CAPÍTOL 9
L'oficina d'analítiques era una habitació sense
finestres, plena de gom a gom, empaquetada amb terminals d'ordinador i vint-i-tres
agents del SIE reunint, organitzant i analitzant dades dels milers d'informes
que arribaven cada dia.
Des de la setmana passada l'estreta oficina ben podia
haver estat la llar d'en Theron mentre ell i la resta de l'equip del personal
treballaven en jornada doble per tractar d'estar al corrent de tot el que
arribava. No obstant això, tot i fer un esforç sincer per contribuir, no podia
lliurar-se del sentiment que estava malbaratant el seu temps.
No era que no cregués en el que feien els analítics;
entenia que eren un component vital del SIE. Però en Theron havia desenvolupat
un únic conjunt d'habilitats especialitzades, gairebé cap de les quals era
aplicable a la seva posició actual.
Li feia voler cridar. Vint vegades al dia un tros
d'informació petita però atípica que requeria més atenció passaria sobre el seu
escriptori: una pista potencial per al que havia de ser possiblement una missió
crítica per a la seguretat de la República. En lloc de ser capaç d'actuar en aquestes pistes, havia hagut d'escriure
informes amb les recomanacions de com procedir, llavors enviar-les als seus
superiors perquè les revisessin, sabent prou bé que en l'instant en què un
agent de camp fos assignat al cas l'oportunitat probablement es perdria.
I fins i tot quan no estava a l'oficina, encara estava
atrapat a Coruscant, probablement el planeta més segur i més fora de perill a
la República, i l'últim lloc en absolut en el qual Theron volia estar.
Tenia por que estigués perdent el seu toc?, que dia
rere dia de treball avorrit d'escriptori estigués ennuvolant els seus instints
de supervivència. El director li havia sentenciat a tres mesos en aquesta
presó, i si ell li concedia el seu temps al complet potser mai es recuperaria.
Si no sortia dels analítics de sobte, alguna cosa
dolenta passaria. Potser es resignaria amb desgana. Es tornaria boig i
s'embarcaria en una missió sense l'aprovació ni el suport del SIE. O potser
simplement es trencaria i arrasaria amb l'oficina d'analítica, aixafant cada
monitor i estació d'ordinadors que pogués abans que les autoritats se l'emportessin.
O, el més terrorífic de tot, potser simplement aprendria a acceptar la llauna
del seu nou lloc de treball.
L'única cosa que el mantenia entenimentat eren les
poques hores al dia que era capaç de treballar en l'Operació Fi del Joc, el
projecte especial d'en Jace Malcom. La Llança
Ascendent era l'últim vestigi del programa de recerca de superarmes d'en
Darth Mekhis, una última amenaça solta de la missió que li havia costat la vida
a Ngani Zho. En Theron no tenia problemes en gastar el seu temps tractant de
dissenyar un pla per fer caure la Llança.
El que li molestava era el pensament que algun altre agent seria el que
realment posés aquest pla en marxa.
Ell va sentir un toc a l'espatlla mentre la veu del seu
supervisor deia,
-Temps de recollir, Theron.
Sorprès, en Theron va mirar al crono a la paret.
-Suposo que he perdut la noció del temps-, va dir ell.
Un altre
senyal que estàs perdent el toc. Els dies solien allargar-se una eternitat;
podies sentir cada segon individual, agonitzant, passar. Ara t'estàs acostumant
tant a estar ancorat a la cadira que ni tan sols te n'adones de quan és hora de
marxar. Estàs adormit.
-Vés a casa i dorm una mica, -li va ordenar el seu
supervisor-. Els informes encara estaran aquí demà.
Se suposa
que això em faria sentir millor? Es va preguntar Theron en silenci
mentre s'aixecava i es dirigia per a tornar al seu apartament.
Un cop dins, breument va considerar fer una mica de
treball extra en l'Operació Fi del Joc, fins i tot des de casa tenia accés als
arxius amb tot el més alt nivell de seguretat. Però el rotllo dels analítics
minava tant la seva energia física com mental. Tot el que volia fer era
col·lapsar-se al llit.
T'estan
desgastant, a poc a poc.
Ignorant la veu de dins del seu cap, en Theron va
caminar cap a l'habitació en la part posterior de l'apartament, es va treure
les seves robes, va apagar la llum, i va enfilar-se sota les mantes. Just quan
estava a punt de quedar-se fregit, però, li van despertar d'un sobresalt amb la
repicadissa d'una holotrucada entrant.
-Accepto l'entrada-, va mussitar grogui, prenent-se un
moment per adonar-se que la trucada no venia del seu implant cibernètic.
Rodà i tocà l'holocomunicador de la tauleta de nit al
costat del llit, impulsant-se amb el seu colze per tenir una millor visió. Per
a la seva sorpresa, una imatge de la Teff'ith es va materialitzar davant seu,
la brillantor de l'holo dispersant-se lleument sobre l'habitació d'una altra
manera enfosquida.
-Per què estàs al llit? -va preguntar la twi'lek,
arquejant les celles en sorpresa-. Estàs dormint o amb una amiga?
-Estic... Estic sol, -va quequejar en Theron, la seva
ment donant voltes mentre tractava de portar el seu cap a la situació.
Per què està trucant? Des d'on em truca? Com
sabia on m'estic?
-No vaig pensar que estiguessis a casa, -va dir la
Teff'ith-. Anava a deixar-te un missatge.
En Theron es va adonar que no era l'únic agafat per
sorpresa per la seva inesperada conversa. Saber que la Teff'ith estava una mica
nerviosa també l'ajudava a recuperar-se una mica del seu agentçament.
-Llavors dóna'm el missatge.
Després d'un moment de vacil·lació, la Teff'ith va prendre
alè profundament i llavors va buidar el pap,
-Sé que vas estar a Nar Shaddaa. No necessito que ens
segueixis. No vull que ens segueixis. Desisteix o ho lamentaràs!
-Com has aconseguit aquest número? -va preguntar en Theron,
sense molestar-se a respondre al seu ultimàtum.
-No va ser difícil, -va contestar la Teff'ith-. Creus que ets l'únic que pot trobar a la gent?
-Així que vas passar per tots els
problemes de rastrejar-me només per dir-me que et deixés en pau?
-No vaig demanar la teva ajuda, -va deixar anar la Teff'ith,
ignorant la seva observació-. No la necessito. Ens cuidem de nosaltres
mateixos.
-De veritat? A mi em va semblar que si no hagués
aparegut series un cadàver podrint-se a l'abocador de Nar Shaddaa ara mateix.
-Creus que ara et devem una? -es va burlar la
Teff'ith-. Per això ens vas ajudar?
-Simplement va ocórrer que estava a l'àrea. Vaig pensar
que t'ajudaria a sortir pels vells temps.
-Mentider. No només a Nar Shaddaa, oi? Vas ser a
Korriban? Belsavis? Ziost?
-Mai he estat a Ziost en la meva vida, -va contestar
Theron amb sinceritat.
-No més vigilància, -va continuar la Teff'ith-. Deixa
de seguir-nos. Ho pilles?
-No et preocupis per això, -va contestar en Theron-. Em
quedaré a Coruscant per un temps. Prenent-me un descans del treball de camp. M'estic centrant en els informes i la paperassa ara.
Per què li has dit això? T'estàs convertint en un d'aquests drons d'oficina
que es queixen a qualsevol que els escolti?
-Tu darrere d'un escriptori? -La
cara de la Teff'ith es va trencar amb un somriure-. Divertit.
-L'elecció no va ser realment meva, -va dir en Theron,
la seva veu traint més ràbia de la qual tenia intenció.
-Sempre hi ha elecció, -La Teff'ith aspirà-. Sones com
un cagat.
-I què t'importa? -demanà en Theron.
-No m'importa, -va dir la Teff'ith encongint les
espatlles-. Sigues un avorrit si vols. No ens importa. Només deixa'ns en pau.
L'holo es va desconnectar abruptament, deixant-lo sol
en la foscor. Ell va rodar, va tancar els ulls, i va tractar d'adormir-se. Però
alguna cosa del que la Teff'ith havia dit s'havia allotjat en el seu cap, i en
lloc de quedar-se fregit en el món dels somnis, es va quedar donant-li voltes.
Ella va esmentar Ziost. La Germandat de l'Antiga Tion
havia d'haver començat a moure's allà quan l'Imperi va començar a permetre als
estrangers visitar el món.
El simple fet havia de semblar insignificant, però en Theron
sabia que hi havia un motiu pel qual no ho podia deixar estar. El seu
subconscient s'havia enganxat a això per algun motiu; ara hauria d'esbrinar-ho.
Ziost.
Aquesta és la clau. Ziost.
En una espurna d'inspiració, tot es va acabar reunint,
l'Operació Fi del Joc. Arrencat pel catalitzador, la setmana passada
d'investigació i anàlisi es va fusionar en els inicis d'un pla per fer caure la
Llança Ascendent.
En Theron va saltar del llit, amb pressa per registrar
els detalls mentre encara estaven frescos en la seva ment.
I amb una
mica de sort, això em tornarà al camp, també.
* * *
Darth Marr va ser l'últim dels membres reunits del
Consell Fosc a arribar a la seva cambra secreta sota la Ciutadella. Ell va
organitzar la trobada, contactant als altres només hores després de saber de la
mort d'en Darth Gravus. Però fins i tot encara que els havia convocat, encara
no tenia ni idea del que havia de dir.
Ell havia revisat els registres oficials de la batalla
sobre Leritor, incloent informes de les transcripcions de les comunicacions
entre Gravus i Kàrrid al camp arxivats pel Moff Lorman.
«La Llança Ascendent va sortir de l'hiperespai més enllà de l'abast
dels escàners de la República, moment en el qual Darth Kàrrid informà a Darth
Gravus de la seva arribada.
-Darth Gravus, aquí Darth Kàrrid. La Llança Ascendent està a la teva
disposició.
-Retira't, Kàrrid! No hem demanat
reforços. Aquesta és la meva batalla per guanyar... no la teva!
Darth Kàrrid va ignorar la petició d'en
Darth Gravus, triant ajudar els esforços de guerra Imperials unint-se contra la
flota enemiga. Després que la Llança
Ascendent despatxés un dels Cap de Martell de la República, Darth Gravus i
Darth Kàrrid van tenir el següent intercanvi:
-Creus que això tornarà al Consell
Fosc en contra meva, Kàrrid? Podries abatre a cada nau de la República en
aquest quadrant, però quan arriba l'hora d'escollir algú per unir-se als seus
rangs, encara m'escolliran a mi sobre una falleen!
-No captes el perill en què estàs,
Gravus. Podries ser assassinat en aquesta batalla. Estic aquí per assegurar un
resultat desitjable per a l'Imperi.
-Ignoreu les naus de la República!
Dispareu a la Llança Ascendent!
Destruïu-la de totes totes! No deixeu...
En aquell moment Gravus va canviar a
un canal de comunicacions auxiliar. Poc després d'això va disparar a la Llança Ascendent mentre continuaven
enfrontant-se a la flota de la República. Darth Kàrrid va ser forçada a
destruir Gravus i la seva flota per defensar la seva nau i la seva tripulació.»
La revisió militar oficial clarament mostraria que
Gravus havia estat equivocat. No obstant això, era obvi per a Marr -així com
seria obvi per a tothom al Consell fosc- que la Kàrrid intencionadament li
havia incitat a disparar el primer tret.
El fet que la Kàrrid hagués desafiat descaradament les
instruccions d'en Marr i minat els seus intents d'unificar als Sith eliminant
un rival era pertorbador; ell estava començant a preguntar-se si garantir-li un
seient al Consell Fosc seria més problemàtic que avantatjós. La seva
preocupació immediata, però, era tractar amb els efectes secundaris dels altres
Lords Sith reunits a l'habitació.
-Darth Marr, -va dir en Vowrawn a manera de salutació-,
és de mala educació mantenir-nos en espera.
En Marr va ignorar les paraules sardòniques del Sith.
-Tots sabeu el que li ha passat a Gravus-, va dir ell,
anant directe a l'assumpte entre mans-. Tots sabeu per què som aquí.
-Sembla que Gravus ja no és un candidat viable, -va dir
en Vowrawn amb un somriure tímid-. Això vol dir que Kàrrid és la nostra elecció
per defecte?
-Aquesta pregunta ha de ser contestada pel Consell Fosc
al complet-, va contestar en Marr, preparant-se per als ultratges i protestes
dels altres.
Hi va haver un silenci inesperat
abans que l'antic Darth Rictus parlés.
-Kàrrid va contestar la pregunta per nosaltres, -va
proclamar ell-. Ella va superar al seu rival amb força, i fins i tot va ser
prou astuta per fer-la quedar bé. Aquestes són les traces d'un veritable Sith.
Darth Marr es va quedar momentàniament sense paraules
davant la inesperada mostra de suport. Donats els molts anys d'en Rictus al
Consell Fosc, la seva aprovació seria un gran pas per guanyar la dels altres.
-Estàvem disposats a donar-li el seient a Gravus si
derrotava a la República a Leritor, -va alçar la veu en Mortis-. Ja que la
Kàrrid va reclamar la victòria, ella mereix el premi.
En Marr estava encara més sorprès pel suport d'en
Mortis. La seva Esfera d'Influència era la de Lleis i Justícia. I fins i tot
encara que la versió de l'Imperi de la justícia podia ser sovint resumida com
«el poder ho fa correcte,» havia suposat que Mortis estaria ultratjat pel que la
Kàrrid havia fet.
-Gravus era el teu candidat-, va dir ell, buscant un
aclariment-. No vols buscar venjança per la seva mort?
-Vaig pensar que Gravus era més poderós que la Kàrrid-,
va contestar ell-. Però la seva mort demostra una altra cosa. Ella va llançar
un desafiament, i ell el va acceptar disparant a la seva nau... un error fatal.
Sembla que vaig subestimar a la falleen.
-Ella va prendre una acció audaç, -va afegir Darth Ravage-.
Ella va veure el que volia i ho va agafar. Si més dels altres Lords Sith sota
nostre seguissin el seu exemple, la República no ens estaria fent córrer com
covards.
Les seves paraules momentàniament van agafar a Marr per
sorpresa. Tot i que les accions de la Kàrrid estaven perfectament en sintonia
amb els mètodes tradicionals dels Sith, havia pensat que prendria més temps per
a la resta del Consell Fosc superar el seu prejudici inherent i donar la
benvinguda a un membre d'una espècie minoritària als seus rangs.
No obstant això, va entendre que la seva disposició per
acceptar-la encara estava dirigida per l'única característica que tots
compartien, autoconservació. Com Lords Foscos dels Sith, entenien el poder de
la nau de la Kàrrid, i l'oportunitat que ella representava. La Llança era vital si esperaven canviar
les tornes de la guerra galàctica... i amb el temps la Kàrrid podria ser un
poderós aliat per utilitzar no només contra la República, sinó també contra els
altres membres del Consell Fosc.
Ara com ara la convidarien amb els braços oberts,
cadascun donant el seu suport públicament per intentar-la convèncer mentre
esperaven el seu moment. Esperant pacientment, podrien jugar els seus jocs
polítics, tractant de torçar la seva aliança perquè poguessin utilitzar-la a
ella i la seva nau per al seu propi avantatge, fins i tot mentre lentament
planejaven la seva destrucció. En altres paraules, la veurien com ells veuen a
cadascun dels altres membres del Consell Fosc: simultàniament un aliat
potencial i un enemic potencial.
En Marr va sospirar cap a dins. La Kàrrid no havia
dubtat a escombrar a un company Lord Fosc per avançar en la seva pròpia
carrera, fins i tot encara que la pèrdua d'en Gravus fes a l'Imperi més
vulnerable a la República. Ell havia esperat que la falleen hagués estat més
oberta als seus esforços per unificar als Sith contra un enemic comú, però
havia demostrat ser tan bona estudiant dels mètodes antics com tots els altres.
Malgrat els seus millors esforços,
la cultura d'apunyalar per l'esquena i les lluites internes encara prevalia. L'Emperador
ho havia mantingut sota control en virtut de la seva pròpia posició i poder
inexpugnables, però en la seva absència era corcar al nucli de l'Imperi. I en Marr
estava començant a dubtar de si ell -o qualsevol dels grans Lords Sith- seria
capaç de detenir-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada