Resistència Rebel (IV)

Anterior

CAPÍTOL 4

Ara, un conjunt d'homes i dones, la majoria de la mateixa espècie que l'home alt però més peluts i més gruixuts, treballava en el mur negre.

Un d'ells utilitzava un dispositiu semblant al d'en Ryuk per escalfar la paret. Quan va acabar, va assentir i va retrocedir, i una dona es va avançar per utilitzar el dispositiu particular. Una matèria blanca va sorgir de la mànega que sostenia entre les mans; la mànega estava unida a un tanc en portava en la seva esquena, i l'aire es va refredar, es va refredar molt. La blancor va impactar amb la pedra reescalfada.

La pedra va udolar. A l'home alt li va agradar aquest so.

Però de la pedra només es va desprendre un petit trosset. L'home alt el va recollir, sentint la calor en els seus dits. El trosset era pesat, més del que hauria de ser una simple pedra.

L'home i la dona van examinar la diminuta esquerda formada en la superfície del mur. Es van intercanviar sorolls entre si. La dona, amb aprensió a la cara, es va tornar cap a l'home alt formant imatges en la seva ment. Aquest va estendre la mà i la va atreure cap a ell.

La combinació calent-fred tindria èxit, va expressar ella. Amb el temps.

Quant de temps?, va preguntar ell. Una llum i una foscor?

Moltes llums i moltes foscors, va respondre ella. Moltes plantes farien que molts més edificis caiguessin, les coses petites creixerien i les coses velles moririen.

L'home alt va grunyir, i la dona va retrocedir trontollant per la força de la seva ira.

Però ella va emetre un altre pensament, i el va forçar perquè li arribés. Era d'una màquina amb braços, i embalums, i palanques, i ella la va imaginar davant de la paret, llançant flames, i gel, i copejant per a esmicolar-la.

Ell va rebutjar la idea amb menyspreu. Es va imaginar a si mateix dret al costat de la màquina, colpejant també la paret, i cap d'ells feia efecte en la seva superfície.

Ella va agitar el cap, un gest que ell havia aconseguit comprendre; i va canviar la imatge. En la nova imatge, ell es feia més i més petit fins a quedar convertit en un punt diminut al costat d'una de les rodes de la màquina.

Ell va arrufar les celles sense comprendre.

Ella es va mostrar al seu costat, també diminuta, i el va mirar als ulls. Ell va veure a través d'ells com la màquina creixia, i creixia, i creixia.

Llavors, va comprendre. Ell no havia encongit, ho havia entès malament. La màquina era immensa, tan ampla com els buits entre edificis i tan alta com la cambra en què es trobaven.

L'home alt va riure. La dona i tots els altres obrers, imbuïts pel seu humor, també van riure. Encara que no tan fort com ell, van riure fins que la tos els ho va impedir, van riure fins que van caure a terra mentre ell els mirava de bon humor. Només va cedir quan alguns d'ells van començar a escopir sang entre raneres.

Es va acostar a la dona que havia emès els seus pensaments i li va transmetre un de propi. En ell, ella trobava una d'aquestes màquines i la portava fins a la càmera.

Ella va assentir amb el cap, però se sentia massa dèbil per obeir-lo immediatament. Van passar diversos minuts abans que pogués posar-se dempeus i sortir de la càmera per complir la seva nova missió.

Borleias

Quan la Jaina va acabar la seva sessió informativa amb el general Antilles, en Jag l'estava esperant.

-Em concedeix un moment del seu temps, Grandesa? -va preguntar.

Ella el va mirar burleta com si considerés la petició, i va acabar assentint.

-Només un moment.

La va guiar a través del vestíbul, fins a una sala de conferències poc utilitzada.

Quan van entrar i la porta es va tancar darrere seu, la Jaina li va tirar els braços al voltant del coll i va sentir la seva força quan la va atreure cap a ell. Ella va perdre l'equilibri, el va empènyer sense voler contra la paret i el va besar. El so del xoc de les espatlles d'en Jag contra la paret la va sobresaltar i no va poder controlar el riure.

-Adéu a la discreció -va dir en Jag somrient, amb la seva expressió característicament subtil que no captaven la majoria dels observadors.

-M'he deixat portar -va reconèixer ella-. M'agrada deixar-me portar.

-Si tens temps, jo també.

Ella va moure el cap amb pesar.

-He de trobar un pilot per als Sols Bessons. El teu oncle em donarà un Ala-B, el mateix que en Lando va usar per escapar a la missió del Temps Rècord, i necessito un pilot -li va oferir un somriure malintencionat-. He de buscar algú i convèncer-lo que deixi el seu esquadró. Una altra raó perquè tots els comandants dels altres esquadrons m'odiïn.

-No necessiten més raons. Ets millor pilot que qualsevol d'ells. Fins i tot ets més maca que el coronel Darklighter dels Murris.

Ella li va donar un cop al pit.

-D'acord, ets més maca que el capità Reth dels Lluna Negra.

El cop de puny va ser més fort.

-Més maca que en Wes Janson dels Ases Grocs?

-Et vaig a trencar un os que necessitaràs després.

Va acabar somrient obertament, content amb la reacció de la Jaina a les seves pulles.

-Tens algú en ment?

-Pensava preguntar-li a Zekk.

En Jag va arrufar les celles.

-No és tan bo.

-Però és adequat, i no tinc planejat que l'Ala-B tingui una contribució important en els enfrontaments. Vull que actuï com a lloc de control per a algunes de les meves actuacions com a deessa. Serà una mena de quarter general mòbil.

-Una raó més perquè compti amb un pilot de primera. Si no actuarà com una nau d'atac, necessitarà ser més veloç i hàbil que els seus possibles perseguidors.

-Tens algú en ment?

Ell s'ho va pensar un segon, abans d'assentir amb el cap.

-Un pilot de transbordador anomenat Beelyath. Ha realitzat missions de rescat recollint a pilots EV. Li he vist fer uns quants trucs molt bons amb el seu transbordador i desafiar el foc enemic per recollir els pilots. Va ser un dels que ens van ajudar a recuperar les víctimes llançades a l'espai quan la mónnau yuuzhan vong va entrar en el sistema. I és un Mon Calamari. Sé que té experiència amb caces de combat, el que em fa sospitar que també la té amb un Ala-B.

-Parlaré amb ell -Va poder sentir com deixava de somriure-. Me n'he d'anar. No sembla que tinguem molt de temps per a nosaltres, oi?

-Disposes d'altres seixanta segons?

-Sí.

Ell es va inclinar per petonejar-la de nou.

Mónnau yuuzhan vong, òrbita de Coruscant

-Parla -Va ordenar en Tsavong Lah.

La Nen Yim es va aixecar després de la reverència.

-He analitzat les mostres que vaig prendre del seu braç.

-La meva situació és favorable?

-Sí, Mestre Bèl·lic. La cura per a la seva situació no té més complicació que negar-se a rebre nous tractaments d'en Ghithra Dal. El material que vaig trobar en el seu braç, material que en Ghithra Dal el va deixar en tocar-lo, fa que la pota de radank segueixi creixent. Aquest material és absorbit per la pell i introduït en les profunditats del braç pels devoradors de carronya. Elimini aquest material i el problema desapareixerà.

-Però si no accepto seguir el tractament d'en Ghithra Dal, sabrà que sospito.

Intel·ligentment, la Nen Yim va preferir no respondre. Tant si tenia una opinió o no sobre el tema, sabia que no era qui per donar consells al seu Mestre Bèl·lic en temes d'estratègia; qualsevol recomanació que pogués donar, no seria ben rebuda.

-Pots crear un material que anul·li els efectes del que sigui que m'inocula en Ghithra Dal, però que li permeti seguir tractant-me?

-És possible, Mestre Bèl·lic. Però el material que fa que la pota de radank segueixi creixent és molt subtil, molt complex. Potser en Ghithra l'hagi estat desenvolupant des de fa molt de temps. Amb les mostres que he obtingut, puc estudiar els seus efectes en una altra carn de radank, però això no és el mateix que saber exactament com funciona, un primer pas per neutralitzar-lo. Podria trigar un temps considerable a crear un material defensiu. Temps... o accés a les càmeres d'en Ghithra Dal.

En Tsavong Lah fer que sí amb el cap.

-Trobaré una manera de concedir-te una de les dues coses... si no totes dues. Retira't.

Quan ella es va haver anat, es va permetre un massa rar moment de simple goig. No estava condemnat. Els Déus no l'havien castigat. No s'enfrontava a res més seriós que la traïció... i la traïció era una cosa que sabia com afrontar.

Menys familiar per a ell era la noció de recompensa, sobretot aplicada a algú que no era yuuzhan vong, algú que no era un guerrer lleial o un conseller.

-Porteu-me la Viqi Shesh.

* * *

La Viqi va entrar a la cambra, desconcertada pel fet que els seus escortes es quedessin fora mentre ella creuava el llindar, en lloc d'entrar i quedar-se al costat d'ella. Un cop dins va dubtar, llançant una ràpida mirada a Tsavong Lah en la seva butaca de comandament, i als seus consellers i servents, que romanien apartats al llarg de les parets.

-Acosta't, la serventa -va ordenar el Mestre Bèl·lic.

La Viqi Shesh va oferir un enlluernador -encara que completament hipòcrita- somriure a Tsavong Lah i va avançar per inclinar-se davant ell. Es va aixecar i va esperar les seves paraules, però no li va oferir cap fins que, en resposta a un gest, tres yuuzhan vong van sortir de la sala de comandament.

-T'he convocat per a comunicar-te que tenies raó -va dir el Mestre bèl·lic-. El teu anàlisi de la situació del meu braç era correcta. He estat traït. T'ofereixo les meves felicitacions.

La Viqi va sentir que els seus genolls estaven a punt de cedir. I no d'alleujament per haver-se demostrat que tenia raó, no. Se suposava que la història que havia preparat li donaria temps suficient per buscar i trobar una forma d'escapar. Ara resultava que era certa, que la conspiració havia estat descoberta i que el seu temps s'havia esgotat.

Maleïts conspiradors. Maleïts fossin per existir, per ser tan estúpidament maldestres i deixar que els descobrissin tan de pressa, per fer malbé el seu pla.

No va permetre que el seu somriure vacil·lés.

-Haver-te pogut ser útil alegra el meu cor -xiuxiuejà-. Espero continuar sent de valor per a tu.

-Ho ets. I per a la teva propera missió, viatjaràs a Coruscant. Diversos guerrers yuuzhan vong han mort allà, i les cremades que els han matat suggereixen que els culpables són Jeedai. Aniràs amb Denua Ku i us unireu a una unitat de recerca, una unitat de guerrers reforçada amb els voxyn restants. Potser s'estiguin morint, però encara poden caçar Jeedai. Aconsella als guerrers com acabar amb aquests Jeedai. És una oportunitat per distingir-te al meu servei.

Aquelles paraules li van provocar un calfred. En una expedició a les profunditats d'aquell món destrossat estaria tan vigilada com ho estava allà, a la mónnau; l'obligarien a viatjar amb un grup de guerrers idiotes i acabaria exhausta, amb la brutícia i la suor com a companys de viatge. I els voxyn... la mera idea d'estar a prop d'aquelles ferotges criatures l'aterria.

Va oferir al Mestre Bèl·lic el seu somriure més seductor i va fer una nova reverència. Amb el gest va tenir temps per recuperar la veu.

-Visc per obeir, Mestre Bèl·lic.

Vannix, Sistema Vankalay

-Donarà suport polític a la senadora Gadan?

L'anciana es va aixecar en el seu seient, tan alerta com un falcopenat aguaitant a la seva presa, i la rigidesa del seu pentinat, que havia d'estovar el seu aspecte donant-li l'aspecte d'una dolça àvia canosa, en canvi la feia semblar com la bruixa iracunda d'un conte de terror. També, la zigzaguejant cicatriu dentada que li creuava el front, i que indicava una fractura cranial, fins i tot dany cerebral patit en alguna antiga batalla, no resultava precisament tranquil·litzadora.

-Addath gaudeix de tota la meva confiança... -va dir la Leia amb veu neutra. En Han va esperar, podia detectar el però no verbalitzat del final de la frase.

L'almirall Apelben Werl va deixar anar un breu i exasperat sospir, i es va tirar cap enrere en la seva cadira. La seva expressió suggeria que, tot i que la trobada no havia acabat, ja no li interessava.

-... personalment -va concloure la Leia.

L'almirall aclucà els ulls.

-I professionalment? I políticament?

-Professionalment, afavoreixo la resistència més aferrissada contra els yuuzhan vong.

-De veritat? -De cop i volta, l'almirall ja no semblava tan desinteressada-. No tinc talent per a la intriga, així que li ho preguntaré directament. Què necessitaria per persuadir-la que em presti el seu suport a la campanya? Per ajudar-me a què el vot popular s'inclini cap a la defensa i no cap a la negociació?

Allò era exactament el que en Han i la Leia havien vingut a oferir-li: el regal d'un suport públic dels famosos Solo. La Leia va obrir la boca per dir-li-ho, però en Han la va interrompre.

-Això és precisament el que volíem preguntar-li. Què ens ofereix? Què té?

L'almirall va somriure. Era l'expressió d'un experimentat comerciant bantha.

-Busquen armes? Vehicles? Sospito que Borleias està molt millor proveït que jo.

-Estem buscant sorpreses -va exclamar en Han-. Els vong ens cauran a sobre com una tempesta d'asteroides. Acabaran apoderant-se de Borleias i llavors haurem de tornar a fugir en totes direccions. Què pot oferir-nos per fer que la seva conquesta de Borleias els hi resulti més difícil? Què pot oferir-nos que ells no esperin?

La Leia va mantenir la boca tancada, però va llançar una mirada de reüll al Han. Ell va creure que seria una mirada furiosa, però es va equivocar; era curiosa, especulativa.

-Com s'ho fan els yuuzhan vong en les batalles navals? -va preguntar l'almirall.

En Han va arrufar les celles.

-Amb la seva armada espacial?

-Amb la seva armada aquàtica.

-Mmm, sé que tenen algunes criatures aquàtiques... sobretot, transports. I criatures que permeten respirar sota l'aigua. Però no hem entaulat cap batalla naval.

-El que vol dir que no tenen forces navals... o que les mantenen en reserva -l'almirall va recolzar els colzes en els braços de la seva butaca i va ajuntar les puntes dels dits davant d'ella, com si apedacés una teulada molt inclinada-. He passat gran part de la meva carrera militar modernitzant les nostres forces armades i poder-nos enfrontar contra amenaces exteriors més que interiors. Això vol dir que tinc accés a un gran nombre de navilis, tant de superfície com submarins, la majoria d'ells ja retirats de servei i tripulats per androides. Són unes antigalles... però unes antigalles que encara poden matar enemics si es donen les condicions adequades. Si porten un transport, puc lliurar-los diversos submergibles, grans per als oceans i petits per als rius. Així tindran unes armes imprevistes que els yuuzhan vong no han trobat a Borleias fins ara.

-Estan totalment armats i operatius? -va preguntar la Leia.

-Totalment armats i operatius.

-Quants?

-Puc cedir-los dos submarins grans, de la mida d'un creuer Carrack, i quatre unitats petites per patrullar pels rius.

-Que siguen quatre-quatre, i tracte fet -va proposar en Han.

L'almirall-comerciant bantha va somriure àmpliament.

-Quin tracte? Encara no m'han ofert res concret.

-Li oferim una garantia -va aclarir la Leia-. Li garantim que guanyarà les eleccions. Veurà com els vots es decanten de la seva part, i podrà veure la nostra mà en això.

-Fet -Va acceptar l'almirall-. Un dia després que m'instal·li a l'oficina del Presider, vostès rebran els seus vuit submergibles -Va estendre la mà, i la Leia i en Han la hi van estrènyer.

Un cop van sortir del despatx de l'almirall i de la base militar que utilitzava com a caserna general, la Leia va preguntar:

-Bé, has aconseguit alguna cosa per la nostra ajuda quan no esperàvem res. Què penses fer exactament amb vuit submarins que no necessitem? De què ens van a servir contra els yuuzhan vong?

En Han li va dedicar el seu somriure més torçat, la del tipus aquesta-vegada-et-tinc-estimada.

-Molt.

-Explica-m'ho.

-Primer, quan portem el transport per recollir els submarins, no li direm a l'almirall Earnest que deixarem aquí, a l'oceà més proper, un dels submarins grans i un altre dels petits.

-Amb quin propòsit?

-Sempre has pensat en cèl·lules de resistència amb base en les majors ciutats, i amb vehicles i artilleria guardats en coves, en tancs subterranis, en qualsevol amagatall que els agents puguin trobar. Però aquests submarins, encara que siguin antiquats, poden servir-nos com a bases preliminars de la resistència... i poden utilitzar-se per buscar coves a les que només es pugui accedir sota l'aigua. No són armes que utilitzar contra els yuuzhan vong, Leia, són bases mòbils capaces fins i tot de defensar-se i atacar. Suficients per organitzar quatre cèl·lules de resistència.

-Oh -Ella va somriure, pensativa.

-Així que, com ho fem?

-Fer què?

-Falsejar l'elecció.

-No tinc ni idea. Estava seguint el teu deixant, recordes? Mai he amanyat unes eleccions.

En Han va sospirar.

-Bé, doncs serà millor que busquis una manera de fer-ho i ràpid... o hauré de retirar-te la teva llicència temporal de canalla.

Borleias

En Jag es va recolzar contra el seu punyent, absort en el seu datapad. Per una vegada, l'hangar d'Operacions Especials estava relativament tranquil, només uns quants cops de martell metàl·lics i paraulotes flotaven en el llunyà racó on s'afanyaven els mecànics. Tanmateix, la seva atenció no estava tan fixa en el datapad com per no veure el parell de cames rematades en unes botes que van aparèixer davant seu.

Va alçar la mirada i es va trobar amb la cara blavosa de la Shawnkyr Nuruodo. Nativa de Txiss, havia estat companya de vol en el seu primer viatge a l'espai de la Nova República durant els començaments de la crisi yuuzhan vong, l'única companya en el seu recent retorn i la seva segona al comandament quan va fundar l'Esquadró Avantguarda a Hapes. Ara, mentre ell volava amb l'Esquadró Sols Bessons, ella liderava l'Avantguarda.

-Puc seure, coronel?

-Per descomptat.

Es va ajupir i es va asseure davant d'ell amb les cames creuades.

-Diuen que l'Esquadró Avantguarda ha estat classificat d'elit per a Operacions Especials -va apuntar en Jag-. I que t'han destinat a terra amb la resta de nosaltres. Felicitats.

-És només per reforçar l'entrenament, la motivació i la disciplina -La Shawnkyr va arronsar les espatlles-. He vingut perquè seria inapropiat per a mi rebutjar l'ascens sense parlar primer amb tu, atès que tu vas fundar l'esquadró.

-Per què vols rebutjar-lo?

-Perquè no penso estar al comandament molt de temps més. Ni crec que tu hagis de tornar a ell. És hora que ens marxem.

-Explica't.

-El nostre pla era molt concret, coronel. Vam venir a avaluar l'amenaça potencial dels yuuzhan vong per a la societat Txiss. I hem tingut temps suficient per realitzar aquesta avaluació. Ara hem de tornar per informar dels resultats.

En Jag la va contemplar uns segons. Feia temps que anticipava aquesta confrontació.

-I què dirà el teu informe al nostre alt comandament?

-Que els yuuzhan vong són una amenaça significativa per a nosaltres, per a l'imperi i per a qualsevol estructura social que no s'assembli a la seva. Que la Nova República s'està enfonsant en tots els fronts, i que només és qüestió de temps que els yuuzhan vong la destrueixin i busquin noves víctimes.

-Hi estic d'acord amb les teves conclusions.

-Llavors, anem-nos-en.

Ell va moure el cap.

-Jo he arribat a conclusions addicionals, que suggereixen que hem de quedar-nos.

-Puc conèixer-les?

-Crec que el nostre compromís aquí, a Borleias, serà la prova més segura de la determinació i el caràcter dels yuuzhan vong. El desenvolupament d'aquesta campanya ens oferirà un anàlisi definitiu de l'enemic amb qui la nostra gent s'haurà d'enfrontar algun dia.

-Així que el teu pla és tornar a l'Espai Txiss quant caigui Borleias.

-No.

-Llavors, no ho entenc.

-No he acabat les meves conclusions. Una segona, no relacionada amb la primera, és que la meva presència aquí pot afectar esdeveniments futurs d'una forma petita però significativa, i que abandonar ara aquesta campanya no només seria perjudicial per a la campanya en si, sinó també per a la nostra gent. Tot dany que causi a l'enemic aquí, és un dany que l'enemic no ens causarà a nosaltres quan ens localitzin.

-Així que no penses anar-te'n.

-Ho faré... en un futur.

La Shawnkyr va considerar les seves paraules en silenci. Les distants malediccions i juraments van incrementar el seu volum, coincidint amb un sobtat diluvi de cops de martell que més semblaven una venjança que una reparació, abans de descendir als nivells habituals.

-Puc parlar lliurement? De pilot a pilot?

-És clar.

-Crec que el sentiment t'està ennuvolant el teu judici. Crec que la idea de no estar present quan la Jaina Solo corri perill o mori, t'allunya del teu deure. El teu deure és envers la nostra gent i ningú més.

-És això cert?

-Sí. Vas fer un jurament, un jurament de lleialtat i obediència.

-I si el millor compliment d'aquesta lleialtat implica una certa desobediència?

-Impossible.

-Crec que t'equivoques. No sóc lleial als Txiss perquè els meus pares ho van decidir o perquè creixés entre ells. Sóc lleial perquè els Txiss exemplifiquen els trets que admiro i respecto, trets que formen part del teixit de la nostra societat, trets com la força enfront de l'agressió i el reconeixement del deure abans que l'interès personal. Els Txiss, però, no són els únics amb aquests trets tan admirables, no són els únics que mereixen sobreviure als yuuzhan vong i no són els únics amb els que m'identifico. Ja no.

-Així que, quedant-te, creus servir a un bé major.

-Sí. Podem redactar un informe i enviar-lo per holo. Podem explicar que necessitem seguir amb l'avaluació... i és veritat.

-Segons el teu punt de vista.

-Sí.

L'expressió de la Shawnkyr va canviar. No es va endurir, una possibilitat que en Jag havia tingut en compte encara que no li agradés, sinó que es va cobrir d'una subtil tristesa. Va saber que qualsevol altre no l'hagués descobert.

-Em quedaré fins que caigui Borleias -va acceptar ella-. Després, tornaré a casa.

-Gràcies.

-Però si moro aquí, vull que em prometis tornar en lloc meu. Quedant-me, estic retardant el compliment del meu deure. Si moro, et correspon a tu fer-ho.

En Jag medità el tema. Al seu estil, la dona havia presentat un argument irrebatible. La seva única opció era mostrar-se d'acord o acomiadar-se d'ella en aquest mateix moment. I els defensors de Borleias estarien molt pitjor sense el seu lideratge i les seves habilitats com a pilot.

-Accepto -va dir per fi.

* * *

En Tarc va estrènyer la mà d'en Wolam Tser i va dir:

-Creia que era més alt.

En Wolam, l'encanudit i distingit holoperiodista de Coruscant, va intercanviar una mirada divertida amb Tam abans de tornar la seva atenció al nen.

-Sóc més alt que tu.

-Sí, però jo creia que mesurava almenys dos metres.

-Una il·lusió, noi. Quan et plantes davant d'una holocàmera domines la imatge, tota la resta és secundari. Per això, és fàcil que els espectadors creguin que les teves proporcions són més aviat extravagants.

-Oh -En Tarc va assentir assenyadament amb el cap, com si les paraules d'en Wolam tinguessin sentit per a ell.

Es trobaven al vestíbul del laboratori biològic, a uns metres de la porta que donava a la zona de seguretat. El vestíbul estava ara ple d'escriptoris i estacions per als oficials joves i el personal reclutat. Alguns dirigien el trànsit de l'edifici, altres controlaven la seguretat, i altres més havien estat situats aquí i no a altres localitzacions més apropiades a les seves tasques específiques, perquè no hi havia lloc per a ells.

Però encara quedava una mica d'espai lliure en el flux de trànsit, i en ell es trobaven tres generacions de civils sense llar, envoltats de funcionaris militars.

-Bé, què fem avui? -En Tam rebuscà en la seva bossa de mà i va treure una holocàmera, d'un model prou petit com per poder-la ocultar fàcilment entre les seves enormes mans, i una corretja que encaixés al dors d'una d'elles. Li va passar l'aparell a Tarc, i li va mostrar com ajustar la corretja i on mirar per veure a través de la lent de l'holocàmera.

-Com viuen els defensors de Borleias -va exclamar en Wolam-. Els dormitoris, els menjars, les medicines, els refrescos, l'esgotament, els moments robats. Farem entrevistes a l'atzar, però sense qüestionari previ, sense anàlisi.

-Per què gravar tot això? -va preguntar en Tarc-. En caure Coruscant, no s'ha quedat sense feina?

-Això mai -va protestar en Wolam-. Jo sóc un historiador. Llevat que cap sapiens sobrevisqui en tot l'univers, segueixo tenint una feina, una professió. Algun dia la gent sentirà curiositat per saber què va passar aquí, i el que fem, gravant i analitzant, pot ser que siguin les úniques respostes a les seves preguntes.

-En altres paraules -va afegir en Tam, un cop saps el que ets, ningú pot treure't el teu «treball». Potser canviïn les circumstàncies, pot ser que et sigui difícil o impossible cobrar per ell -llançà una mirada furtiva a Wolam, i aquest li va respondre arrufant les celles, falsament indignat-, però el teu «treball» és part de tu.

En Tarc es va mantenir callat, meditant en el que havia sentit.

En Tam va empunyar la seva holocàmera principal, una Cristall Memòries model 17 recentment fabricada, més lleugera i amb més memòria que els models anteriors, i es va passar la corretja per sobre del cap. Aquesta va fregar la recent cicatriu darrere de la seva orella dreta, la cicatriu quirúrgica del seu nou implant, que ara era la seva única defensa contra els letals mals de cap que provocaven el seu condicionament. «Les circumstàncies canvien, cert».

-Què he de gravar? -va preguntar en Tarc-. Ho gravo tot?

-Al principi, sí... si és el que vols -va explicar en Tam. -Jo acostumo gravar tot el que em suggereix Wolam, fins que fa el senyal de tallar... mort...

Complaent, en Wolam va fer un gest com si deixés caure una destral. Les seves pàl·lides mans, contrastant amb la seva roba negra, feia que el gest fos especialment fàcil de veure.

-... I també tot el que trobo interessant o poc habitual. Tu fes el mateix i, quan revisem els enregistraments junts, ja t'indicaré el que resulta interessant des d'una perspectiva històrica.

-No perdis massa temps amb les noies -li va advertir en Wolam.

La cara d'en Tarc es va retorçar en una expressió de desdeny.

-No ha de preocupar-se per això.

Coruscant

-Odio això -va dir en Luke.

-Què? L'espera? -La Mara, amb els ulls tancats, va canviar de posició intentant estar còmoda, tan còmoda com podia estar-ho recolzada contra una deformada paret de metall, en un vestíbul que gotejava aigua de pluja filtrada a través de trenta pisos de gratacels arruïnat, en un planeta governat i cada vegada més destrossat per enemics extraterrestres.

-L'espera, és clar. -En Luke havia tornat de la seva última missió mitja hora abans del previst. No tots ho havien fet; al mateix vestíbul, però uns quants metres més enllà, la Danni catalogava mostres de plantes, i en Baljos i l'Elassar jugaven al sàbacc sota un intermitent globus de llum. Els altres seguien de patrulla.

-El que demostra el gran fracàs dels Jedi. El sabre làser.

En Luke va dirigir una mirada desconcertada a la seva esposa.

-Fracàs?

-No pots esmolar-los -va respondre ella, assentint amb el cap-. Quan jo era... bé, en la meva carrera anterior, passava els temps morts esmolant els meus ganivets. T'exigeix ​​la suficient concentració com per mantenir l'avorriment a ratlla i manté les teves eines a punt. Amb les vibronavalles, encara que et quedis sense energia, segueixes tenint una bona vora esmolada per tallar qualsevol cosa.

L'Elassar la va mirar de dalt a baix.

-A vegades, crec que pots fer por fins i tot cantant cançons de bressol.

-És fàcil -Lla cara de la Mara va adoptar una expressió de maternal preocupació-. Calla, petit -cantà-, la nit és tranquil·la, dorm somrient... -però cantava la familiar melodia en un to baix, aconseguint que resultés més pertorbadora que tranquil·litzadora, evocant la imatge mental d'un monstruós antropomorf nocturn acostant-se silenciosament a un bressol.

Però va callar, i en Luke va poder sentir en ella el que sentia en si mateix, un desig que no podia complir, estar al costat d'en Ben, descobrint amb ell totes les petites sorpreses i goigs d'estar viu. En canvi, allà estaven, en una infinita extensió de mort.

La Mara va obrir els ulls i va mirar cap al vestíbul.

En Luke també ho va sentir... No exactament un perill, sinó una pertorbació en la Força. Es va aixecar i va buscar el sabre làser amb una mà.

La Tahiri va aparèixer a través d'un forat del sòl. Un cop fora, va estendre una mà i va ajudar a Rostre a pujar fins a aquell nivell. L'aspecte de la noia era ombrívol; el d'ell, reservat.

Quan ella el va veure, va empassar saliva ostensiblement. Incertesa o temor?, va pensar en Luke.

-He trobat una cosa -va anunciar.

Següent