CAPÍTOL 10
L'R2-D2 havia estat fabricat feia molt de temps, i
aquests llargs anys d'experiència significaven que tenia un bagatge de
coneixement, de trucs, de tècniques i estratègies que feien que la programació
de la majoria d'androides empal·lidís en comparació. I ara estava descobrint
que anava a necessitar-ho tot.
Perquè, per a la seva frustració, els ordinadors de la
presó de l'espaiport es negaven a alliberar als seus amics.
Almenys, podia treure alguna informació. En Han i la Leia
compartien una cel·la en els nivells més profunds de la presó, classificats com
a ENEMICS DE L'ESTAT I RETINGUTS PER A ENVIAMENT ESPECIAL.
Els ordinadors podrien ser persuadits per mantenir en
secret que l'R2-D2 intentava manipular-los. L'astromecànic s'havia creat una
identitat falsa com a programa de seguretat provant l'eficàcia defensiva de la
instal·lació. Només havia de suportar petites expressions de burla cada vegada
que no aconseguia superar un dels seus protocols. Cosa que era força sovint.
No podia convèncer els ordinadors de la cel·la dels Solo
que estava buida i preparada per albergar altres ocupants, cosa que la deixaria
oberta; i tampoc que els Solo tenien una autoritat militar equiparable a la de
l'alcaid de la presó o la del Cap de Seguretat. No podia convèncer-los que
lliuressin explosius -capturats i emmagatzemats en un armari de seguretat- en
aquesta cel·la, ni enganyar-los perquè transferissin als Solo a un nivell de
mínima seguretat.
L'R2-D2 va emetre un senyal sonor d'agitació. Els
ordinadors de la presó, a diferència dels humans, mai es distreien o sentien
fam. La seva atenció mai disminuïa. Aquella situació podia durar eternament, i
existia un advertiment en l'expedient dels Solo, pel qual s'informava que
havien de ser lliurats a visitants aliens al sistema estel·lar en les pròximes
dues hores.
Distrets. Famolencs. L'R2-D2 va consultar els protocols
de les necessitats dels presoners i els va repassar.
Satisfet, va emetre un tri feliç i va tornar a la
feina.
* * *
C-3PO es va situar a la cua de les visites i a poc a
poc, metre a metre, es va anar acostant a l'entrada de servei de la presó. Va
acotar el cap per xiuxiuejar a la bossa que portava penjada del coll:
-R2, tinc davant tres visites i després em tocarà a mi.
ENTESOS.
L'androide de protocol va mirar cap a l'entrada. Un
humà i un androide de seguretat controlaven la cua. L'androide era massís, amb
un blindatge de color negre que recordava al de les tropes d'assalt, un rostre
gairebé sense trets distintius i ulls d'un vermell brillant, una visió de
malson fins i tot per a un androide. L'humà semblava cosí germà de l'androide,
amb un blindatge i un aspecte similars. No portava casc, i els seus ulls
semblaven reflectir la rogenca llum de l'alba.
C-3PO va fer un altre pas endavant.
-Ara estic a dos del principi de la cua.
BÉ. TOT ESTÀ CRONOMETRAT.
-Què és el que està cronometrat?
No hi va haver cap resposta.
Només quedava una persona davant de C-3PO. El guàrdia
humà, que l'estava interrogant, va arrufar les celles i va respondre a un
senyal del seu intercomunicador negre. Va parlar un segon per ell, arrufà
encara més les celles i es va tornar cap a l'androide.
-Encarrega't tu un minut -li va ordenar-. Els de
Comptabilitat volen consultar-me no sé què de la nòmina.
L'androide fer que sí amb el cap. Quan el guàrdia humà
va marxar, va acceptar el xip d'identificació del visitant, el va passar per la
seva pròpia ranura interior, l'hi va tornar a l'home i li va donar una empenta
prou forta com per llançar-lo escales avall.
-Denegat -Va bordar l'androide-. Següent.
C-3PO es va acostar, sentint irracionalment que els
seus circuits vocals estaven a punt de fondre's.
-Bon dia, senyor. Desitjaria lliurar aquests...
-Silenci. Identificació.
C-3PO va lliurar el xip que, fins pocs segons abans,
estava ficat en el seu datapad.
L'androide de seguretat el va inserir en la ranura
pectoral, el va treure i l'hi va tornar.
-Menjar processada autoritzat a entrar -va admetre.
-Gràcies, senyor.
C-3PO va intentar creuar la porta, però la mà de
l'androide es va recolzar en el seu pit, frenant-lo.
-No tan ràpid. Ensenyi possessions per a inspecció.
Reticent, C-3PO va obrir la bossa perquè la revisés.
Podien veure's clarament el sabre làser de la Leia, la pistola làser DL-44
modificada d'en Han, diverses vibronavalles, un datapad, targetes de dades...
-És el... um, l'últim menjar sol·licitat pels Solo
abans de la seva partida.
L'androide de seguretat va contemplar els objectes.
-Identifiqui'ls.
-Um, d'acord... Els dos paquets grans són carn
corelliana. El que té el gallet està condimentada amb espècies, per descomptat;
l'altre, no -desanimat pel ridícul de la seva descripció, C-3PO va assenyalar les
vibronavalles i continuà-: Barretes de pa -va indicar la resta dels articles-.
Coquetes de mel per a les postres.
-Cap verdura?
-Cap verdura. Ja coneix els corellians.
L'androide de seguretat va connectar a través del seu
enllaç sense fils amb l'ordinador de la base i va projectar una representació
tridimensional del menjar que havia nomenat C-3PO.
-Passi -Va acceptar finalment l'androide de seguretat.
-Gràcies, senyor.
Un cop passada l'entrada, C-3PO va seguir les dades de
la microtransmissió que el va guiar a través d'un laberint de departaments:
bugaderia, vigilància electrònica de presoners, cues de visites. A l'entrada de
la cuina es va topar amb un carretó rodant que va obrir una ranura per a ell.
-Segur que aquesta és la ranura del menjar per als Solo?
-va preguntar, vacil·lant.
El carretó rodant va emetre un xiulet irritat.
-No, no estic qüestionant la teva competència. Només ho
deia per conversar -Es va disculpar C-3PO, descarregant el contingut de la seva
bossa a la ranura. El carretó la va tancar i va tornar a la cuina sense deixar
d'emetre senyals sonors molt poc amistosos.
-Ah, aquestes unitats de servei governamentals -va
sospirar C-3PO-. Ara, a veure si aconsegueixo trobar el camí de sortida.
Però només parlava amb si mateix. Fins que trobés un
altre datapad o un intercomunicador amb el transmissor prou potent com per
poder-se connectar directament amb l'R2-D2, estava sol. L'astromecànic li havia
dit que sortís de la presó recorrent el mateix camí a la inversa, i que després
es dirigís cap al nord tan ràpid com les seves daurades cames li ho
permetessin. I que fos valent.
-Així que això és la valentia -Es va dir-. Que estrany!
S'assembla molt a la petrificació.
* * *
En Han i la Leia van sentir a l'androide de servei
recórrer la fila de cel·les. Davant de cadascuna, anunciava: «L'esmorzar!», amb
un ploriqueig mecànic irritant. En això seguia una sèrie de cops i cops de
porra.
-Estic segur que serà una experiència culinària
interessant -va dir en Han.
L'androide es va aturar davant de la seva porta.
-Darrer menjar -va anunciar.
-Millor encara -es va burlar la Leia.
Llavors, els articles que havia portat C-3PO van
començar a caure a través de la ranura: la pistola làser d'en Han, el sabre
làser de la Leia...
-És una broma? -va preguntar en Han, desconcertat.
-Bé, acaba de convertir-se en la meva presó preferida
-va assegurar la Leia.
Van córrer cap a la porta i van recollir les seves
possessions. La Leia va obrir el datapad i va llegir la pantalla: «R2-D2 A
L'ESPERA. OBRIN ÀUDIO. PRESSIONIN SEGÜENT I VEURAN UN MAPA DE LA RUTA FUGIDA. PRESSIONIN
"RETORN" PER AL TEXT».
La Leia va somriure alegre.
-R2?
«A L'ESPERA. SUGGEREIXO QUE ESCAPIN QUAN ABANS MILLOR.
NO PUC IMPEDIR QUE ELS ANDROIDES DE VIGILÀNCIA CONTROLIN LA CEL·LA. EN
QUALSEVOL MOMENT PODEN COMENÇAR A PREGUNTAR-SE PER QUÈ NO S'ESTAN MENJANT EL
SEU MENJAR».
-Entesos -Va acceptar la Leia. Va prémer el botó
«SEGÜENT», prenent-se un moment per memoritzar els primers passos de la seva
ruta d'escapament: petit vestíbul, obstacle de barres metàl·liques... Cap
problema. Tallar el sòl en la secció de manteniment de maquinària... Fet. Li va
passar el datapad al Han.
-Preparat -en Han va prendre posició al costat de la
porta, pistola en mà.
La Leia va connectar el seu sabre làser. Va clavar la
punta de la brillant barra vermella d'energia a la porta, a nivell del sòl, i
la va moure cap a un costat, notant una forta resistència cada vegada que es
trobava amb una de les barres metàl·liques. Un cop va acabar, va repetir el
procés en la part superior de la porta, encara que aquesta vegada no va
mantenir la fulla molt horitzontal, no era prou alta. Va fer el mateix en un
costat.
Un cop va vèncer els punts més resistents, va fer un
pas enrere i va assentir amb el cap.
En Han va empènyer la porta i aquesta es va obrir fins
a la meitat. Però va haver de retirar la mà quan dos guàrdies a l'altra banda
van disparar les seves armes a través de l'obertura.
La Leia va desviar dos trets amb el seu sabre,
retornant-ne un d'ells a través de l'obertura. Impactà en el pit d'un guàrdia
d'uniforme blau, i aquest va caure amb l'uniforme fumejant.
En Han va treure el cap i va disparar dues vegades,
aconseguint donar a l'altre guàrdia al costat. Va tornar a empènyer la porta i
la va obrir del tot.
* * *
En Han i la Leia van girar la cantonada fins a la
sortida barrada del seu bloc de cel·les. En Han va esperar, disparant en la
direcció per la qual havien arribat mentre la Leia treballava amb els barrots,
tallant-ne tres d'ells a l'altura del cap i de nou a l'alçada del turmell. Va
començar a arribar foc de rifles làser des de més enllà de la posició d'en Han,
tenyint de negre la paret.
-Falta molt? -va preguntar.
-Ja està. Anem.
La Leia es va introduir pel forat obert i es va girar
cap al Han.
Ell va córrer fins a ella i va saltar a través del
forat. En aquests pocs segons, els guàrdies van arribar fins a la cantonada que
acabava d'abandonar sense deixar de disparar. La Leia va desviar els làsers en
ple aire, gaudint de poder fer una cosa tan simple, tan directe, tan satisfactòria.
Part dels trets rebotarien cap als guàrdies i els forçarien a protegir-se.
El nou passadís no era més que un tub de durciment que
ascendia suaument. En Han va córrer per ell, obrint certa distància. Va
consultar el datapad que portava a la mà i va disparar contra el terra, deixant
una marca negra.
-Aquest és el punt.
La Leia es va situar al seu costat i va clavar el seu
sabre làser al terra, traçant després un cercle. En Han va esperar fins que va
veure el primer parell de peus aparèixer al fons de la rampa, i va disparar
contra els seus perseguidors.
-Com va això?
-Lent. Vaig a fer el tall amb l'angle cap a dins, no
cap a fora.
-I quina és la diferència...? Bah, oblida-ho! -Tallar
el durciment amb les vores orientades cap al centre creava un tap més ample per
dalt que per baix, que haurien de treure i apartar.
Tallant-lo a l'inrevés, el tap cauria per si sol.
Però no ho va fer. La Leia va acabar el tall i va fer
un pas enrere esbufegant. El tap va seguir obstinadament al seu lloc.
En Han seguir disparant.
-R2! -va cridar-. Quin gruix té aquí el durciment?
Li va donar un ràpid cop d'ull a la pantalla del datapad:
«MENYS D'UN METRE».
-Llavors, per què no cau?
Furiosa, la Leia va colpejar el tap. No es va moure.
-Torna a comprovar el mapa -va suggerir ella-. Potser
haguem de tallar en alguna altra part.
-Comprova-ho tu! -En Han li va llançar el datapad i va
disparar tres vegades en ràpida successió. La resposta dels guàrdies va fer
saltar resquills de durciment al seu voltant-. Òbviament, no sé llegir un mapa.
-No, ho has fet bé.
-Cau, maleïda sigui! Cau! -En Han va saltar sobre el
tap. Ni tan sols va vibrar. Va tornar a saltar amb els dos peus.
I el tap va caure.
* * *
L'R2-D2 va enviar l'ordre a través del cable que serpentejava
des de la falsa llanxa de salvament fins a la porta de l'hangar i el teclat
d'obertura. Immediatament, els seus sensors d'àudio van recollir el soroll
grinyolant del sostre de l'hangar obrint-se.
Va desendollar el cable de si mateix i va veure com el
seu extrem desapareixia pel forat de la llanxa cap a l'exterior de la nau.
Amb un xiscle una mica musical que demostrava la seva
impaciència, l'astromecànic va sortir de la llanxa i es va dirigir al pont del Falcó. Va endollar-se al port de transmissió
de dades i va iniciar una breu seqüència d'ignició. Les autoritats de l'espaiport
no tardarien molt a comprendre que un hangar suposadament desocupat, s'estava
obrint per donar pas a un transport suposadament immobilitzat, i per llavors
volia estar fora d'allà.
Al cap i a la fi, no tots els dies tenia l'oportunitat
de pilotar el Falcó Mil·lenari.
* * *
El capità Mudlath era al seu despatx, calculant tot el
que podria comprar-se amb la recompensa oferta pels Solo, quan el seu
intercomunicador va brunzir cobrant vida.
-Capità -era el seu ajudant administratiu-, els Solo
s'han escapat.
En Mudlath es va sentir momentàniament marejat, mentre
un raig d'adrenalina inundava el seu torrent sanguini.
-Serà millor que es tracti d'una broma -remugà-. I
prou bona com perquè em rigui tant, que m'oblidi de matar-te.
-No han sortit de la presó -Va matisar el seu ajudant-.
I no ho aconseguiran, però han escapat de la cel·la.
En Mudlath va baixar el to de veu fins a convertir-lo
gairebé en un xiuxiueig.
-Et suggereixo que els tornis a ella -Sense esperar la
resposta, va tallar la comunicació, es va asseure i va intentar convèncer els
músculs del seu estómac que es relaxessin.
Si no aconseguia retenir-los... bé, els seus superiors
de la Brigada de la Pau no només no li donarien la recompensa, sinó que podrien
prendre-s'ho molt malament. I si les coses seguien el seu curs, i la Brigada de
la Pau es convertia en el legítim govern d'aquell pacífic planeta, hauria
d'emigrar a un altre. Ràpidament. Clandestinament.
En Mudlath va retornar a l'activitat. Va ficar la mà en
un calaix del seu escriptori i va treure un grapat de xips d'identificació
presos dels presoners. Potser, amb algunes modificacions, un d'ells li serviria
per poder sortir d'aquell món.
* * *
El durciment sota els peus d'en Han va caure a la
foscor, però només tres metres, massa poc per donar-li temps a preocupar-se per
si estava caient en el pou d'una mina, i massa poc perquè, amb la seva
experiència, no pogués absorbir la majoria de l'impacte flexionant els genolls
i rodant del tap fins a posar-se dempeus amb un mínim de cardenals.
Un mínim. No intacte. La seva esquena, no tan flexible
com anys enrere, es ressentiria al matí. Increïblement, seguia empunyant la
seva pistola làser.
Es va trobar en un altre túnel de durciment, aquest
il·luminat únicament pel forat sobre el seu cap. Un forat pel qual va aparèixer
de sobte la cara de la Leia.
-Estàs bé?
-Baixa d'una vegada!
Ella va saltar de cap, girant en ple aire i aterrant dempeus
sobre el tap. El seu salt va semblar tan àgil comparat amb el seu, que en Han
no va poder evitar una ganyota.
-Et mous com una Jedi.
-Silenci. Comprova on som ara -li va lliurar el
datapad.
En Han va verificar la pantalla del datapad i va girar
en la direcció aproximada per la qual fugissin pel túnel de dalt.
-Trobarem una porta de metall que ens donarà accés a un
compactador de metall. Allà girarem a l'esquerra i creuarem una altra porta
fins al final.
-No, Han. Un altre compactador, no. Amb un cop ja en vaig
tenir prou.
El mapa de la pantalla es va esborrar de sobte, sent
substituït per paraules: «INICIAT TALL D'ENERGIA DEL COMPACTADOR. NO PODRAN REACTIVAR-LO
FINS ACABAR UN PROCEDIMENT DE REVISIÓ COMPLET. TRES HORES ALMENYS».
-Està bé -va concedir la Leia-. Si no hi ha un altre
remei...
Unes ombres van bloquejar la llum que entrava pel forat
del sostre. En Han i la Leia van córrer abans que els seus amos tinguessin
temps de disparar.
* * *
Mirant a través de les holocàmeres i les pantalles de
sensors del Falcó, l'R2-D2 va
connectar els repulsors del transport. Aquest va trontollar com un plat buscant
el seu equilibri sobre un palet i l'androide es va meravellar que els humans,
amb uns reflexos incalculablement més lents que la seva velocitat de càlcul, poguessin
pilotar aquests vehicles amb tanta mestria.
Va aconseguir treure al Falcó de l'hangar abans que el sostre comencés a tancar-se. El seu
tri va ser com una rialleta, les autoritats de l'espaiport havien reaccionat
una mica massa tard. Ara que surava per sobre de l'hangar, no importava quin
equip de bloqueig de comunicacions haguessin instal·lat en ell, estava segur
que podria detectar-lo i interactuar amb el datapad d'en Han i la Leia.
Només havia de portar el Falcó fins a la presó. Bé, no només això, es va recordar, havia de
portar-lo fins a la presó i d'una peça.
Furiós, en Han va llançar un cop de peu contra el munt
de peces de metall recolzades sobre la porta de sortida de la compactadora.
-R2, no ens vas dir que hauríem d'excavar la nostra
sortida!
«HO SENTO. L'ORDINADOR NO VA ESMENTAR QUE EL
COMPACTADOR ESTAVA MIG PLE. ÉS UNA VIOLACIÓ DE LES SEVES PRÒPIES REGLES DE
SEGURETAT. PROBABLEMENT PER AIXÒ NO TENEN REGISTRADA LA CÀRREGA».
-Leia, pots obrir-nos un camí tallant totes aquestes
peces? O a través de la paret?
La Leia va connectar el seu sabre làser i va temptejar
amb la punta la paret blavosa de la compactadora. Va negar amb el cap.
-Segellat magnèticament. Puc intentar-ho amb les peces
de metall, però trigaré uns minuts -llavors, va sentir unes veus mecàniques darrere
d'ella-. Minuts que no tenim.
Un androide de seguretat va entrar per la porta que en
Han i la Leia havien creuat moments abans. L'androide va disparar i va seguir
disparant mentre corria a tota velocitat cap a la paret oposada a la porta, on
va prendre posició.
La Leia va desviar el primer tret mentre en Han i ella
intentaven posar-se a cobert. Tenien a mà molta ferralla d'acer que absorbia
fàcilment l'energia del rifle làser, però alguns trets rebotaven a les parets a
causa de l'escut magnètic i, inevitablement, algun d'ells acabaria a la seva esquena.
Llavors, un segon androide va entrar a la sala, i un
tercer, i un quart, tots ells disparant.
-Estem perduts -va sentenciar la Leia.
-Crec que no -Va mirar cap amunt, va descobrir un forat
més protegit entre la ferralla i va escalar cap a ell. Va pujar prou com per
tornar el foc uns instants-. Vaja, ja són sis, set, vuit... Com més, millor.
-Quants més, millor? -va repetir la Leia incrèdula,
situant-se al costat d'ell.
-Sí. Quan siguin molts, no podrem fallar.
-Ara sé perquè mai vols que et parlin de probabilitats.
Perquè no saps el que signifiquen!
En Han li va somriure àmpliament.
-Nou, deu, onze... Em semblen suficients per començar.
Pots aconseguir-me un parell d'aquests rifles làser?
-Planeges sortir d'aquí a làser net?
-Exacte. Si us plau, Leia. Dos rifles.
La Leia va dubtar, atònita perquè en Han li ho demanés
«si us plau».
-Està bé. Cobreix-me.
En Han va treure el cap i va llançar una andanada de
tirs ràpids. La Leia es va posar dreta, mantenint-se sempre a cobert, i va
veure que alguns androides apuntaven per tornar el foc, però que altres es
contenien per no encertar als seus companys que ja carregaven a través de la
sala.
La Leia es va concentrar en un dels nouvinguts, un
androide que semblava sostenir el seu rifle amb cert descuido. Va fer una
tirada mitjançant la Força i el rifle va volar fins a la seva mà. Abans que hi arribés,
va repetir el truc amb un altre dels androides que entrava a la sala, i el seu
rifle també va saltar fins a les seves mans.
Es va ajupir al costat d'en Han.
-I ara què?
-Tàctiques de combat.
Va arrossegar una placa d'acer, col·locant-la sobre
ells a manera de sostre. El seu fort improvisat només estava il·luminat pel
fulgor vermell del sabre làser de la Leia.
En Han va assenyalar dos punts a la placa.
-Forats, aquí i aquí. De la mida d'un puny.
La Leia ho va fer, fonent dues obertures en el metall.
L'aire pudia a acer sobreescalfat.
-No podràs veure bé per apuntar.
-Qui necessita apuntar?
En Han va agafar un rifle amb cada mà, els va preparar
per a foc automàtic, va inserir els canons en els forats, orientant-los cap al
sostre i va començar a disparar.
La Leia va apagar el seu sabre làser i es va allunyar
tant com va poder dels rifles, tapant-se les orelles amb les mans. El rugit en
aquell espai tancat era gairebé ensordidor. En Han va moure els rifles d'un
costat a un altre, canviant l'angle de foc d'esquerra a dreta, de dalt a baix.
La placa de metall es va estremir rebent diversos
impactes. En Han es va tornar cap a la Leia i li va dedicar un somriure maníac.
Va tancar els ulls i va seguir disparant.
Un dels seus rifles va deixar escapar un «clic» quan es
va quedar sense càrrega, i poc després l'altre. Però el so dels làsers va continuar,
mentre rebotaven d'un extrem de la compactadora a l'altre, una vegada i una altra,
fins que impactaven contra alguna cosa no protegida pel segell magnètic de la
sala.
Com els trossos de ferralla. Com els androides. Com els
androides convertint-se en trossos de ferralla.
Quan van deixar d'escoltar explosions o impactes, en Han
va apartar amb cura la placa de metall a un costat i va treure el cap a
l'exterior. La Leia va treure el cap pel costat.
No tots els androides estaven completament destruïts.
Ella va veure un caminant enrere i endavant únicament amb mig cap, mentre
premia el gallet d'un rifle inútil, ja que només empunyava la meitat. Un altre
androide, amb la meitat superior mirant en una direcció i la inferior en una
altra, es movia en cercles erràticament. Però la majoria havien caigut i
estaven disseminats, immòbils, per tota la sala.
-Jo vigilaré l'altra porta -va dir en Han-. Utilitza el
sabre làser per tallar la ferralla i treu-nos d'aquí.
-Encantada.
* * *
Els guàrdies de la presó van veure com el Falcó Mil·lenari maniobrava
maldestrament fins a situar-se sobre el pati.
Algun va aixecar el seu rifle làser i va obrir foc. L'R2-D2
els va veure a través del seu enllaç amb les holocàmeres del transport i va
sentir una sensació momentània de temor, abans que els seus càlculs li
indiquessin que aquell tipus d'armes no podia causar danys a la nau. Va fer que
el Falcó descendís diversos metres,
fins que la quilla tot just fregués el terra i el va deixar allà surant.
En Han i la Leia van sorgir d'una porta situada en un
dels murs laterals i es van precipitar al pati d'exercicis. En Han va disparar
el seu rifle làser en una direcció, mantenint als guàrdies a la defensiva,
mentre la Leia desviava els trets procedents de la direcció contrària. L'R2-D2
va baixar la rampa d'abordatge i, moments després, en Han i la Leia entraven a
la cabina del pilot. L'R2-D2 va aixecar la rampa.
La Leia li va donar un copet a l'R2-D2 al dom, abans de
seure a la butaca del copilot.
-Ben fet, R2.
Ell li va respondre amb una xiuladeta, va enviar un
últim missatge a través del port de dades i es va desendollar.
En Han es va treure la seva disfressa de pirata i la
falsa cicatriu mentre examinava el tauler de comandaments.
-C-3PO va a peu en direcció nord. Leia, vés a la
torreta superior. Recollirem a C-3PO i fotrem el camp d'aquí.
-A l'espai, suposo -va dir la Leia.
-No, a la selva -En Han li va dedicar un somriure-.
Confia en mi.
* * *
L'espaiport estava protegit per un quartet de vells
Caçadors de Caps Z-95, els venerables predecessors dels Ala-X. Encara capaços a
l'espai, no podien competir amb un transport com el Falcó a nivell de superfície. La leia va ajudar a mantenir-los a
ratlla usant amb seny la torreta superior del Falcó.
En Han va guiar la nau cap al nord per sobre de la
base, descendint una sola vegada per baixar la rampa i donar-li temps a C-3PO
per pujar a bord. Llavors, va trepitjar a fons l'accelerador i va girar cap al
nord-oest, la direcció en què tenien la selva més propera. Quan s'acostava als
primers arbres, alguns dels quals arribaven l'altura d'un edifici de vint
pisos, va fer rotar el Falcó fins a
quedar perpendicular al sòl. La nau va penetrar al bosc com una vibronavalla en
mantega blava. Els Caçadors de Caps van interrompre la persecució, dispersant-se
i elevant-se sobre les copes dels arbres per buscar al Falcó des de les altures. Després d'uns quants centenars de metres
de nervioses maniobres entre el fullatge, en Han va fer que el transport
recuperés la seva horitzontalitat i va aterrar en un clar escudat per les branques
baixes.
-Si em permet la pregunta, senyor -va dir C-3PO,
lluitant desesperadament amb els tancaments de les corretges del seient-, per
què no ens dirigim directament cap a l'espai?
-Perquè algú ha estat a bord del Falcó -va tallar en Han-. I, saps el que passa, cada vegada que
algú que no m'agrada puja a bord?
-No, senyor.
-Que sabotegen alguna cosa! Normalment els escuts i,
sobretot, el motor hiperespacial. I odio que facin això. Leia, encarrega't dels
comandaments mentre reviso la nau.
-Sí, capità. A l'ordre, capità -La Leia trotà fins a la
cabina de pilotatge, i va prendre seient a la butaca d'en Han quant aquest la
va deixar lliure, no sense fer-li un petó durant el traspàs-. Saps que tenim
pocs minuts abans que ens trobin i portin armes pesades.
-Llavors, esperem que sigui tan bon mecànic com sé que
sóc.
-Que puc fer alguna cosa mentre esperem?
-Intenta interceptar les seves comunicacions. Això ens
donarà una idea del temps de què disposem.
-Aprofitaré per trucar als nostres contactes
contrabandistes. Els faré saber que no podem quedar-nos més temps aquí.
-Molt amable de la teva part. Molt diplomàtic.
-Au, calla.
* * *
En Han no va trigar gaire a trobar-ho. L'injector del
motor hiperespacial estava sabotejat. Algú havia instal·lat un simple fusible
que passaria desapercebut en una inspecció ràpida, però que s'hagués fos al
primer intent de connectar el motor. En el mateix compartiment, el sabotejador
també havia instal·lat un rastrejador. En Han va redirigir l'impuls
hiperespacial, deixant-lo tal com se suposava que havia d'estar, i va tirar el
rastrejador per una resclosa d'aire.
Va tornar a la cabina de pilotatge i es va instal·lar a
la butaca del pilot, mentre la Leia, encara amb els auriculars i el micròfon al
cap, la deixava vacant i tornava a la seva.
Van veure com lluny i a babord, una nau enorme i de
proa esmolada, s'obria pas entre els arbres.
-Què és això? -va preguntar en Han-. Vong o locals?
-No puc distingir-la bé -va confessar la Leia.
-Bé, ja la identificarem després -En Han va connectar
els repulsors davanters i va situar al Falcó
Mil·lenari sobre la seva popa.
Va poder escoltar les queixes de C-3PO i un xiulet
salvatge de l'R2-D2. Quan va accelerar travessant els arbres, va somriure
àmpliament a la Leia.
-Se m'ha oblidat advertir-los que ens marxàvem.
-Déu n'hi do.
-Leia, has d'admetre que ha estat divertit.
-Molt divertit. Ens han segrestat, empresonat, amenaçat
de torturar-nos, tirotejat... Sí, molt divertit.
-Exacte.
La Leia va sentir que en la seva cara apareixia un
somriure que no podia controlar.
-Està bé, està bé. Malgrat tot, ha estat divertit.
-Benvinguda de tornada, princesa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada