls dels seus
cossos sacsejant-se va tenir un efecte dòmino en els altres guàrdies, i l'equip
sencer va ser tombat. El que estava més enrere de la porta va
trontollar sota les escales, mentre que els altres van ser llençats en una pila
d'extremitats assotant.
L'impacte d'en Theron va encallar la seva espatlla
adolorida, i el dolor li va fer perdre la seva adherència al rifle d'assalt.
Malgrat això, encara va ser el primer a recuperar peu. Els ulls d'en Pressik es
van obrir com a plats de reconeixement mentre veia qui era el responsable de la
massacre.
Mentre en Pressik arribava a la pistola dels seus
malucs, Theron li va enviar una puntada forta a la seva mandíbula, atordint-lo.
Llavors va posar en mira el seu rifle d'assalt des del terra i va saltar cap
enrere fins a la sala.
Un dels altres soldats havia aconseguit recompondre's
prou com per disparar un tret a cegues amb la seva arma. El raig brunzí a
l'orella d'en Theron mentre donava cops al panell, tancant la porta amb un agut
xiulet. Va escoltar el rebot d'un segon tret reflectit en el panell de la porta
mentre es girava i corria de tornada cap a l'oficina del ministre. Va
aconseguir ajupir-se dins just mentre la porta de les escales s'obria de nou i
una barrera de raigs escombrava passadís.
En Theron va despenjar el paquet de les seves espatlles
perquè no impedís el seu moviment. Quedant-se ajupit a terra, va treure el cap
per la cantonada per tornar el foc. Sabent que hauria presentat un objectiu
massa temptador si es prenia el temps d'apuntar, va prémer un arravatament de
trets a cegues, esperant tenir sort.
No va escoltar cap plor de dolor, però tampoc va
escoltar el so dels peus carregant sota la sala cap a ell. No hi hauria
colpejat al seu objectiu, però almenys els havia fet pensar-s'ho dues vegades
abans d'anar darrere seu. Desafortunadament el tenien arraconat i ho sabien. El
vestíbul va ser omplert d'una barrera regular de rajos de blàster, suprimint el
foc per evitar que Theron tornés els trets.
Va agafar el paquet i va treure un petit mirall
reflector. Amb compte, el va inclinar per poder veure la sala sense exposar-se
a la pluja sense fi de trets enemics. El que va veure no li va omplir d'ànim.
El Capità Pressik estava de nou dempeus; ell i altres
membres del seu equip estaven ajupits i avançant per la sala, pressionant-se
cap amunt contra les parets oposades del passadís. Els altres estaven
posicionats a diversos metres darrere d'ells, armes apuntades a la porta de
l'oficina, preparats per descarregar amb els seus rifles d'assalt si en Theron
s'exposava de nou.
En Theron es va adonar que la seva situació era
desesperançada. Si encara tingués els seus detonadors seria capaç de llançar-ne
un per la sala. Fins i tot encara que inclinar-se a la cantonada per fer el
llançament pogués ser l'última cosa que fes, almenys s'emportaria a un parell
d'escòries Imperials amb ell.
En
realitat,
es va adonar en Theron, puc
emportar-me'ls a tots amb mi.
Va regirar entre els explosius a l'escriptori del
ministre, sabent que podia detonar tota la càrrega només amb estirar el cable
equivocat del temporitzador. Amb la quantitat de detonita que havia utilitzat,
l'explosió s'emportaria l'equip sencer... i els reduiria a pols i cendres.
Va prendre alè profundament, preparant-se per una mort
de màrtir. Sabia que els homes de l'exterior s'estaven acostant; en un parell
de minuts més tot s'hauria acabat.
Suposo
que en Jace i jo no anem a conèixer-nos millor després de tot.
El so d'un únic rifle d'assalt va fer ressò per la
sala. Un segon més tard se li van unir crits de dolor i sorpresa, i llavors el
so de diverses armes disparant. Però per a sorpresa d'en Theron, els rajos no
estaven rebotant del sòl i les parets al voltant de la porta encara oberta de
l'oficina del ministre.
Es va tornar cap a la porta i va treure el cap per la
cantonada, la seva arma preparada. Dos dels homes d'en Pressik havien caigut;
el capità i els altres havien girat la seva atenció a una figura disparant des
de les ombres just més enllà de la porta que duia a les escales. Prenent
l'oportunitat, en Theron va obrir foc amb la seva pròpia arma. En qüestió de
segons el foc creuat mortal va tallar als Imperials atrapats.
-Sóc jo-, va cridar la veu del Mestre Gnost-Dural, amb
cura de no utilitzar noms-. Estàs ferit?
-Estic bé, -va respondre en Theron,
sortint cap a la sala.
Un segon després el Jedi va sortir
de la foscor de les escales. A la lluentor de les llums d'emergència, en Theron
podia veure que encara portava la seva disfressa, els seus trets característics
acuradament ocults per la seva túnica i caputxa. Però sobre la
fabricació que ocultava la seva cara portava una lent similar a un monocle, i
clavada al capdavant de la seva túnica hi havia una insígnia d'identificació
idèntica a la de l'uniforme d'en Theron.
-Sella aquesta porta-, va dir en Theron.
El kel dor es va inclinar prou a prop perquè l'escàner
de retina llegís l'holoimatge del seu monocle, llavors va colpejar el botó per
tancar la porta quan la llum d'estat es va tornar verda.
-Algun motiu pel qual no em diguessis que havies fet
còpies de la insígnia i de la imatge de retina per a tu mateix? -va preguntar
en Theron.
-Semblaves pensar que la missió seria més fàcil si
anaves sol-, li va dir Gnost-Dural-. No veia sentit a discutir-ho.
-Així que tenies pensat mostrar-te tot el temps? -va
preguntar en Theron-. Què, la Força et va donar una visió que anava a
necessitar ajuda?
-No funciona així, -va dir el kel dor, sense adonar-se
del fet que en Theron estava fent broma-. Quan vas arribar tard al punt de
trobada em vaig témer que alguna cosa havia anat malament. Afortunadament vas
deixar la pistola d'enganxament a l'edifici de davant del carrer. Vaig ser
capaç d'usar-lo per seguir el teu camí i entrar.
-Bé... Gràcies-, va dir en
Theron-. Te'n dec una.
-Els Jedi no porten el compte d'aquestes coses-, va
contestar ell, i en Theron es va preguntar si el kel dor estava tractant de ser
divertit.
-No portarà molt abans que enviïn un altre equip de
resposta d'emergència en aquesta planta, -va continuar Gnost-Dural-. Necessitem
sortir d'aquí.
-Hi ha un problema, -va dir en Theron-. Segueix-me.
Va portar al Jedi cap a l'oficina del ministre i li va
mostrar la porta de duracer.
-Així que... hi ha alguna oportunitat que puguis
utilitzar la Força per estripar aquesta cosa per a mi?
-Algun dels grans mestres de llegenda podrien haver
tingut aquest tipus de poder, però aquest desafiament està per sobre de mi.
-Temia que diries això. Està bé,
nou pla. Necessito
arribar a la quarta planta, però com vas dir: podria haver un altre equip de
resposta d'emergència pujant les escales en qualsevol moment. Sé que la porta
de duracer és massa gruixuda perquè el teu sabre làser talli a través d'ella,
però aposto a què pots tallar un forat al sostre d'aquesta oficina perquè
grimpi a través, cert?
-Podria, però deixaria una marca molt distintiva.
-No et preocupis per això-, li va dir en Theron-. Quan
aquesta detonita exploti tot el que quedarà d'aquesta oficina seran estelles i
cendres.
El Jedi va assentir. Va treure
l'empunyadura del seu sabre làser i va encendre l'espasa. Alçant-la, lentament
va gravar un cercle perfecte al sostre per sobre d'ells. Rajoles, guix, i una
pluja d'aïllant va caure trontollant.
-Els reforços imperials estan arribant, -va dir en Gnost-Dural-.
Puc percebre'ls.
-Com de prop?
-A prop. Els contendré per aconseguir-te una mica de
temps.
En Theron va assentir i va agafar el seu paquet del
sòl, llançant-lo cap amunt a través del forat del sostre. Llavors va saltar,
els seus dits embolicats al voltant de la vora mentre tirava de si mateix cap
amunt, cap a l'oficina de la quarta planta amunt seu, grunyint amb l'esforç i
l'ardor del dolor que es revifava en la seva espatlla ferida.
L'oficina del ministre era més gran que en la qual
estava ara. Després de penjar-se el paquet de la seva espatlla bona, havia de
sortir a la sala i cap a l'oficina de la següent porta abans d'estar sobre la
sala de comunicacions.
Va treure el bastó encenedor i el tub de gel de plasma,
usant el poc que quedava per fondre un forat al terra mentre escoltava el so
del foc de blàster alçant-se des de la planta de baix. Sabent que en Gnost-Dural
no seria capaç de mantenir els reforços Imperials a ratlla per molt, va caure
cap a la sala de comunicacions.
El codificador fosc estava assentat a la consola de
comunicacions al centre de l'habitació. Extreure el nucli sense activar la
seqüència autodestructora era un procés delicat, un moviment equivocat i la
missió sencera es convertiria en una pèrdua de temps i recursos.
Afortunadament, en Theron havia practicat el procediment centenars de vegades
en els codificadors danyats que la República havia recuperat. Quan va començar,
li va portar gairebé deu minuts. Però amb cada intent es tornava més i més
ràpid, escurçant el temps per sota d'un minut.
No hi ha
necessitat d'intentar un rècord personal, es va recordar a
si mateix mentre els seus lleugers dits feien la seva màgia.
Noranta segons després, el premi era seu. El va
embolicar en una capa protectora de fabricació de micro teixit i va treure una
caixa protectora reforçada del paquet. La va obrir i va treure el nucli danyat,
col·locant-ho en el codificador. Llavors va posar el nucli funcional a la caixa
protectora, la va tancar i la va pressionar en el seu paquet.
-Hora de marxar. -Va arribar la veu d'en Gnost-Dural
des de dalt. Mirant a dalt, va veure al Jedi fent una ullada cap avall, cap a
ell a través del forat al sostre de la sala de comunicacions.
En Theron va saltar cap amunt i va agafar la mà que en Gnost-Dural
li oferia, permetent al Jedi ajudar-lo a alçar-se perquè no fes més esforços
amb l'espatlla adolorida. La junta ferida havia anat de coïssor a dolor en breus
moments, però en Theron va apartar tots els pensaments sobre això.
-Què va passar amb els reforços? -va preguntar ell.
-No vaig ser capaç d'evitar que avancessin cap a
l'habitació-, li va dir el Jedi-. Una vegada que van estar a prop, no vaig
tenir elecció llevat d'utilitzar el meu sabre làser.
-Està bé, -li va dir en Theron-. L'explosió cobrirà
l'evidència. El temporitzador està comptant, hem d'allunyar-nos.
-Quant de temps tenim?
En Theron va comprovar el seu
cronòmetre.
-Seixanta segons... corre!
En Theron va liderar el camí, la seva ment rastrejant
la ruta d'escapament òptima de la seva memòria dels diagrames d'arquitectura
del CCDO.
Els hi va portar deu segons assolir les escales de la
quarta planta i utilitzar el combo d'insígnia i escàner de retina per obrir la
porta. Deu més per dirigir-se en dos vols cap a la sisena planta i sobre
l'accés d'emergència de la teulada. Deu més per córrer cap a l'altre extrem de
la teulada.
Aquí Theron es va adonar que un d'ells no anava a
aconseguir-ho.
-He empaquetat un paracaigudes d'emergència en el
paquet-, va dir ell, lluitant per treure-se'l per donar-li-ho -. Dóna un salt
corrent des de la vora i tira d'aquesta corda per desplegar-lo.
-No siguis talòs-, li va dir el Jedi-. La Força em
protegirà.
I amb això, va desaparèixer per la vora. En Theron va
parpellejar sorprès, llavors va córrer per posar-se el paquet de manera segura
de nou.
El seu crono bipejà, advertint-li que només tenia cinc
segons fins a la detonació. Va donar tres passes cap a la vora i va saltar,
tirant de la corda per desplegar el paracaigudes mentre l'edifici entrava en
erupció darrere seu. Una onada d'aire calent impulsat per l'explosió va agafar
al seu paracaigudes, llançant-lo amunt en l'aire i enviant-lo girant i
trontollant fora de control. Els cables guia es van enredar, parcialment
col·lapsant el paracaigudes. En lloc de surar suaument cap a terra, va començar
a agafar velocitat, les seves cames i braços sacsejant-se mentre intentava
controlar el seu ràpid descens.
A deu metres del terra els cables de sobte es van desembolicar,
i la coberta de tela es va obrir sobre ell. Va disminuir la seva caiguda, però en
Theron encara arribava fort. Va posar les seves cames juntes i va flexionar els
genolls mentre donava cops al terra, absorbint el cop de l'aterratge amb els
grans músculs del seu cos inferior i nucli mentre simultàniament tractava de
rodar amb l'impacte. Les seves dents van colpejar les unes amb les altres i va sentir
un dolor agut disparant-se pels seus turmells i pujant cap a la coroneta del
seu cap mentre el seu cos es col·lapsava amb la força de l'aterratge.
El gir no va ser molt millor, mentre baixava sobre la
seva espatlla ja danyada, va fer que el seu braç se sortís de la seva conca.
Hauria cridat de dolor si tot el vent no hagués sortit del seu cos, deixant-li
esbufegant per respirar.
Es va estirar allà per un parell de segons, sorprès d'estar
viu. Es va forçar a si mateix a aixecar-se just mentre en Gnost-Dural sortia de
la foscor de la nit per fer-li un reconeixement. Veure que el Jedi estava
coixejant de mala manera després de la seva caiguda de sis pisos li va donar
una mica de satisfacció.
-Suposo que tots dos hem tingut un aterratge més dur
del que esperàvem-, va dir en Theron, cridant perquè se li escoltés sobre el
gemec de les sirenes que ara omplia la nit.
-Deixa'm ajudar-te, -va dir en Gnost-Dural, adonant-se
del braç esquerre d'en Theron penjant inútil al seu costat.
En Theron va assentir, llavors es va preparar mentre el
Jedi agafava el seu braç pel puny i el colze. Amb un ràpid gir i estirada, va
col·locar l'espatlla de nou a la junta. En Theron va deixar sortir un crit
fort. Afortunadament el gemec de les sirenes ofegaria el so així que no li
donaria la seva posició a cap imperial proper.
-Els grups d'emergència estan responent a l'explosió-,
va dir en Gnost-Dural-. Necessitem sortir d'aquí. Pots caminar?
En Theron va assentir i els dos homes van coixejar cap
a les ombres, inclinant-se l'un en l'altre buscant suport.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada