Temporada de canvi (I)

Temporada de canvi

Timothy Zahn

1. El Guardià de la Gent

24 mesos després de la batalla de Geonosis...

Van aparèixer d'enlloc quan l'Obi-Wan volava amb la seva nau de reconeixement classe Llunyana molt per sobre d'una àmplia extensió de terrenys quadriculats: tres droides de batalla muntats en PAMs

(Plataformes Aèries Monoplaces) li disparaven amb els seus blàsters bessons el millor que podien, el droide inserit darrere de l'Obi-Wan, la unitat R3 de la nau va emetre un grall electrònic.

- Els veig.- El va tranquil·litzar l'Obi-Wan, desviant l'energia als escuts de popa i desitjant efímerament tenir la maniobrabilitat que li oferia el caça Aethersprite en comptes d'una nau carregada de sensors de reconeixement.

Malgrat tot, dos anys de guerra li havien ensenyat com tractar amb PAMs, i l'explorador hauria de tenir suficient energia com per aconseguir-ho.

- Prepara't.- va advertir al droide i va tirar cap enrere de la barra de control.

El soroll dels impactes dels blàsters va tallar bruscament quan va mantenir al vehicle ascendint i disparant cap amunt, deixant enrere als PAMs. Encara que eren maniobrables, els petits transports droide no tenien ni de lluny la capacitat d'elevació per executar una maniobra com aquella. L'Obi-Wan va continuar en la mateixa direcció per uns pocs segons, després va empènyer la barra de control cap endavant, voltejant l'explorador en un descens a plena potència.

Era una pirueta que havia vist fer primer a l'Ànakin diversos mesos enrere, i havia renyat a l'imprudent Padawan per ella. El jove havia respost amb la inexpugnable lògica que, primer, li havia fet sobreviure i, segon, el truc havia funcionat. Des de llavors l'havia usat almenys en tres ocasions, amb el mateix rècord d'èxit.

L'Ànakin estaria molt entretingut fins i tot si veiés a l'Obi-Wan d'haver-ho provat.

Afortunadament, l'Ànakin estava a dotzenes d'anys llum d'allà. Estenent la Força, l'Obi-Wan va afegir potència al descens i es va acostar per matar.

Els droides el van veure apropar-se, és clar. Un d'ells va inclinar el seu PAM cap enrere, intentant apuntar amb els seus blàsters i així derrotar la veloç nau que descendia justament des de sobre seu, mentre els altres dos van disparar en direccions oposades mentre intentaven apartar-se de sota el descens.

Però cap programació defensiva de la galàxia podria compensar les limitacions bàsiques de disseny dels PAMs. El primer droide va trontollar violentament, el que gairebé li va fer perdre l'equilibri cap enrere quan el seu centre de massa es va allunyar massa del seu projector antigravitatori. Els altres dos, que ara estaven corrent apuntant amb els seus blàsters en la direcció equivocada, van estar en similars postures fatals. I ni la programació ni el disseny podien prendre en compte de la precisió d'un artiller Jedi amb la Força com el seu aliat. Tres cops de geni del canó làser de l'explorador, i els droides i els seus PAMs s'havien desintegrat en flamejants runes.

Tirant de la barra de control, l'Obi-Wan va anivellar-se de nou, fent una lleugera ganyota mentre observava les fumejants restes caient com pluja sobre el sòl que hi havia a sota.

Des de les ordenades parcel·les de sembres podia veure-ho tot sobre el terreny, estava clar que els grangers estaven començant a plantar els seus cultius, i les seves segadores no estaven dissenyades per tractar els trossos de metall i plàstic retorçat.

- Almenys ara sabem de segur que els Separatistes tenen una base aquí. - Va comentar a l'R3.

Elevant la seva mirada del sòl, va observar pensatiu l'horitzó.

Era el paisatge menys espectacular que havia vist mai. Els terrenys de les granges s'estenien tant com podia veure cap al nord i el sud, quadrats de color marró clar i fosc, i groc apagat caracteritzaven els àmpliament dispersos grups de granges.

A l'horitzó de l'oest, una baixa carena de grises muntanyes travessava la vista, anant de nord a sud. D'altra banda, un conjunt de penya-segats més propers s'elevaven al llarg de l'est, paral·lels a la primera serralada. Com petits camins cap al sud-est, la monotonia del segon grup de precipicis estava partida per un efusiu riu d'aigua blanca que emergia a través d'un estret congost interior, rentant violentament la vall i calmant-se lentament quan les seves ribes s'ampliaven i es dirigien cap al nord.

Una intricada xarxa de canals d'irrigació partien del riu, proporcionant aigua a tota la vall. Al proper horitzó del nord, les torres i els edificis d'una modesta ciutat podien ser vists acomodant-se contra la riba del riu.

L'R3 va emetre un refilet a manera de pregunta.

- No, tampoc veig res.- Va dir l'Obi-Wan.- Anem a veure si podem fer-los llançar un altre atac.

Prenent un profund respir, va deixar caure el morro de l'explorador, situant-se a uns trenta metres escassos del sòl i avançant molt lentament.

Alternant la seva atenció entre l'horitzó i les pantalles dels sensors, va desplegar la Força.

Va sentir un parpelleig d'advertència i va retorçar la barra de control amb duresa. Però era massa tard. Amb una ensordidora commoció i un grinyol metàl·lic, l'ala d'estribord de l'explorador va explotar, enviant metralla sobre la coberta transparent de la cabina i fent-lo baixar en espiral.

Va tirar fortament de la barra de control i amb la seva mà lliure va recórrer el panell intentant activar els sistemes d'emergència. Però estava massa prop de terra, i simplement no hi havia temps suficient.

Un bosc de troncs marrons clars es van mostrar davant seu, i amb una violenta sacsejada l'explorador va frenar de cop contra el terra.

- Què vol dir que va procedir? - Va reclamar l'Ànakin Skywalker, mirant hostilment al Comandant del Destacament Especial Fivvic mentre l'alt barabel romania dret al costat de l'escriptori de l'oficial superior. L'oficial superior, per la seva banda, va prestar atenció diligentment al seu datapad i va fer com si no hi fos.

-Qui li va dir que podia fer això?

- Dos punts, Padawan Skywalker, -va respondre rígidament l'alt barabel, i l'Ànakin va poder sentir l'odi reflexiu de la seva espècie movent-se a sota la superfície. Els barabels eren altament respectuosos amb els Jedi, patològicament, segons l'opinió de l'Ànakin. Però aquest respecte no sempre es traduïa als Jedi "en pràctiques", sobretot si aquest Jedi "en pràctiques" estava criticant a un Cavaller Jedi plenament preparat.

- Un: com a oficial al comandament, el general Kenobi no necessita permís de ningú per dur a terme els seus deures com millor li sembli. Dos: atès que tu i el teu equip de reconeixement us vau retardar, va pensar que seria millor aprofitar el temps començant l'exploració.

Desafortunadament, tots dos punts eren sensats.

- Bé.- Va reconèixer l'Ànakin.- Com d'aviat podem anar darrere d'ell?

En Fivvic va donar mitja volta per mirar les naus d'exploració escampades al voltant de la coberta de l'hangar, el caça Jedi de l'Ànakin estava en un costat, semblava com si fos un estrany cosí en un pícnic familiar.

- Et van donar una pallissa allà.- Va dir el barabel.- Algunes reparacions poden esperar. Altres s'han de fer abans que marxem.

L'Ànakin va prendre un profund respir, intentant amb esforç cultivar la paciència de la qual l'Obi-Wan sempre li parlava.

- Com d'aviat?

- Tres dies. Possiblement quatre.

L'Ànakin va sentir que la seva gola es tensava quan va observar l'equip de manteniment movent-se amb determinació entre els exploradors danyats. Tres dies. Una eternitat, sobretot en plena guerra.

Malgrat tot, l'Obi-Wan era un Cavaller Jedi, i només hi havia rumors que els Separatistes s'havien desplaçat a Dagro en primer lloc. Hi havia una raonable oportunitat que els rumors fossin erronis i que l'Obi-Wan estigués perdent el temps mirant.

Així que per què l'Ànakin estava sentint un incòmode formigueig pujant-li per la columna vertebral?

- Suposo -En Fivvic va parlar amb un pessic de sarcasme.- que quatre dies són acceptables.

Suaument, l'Ànakin va acariciar la seva mà dreta mecànica.

- Fes-ho en tres -va dir - i obtindràs un tracte.

Lentament, l'Obi-Wan va recuperar el coneixement, amb un fosc sentiment de desorientació i una sensació d'urgència encara més fosca. Curosament, sense moure's, va tractar d'obrir els ulls...

Per trobar-se mirant les cares d'un nen jove i una nena fins i tot més jove.

- Allà.- Va dir la nena, amb cert envaniment.- Veus? Et vaig dir que no era mort.

- D'acord, està bé.- va rondinar el nen.- No està mort. Encara.

- Espero que no en molt de temps.-Va afegir l'Obi-Wan, mirant darrere dels dos nens i intentant-se orientar. Estava mig assegut, mig estirat al centre d'un conjunt de trossos de tiges de cereal, trencats i aplanats, la seva esquena es recolzava parcialment contra alguna cosa dura i metàl·lica. A la seva esquerra podia veure l'abonyegat morro del seu explorador i podia olorar l'aroma acre del plàstic cremat.

- Vosaltres dos em vau treure de la meva nau? -Va preguntar als nens.

- El pare ho va fer.- va dir el nen, encara molest perquè havia estat equivocat sobre l'estat de l'Obi-Wan.- Se'n va anar a agafar el carro per treure't d'aquí.

- Un carro? - Acuradament, l'Obi-Wan va girar el cap per mirar per sobre de la seva espatlla, fent ganyotes per les punxades de dolor procedents del coll. Estava recolzat contra el lateral d'una de les segadores que havia vist funcionant en els camps, concretament contra una de les enormes trapes del contenidor situat just sobre el seu cap.

- No podria haver fet servir això?

- Podria si hagués volgut destrossar el sargheet d'aquí a la casa.- va dir la nena amb exagerada paciència.- Ets soldat?

- No és un soldat, és un Jedi.- Va afegir el nen abans que l'Obi-Wan pogués respondre.- Veus? Té un sabre làser.

L'Obi-Wan va abaixar la mirada per observar l'extrem de la seva espasa apuntant de l'interior de la seva túnica.

- En realitat, sóc les dues coses.- Els hi va dir, ocultant l'arma fora de la vista.

Va posar les seves mans sota el seu cos, va començar a aixecar-se.

I va reprimir un grunyit de dolor quan una punxada d'agonia va travessar la cama dreta.

- Crec que no hauries de fer això.- Va dir la nena.- El papa va dir que probablement no series capaç de caminar.

- El papa tenia raó.- Va dir l'Obi-Wan, tornant-se a tombar sobre el sòl.- El meu nom és Obi-Wan Kenobi. Qui sou?

- Jo sóc Kit Swens.- Es va identificar el nen.- Aquesta és la meva germana, Zizzy. Aquesta és la nostra granja, contra la qual et vas estavellar.

- Ho sento per això.- Es va disculpar l'Obi-Wan, buscant el cel dins del seu camp de visió mentre s'estenia amb la Força. No hi havia cap senyal d'un atac imminent, però podia venir en qualsevol moment.- Si no volem fer malbé res més d'això, necessitem fer-me desaparèixer.- Va afegir, intentant mirar al voltant del lateral de la segadora.- R3?

No hi va haver resposta.

- El papa va dir que el teu droide semblava mort.- Va comentar en Kit.

Mort, o si no s'hauria desactivat. Els droides de reconeixement de la República estaven dissenyats per fer això, si la captura semblava inevitable, per intentar evitar que els Separatistes obtinguessin qualsevol utilitat dels seus bancs de dades.

- Quin aspecte té la resta de la nau? - Va preguntar.

- Més o menys el mateix.- En Kit va estirar el coll.- Aquí ve.

L'Obi-Wan va arrufar les celles, escoltant. No se sentien brunzits de motors d'elevació per repulsió, però pensava que podria escoltar trepitjades rítmiques per sobre del cruixit que produïa el vent en fregar les tiges de cereal. Un moment més tard, una parella d'esvelts i carnuts zeles van aparèixer al voltant del lateral de la segadora, aparellats i tirant d'un carro de fusta amb rodes. Un gran home barbut estava assegut en un seient al capdavant del vehicle amb les regnes a la mà. Va fer un cop d'ull d'avaluació a l'Obi-Wan mentre detenia el carro.

- Veig que estàs despert.- Va dir.- Com et trobes?

- Res seriós, però necessitaré una transport.- Li va explicar l'Obi-Wan.- I un lloc on amagar-me.

- Puc proporcionar-te el primer.- Va dir l'home, col·locant les regnes sobre el seient al seu costat i saltant al sòl.- No estic tan segur sobre el segon.

- Una cosa no farà molt bé sense l'altre.-Va indicar l'Obi-Wan a l'home mentre li agafava el braç i tirava d'ell per posar-lo dret.- Les forces Separatistes podrien estar de tornada en qualsevol moment per finalitzar el treball.

- La teva millor aposta serà Ciutat Vale.- Va dir l'home mentre caminaven cap al carro, portant la major part del pes de l'Obi-Wan.- Puc intentar portar-te allà.

- És aquesta la ciutat que està lluny al nord? - Va preguntar l'Obi-Wan.- Si és així, mai arribarem tan lluny.

- Prefereixes amagar-te en els camps? - Va contestar l'home.- Això és tot el que hi ha d'aquí a Vale.

- Què hi ha dels vostres coberts? - Va suggerir l'Obi-Wan, mirant als zeles.- Potser amb els vostres animals aconsegueixi emmascarar les meves lectures de vida.

- Oblida-ho.- Va grunyir l'home quan va aixecar amb esforç a l'Obi-Wan sobre el costat i cap al fons de carro.- No estic arriscant la meva família i la meva granja per tu. Estic segur que no vaig a ajudar-te a arrossegar la vostra guerra fins aquí, a Dagro. Kit, Zizzy, pugeu al carro.

- Escolta'm.- Va dir l'Obi-Wan tranquil·lament, recolzant-se amb un únic braç.- Vaig ser atacat per droides de batalla de la Federació de Comerç. Els droides de batalla no viatgen en petits grups. Això significa que els Separatistes ja són aquí. Si són aquí, també ho està la guerra.

- No si nosaltres no deixem que lluitis contra ells.- Va dir l'home, empenyent a la seva filla perquè pugés al seient al costat del seu germà i després pujant ell.- I estalvia'm el comentari sobre com la República vol protegir-nos de les forces del mal. Coruscant mai ens va pagar el valor de l'atenció que ens oferia un droide esguerrat abans que tot això explotés.- Va agafar la palanca i va tirar d'ella, i amb una sacsejada, el carro va començar a avançar.

- Deixarem als nens a casa i ens dirigirem a Vale.

L'Obi-Wan va mirar al cel. Era només migdia, però fins i tot a la velocitat que podien aconseguir els zeles, arribar a la ciutat portaria la resta del dia i una mica més.

- Suposo que no tindràs alguna cosa una mica més ràpida.

- Mira al teu voltant.- Va grunyir l'altre.- El setanta per cent de la nostra collita és de sargheet. En cas que no ho hagis notat, i probablement no ho hagis fet, el mercat del sargheet va tocar fons fa mig any.- Va gesticular cap als zeles.- Ratlla i Trotó mengen els rostolls i excreten el fertilitzant. Els lliscants mengen diners i excreten deutes.

- Entenc.- Va dir l'Obi-Wan, fent una ganyota. A vegades era tot tan fàcil per a un Jedi que es podia oblidar que la vida d'un ciutadà republicà ordinari era així.- Les meves disculpes. A propòsit, el meu nom és Obi-Wan Kenobi.

- Kirlan Swens.- Va dir l'home amb reticència.- Ets un Jedi, no?

- Sí.

- M'ho figurava.

Deu minuts més tard van aconseguir arribar a la granja dels Swens, una vella però ben cuidada casa de dos pisos situada al costat d'un ampli graner i envoltada per mitja dotzena de coberts més petits. En Kirlan havia tirat el carro cap al graner i els nens van baixar d'ell quan l'Obi-Wan finalment va sentir el so que havia estat esperant des que va succeir l'explosió que havia destrossat la seva nau de reconeixement.

- PAMs.- Va dir, fent una ullada al cel. No hi havia res a la vista, el que significava que estaven venint per l'oest, la direcció actualment bloquejada pel graner.- Molts d'ells.

- Maledicció.- En Kirlan va grunyir en veu baixa, els seus ulls es movien en totes les direccions cap al cel.- Nens, entreu a casa. Digueu-li a la vostra mare que heu de romandre callats.

-Vinga, Jedi, mou-te.

Amb la segadora encara fora en el camp, la major part de l'enorme extensió del graner estava buida.

- Per aquí.- En Kirlan va grunyir mentre l'ajudava a pujar a un gran objecte situat a la cantonada, d'aparença similar a una càpsula d'escapament. L'Obi-Wan el va identificar dubtosament com un mòdul del motor o la cabina de la segadora.

- El guardo per peces.- En Kirlan li va dir.- El compartiment del motor hauria de ser suficient habitació per a tu. Pots arribar en aquest panell d'accés de ventilació i obrir-lo?

- Sí.- Va dir l'Obi-Wan, desplegant la Força i tirant del panell perquè s'obrís. L'espai buit darrere ell semblava una mica ajustat, però valdria si s'apinyava. Arribant a la vora, es va impulsar i va entrar, intentant evitar que la seva cama es colpegés contra el lateral, mentre ho feia. Retorçant-se per aconseguir una postura més o menys còmoda, es va estendre amb la Força i va tirar del panell per tancar-lo.

- Què et sembla? - Va dir.

- Hauria de servir si mantens la teva boca tancada.- Va respondre en Kirlan.- Portaré als zeles dins i els lligaré al teu costat. No et moguis fins que jo vingui a buscar-te.

Els hi va prendre als Separatistes més d'una hora fer el camí des del lloc de la col·lisió fins a la granja dels Swens. Pels dèbils sorolls que venien a través de la reixeta de ventilació, sonava com si els cercadors comencessin per la casa, llavors es van moure cap als edificis més petits, i finalment van venir al graner. Hi havia l'habitual quantitat de cops al voltant, les habituals ordres i respostes mecàniques, i un únic mal moment quan un dels droides de batalla es va impulsar i en realitat va pressionar un fotoreceptor contra la reixeta.

Afortunadament, l'Obi-Wan havia tingut la previsió d'emprar la major part de la primera hora en desprendre sigil·losament una gran serpentina radiadora i sostenir-la davant de la reixa. El droide va veure el que semblava ser un compartiment ple de maquinària i va baixar d'un salt.

Uns pocs minuts més tard, tot l'escamot va desfilar cap a l'exterior del graner.

Uns pocs minuts després d'això, va sentir els sons dels PAMs elevant-se cap al cel i continuant amb la recerca.

I llavors, com havia sospitat que passaria, l'espera real va començar.

Va enfosquir abans que en Kirlan finalment tornés al graner.

- Jedi? - Va exclamar suaument des de sota del panell d'accés.

- Encara aquí.- Li va assegurar l'Obi-Wan, apartant la serpentina radiadora de camuflatge.- Les coses estan tranquil·les allà fora?

- Suficientment tranquil·les.- Va grunyir l'altre. Hi va haver un cruixit de metall, i l'Obi-Wan va sentir una alenada d'aire fresc quan el panell va ser obert.- Vinga, necessitem parlar.

Van passar pel buit terra del graner i van emergir en l'aire nocturn. L'Obi-Wan havia emprat el temps des que la partida dels droides per fer una sèrie de petits tràngols de curació, i encara que la seva cama no estava completament curada, estava prou bé per permetre-li caminar sense el suport d'en Kirlan. Va poder sentir la sorpresa del granger per això, però no va fer cap comentari.

Quan es va dirigir a través del pati, l'Obi-Wan va sentir per primera vegada les altres presències davant d'ell, a la casa.

- Tens companyia? - Va preguntar amb suavitat, en Kirlan el va mirar de reüll mentre pujava per tornar al porxo.

- Vaig convidar a uns pocs veïns.- Va dir.

En obrir la porta, es va inclinar cap al vestíbul que havia enfront d'ells.

- Després de tu.

Ofegant una ganyota, l'Obi-Wan va caminar pel vestíbul. Al final, es va obrir una enorme però casolana sala d'estar a l'esquerra.

I en ella hi havia els convidats d'en Kirlan. Estava abarrotada d'ells.

- Hola.- Va dir, detenint-se en l'entrada i saludant amb el cap al grup. Va veure que hi havia tant homes com dones, tots de pell adobada i morena, el que semblava ser l'aparença comuna dels grangers a tota la galàxia. Per la seva banda, la gent el mirava en silenci, les seves emocions es tornaven entre la sospita i la por.

- Sóc el General Obi-Wan Kenobi de l'exèrcit de la República.

Un baix murmuri es va desplaçar entre la multitud, l'atmosfera es va enfosquir encara més.

- A sobre un general.- Va rondinar algú, i l'Obi-Wan es va renyar en silenci per la seva falta de consideració. El títol, que havia sonat tan estrany a les seves orelles quan se li havia estat atorgat, ara circulava amb massa facilitat de la seva llengua.

- Jo tenia raó.- Va grunyir un dels homes, mirant-lo de manera acusadora.- La guerra és aquí. I ell és qui la va portar.

- Tranquil, Hanco.- Va advertir-li en Kirlan.

- De tranquil, ni parlar.- Va exclamar de nou en Hanco, amb els seus ulls encara sobre l'Obi-Wan.- Bé, Jedi? Tens una resposta a això?

- Depèn del que entenguis per "la guerra".- Va dir amb calma l'Obi-Wan.- Si et refereixes a la lluita per la supervivència de la República, llavors la guerra és a tot parts.-Va recórrer l'habitació amb la mirada. - Si et refereixes a les batalles i la mort i la destrucció, Dagro encara podria ser capaç d'evitar això.

- Per què estàs aquí? - Va preguntar una dona.

- Vam sentir rumors que els Separatistes han establert una presència en el vostre món.- Li va explicar l'Obi-Wan.- Vaig venir a veure si els informes eren certs. Aparentment, ho eren.

- Potser si; pot ser no.- Va intervenir en Hanco.- Mai vam veure res com aquells droides de batalla fins que tu vas arribar. Potser et seguissin, eh?

- Possible, però improbable.- Va dir l'Obi-Wan.- I, en realitat, el fet que no els hagueu vist abans és un bon senyal. Això podria significar que encara estan en procés d'instal·lar-se i espero que puguin ser foragitats amb el menor nombre de problemes.

- És això el que faràs? - Va parlar una veu juvenil.

L'Obi-Wan va pestanyejar com quan es va fixar per primera vegada en la part llunyana i a la dreta de l'habitació. En Kit i la Zizzy estaven asseguts amb les cames creuades a terra al davant d'una dona en un seient, presumiblement la seva mare, els dos nens el miraven fixament amb els ulls molt oberts

-Disculpa?

- Dic, vas a foragitar-los? - Va repetir la Zizzy.

L'Obi-Wan va observar la pètria expressió de la seva mare, després va tornar a mirar els nens.

- Ni tan sols un Jedi seria tan imprudent com per encarar una base enemiga tot sol.- Els hi va dir solemnement.- No, en aquest punt tot el que estic planejant és esperar que la resta del meu equip de reconeixement vingui a per mi.

Hi va haver una subtil però notable baixada de tensió a l'habitació. Evidentment, hi havia hagut alguna por a què els reclutés en el servei militar de la República.

- I què és el que vols de nosaltres? - Va preguntar un dels homes.

- Només que no em traïu als Separatistes.- L'Obi-Wan va mirar a Kirlan.- I potser que en Kirlan em permeti ajudar a la granja.

En Kirlan aclucà els ulls.

- Quina classe d'ajuda?

- Qualsevol cosa que necessitis fer.- Va dir l'Obi-Wan.- Em vas explicar que Coruscant mai et va pagar l'atenció que t'oferia un droide esguerrat. Potser pugui compensar una mica aquesta negligència.

- Podries començar per elevar el preu del sargheet.- Va suggerir algú.

Un petit però genuí murmuri de rialles refilà per tota l'habitació.

- Estava pensant més en ajudar en la recollida del cultiu.-Va dir l'Obi-Wan amb un somriure.

No s'oposaven a la República, va comprendre per fi, ni tan sols al mateix Obi-Wan. Eren simplement persones treballadores que no volien que les seves vides es fessin més dures del que ja eren.

- En realitat, el que més necessito ara és que algú pelés els meus rostolls.- Va dir en Kirlan.- Et mostraré com fer-ho al matí. A tots els altres, gràcies per venir. I si alguna cosa feta de metall i que porti un blàster us ve preguntant, feu-vos els ximples.

Amb el cruixit de les cadires i el baix brunzit de la conversa, la multitud es va posar dempeus i va començar a sortir, unes poques persones van romandre enrere per parlar amb Kirlan o la seva dona. L'Obi-Wan es va mantenir a la porta, intercanviant salutacions silencioses amb els grangers mentre passaven, fins que finalment només va quedar la família Swens i ell.

- Has de ser l'esposa d'en Kirlan.- Va dir l'Obi-Wan, caminant de nou per l'habitació i saludant amb el cap a la dona que encara estava asseguda amb els nens.

- Sóc la Trissa Swens.- Va confirmar, retornant-li la salutació, la seva cara estava lleugerament menys de pedra però encara no somreia.- Desitjaria poder dir que va ser un honor tenir-te aquí, General Kenobi.

- Però amb les forces Separatistes buscant-me, tot el que pots veure és l'amenaça que represento per a la família, no? - Va insinuar l'Obi-Wan, en Kirlan va fer un pas cap a ell.

- No et fiquis en la ment de la meva dona, Jedi.- Li va advertir.

- No estava fent-ho.- Va dir cansat l'Obi-Wan, una barreja de frustració i tristesa es va apoderar d'ell.- És només que he estat lluitant en aquesta guerra prou com per saber com la gent reacciona davant meu.

El llavi de la Trissa es va moure en un tic, i l'Obi-Wan va captar el seu parpelleig de culpabilitat.

- Ho sento.- Va dir ella.- No volia dir-ho d'aquesta manera.

- No necessitaves disculpar-te.- Va dir l'Obi-Wan, fregant-se les temples.- Llevat que tinguis altres preguntes, m'agradaria tornar al graner i dormir una mica.

La Trissa va mirar al seu marit.

- No hi ha necessitat que vagi al graner.- Va dir en Kirlan, en un to una mica brusc.- Tenim prou espai aquí a la casa.

- Gràcies.- Va dir l'Obi-Wan.- Però aquesta nit, almenys, preferiria quedar-me fora. Els droides podrien tornar; i si hi ha una baralla no vull que sigui aquí a la casa.

Els llavis d'en Kirlan es van arronsar.

- Agraeixo això.- Va dir, una mica a contracor.- Et portaré algunes mantes i un catre de campanya. També una mica de menjar, suposo que et vas passar el sopar.- Va mirar-lo de dalt a baix.- I serà millor que et doni algunes robes.- Va afegir.- Aquest conjunt podria harmonitzar al poble, però aquí no hi ha ningú que vesteixi res d'aquesta finor.

- Gràcies.- Va dir l'Obi-Wan de nou, retrocedint un pas cap al vestíbul.- Bona nit, a tots. Us veuré al matí.

Si els droides de batalla en efecte van passar una altra vegada per la zona aquella nit, van ser prou considerats per fer-ho en silenci. L'Obi-Wan va dormir profundament, no despertant-se fins que en Kit va arribar una mica després de l'alba per portar-li l'esmorzar.

El menjar va ser ràpid però agradable, amb poca de la tensió subjacent que havia sentit la tarda anterior. Aparentment, una bona nit de son, i potser el més important, una nit sense esdeveniments, havia ajudat a calmar algunes de les seves pors.

Després de l'esmorzar, en Kirlan va portar-lo de nou al graner, a un enorme munt compost de tiges de grans de deu centímetres de llarg apilat al costat d'un recipient de malla de filferro.

- Rostolls.- Identificà.- Les seccions inferiors de tiges de sargheet. Per quan acabem la recol·lecció, esperem tenir-ne prou per alimentar els zeles per a la resta de l'any.

Va recollir una de les tiges i va assenyalar a una dotzena de fines crins blaves adjuntades a la base i sobresortint fins a la meitat de la longitud de la tija.

- Però només si traiem aquestes crins primer.- Continuà.- Si els animals les mengen, s'acumulen en els seus sistemes digestius i acabes amb un animal mort.

L'Obi-Wan va agafar una tija i va tirar experimentalment d'una de les crins. Es va desprendre en els seus dits amb força menys esforç del que havia esperat.

- D'acord, surten realment fàcilment.- Va afegir en Kirlan.- Que és pel que també se sortiran a l'intestí d'un Zele. De qualsevol manera. Aquest cub d'allà és per a les crins. La Trissa fa una deliciosa sopa amb elles. Els rostolls nets van en aquest recipient de malla. Ho pilles?

- Ho pillo.- Va dir l'Obi-Wan, reprimint l'impuls reflexiu de suggerir que un droide podria fer la feina molt més eficaçment. Òbviament podria. Així com també era obvi que en Kirlan no es podria permetre comprar-ne un.

- Genial.- Va dir en Kirlan, movent-se cap a la porta.- Els nens i jo estarem fora en els camps tot el dia, però la Trissa et portarà una mica de menjar quan sigui l'hora.

- Et portaràs el teu menjar amb tu?

En Kirlan va vacil·lar.

- Tindré alguna cosa per als nens.- Va dir.- La Trissa i jo normalment no ens preocupem amb més de dos àpats al dia.

Era clarament una altra decisió de retallada de costos.

- Sona molt Jedi.- Li va comentar l'Obi-Wan, mantenint la seva habitual veu.- Si us plau digues-li a la Trissa que tampoc es molesti amb cap àpat per a mi.

Per un moment els ulls d'en Kirlan van semblar buscar la cara de l'Obi-Wan.

- En aquest cas, enviaré els nens a buscar-te quan sigui l'hora del sopar.- va dir.- Que et diverteixis.

Per a sorpresa de l'Obi-Wan, ho va fer. A vegades semblava com si tota la vida des de la Batalla de Geonosis no tingués res excepte combats, decisions de vida o mort i llargs dies de viatge hiperespacial. Fer un treball que era útil però no obstant això prenia poc esforç mental era un benvingut canvi de ritme, calmant i satisfactori. Per quan en Kit i la Zizzy van venir a per ell, tenia la galleda mig plena de crins blaves i el tipus d'alegria i pau interior que normalment només obtenia després d'un període de meditació Jedi.

- Com et va anar? - Va preguntar-li en Kirlan mentre els nens acompanyaven al convidat fins a una extensa taula de fusta situada en un dels costats de la cuina.

- Molt bé.- Li va dir l'Obi-Wan.- Vaig acabar amb gairebé una quarta part de la pila.

En Kirlan mirà als nens amb les celles elevades.

- Ho va fer.- Va confirmar en Kit.

- Estic impressionat.- Va dir en Kirlan.- Realment ho estic... - Va vacil·lar, després va fer un microscòpic encongiment d'espatlles.- Per ser honest, estic sorprès que hagis estat disposat a agafar el treball. Normalment és el tipus de treball que farien els nens.

- Jo vaig estar fent-ho abans que vinguessis aquí.- Va dir la Zizzy, arrufant el nas.- És bastant avorrit.

- Avorrit o no, no hi ha cap mal en un treball honest.- Li va explicar l'Obi-Wan.

- No ho sabries si t'ho digués algun dels oficials que visiten ocasionalment la vall.- Va dir

- Particularment les dones. Semblen terroritzades que la gent realment visqui d'aquesta forma.

- Jo també conec alguns oficials així.- Va afegir l'Obi-Wan amb un somriure.- Com va la feina al camp?

- Som a això.- Va dir en Kirlan, inclinant-se cap a una de les cadires de la taula.- He estat intentant imaginar una forma de treure't d'amagat d'aquí i portar-te a la ciutat. Però aquells droides de batalla han estat vigilant des de l'aire tot el dia.

- Realment.- Va dir l'Obi-Wan quan es va asseure. No havia sentit cap PAM des del graner.- A quina altura estan?

- Bastant amunt.- Va dir en Kirlan, seient a la capçalera de la taula.- Has d'observar detingudament per adonar-te que no són ocells.

- I no han baixat mai?

- No ho vaig veure.- Va dir en Kirlan.- Creus que estan preocupats per un atac des de terra?

- No sembla probable.- Va dir l'Obi-Wan, arrufant el gest.- Totes les meves armes de llarg abast estan encara amb la meva nau de reconeixement. Segurament ja hauran aixecat la runa i se les hauran emportat.

- A menys que creguin que no ets l'únic que està aquí.- Va suggerir en Kit mentre maniobrava amb un bol de verdura per sobre de la taula.- Potser creguin que estàs intentant conduir-los cap un parany.

- Esperem que així sigui.- Li va comentar l'Obi-Wan.- Res m'agradaria més ara que ells guardessin la distància.

- Quan arribarà el teu equip de reconeixement? - Va preguntar la Trissa mentre donava suport a una font que contenia una petita au rostida al davant del seu marit.

L'Obi-Wan va sacsejar el cap.

- No ho sé. El meu Padawan anava retardat dirigint la seva part del grup, per això vaig anar per davant.

- Això no va ser molt intel·ligent.- Va dir la Zizzy educadament mentre col·locava un got d'aigua al costat del plat de l'Obi-Wan.- Fins i tot jo sé que és millor no anar sola a un lloc estrany.

- Aquí no puc discutir amb tu.- Va dir l'Obi-Wan penedit, prenent un benvingut glop d'aigua.- Se suposa que arribaria al punt de trobada ahir, però sé pel seu informe que algunes de les naus havien estat danyades. El problema és que no sé quina és la gravetat. Probablement passaran diversos dies abans que vinguin aquí.

En Kirlan xiuxiuejà entre les dents.

- Això és molt de temps per mantenir a algú amagat en un graner.

- Almenys, en el mateix graner.- Va afegir l'Obi-Wan.- Però si suficients dels teus veïns estan disposats a ajudar, potser pugui anar a Ciutat Vale anant de graner en graner.

- Vols dir viatjant a una granja cada vegada? - Va preguntar en Kit.

- Exactament.- Va dir l'Obi-Wan.- Aniria a la nit, potser penjat sota un dels vostres zeles per ajudar a dissimular el meu senyal infraroig.

- Sona arriscat.- Va dir en Kirlan. Va agafar un ganivet i una forquilla i va començar a tallar la carn de l'au.- No només per a tu.

- No passa res per preguntar-los-hi.- Va dir la Trissa fermament, asseient-se al costat del seu espòs.

- Suposo que no.- Va dir en Kirlan.- Probablement no és una bona idea utilitzar comlinks, però demà veuré a Pickers i Jurvi en els camps, parlaré amb ells llavors.

En Kirlan i els nens van tornar a la tarda següent amb les notícies que en Pickers i en Jurvi estaven realment disposats, encara que no precisament entusiasmats. La Trissa havia fet un espès i picant estofat per sopar, i mentre els Swen menjaven, ells van discutir els plans per a la sortida de l'Obi-Wan.

Però per aquesta nit, almenys, tots els seus plans no van arribar a res. Els droides de batalla van reprendre les seves patrulles quan les estrelles van aparèixer sobre els seus caps, descendint des del cel com si anticipessin un intent de fugida per part de la seva presa. Esperant al graner escoltant els sons dels PAMs, l'Obi-Wan finalment es va donar per vençut i es va estirar per dormir una mica.

Es va despertar abans de l'alba del matí següent i ja s'havia posat a treballar durant mitja hora abans que la Zizzy li cridés per esmorzar. Un menjar ràpid i va tornar a la feina, decidit a ordenar la meitat de la pila de rostolls abans del sopar. Per quan els altres van tornar, pràcticament havia aconseguit el seu objectiu, amb una càlida sensació de victòria que va durar tan sols fins que en Kit va portar de tornada als zeles, i al carro i va descarregar els rostolls addicionals que havien recol·lectat durant el dia.

Tots van sopar junts, i l'Obi-Wan va tornar al graner a preparar-se per sortir. Un cop més, per a la mitjanit estava clar que la vigilància dels droides ho faria impossible i a desgrat va tornar al seu catre de campanya.

Va ser al quart matí, just quan estava acabant de vestir-se, quan els droides finalment van venir.

Pressionant la seva oïda contra un panell esquerdat de la paret del graner, va sentir atentament el revelador so de cinc PAMs més venint i posant-se al pati. Si havia comptat correctament, això feia un total de dotze sobre el terreny, amb dotze o tretze més patrullant des de l'aire.

Vint-i-cinc a un. Terribles probabilitats, empitjorades fins i tot més per la presència de civils en el lloc. Especialment quan eren civils als quals havia arribat a considerar amics.

Es va apartar de la paret i va prendre un profund respir.

- Un Jedi només coneix la calma.- Va murmurar per a si mateix. Ficant el seu sabre làser en l'interior de la samarreta de granger que la Trissa li havia donat, es va dirigir cap a la porta.

Estava gairebé allà quan el panell es va obrir de cop i un droide de batalla va entrar amb força.

- Tu... alto! - Va dir bruscament, girant el seu blàster fins apuntar al pit de l'Obi-Wan.

- Ei, no vaig fer res.- Va dir l'Obi-Wan, alçant les mans fingint sorpresa.- En realitat, no...

El cap del droide va girar com si mirés per tot el graner, després va tornar a fixar-se en l'Obi-Wan.

- Vine! - Va ordenar.

La resta de la família estava reunida en una atapeïda rotllana al mig del pati quan l'Obi-Wan i el seu escorta van arribar, en Kirlan envoltava les espatlles de la Trissa amb el seu braç mentre ella estrenyia als dos nens contra els seus costats. Darrere d'ells, la casa relluïa fosca i ominosa contra la coloració de roses i vermells de l'alba darrere d'ella. Disposats en semicercle al voltant d'ells, un grup de droides de batalla es mantenien observant-los amb cautela.

- Ah! - Va dir un droide que tenia les marques d'oficial quan l'Obi-Wan caminava cap al grup.- L'altre, com s'esperava. Tu, identifica't.

- Ei, no vaig agafar res.- Va protestar l'Obi-Wan.- Només dormia allà, d'acord? Això és tot el que vaig fer.

- Identifica't.- Va repetir l'oficial, més severament en aquesta ocasió.

- Sóc Marsh Fixter.- Va dir l'Obi-Wan.- Jo només..., mireu, no vaig agafar res, d'acord? Només dormia allà.

Per grata sorpresa de l'Obi-Wan, en Kirlan va agafar la indirecta.

- No és més que un pudent rodamón.- Va grunyir el granger.- He d'haver-lo trobat a la meva finca una dotzena de vegades.

- Ho veurem.- Va repetir l'oficial.

Acuradament, l'Obi-Wan es va expandir amb la Força, arribant als sensors òptics del droide i donant-li una vibració discreta. La seva cara estava segurament en el llistat d'agents enemics que sens dubte li estava sent transmesa a l'oficial en aquell moment, però fer oscil·lar la visió del droide hauria de tacar la seva imatge el just perquè li fos impossible fer una identificació positiva.

Aparentment, funcionà.

- No importa.- Va dir el droide amb una bufada electrònica.- Ets un mentider. Has estat treballant en el graner durant dos dies. Si no és així, els dos nens no haurien estat lliures per treballar en els camps amb el seu pare.

L'Obi-Wan va sentir que se li tibava la gola. Així que això era el que els droides d'alta volada havien estat buscant, una anomalia en les rutines habituals dels grangers.

Hi hauria d'haver pensat en això.

- Llavors ets un espia.- Va concloure l'oficial.- Emporteu-vos a tots.

L'Obi-Wan va mirar als Swens, li van tornar la mirada en silenci. La gent que li havia alimentat i vestit, que havia arriscat les seves vides per ajudar-lo. Va poder sentir la seva por, tant la d'ells com la seva.

I llavors es va centrar en els rostres dels nens i va veure la veritat i la calma que afegia una lluentor d'esperança en la por dels seus ulls. Era un Jedi, un d'aquells que afirmaven ser els guardians de la gent; i per tot el cinisme dels seus ancians, encara creien en ell.

Encara creien que podia salvar-los i els salvaria.

Hi va haver una pertorbació en la Força... i de sobte va saber què havia de fer.

- No.- Va dir, donant un pas cap endavant quan els droides van començar a acostar-se a la família.- Deixeu-los en pau.

- Oh? - Va contestar l'oficial.

Somrient fermament, l'Obi-Wan va elevar una mà, va estendre la Força i va llançar els droides cap enrere per llançar-los contra el terra.

El pati va esclatar en una instantània consternació. Girant a l'uníson, el grup sencer de droides va deixar d'apuntar a la família i es va dirigir cap a la sobtada nova amenaça.

Però era massa tard. L'Obi-Wan va treure el seu sabre làser i amb un espetec es va encendre, la creixent fulla de llum va llançar ombres contra l'enfosquida casa. Va donar un pas cap als Swens, llavors va simular pensar-s'ho millor i va començar a retrocedir de nou.

Els droides van reaccionar exactament com esperava. El seu cercle es va moure en resposta, estrenyent-se cap a ell i evitant als altres quatre humans. L'Obi-Wan va captar la mirada d'en Kirlan i li va fer un ínfim gest amb el cap; va assentir i va començar a retrocedir lentament cap a la relativa seguretat de la casa, emportant amb ell a la seva dona i els seus fills.

A més, els PAMs del cel s'estaven apropant, prement la seva part del letal anell que havien format al seu voltant. L'Obi-Wan es va mantenir fent-los front, movent el seu sabre làser cap endavant i cap enrere. Si podia fer-los mantenir tota la seva atenció sobre ell només uns pocs segons més...

Tot d'una, va sentir als PAMs darrere d'ell accionant els seus impulsors a plena potència.

Una veu droide va cridar una aspra advertència.

I, com un àngel venjador, un caça estel·lar Jedi procedent del sol naixent va disparar sobre la casa, el seu canó làser va escopir destrucció trencant el centre de la formació PAM.

L'Obi-Wan ja estava en moviment. Va saltar cap a una de les vores del cercle de droides, colpejant amb el seu sabre làser, després donant tombarelles per reflectir els tardans trets blàster que venien en la seva direcció, procedents dels droides més allunyats. De cua d'ull va veure la família Swen corrent a tota velocitat cap a la casa, posant-se fora de perill de la zona de la batalla. Per sobre d'ells, la resta de l'equip de reconeixement va disparar darrere de l'estela del caça, el seu canó làser es va repartir sistemàticament entre els PAMs als quals l'Ànakin no havia encertat.

Somrient en to greu, l'Obi-Wan va desplegar la Força, establint la seva ment i el seu cos en la manera de combat Jedi.

Tres minuts més tard, tot havia acabat.

- He sentit totes les històries.- Va dir en Kirlan, agitant el seu cap de sorpresa mentre grapejava la fumejant tassa de misti que tenia davant ell.- Però en realitat mai havia vist a un Jedi en acció.

- Va estar genial.- Va dir en Kit amb emoció escassament continguda.- Pots ensenyar-me com fer això?

- Kit.- Va dir la Trissa reprenent-lo mentre posava tasses davant l'Obi-Wan i l'Ànakin.

- En realitat, no puc.- Li va explicar l'Obi-Wan.- No a menys que nasquessis amb l'habilitat.

El seu Comlink va emetre xiulets, i el va treure.

- Sí?

- Tot net.- Es va sentir la veu del Comandant Fivvic.- Tenim a la majoria de les unitats, excepte unes poques que van aconseguir escapar per aquest gran congost de l'est.

- Així que això és tot? - Va preguntar la Trissa.

- Ho és per ara.- Li va dir l'Ànakin.- Alertarem a Coruscant que definitivament hi ha presència Separatista aquí, i quan puguin disposar d'un destacament especial, l'enviaran aquí per expulsar-los.- Va mirar a Kit i la Zizzy.

- Això és, si no cedeixen i fugen abans d'això.

- Però te n'aniràs? - Va preguntar la Zizzy.

- No.- Va dir Obi-Wan.- Encara no.

L'Ànakin el va mirar, i va poder sentir la sorpresa del Padawan.

- Per què no?

- Perquè hi ha alguna cosa que està malament aquí.- Va dir l'Obi-Wan, intentant expressar els seus pensaments i impressions amb paraules.- Aquest comandant droide va dir que havien vist a Kit i la Zizzy en els camps quan almenys un d'ells hauria d'haver estat treballant en els rostolls. Però aquesta classe de raonament està més enllà dels droides de combat. Això vol dir que han de ser alguns neimoidians o altres éssers vius els que també són aquí.

- No sona bé per a una petita guarnició.- Va dir l'Ànakin, amb la seva sobtada veu pensativa.

- No.- Va afegir l'Obi-Wan.- Però està perfectament bé per a un establiment de recerca o desenvolupament... i el meu explorador va ser derrocat per un atac que no vaig veure d'on va venir.

- Una nova arma? - Va murmurar l'Ànakin, perdent la vista en l'espai.

- Sembla que sí.- Va afegir l'Obi-Wan.- I en Fivvic va dir que els droides supervivents es dirigien ara cap al congost. Sabien que hi havia prou coves per volar per allà sense haver-ho comprovat abans?

- Podria ser el lloc on hi ha la base.- Va suggerir en Kirlan.- Aquells penya-segats s'estenen deu quilòmetres. Estan plens de coves per a qualsevol tipus d'establiment que vulguin.

- D'acord.- Va dir l'Obi-Wan.- Però quan van venir a buscar-me per primera vegada, no van venir d'aquesta direcció. Van venir de l'oest. Recordo això perquè el graner estava bloquejant la seva visió.

- Això és cert.- Murmurà en Kirlan pensativament.- Hummm...

- I què vol dir això? - Va preguntar en Kit.

- Vol dir que van perdre el temps donant voltes perquè ningú esbrinés on era la seva basa.- Li va explicar l'Obi-Wan.

- Però ara ens mostraran on está.- Va afirmar la Zizzy.

- Exacte.- Va dir l'Obi-Wan.- El que implica que qualsevol que estigui al càrrec va decidir que ja no importava si nosaltres els descobríem o no. El que implica en conseqüència que el que sigui que estiguin fent allà està acabat.

Va mirar a l'Ànakin.

- El que implica que serà millor fer una ullada mentre encara puguem.

- No sé.- Va dir l'Ànakin dubtosament.- L'equip de reconeixement té un atapeït programa de treball, i no hi ha cap equip d'atac en cap part d'aquest sector.

- Doncs deixarem anar l'equip de reconeixement que vingui.- Li va dir l'Obi-Wan.- Podem deixar-los-hi el teu caça i una de les naus d'exploració, i ens reunirem amb ells quan estiguem llestos.

- Espera un segon.- Va interrompre'ls la Trissa, començant a sonar alarmada.- Tu vas ser el que ens va dir que un Jedi no podia prendre una base enemiga sencera.

- Vaig dir que un Jedi no podia prendre una base sol.- Va corregir-li l'Obi-Wan, somrient lleument.- Ara, n'hi ha dos de nosaltres.

En Kirlan agità el seu cap.

- Per què -va dir - de sobte tinc un mal pressentiment sobre això?

Següent