II
No va ser fins que
les portes de la canonera van començar a retirar-se quan en Rex va recordar que
s'havia oblidat de preguntar alguna cosa als milicians.
-És una caiguda de
deu metres; saben baixar per cable? -va preguntar, mentre les portes s'obrien
completament i en Jesse i en Ringo deixaven caure en la foscor els extrems dels
pesats cables.
Per al seu
alleujament, l'ap-Orwien va assentir, fent amb les mans el gest de baixar per
una corda.
-Anem-hi llavors -va
ordenar en Rex, i un instant després els dos clons estaven descendint per la
soga al complex de sota ells. Els dos lorrdians van ser els següents, i després
en Rex i en Kix.
En Rex va deixar
anar la soga a un metre d'altura del sòl, va lliscar sobre un bassal de fang al
permaciment i va rodar sobre les seves mans i genolls. Maleint, es va posar
dret, traient-se les pistoles. Estaven en una petita zona envoltada de parets,
amb una porta en un extrem i una plataforma en l'altre; un moll de càrrega per
a camions lliscants. El filtre de visió nocturna del seu casc li mostrava a
Jesse i Ringo, registrant el pati amb els blàsters alçats. Els lorrdians
estaven esquena amb esquena al centre del pati, al costat d'en Kix, amb ulleres
de visió nocturna sobre els ulls.
En Dogma va aterrar
al costat d'en Rex i va escoltar el feble murmuri dels motors de la canonera mentre
accelerava, ascendint sobre els seus caps.
-El pati està net
-va dir en Jesse.
-Entrem al magatzem,
llavors -va dir en Rex-. Tinent; hi ha manera d'utilitzar les seves habilitats
comunicatives en una situació de combat?
L'ap-Orwien mogué el
cap, però en Dafyd va donar uns copets al seu blàster.
-Bon trets -va dir.
-M'alegro de sentir-ho
-va dir en Rex-. Entrem ràpid, alliberem a la nostra gent, i sortim ràpid.
Només deixem petjades i llauna fets a miques.
-Rebut -va dir en Jesse,
amb una mica de diversió en la seva veu. Ell i en Ringo van pujar al moll de
càrrega i van col·locar càrregues explosives en l'ampla porta que conduïa al
magatzem, mentre els altres clons i els lorrdians es preparaven a banda i
banda. La porta va esclatar i els dos clons es van colar pel forat dentat que
havien creat, descarregant els seus blàsters cap al que es trobava a l'altre
costat.
En Rex va saltar pel
forat de la porta, les vores de la qual eren d'un verd brillant en la seva
visió nocturna. Dos droides de batalla estaven caiguts a terra, separats dels
seus caps amb aspecte d'au. En Jesse i en Ringo ja estaven a l'altre extrem de
la badia de càrrega, examinant la porta exterior.
A l'altre costat d'aquesta
porta trobarien una estreta passarel·la entre el moll de càrrega i l'oficina
del magatzem... si es podia confiar en les instruccions silenciosament
transmeses pel lorrdià captiu.
En Rex va decidir no
pensar en aquest si.
L'indicador de la
porta mostrava que estava desbloquejada. En Ringo va fer un gest a Jesse amb el
cap i entre els dos la van obrir i la van travessar ràpidament, avançant
ajupits amb les armes aixecades. La passarel·la era tal com havien dit els lorrdians.
La porta de l'altre costat conduïa a un estret espai al voltant d'una raquítica
i poc atractiva oficina. Els clons van netejar el pati, movent-se en parelles
amb fluïdesa nascuda de la pràctica, i després van avançar per cobrir la porta
que portava a l'interior.
Estava tancada.
-La nostra gent
hauria d'estar dos pisos més avall -va dir en Rex mentre Jesse i Ringo
preparaven les càrregues-. Dogma, envia'ls un estaborna-droides com a regal de
benvinguda.
La porta va explotar
cap a fora i en Dogma va llançar una granada PEM a l'interior, i gairebé
immediatament un núvol d'energia blava ho va cobrir tot.
Això és massa fàcil, va pensar en Rex mentre creuava el
fumejant marc de la porta, detenint-se per disparar amb el seu blàster a la
unitat cognitiva d'un droide de batalla a qui les seves cames encara estaven patint
convulsions. Massa fàcil li posava nerviós; mai durava molt.
A l'interior, els
llums estaven encesos. Els soldats van apagar la seva visió nocturna i els lorrdians
es van aixecar les ulleres sobre el front. Les seves botes ressonaven a les
escales... i llavors en Jesse va cridar.
-Comandos!
Baixant les escales,
en Rex va ajupir el cap per intentar localitzar els droides. Això li va salvar
la vida. Mentre en Jesse i en Ringo disparaven als droides comando que
avançaven pujant les escales, un tercer comando es va deixar caure d'un grup de
canonades del sostre sobre ells, llançant un tall amb el seu vibroespasa al
lloc on només segons abans es trobava el cap d'en Rex. El droide va aterrar a
les escales darrere d'ell i li va donar un cop de peu a l'esquena, fent-lo
caure per les escales cap a Jesse i Ringo mentre els xiulets dels trets blàster
omplien l'aire de les escales.
En Rex va aterrar
sobre el seu pit, aixafant-se el nas contra l'interior del casc. Tenia les mans
i les pistoles atrapades sota ell. Va tractar de tornar a posar-se dret, només
perquè alguna cosa tornés a empènyer-lo cap avall, extraient l'aire dels seus
pulmons. Alguna cosa estava colpejant repetidament la seva armadura... i es va
adonar que era el droide comando. Es va girar cap a un costat en un esforç per
alliberar-se, preguntant-se si escoltaria el so de la vibroespasa mentre
aquesta tallava el seu mico corporal i després la seva carn. O potser no escoltaria
res.
Es va adonar que el
droide era pes mort. Sobre ell, l'ap-Orwien tenia el blàster aixecat i somreia.
Brollaven espurnes de la part posterior del cap del droide comando.
-Bon tret -va dir en
Rex, apartant el droide a un costat.
-Està bé, cap? -va
preguntar en Jesse.
-Mai he estat millor
-va dir en Rex. Tenia la boca plena de sang, i li gotejava per la barbeta.
Eren a la part
inferior de les escales, davant d'una porta tancada. En Rex la va mirar
fixament, conscient dels ulls dels seus soldats pendents d'ell.
Si els captius
estaven directament a l'altra banda, volar la porta per obrir-la els podria
ferir o matar-los. Però forçar la seva obertura segura trigaria el seu temps...
temps que qualsevol guàrdia podria usar per a executar els seus ostatges.
Va mirar als lorrdians.
L'ap-Orwien va arronsar les espatlles, amb cara ombrívola.
A vegades has de jugar-te-la, va pensar en Rex.
-Càrregues -va dir en
Rex-. Compte amb els objectius. Dogma, estaborna-droides.
Es van retirar
pujant mig tram d'escales per allunyar-se del radi d'explosió i després van
baixar corrent quan la llum i el soroll de l'explosió es van atenuar. A l'altra
banda, no els hi esperava cap embolic de cossos. Després d'un desesperat
instant, en Rex va veure els presoners asseguts contra la paret oposada, amb
els braços a l'esquena. Els seus ulls estaven fixos en...
En Rex ja estava
disparant les seves pistoles abans de veure el droide comando que estava sobre
ells. La punta de la seva vibroespasa va colpejar el terra amb un agut grinyol
i després va girar per la sala, passant a escassos mil·límetres del cap d'en
Dafyd. Després la massa fumejant del droide comando va caure darrere d'ella.
-Els set objectius abatuts
-va dir en Kix-. Danys mínims.
En Rex va començar a
activar el seu comunicador per cridar a la canonera, i després va dubtar. Es va
treure el casc, netejant-se la sang del nas.
-Vostè... Sergent
Palola -va dir-. La sitja, a quina distància està?
En Palola, que
estava abraçant a l'ap-Orwien i en Dafyd, va aixecar el cap.
-A uns cent metres
com a màxim -va dir.
-I està segur que
aquest droide tàctic està usant-la com a base?
En Palola va
assentir, amb cara ombrívola.
-Ens va interrogar
allà.
L'ap-Orwien mirà a
Rex inclinant el cap.
-I jo que pensava
que era vostè un home caut, capità -va dir.
-Un dia m'agradaria
ser-ho -va dir en Rex-. De moment, vull tenir unes paraules amb aquest tàctic.
En persona.
***
Aquesta vegada, no
va fer falta baixar pel cable; la canonera es va posar a la plana fangosa a
l'exterior de la base d'operacions d'avantguarda de la Companyia Torrent i els
clons van saltar des de la coberta, amb els lorrdians just darrere seu.
En Rex sostenia el
cap amputat del droide tàctic. Va rebre els bravos dels clons que els esperaven
amb un breu moviment de cap, i després es va tornar al somrient ap-Orwien.
-Un treball
impressionant, tinent -va dir en Rex-. Tot ha estat com vostè va dir que seria.
-Exactament com en Pal
va dir que seria -li va corregir l'ap-Orwien-. Jo vaig ser només el traductor.
En Rex mirà en
Palola, qui va oferir un somriure cansat.
-Bé, voldria tenir-ne
més com vostès -va dir en Rex-. Aquesta comunicació cinètica és una magnífica
obra d'art, però a més saben disparar.
-A mi també
m'agradaria que hi hagués més com nosaltres -va dir l'ap-Orwien-. Tot i la
victòria d'avui, ens veiem superats en nombre. Els separatistes poden fabricar
més droides, però nosaltres no podem fabricar homes.
La seva veu es va
apagar de sobte i va apartar la mirada, avergonyit.
-No pretenia
ofendre'ls, capità -va dir l'ap-Orwien en veu baixa.
-No m'ofèn -va dir en
Rex-. Vam ser creats per a ser soldats, és cert, però no som màquines. Almenys
els Jedi no ens veuen d'aquesta manera.
-Tant de bo això
sempre sigui així -va dir l'ap-Orwien, i després va mirar al seu voltant-. És
massa tard perquè tornem a la nostra base a passar la nit. Hi ha algun lloc on
puguem dormir?
-Ens sentirem
honrats en compartir els nostres barracons amb vostès, tinent -va dir en Rex.
-Molt agraïts -va
dir l'ap-Orwien, i després dubtà.- I potser els hi agradaria unir-se a
nosaltres per a unes quantes mans de sàbacc abans de ficar-se al sobre?
En Rex va mirar a l'ap-Orwien
i després a Palola. Els seus rostres eren inexpressius. Curosament inexpressius, va pensar.
En Rex va negar amb
el cap i va somriure.
-Sàbacc amb mestres
de la comunicació no-verbal? Pot ser que sigui un producte del creixement
accelerat, tinent, però no vaig néixer ahir.
FI
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada