CAPÍTOL 32
Darth Kàrrid havia d'admirar al comandant de la flota
de la República. Adonant-se que no podien intercanviar trets amb la Llança Ascendent, havien canviat de
tàctica, dispersant-se per mantenir-la a distància mentre empraven una sèrie
d'atacs de colpeja i corre i fintes per frustrar i perllongar la batalla.
L'estratègia defensiva no els hi donava cap esperança
d'infligir cap dany real contra la Llança,
però evitava que la Kàrrid els escombrés a tots amb un simple atac gloriós. En
el seu lloc, va ser forçada a caçar cada nau una per una. Va començar amb una
de les naus capitals, tornant la Llança
en una ruta d'intercepció mentre el seu objectiu usava una sèrie de canvis
aleatoris i inesperats de direcció per intentar evadir-se. Els altres navilis
de la flota de la República van intentar distreure-la de la seva meta,
disparant als seus costats mentre es mantenien al que semblava una distància
segura.
Però amb la Llança
no hi havia cap distància segura. Fins i tot mentre ella s'acostava a la
primera nau capital, escollint una de les tres a l'atzar, va ser capaç de fixar
a una de les corbetes balancejant-se en el seu costat d'estribord. Les armes de
la Llança van rugir mentre la corbeta
tractava de virar en l'últim segon, però els canons iònics van ser capaços de
penetrar els escuts, esquinçant el casc i eliminant tota l'energia excepte el
suport de vida d'emergència.
En lloc de canviar de ruta per acabar amb la corbeta
ara indefensa, la Kàrrid va continuar fent pressió sobre la nau capital,
perseguint-la de manera increbantable mentre s'allunyava amb els seus turbolàsers,
ràpidament drenant el que quedava dels seus escuts en preparació per al cop de
gràcia.
Les altres dues naus capitals van convergir sobre ella,
amb les armes brillant. Fins i tot els reflectors de la Llança no podien aguantar molt contra el seu atac coordinat, i la
Kàrrid va ser forçada a deixar la seva presa original... però no abans
d'alliberar una última metralla que li va paralitzar els motors.
Ella va canviar de ruta i va accelerar, envoltant cap
amunt i lluny de les altres dues naus capitals abans de tornar per enfrontar-s'hi.
Els navilis sàviament van trencar en direccions oposades, així que va escollir
una a l'atzar i va reprendre la seva persecució, sabent que aquesta no seria
salvada per una intervenció inoportuna dels altres... no sense que un d'ells
fos forçat a arribar a una fracció de la seva màxima velocitat.
Abans que pogués enfrontar la segona nau capital, però,
va sentir un sobtat descens de poder, i la Llança
es va frenar de forma evident. Li va portar un moment reconèixer el que havia
passat, i llavors es va adonar que ja no podia sentir a Quux, Ordez i al seu
aprenent. Quelcom els havia tret del seu tràngol meditatiu, forçant-la a
comptar només amb el seu propi poder per controlar el navili.
Breument girant la seva concentració des del camp de
batalla al seu voltant immediat, va percebre una batalla rabiant a la cambra de
comandament fora de la seva impermeable esfera de vidre. En Gnost-Dural havia
escapat i havia anat a buscar-la. Ella va tornar la seva atenció a la batalla,
confiant que els seus nous seguidors serien més que rivals per al Jedi. I
encara que era més difícil tractar de controlar la Llança sola, ho havia fet abans.
Alhora, va percebre un altre intent d'intrusió del sabotejador,
aquest venint de la consola de control de l'exterior de la seva beina de
comandament. Ella va evitar el maldestre intent, sabent que ell ho intentaria
de nou, una distracció més per frenar-la encara més. Encara que ara li portaria
més temps acabar amb la flota de la República, la Kàrrid sabia que la victòria
encara era inevitable.
En Jace havia provat la derrota abans, però mai tan
amarga com aquesta. Encara que la batalla es prolongués, ell ja sabia que
s'havia acabat. Les baixes de la República s'estaven amuntegant; havia perdut
diversos navilis de suport, i una de les seves naus capitals tot just era
mòbil. Ara la Kàrrid anava darrere de l'Aegis.
La Llança
s'estava acostant a ells, encara que més lentament que abans. No sabia si la
Kàrrid estava sent cautelosa, o si merament estava jugant amb ells, però no
importava. La seva nau encara era massa ràpida i manejable perquè ells
escapessin. I amb només una nau capital encara capaç d'anar en la seva ajuda,
no hi hauria prou amenaça per forçar-la a trencar el seu atac.
-L'enemic s'ha acostat a l'abast, -va destacar el
timoner.
En Jace es va adonar que volia dir que ara estaven a
l'abast de la Llança... encara
estaven massa lluny com perquè l'Aegis
contraataqués.
-Deriveu tota l'energia disponible als reflectors-, va
dir ell, sabent que això només els aconseguiria un parell de minuts més-. Apagueu tot excepte els suports de vida i els sensors. Fins i tot els
sistemes d'armes.
El pont de sobte es va tornar
fosc, il·luminat només per la brillantor de les pantalles.
-Acabarà malament? -va preguntar la
Teff'ith des d'alguna part en la negror.
-Molt malament-, va contestar en
Jace.
En Gnost-Dural es va llançar contra els seus tres
oponents, esperant posar una fi ràpida a la batalla. La seva espasa
parpellejava i ballava mentre el seu cos anava en una sèrie de girs i salts.
L'aprenent de la Kàrrid -amb el qual havia lluitat abans- va retrocedir, però
els dos nouvinguts van trobar el seu assalt de cap, portant-lo enrere amb els
seus contraatacs agressius.
Adonant-se que no estava enfrontant-se a aprenents crus
aquesta vegada, el Jedi va canviar de tornada a una estratègia més defensiva
mentre els seus enemics pressionaven cap endavant. Les espases bessones morades
de Sith van anar cap a ell des de l'exterior, un tall alt des de la dreta; un
tall baix des de l'esquerra; un parell de cops diagonals. El sabre làser doble
gegant de l'humà va ser més directe, aixafant en una sèrie repetitiva de
revessos mentre tractava de donar cops a través de la guàrdia d'en Gnost-Dural.
El Mestre Jedi va trobar i va repel·lir tots i cadascun
dels atacs, mantenint el terreny darrere d'un mur defensiu gairebé
impenetrable. Fins i tot amb l'aprenent unint-se a la topada, no va vacil·lar,
l'estil Soresu, quan s'executava perfectament, podia mantenir a diversos
atacants amb una varietat d'estils a ratlla indefinidament... o almenys fins
que el cansament i la fatiga forcessin a Gnost-Dural a cometre un error.
Aquest era el principal inconvenient del Soresu:
requeria d'un rol passiu, podia retardar la derrota, però no podia portar la
victòria. I amb tres contra un, els seus enemics no necessitarien molt per
fer-lo caure. Afortunadament, tot i les impressionants habilitats individuals
que posseïen dos dels seus tres oponents, els seus enemics no l'estaven atacant
com un grup. No tenien unitat de propòsit. No sincronitzaven o coordinaven els
seus atacs, ocasionalment fins i tot ficant-se al camí l'un de l'altre.
En Gnost-Dural va ser capaç d'explotar aquest únic
defecte per al seu avantatge, atraient a tots dos dels seus oponents més hàbils
al mateix temps enfonsant la seva espatlla dreta i deixant que la seva espasa
es llisqués a una fracció massa lluny cap endavant mentre bloquejava un dels
maldestres talls del seu tercer enemic.
Tots dos van aprofitar l'oportunitat per anar a per ell
fortament, buscant explotar la vulnerabilitat percebuda, permetent a Gnost-Dural
girar-se ràpidament lluny en direcció oposada. De sobte sense el seu objectiu
compartit, els dos Sith van ser forçats a retrocedir i avortar els seus atacs
per evitar enredar-se l'un amb l'altre, momentàniament deixant l'aprenent a
mercè d'en Gnost-Dural.
No va perdre temps a despatxar al seu oponent menor.
L'aprenent va bloquejar dos revessos, però llavors es va extralimitar quan el
kel dor fintà un tercer, deixant-lo vulnerable per sota. El Jedi girà el seu
canell i va rodar a la seva dreta, revertint la direcció de la seva espasa
massa ràpidament perquè l'aprenent es recuperés, i el va eliminar de la batalla
amb un tall profund sobre l'abdomen que gairebé va partir al jove home en dos.
La seqüència sencera havia portat menys d'un segon,
però fins i tot així, en Gnost-Dural amb prou feines es va girar a temps per a
protegir-se de la següent onada d'atacs dels dos guerrers més poderosos. Un cop
més va caure en els moviments precisos, eficients del Soresu per batallar amb
ells sense estar-se de res. Però ja podia sentir la fatiga entrant en ell, la
intensitat del combat abatent-lo malgrat el poder de suport de la Força.
En Theron treballava furiosament a la consola de
comandament al costat de la vora de la sala, sabent que la seva pua talladora
no duraria molt abans de cremar-se. Hi havia accelerat més del 150 per cent de
la capacitat mentre s'endinsava en el laberint digital, buscant una forma
d'entrar en l'esfera de vidre invulnerable de la Kàrrid.
Això era diferent de colar-se als relés de la sala de
motors. La consola estava enllaçada directament a la beina de comandament de la
Kàrrid, un invalidació d'emergència dels seus aprenents podria fer-la sortir si
alguna cosa anava malament, diguem, si el navili patia un dany major mentre
ella estava en els controls, deixant-la comatosa i atrapada dins de l'esfera de
vidre. Però cada vegada que en Theron tractava d'activar l'anul·lació
d'emergència, la Kàrrid frustrava els seus esforços. Ella no estava a tres
passos per davant d'ell aquesta vegada; sense el suport dels seus seguidors
meditant havia frenat fins al nivell d'en Theron. Però tenia l'avantatge de
jugar a casa; coneixia els funcionaments interns de la nau millor del que ell
ho faria mai.
En Theron va continuar intentant-ho, començant una
guerra digital amb ella, dolorosament al corrent que el temps s'estava
esgotant. En Gnost-Dural no podia aguantar als seus guardaespatlles amb sabre
làser molt més; el personal de seguretat al vestíbul estava utilitzant una
torxa de plasma per excavar a través de la porta deshabilitada, i a l'exterior
la Llança estava caient les naus de
la República una a una.
Va maleir mentre la Kàrrid el va treure del sistema,
forçant-lo a començar de nou.
-Escuts al deu per cent-, va dir el timoner mentre una
altra onada colpejava l'Aegis, fent que
se sacsegés i es regirés.
En Jace sabia que ja havien rebut un cop dur; l'únic
motiu pel qual les alarmes no estaven sonant a través de la nau era perquè
havia desviat l'energia dels sistemes de resposta d'emergències als reflectors.
Amb els seus escuts sota nivells crítics, un tret més és tot el que caldria per
acabar amb ells.
-Ho sento, Jace, -va dir la Satele, sorgint de la
foscor per col·locar una mà a la seva espatlla.
Ell va estendre el seu braç cap amunt i va cobrir la
seva mà amb els seus dits gruixuts, callosos.
-Almenys hem lluitat una bona baralla-, va contestar
ell, estrenyent la mà de la Satele mentre es preparaven per al final.
* * *
En Theron es va adonar del que estava fent malament.
Estava tractant de tenir el control de l'anul·lació d'emergència de la beina,
bàsicament tractant de tirar del control d'un sistema vital fora de
l'adherència de la Kàrrid. Però no necessitava controlar l'anul·lació
d'emergència per activar-la.
En lloc d'intentar tenir el control del sistema, el va
inundar amb una allau de dades falses. Informes de danys crítics de tots els
sectors de la nau es van filtrar, la decisió catastròfica de la nau completa
ajustant les alarmes d'evacuació d'emergències.
Al mateix temps va escoltar un fort xiuxiueig mentre
l'esfera hermètica de vidre s'obria. Darth Kàrrid estava asseguda en una cadira
al mig trontollant, envoltada d'una massa retorçada de cables solts que només
uns segons abans l'havien enllaçat amb la seva nau.
Els ulls de la falleen es van obrir com a plats mentre
cridava conforme la connexió s'havia trencat, un gemec agut de pèrdua i
patiment. Veient a Theron, es va alçar del seu seient, va treure el seu sabre
làser, i lentament va avançar cap a ell amb la mort als ulls.
-Informe d'estat! -va cridar el Moff Lorman mentre les
alarmes d'evacuació sonaven al pont de la Llança
Ascendent.
-Ha de ser un error del sistema, senyor! -va dir un de
la tripulació-. D'acord amb això, estem tots morts.
-Darth Kàrrid ha renunciat al control del navili, -li
va informar algú més.
El Moff va vacil·lar, sabent que la seva pròxima
decisió podria alterar per sempre el curs de la seva carrera... i possiblement
li costaria la seva vida. Darth Kàrrid mai li havia cedit el control de la Llança a ell durant la batalla. Ni una
sola vegada. Si estava incapacitada, llavors clarament havia de donar el pas.
Però era difícil imaginar com una cosa així podia haver passat.
I si no ha renunciat al control? I si és només un altre
error? O algun tipus d'ardit per enganyar la República? Si tractava de prendre
el control de la nau contra els seus desitjos, ella l'escorxaria viu.
-Senyor? Vol prendre el comandament?
-No, -va dir ell-. No encara. No fins que sapiguem què està passant.
* * *
En la foscor que envoltava el pont de l'Aegis, cada segon que passava esperant
l'atac final de la Llança se sentia
com una eternitat. La Satele havia girat la seva mà a l'espatlla d'en Jace
perquè ella pogués agafar-lo més fortament, en Jace la va sentir estrenyent tan
fort com podia. No li importava; almenys en els seus últims moments es tenien
l'un a l'altre.
Diverses eternitats més van passar. Llavors la Teff'ith
va dir,
-No estem morts encara.
No, va
pensar en Jace. Però hauríem d'estar-ho.
A no ser...
-Aquesta és la nostra oportunitat! Transferiu tota
l'energia a les armes frontals! Totes les naus foc a discreció!
Mentre la Llança
Ascendent s'espolsava i sacsejava sota l'assalt indestructible de la
República, el Moff Lorman es va adonar que les alarmes que sonaven ja no eren
per un error en el sistema. La seva reluctància a prendre el comandament de la Llança l'havia deixat vulnerable, i la
flota de la República havia aprofitat el moment.
Al seu voltant la gent estava
cridant, donant informes de dany des de totes les plataformes. No tenia
ni idea de si la Darth Kàrrid estava encara viva, però no anava a vacil·lar una
segona vegada.
-Abandoneu la nau! -va cridar ell, prement el botó per
transmetre les seves ordres a tota la tripulació-. Per ordre del Moff Lorman,
abandoneu la nau!
Llavors va saltar de la cadira i
es va unir a l'allau d'homes i dones corrent des del pont fins a les beines
d'escapament més properes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada