Temporada de canvi (i II)

Anterior

2. La Gent del Guardià

El comandant del Destacament Especial Fivvic es va acomiadar per última vegada a través del parabrisa de la seva cabina i va enlairar-se, amb la resta de l'equip de reconeixement seguint de prop.

A l'exterior de la granja dels Swens, on havia passat els últims quatre dies, l'Obi-Wan Kenobi va observar com les naus desapareixien en el cel de Dagro, preguntant-se si havia estat la decisió menys intel·ligent que havia pres en l'últim mes.

Al seu costat, l'Ànakin Skywalker es mostrava inquiet.

- Encara no és tard per demanar-los que tornin -va observar.

L'Obi-Wan va respirar fondo. Intel·ligent o no, era el que havien de fer.

- Ho és -va dir amb fermesa.

- Bé -L'Ànakin es va girar cap a l'est, aixecant la mà per protegir els ulls del sol del matí -. Així que hi són dins, no?

L'Obi-Wan es va girar també. Una línia d'enormes penya-segats grisos travessava els propers i extensos camps de cultiu. Aproximadament a un quilòmetre al sud de la seva posició, un furiós riu d'aigües blanques recorria un estret congost a la cara del penya-segat, mentre les turbulències disminuïen a mesura que l'aigua s'assentava en un llit cada vegada més ample i s'expandia cap al nord.

- Això sembla -Li va dir a l'Ànakin -. El problema va ser ficar-nos aquí amb ells.

- Entrar volant queda definitivament descartat -Va meditar l'Ànakin -. Ho estaran esperant, i un congost tan estret com aquest no deixa massa espai per maniobrar. Podríem baixar des de dalt del penya-segat?

- Seria un descens massa llarg -va assenyalar l'Obi-Wan dubitatiu, mesurant la cara del penya-segat amb la mirada -. Almenys mig quilòmetre. I no sabríem per on començar.

-En Kirlan va dir que les muntanyes s'estenen deu quilòmetres des de la cara del penya-segat.

- Llavors només ens queda una manera d'acostar-nos-hi -va dir Ànakin -. Si no podem volar ni baixar, haurem de nedar.

- Tenia por que diguessis això -va dir l'Obi-Wan -. Anem a veure què diu en Kirlan.

La resposta d'en Kirlan Swens va ser just la que l'Obi-Wan esperava.

- Vosaltres dos -va declarar - heu d'estar bojos.

- Això ningú ho dubta -va afirmar l'Ànakin -. Però seria possible?

- Ni de broma -va dir en Kirlan, indicant-los que s'asseguessin a la taula -. Trissa, pots portar-nos una mica de misti?

-És clar -va dir la seva dona, dirigint-se cap al fogó - Nens, aneu a fer les vostres tasques.

- Jo, mare -va protestar en Kit, de deu anys -. Podem quedar-nos a escoltar?

- No interromprem -va afegir la seva germana petita Zizzy -. Ho prometem.

- A fora, els dos -va dir la Trissa fermament -. Aquesta és una conversa de gent gran. Potser després pugueu passar més temps amb els nostres convidats.

Els nens se'n van anar en silenci, amb evident desgrat.

- El primer problema és el següent -va dir en Kirlan, tornant-se cap als Jedi -. Necessitaríeu un vehicle amfibi d'alta velocitat per poder avançar, i no crec que un vehicle com aquest disposi d'espai suficient per submergir-se en aquest laberint de pedres que hi ha al final del riu.

- I què hi ha d'entrar riu amunt? -Va preguntar l'Obi-Wan.

En Kirlan va moure el cap.

- L'entrada al congost és encara més estreta que la sortida. No conec cap vehicle d'aigua que pugui entrar per allà.

- I un vehicle normal? -Va preguntar l'Ànakin.

- El més segur és que tinguin vigilada la superfície -va assenyalar l'Obi-Wan -. Podríem internar-nos en la mateixa direcció del corrent? Em refereixo a la meitat del penya-segat, on no ha d'haver cap sensor.

- Podríeu provar descendint -va suggerir la Trissa mentre portava una gerra de misti fresc a la taula.

- Estaran pendents de possibles intrusos que puguin accedir des de les altures -li va dir l'Obi-Wan.

- No aquest tipus de descens -va dir Trissa -. Em referia al submarí.

L'Obi-Wan va parpellejar.

- Perdó?

- És una cosa que els meus amics i jo solíem fer quan érem joves -va explicar ella -. Lligues una corda en l'entrada al congost, t'agafes bé i llisques per ella, deixant que el corrent et porti riu avall.

En Kirlan la va mirar, amb la boca lleugerament oberta.

- La teva mare em va dir que havies estat una nena inquieta -va dir -. Però això és de bojos.

- Recorda'm que et parli alguna vegada de la cursa de l'Ànakin en una beina de carreres - va dir l'Obi-Wan en to lacònic -. Trissa, es pot fer aquest descens sencer sota l'aigua, o el riu té poca profunditat en aquesta zona?

- Mai ens submergíem completament -va dir la Trissa, arrufant les celles en senyal de concentració -. Almenys no a propòsit. Però no recordo que les roques fossin un problema mentre ens mantinguéssim en el mig del llit, crec que podríeu submergir-vos prou per amagar-vos i continuar fora de perill. Per descomptat, us caldrà algun tipus d'equip per respirar.

- El tenim -li va dir l'Obi-Wan -. Què opines, Ànakin?

El noi va arronsar les espatlles.

- Si fos fàcil, tothom ho faria -va dir-. Anem a veure quanta corda tenim.

El riu era un estret torrent d'escuma que excavava una esquerda a les muntanyes, fluint cap a la línia més alta de penya-segats i la vall que hi havia darrere d'ells.

- Solíem començar més lluny, riu avall, just on comencen els penya-segats -va dir la Trissa, la seva veu amb prou feines es percebia per sobre del soroll -, no conec cap lloc decent per lligar les cordes aquí dalt.

- Trobarem alguna cosa -li va assegurar l'Obi-Wan, mirant al seu voltant.

Hauria estat molt més fàcil començar al congost, però els separatistes haurien col·locat sensors allà per vigilar els intrusos. Aquí, uns quilòmetres riu amunt, segurament podrien submergir-se prou com per colar-se sense ser vistos.

- I què tal aquí? -Va preguntar l'Ànakin, assenyalant un arbre petit, però de tronc gruixut, que es trobava entre dues grans pedres en el costat més allunyat. Sense esperar una resposta, va fer un salt a l'estil Jedi per sobre de les tèrboles aigües, i va caure al seu costat. Li va donar un parell d'estirades de prova, i es va girar, assentint.

L'Obi-Wan va assentir en senyal de resposta.

- Sembla que estem preparats -els hi va dir -. Gràcies per la vostra ajuda. I doneu-li de nou les gràcies a Pickers de la nostra part per prestar-nos el seu landspeeder.

- És clar -En Kirlan va abaixar la mirada cap al riu -. Voleu que us esperem en algun lloc?

- No, torneu cap a casa -va dir l'Obi-Wan -. Us ho farem saber si necessitem que ens recolliu.

- D'acord -va dir en Kirlan -. Bona sort.

Donant mitja volta, va començar a recórrer el camí cap a on havien deixat el landspeeder, a través de les pedres. La Trissa es va quedar per mirar a l'Obi-Wan una última vegada, després va assentir en silenci i va seguir al seu marit.

L'Obi-Wan els va observar fins que es van perdre de vista. Llavors, usant la Força, va saltar per sobre del riu fins a on l'Ànakin acabava de lligar la seva corda al voltant de l'arbre.

-La Trissa no sembla convençuda -va comentar el jove.

- Estava realment molesta amb el seu marit per portar-me a casa quan em van ferir -va explicar l'Obi-Wan mentre treia una mica de corda del seu dispensador -. Ho va dissimular educadament, però saltava a la vista. Crec que se sent culpable per això.

- Bé, jo tampoc arriscaria la meva família per un estrany -va dir l'Ànakin amb to ombrívol -. Vull dir... si tingués una família.

A l'Obi-Wan se li va fer un nus a la gola en sentir el dolor al cor del seu Padawan.

Havien passat dos anys des de la mort de la seva mare, però la seva absència era tan recent com el dia en què l'Ànakin l'havia perdut. Algun dia hauria de fer que el jove li expliqués tota la història sobre aquell incident.

- Aquesta aigua no té pinta de voler-se escalfar -va assenyalar l'Ànakin, i l'Obi-Wan va poder sentir com enterrava el dolor en el més profund de la seva ment.

- No -va dir l'Obi-Wan, comprovant la seva corda i després la de l'Ànakin. L'arbre que estaven usant tenia unes fulles amples i morades; va agafar un grapat d'elles i les va ficar dins de la seva túnica.

-Per què és això? -Va preguntar l'Ànakin.

- Ja ho veuràs -li va dir l'Obi-Wan, traient el seu respirador Aquata A99 de la borsa, i un munt de records dolorosos van acudir a la seva ment. El respirador li recordaria sempre aquella missió a Naboo, i la pèrdua del seu Mestre Qui-Gon...

Esborrà aquests pensaments.

- Vés amb compte amb els sensors -va dir, i es va col·locar el respirador entre les dents. Donant una estirada del seu dispensador, es va introduir al riu.

S'havia ficat només fins als genolls quan una onada sobtada li va fer perdre l'equilibri. Va caure cap enrere, però l'Ànakin estava atent i el va agafar fermament usant la Força. Recuperant l'equilibri, l'Obi-Wan va desenrotllar la corda i va baixar la resta del camí.

Un cop, feia molt de temps, s'havia vist a la meitat d'un d'aquests sobtats temporals monsònics de Mattari, on enormes gotes dirigides per forts vents queien amb força suficient com per deixar blaus a la pell, i fins i tot matar animals petits. Aquesta era una sensació molt semblant, només que en comptes de la pluja tropical tèbia, l'aigua aquí estava tan gelada que bloquejava la ment. Colpejava el seu cap i les espatlles, estripant el seu pèl i la seva túnica, sacsejant-se contra ell i intentant retorçar-li el cap cap al costat segons s'anava endinsant en el corrent.

A mig metre de profunditat, per sort, ja gairebé no hi havia turbulències. Però el corrent era fins i tot més fort. En lloc d'en un temporal, ara se sentia com si estigués sent arrossegat per un furiós acklay a tota velocitat a través d'un llac.

Inclinant lleugerament el cap per intentar veure el que hi havia darrere d'ell, va fer una ganyota de dolor a causa de què el canvi de postura va provocar que un torrent d'aigua gelada es colés per la part de darrere del seu coll, i va començar el seu camí corrent avall.

De cua d'ull, va albirar alguna cosa que se li avançava sigil·losament. Era l'Ànakin; però a diferència de l'Obi-Wan, que s'havia ficat al riu amb cautela i amb els peus per davant, el seu Padawan s'havia donat la volta i estava baixant el riu amb la cara per davant, amb el seu dispensador subjectat fort contra el pit i la corda amarrada de forma folgada entre les seves botes per donar-li estabilitat. Mirà a l'Obi-Wan mentre l'avançava, dibuixant un breu somriure darrere del seu respirador, i va continuar. Movent mentalment el cap, esperant que l'altre no es partís la crisma contra una roca, l'Obi-Wan el va seguir.

Havien superat la segona corba quan va sentir al seu cap que l'Ànakin li enviava un senyal d'advertència. Alto!

Va enviar una resposta de confirmació i va disminuir fins a un avanç lent i cautelós. L'Ànakin l'estava esperant a poca distància, cinc metres abans d'un punt on la llum del sol que rajava a través de l'escuma desapareixia bruscament, assenyalant l'entrada al congost. Allà, lligat a una pedra en la línia que separava la llum de la penombra, hi havia el petit disc negre d'un explorador visual. Pel que semblava, els separatistes no descartaven cap possibilitat, ni tan sols la d'una porta del darrere tan inversemblant com aquesta.

Per desgràcia per a ells, no havien tingut en compte als Jedi quan van fer les instal·lacions de seguretat. Donant una tirada al seu cable amb una sola mà, l'Obi-Wan va treure les fulles que havia agafat abans. Les va sostenir davant dels ulls de l'Ànakin mentre sentia que aquest li estava entenent, i les va deixar anar.

El corrent va agafar les fulles, enviant-les amb salts pel canal. L'Obi-Wan les va guiar amb la Força i les va fer dansar al voltant de l'explorador. Llavors, just quan estava passant la penúltima fulla, la va agafar usant la Força i la va mantenir surant davant del sensor com si la seva tija s'hagués quedat atrapada en una esquerda de les roques.

L'Ànakin va desaparèixer a l'instant, lliscant la seva corda a la seva habitual velocitat imprudent. L'Obi-Wan li seguia de prop, mantenint la fulla davant de l'explorador fins que van estar fora de perill, llavors la va deixar anar per deixar-la passar de llarg i desaparèixer. Minorant a una velocitat més segura i buscant més sensors, els dos Jedi van continuar.

Sense saber en quin lloc d'aquells deu quilòmetres es trobava la base separatista, l'Obi-Wan tenia por que a ell i a l'Ànakin se'ls hi acabés l'aire o la corda abans que poguessin arribar-hi. No obstant això, va resultar que no hi havia necessitat de preocupar-se. Havien recorregut només un parell de quilòmetres quan el corrent va amainar sobtadament a un nivell manejable, i uns segons més tard, va veure un bosc de grans pilars que s'alçaven des de les pedres del fons del riu, en un punt on la feble llum que venia de l'exterior s'extingia per complet. Donant un copet a l'espatlla de l'Ànakin, l'Obi-Wan li va fer un gest, i junts van recórrer el camí cap a un dels pilars situats a la seva esquerra.

Van surar fins a la superfície i es van trobar un parell de metres per sota de la vora d'una plataforma de permacret que abastava tot l'ample del penya-segat. El pilar era massa ample com per envoltar-lo amb els seus braços, però el constant xoc del riu havia fet forats de la mida d'una mà a la superfície, i van ser capaços d'escalar fins a la plataforma gairebé sense problema.

Van treure el cap per sobre de la vora, amb cautela.

D'acord, era una instal·lació separatista d'investigació, tal com l'Obi-Wan havia esperat. El que no s'imaginava és que fos tan gran. Hi havia almenys una dotzena d'edificis construïts sobre el bloc de permacret, alguns d'ells amb la mida relativament compacte de laboratoris d'investigació o generadors d'energia, uns altres eren grans magatzems de droides i instal·lacions de recàrrega, i altres eren grans magatzems de material i tendes de reparació. Un edifici proper al centre era clarament l'estil dels habitatges neimoidians.

Però van ser un parell d'edificis molt grans situats al fons a costats oposats de la caverna els que van fer que un calfred li recorregués l'esquena, un calfred que no tenia res a veure amb l'aigua gelada en la qual havia estat submergit durant l'última hora. Cada un tenia tres pisos d'alçada amb parets sense trets distintius, excepte per les amples portes a nivell del sòl i les fileres de petites finestres sota el ràfec de la teulada.

Exactament el tipus d'edificis que podrien allotjar unes importants instal·lacions de fabricació.

- Vaja -va murmurar l'Ànakin -. Han estat ocupats, eh?

- Efectivament -va afirmar l'Obi-Wan amb severitat, retornant el respirador a la seva borsa -. Veus com es torna a estrènyer el penya-segat al moment de passar els edificis? Em sembla que tota la cova és artificial, cavada per proporcionar-los més espai.

- Això fa que el viatge passat per aigua valgui la pena -va dir l'Ànakin. Va assenyalar els edificis que havien captat l'atenció de l'Obi-Wan. - Voto perquè comencem per aquests grans que estan als costats. Estan massa a prop de les parets de la cova, així que no hauria d'haver ningú deambulant per darrere que pugui molestar-nos, i aquestes finestres semblen prou grans com per colar-se per elles.

- Suposant que els constructors es molestessin a posar finestres a la cara que dóna a la paret -va dir l'Obi-Wan en to dubitatiu.

- Ho han fet -li va assegurar l'Ànakin -. Aquestes finestres s'utilitzen per ventilar, i els constructors hauran volgut aprofitar l'aire que flueix al llarg de la paret.

L'Obi-Wan va arronsar les espatlles, mirant cap amunt. A la part alta, tot i que encara estaven protegits per les parets del congost, va poder veure els punts negres dels PAMs en patrulla. Que bé que ell i l'Ànakin no havien intentat baixar per aquell camí.

- Hi ha una manera d'esbrinar-ho -va dir -. Compte, ara.

Es van capbussar de nou a l'aigua i van nedar cap a l'esquerra entre aquell bosc de pilars. Quan l'Obi-Wan va creure que ja estaven prou allunyats, va fer uns forats amb el seu sabre làser per donar suport a les mans i els peus i va escalar per sota de la plataforma. En alerta permanent, va tallar amb cura un forat gran en el permacret, usant la Força per baixar el tap a l'aigua. No hi havia neimoidians o droides a la vista quan va treure el cap, i un minut després, ell i l'Ànakin es trobaven en l'estret espai entre l'edifici i l'entrada a la cova.

L'Ànakin tenia raó: Les finestres que havien vist estaven repetidíssimes en aquest costat i es trobaven obertes per ventilar. Col·locant-se el seu sabre làser en el cinturó, va fer un salt fins a una de les finestres ajudat per la Força, i es va agafar a la vora arquejant les puntes dels dits. Impulsant-se cap amunt, va observar-hi a dins.

Esperava trobar-se un edifici ple de maquinària pesada. Per a la seva sorpresa, estava molt buit i la majoria de l'equip de reconeixement estava col·locat a les vores, que comptaven amb un espai d'un metre entre les parets i els nombrosos panells de control utilitzats per ventilar. Una dotzena de neimoidians estaven agrupats al voltant d'una catifa estesa en el centre del terra, mentre diversos droides treballaven en diverses taules de muntatge que havien estat muntades dins el cercle de panells de control. Un laberint de grues creuava el sostre, i una plataforma de servei donava voltes per tota l'estància sota la línia de finestres.

Després d'introduir-se per la finestra, l'Obi-Wan va saltar en línia recta sobre la plataforma, fent més fàcil el seu camí fins a la vora.

Estava estudiant la distribució d'allà baix quan l'Ànakin es va colar dins per reunir-se amb ell.

- Em rendeixo -va murmurar l'altre -. Què és aquest lloc?

- Ni idea -va dir l'Obi-Wan -. La maquinària de les parets fa que sembli un laboratori d'investigació. Però no sé per quina raó no fan servir el centre del terra.

- Potser el que estaven construint està ara fora de l'edifici? -Va suggerir l'Ànakin -. Aquesta enorme catifa podria ser sobre el que estava recolzat.

- Llavors per què semblen tots tan interessats en la pròpia catifa? -Va respondre l'Obi-Wan.

-Bon Punt -va dir l'Ànakin -. Vols que els ho pregunti?

- Intentarem ser una mica més subtils, d'acord? -Va dir l'Obi-Wan mentre estudiava l'estada sota d'ells -. Potser començant per aconseguir els registres d'aquest ordinador R-408 d'aquí baix, tant de bo tinguéssim un droide.

- Potser el tinguem -va dir l'Ànakin, assenyalant cap a la dreta -. No és aquest l'R3 de la teva nau exploradora?

L'Obi-Wan parpellejà sorprès. Era l'R3, efectivament, el que estava amarrat amb corretges a un alt suport i enganxat a un verificador de dades.

- Hauria d'haver imaginat que l'haurien portat aquí des de les restes del meu vaixell de càrrega -va dir, estudiant la distribució de l'estada més detingudament.

En aquell moment, el droide es trobava fora de la vista dels neimoidians agrupats al centre. Si pogués baixar de la plataforma sense ser vist i col·locar-se darrere del verificador, hauria de ser capaç d'alliberar-lo sense que donessin l'alarma. Un cop fet això, podrien moure's pel corredor de ventilació situat darrere dels panells de control i arribar a l'R-408.

- Espera aquí -li va dir a l'Ànakin, començant a ajuntar els peus.

- No, aniré jo -va dir l'Ànakin. Abans que l'Obi-Wan pogués oposar-se, es va agafar a la vora de la plataforma, va donar la volta pel lateral, i va caure silenciosament a terra. Es va amagar darrere de l'armari més proper, es va ajupir i es va dirigir cap a l'R3.

L'Obi-Wan va tornar la seva atenció als neimoidians, encara pendents de la catifa. Però quan va mirar, un d'ells es va posar dret i va començar a caminar amb exagerada casualitat cap a un dels panells de control. Semblava que la caiguda de l'Ànakin no havia estat tan sigil·losa com esperaven.

Va fer una ganyota, però sense cap èxit. Va treure el seu dispensador de corda, va estendre'l uns metres i va lligar un ganxo al final, llavors el va llançar per subjectar-lo a una de les grues del sostre. Traient el seu sabre làser, es va balancejar fins als neimoidians que estaven sota ell.

El que s'havia dirigit cap a la línia de panells de control va donar un crit i va arrencar a córrer. Encara en l'aire, l'Obi-Wan va bloquejar el seu sabre làser i el va llançar cap a l'alien. Va tallar netament els tres suports més propers, llançant una pluja d'espurnes i fent que el neimoidià s'aturés, presa del pànic.

- Que tothom es quedi quiet on està -va ordenar l'Obi-Wan arribant al sòl, fent ús de la Força perquè el sabre làser tornés a la seva mà.

L'ordre va ser innecessària. A part de tornar la cara cap a ell, la resta dels neimoidians es trobaven encara en el lloc exacte en què es trobaven quan ell havia començat el seu descens des de la plataforma, agrupats de forma nerviosa al voltant del costat més allunyat de la catifa.

El que, segons l'experiència de l'Obi-Wan, no era propi dels neimoidians. Haurien d'haver començat a córrer com neeks espantats, dispersant-se cap a les sortides, botons d'alarma, o possibles llocs on amagar-se. Amb el sabre làser llest i els sentits alerta, va començar a caminar cap a ells. Va arribar fins a la vora de la catifa, notant una estranya sensació d'expectació en l'aire, i començant a donar un altre pas.

Sense avisar, les diagonals de la superfície de la catifa es van obrir de sobte i 100 petits objectes van sortir de cop.

Va apartar el seu peu del punt on tenia pensat aterrar, impulsant-se bruscament amb el seu altre peu per saltar mig metre cap enrere mentre un grup de discos volants girava al seu voltant en formació i avançaven directes cap a ell per l'aire. El seu sabre làser va apunyalar, passant a través d'ells, i amb un impacte múltiple, van explotar en una devastadora pluja de metralla.

Els seus reflexos de Jedi van ser els que li van salvar, fent que s'ajupís perquè els trossos de metall procedents de l'aire obrissin un solc candent en la seva espatlla i en la seva esquena en lloc de la seva cara i la seva gola. Ofegant el dolor, es va girar sobre si mateix per trobar-se amb un altre grup de discos girant cap a ell. Parant-los amb la Força, els va llançar bruscament contra la paret del fons de l'edifici

Va rebre un advertiment de perill per part de la Força, i va abaixar la vista per trobar-se amb una dotzena de petits droides rectangulars saltant cap a ell sobre les seves minúscules potes. Els va apunyalar amb el seu sabre làser, esquivant-los alhora que feia una ganyota de dolor esperant noves explosions. Però aquests prototips no van explotar. En el seu lloc, rius sencers d'un líquid verd amb molt mal aspecte van començar a rajar de cadascun que anava tallant, i l'estada va començar a omplir-se del xiuxiueig i el fum que desprenia l'àcid quan corroïa el permacret i el metall del sòl.

- Compte! - La veu de l'Ànakin va cridar darrere d'ell.

Va aixecar la vista dels droides d'àcid per topar-se amb un doble esquadró de petites esferes amb ales curtes que li disparaven. Apartant-se cap a un costat, es va llançar sobre un tub horitzontal que el va obligar a recolzar-se sobre un genoll. Les esferes van canviar de nou el seu rumb cap a ell, i va apunyalar la primera amb el seu sabre làser.

L'Obi-Wan va sufocar un crit quan el droide va esclatar en una brillant descàrrega elèctrica i va enviar un llamp en forma arquejada sobre els seus braços i el costat, causant-li un espasme i embolicant-lo breument en una corona de boira. Les altres esferes seguien acostant-se; serrant les dents, intentant alliberar els seus músculs desesperadament, va girar la seva espasa cap amunt per enfrontar-s'hi.

L'Obi-Wan era conscient que mai arribaria a temps, però hi va haver un crit a la seva esquena i l'Ànakin es va llançar a l'atac, el seu propi sabre làser va seguir colpejant una vegada i una altra aquelles esferes mentre ell volava entre elles. En el moment en què els seus peus van tornar a prendre terra, la meitat de les esferes eren trossos de runa fumejant escampats per terra. Col·locant-se sota la resta d'elles, l'Ànakin va estirar la seva mà i les va llançar lluny.

- Gràcies -va aconseguir pronunciar l'Obi-Wan, intentant relaxar els músculs.

- De res -va dir l'Ànakin, assenyalant la sala. Els neimoidians havien arrencat a córrer, carregant amb tot el que podien cap a les sortides. - Hauria d'importar-nos que els nostres amics se'n vagin?

- No, deixa que marxin -Va panteixar l'Obi-Wan, els seus genolls tremolaven a conseqüència de l'atac elèctric. - Has aconseguit les dades tècniques, no?

- L'R3 s'està ocupant d'elles -li va assegurar l'Ànakin, assenyalant amb el cap cap a una de les cantonades de l'estada. - Sembla que els nostres altres amics s'estan reagrupant.

L'Obi-Wan es va girar en aquella direcció. Els droides explosius en forma de disc que havia vençut abans s'havien reunit a la cantonada, planejant en formació lliure mentre decidien com estructurar el seu següent atac.

- I també els que et van colpejar -va dir, assenyalant cap a una altra cantonada on les esferes amb ales que l'Ànakin havia dispersat s'havien reunit també.

Els droides de treball havien fugit cap al conducte de ventilació situat darrere de les files de panells de control, clarament sense intenció de participar en la batalla.

- Sembla que estan planejant alguna cosa.

- Són massa petits per posseir aquest tipus d'intel·ligència -va exposar l'Ànakin. - Hi ha d'haver alguna cosa o algú controlant-los.

- Segurament alguna cosa dins de la pròpia catifa -va suggerir l'Obi-Wan -. Em va semblar veure una brillantor de cables quan es va obrir.

- Bé, sigui el que sigui el que els controla, anem a desfer-nos d'ells -va dir l'Ànakin -. Oh oh...

- Què? -Va preguntar l'Obi-Wan, usant la Força contra els discos. Per a la seva sorpresa i desolació, no semblava poder agafar-se bé a cap d'ells.

- Estan vibrant -va dir l'Ànakin -. Freqüència variable, intensitat variable. No serà fàcil venc... compte!

L'Obi-Wan va abaixar la mirada, el seu sabre làser va lliscar cap avall entre les seves mans davant la imminent advertència de la Força. Just a temps, també; mentre tenia l'atenció posada en els droides que planejaven per l'estada, mitja dotzena dels droides d'àcid havien aconseguit enfilar-se sigil·losament sobre ell. Mentre la punta del seu sabre làser tallava el sòl de permacret, el droide que anava al capdavant va escopir un raig de líquid verd sobre el seu tors. Però va relliscar sobre el sabre làser i es va desfer en un plugim en forma de ventall que va ruixar a altres tres droides, i els va fer posar-se a córrer en un caos de closques fumejants.

Abans que algun dels altres pogués reaccionar, l'Ànakin els va posar cap per avall fent ús de la Força, girant-los perquè apuntessin amb els seus polvoritzadors cap a un lloc segur.

- Genial -va grunyir el jove mentre els droides sacsejaven les seves potes en l'aire.

- Està bé -li va dir l'Obi-Wan amb expressió seriosa. - Nosaltres també podem ser genials. Creus que pots aconseguir agafar aquests discos per mi?

L'Ànakin va arrufar les celles, en senyal de concentració.

- Deixa'm veure... sí, els tinc.

- Llavors prepara't -li va dir l'Obi-Wan. Agafant a un dels droides d'àcid en un adherència de Força, el va llançar a través de la cambra cap a les esferes voladores.

El sistema de control va trigar, més o menys, mig segon a reaccionar, però aquest mig segon va ser tot el que va tenir. Tot i que les esferes voladores van trencar la seva formació i van començar a dispersar-se, l'Ànakin va arrencar bruscament el seu droide explosiu fora de la formació de discos i el va llançar perquè topés amb el droide d'àcid de l'Obi-Wan.

Els seus camins es van trobar just davant de les esferes que intentaven dispersar-se, i amb una espurna de foc, les esferes es van trobar sobtadament embolicades en un núvol d'àcid verd.

Abans que el so de l'explosió s'esvaís, l'Obi-Wan i l'Ànakin van arribar fins als droides d'àcid restants i van començar a llançar-los com a míssils cap als discos explosius restants.

Els discos intentaven esquivar-los frenèticament, però els droides hi arribaven massa de pressa i simplement no hi havia prou espai per maniobrar a la seva cantonada. Dues col·lisions més, dues explosions més de fum verd, i la batalla va acabar.

- Bé, ha estat divertit -va dir l'Ànakin -. Estàs bé?

- Crec que sí -va dir l'Obi-Wan, observant com l'últim dels droides elèctrics fumejants s'acomodava de manera inestable a terra i es quedava immòbil. Tancant el seu sabre làser, va moure els seus dits a manera de prova. L'entumiment gairebé se li havia passat, encara que les lesions que la metralla havia causat en la seva esquena anaven a requerir un tràngol curatiu en el camí.

- Estaré bé.

- D'acord -va dir l'Ànakin -. Regla número u: Intenta no prendre terra quan l'arma d'un condensador d'alt voltatge t'està crivellant.

- Intentaré recordar-ho -va dir l'Obi-Wan en to lacònic.

- Regla número dos -va continuar l'Ànakin, la seva veu va adoptar un tó hermètic alhora que aixecava la seva mà dreta -. No tinguis una mà artificial quan ho facis.

Una mà que, segons va poder comprovar l'Obi-Wan, estava visiblement tremolosa.

- Encara pots lluitar amb ella? -Va preguntar.

L'Ànakin va arronsar les espatlles.

- No és tan dolent, però no podria enfrontar-me a una guarnició sencera de droides de batalla -. Va caminar cap a la catifa esquinçada, trepitjant amb cura el permacret, encara espurnejant. - Bonica trampa caça-babaus tenien preparada.

- Sí -va dir l'Obi-Wan, estudiant-la amb cura. A dins hi havia una fina capa base de maquinària, que a més semblava molt lleugera i... resistent a l'aigua, potser?

- Ves a per l'R3 -li va dir a l'Ànakin, recorrent l'estada amb la seva mirada. Els seus ulls es van parar en tres prestatges de material, cadascun d'ells d'un metre d'ample i profunditat, més o menys, i dos metres d'alt, i va creuar fins a ells. Encenent el seu sabre làser, tallà els suports dels prestatges, fent que les caixes de material caiguessin a terra en un embolic de cables i línies d'energia.

Aixecant els tres prestatges, l'Obi-Wan els va portar fins a la catifa buida, tombant-les conjuntament sobre els seus costats al centre del material. Per quan l'Ànakin va tornar amb l'R3, havia ajuntat fermament les vores de la catifa girant els costats, enganxant el material al seu lloc amb els ganxos de muntura.

- Això es posa interessant -va comentar l'Ànakin, observant l'artefacte -. Espero que no creguis que ens deixaran sortir d'aquí surant.

- Espero que per llavors tinguin coses més grans de les quals preocupar-se -li va assegurar l'Obi-Wan, traient el seu sabre làser i foradant el terra. - Puja a l'R3 a bord i prepara't.

Va acabar d'obrir el forat de sortida, deixant que la taula de permacret caigués al riu que emergia per sota. Junts, ell i l'Ànakin van aixecar el bot improvisat sobre l'obertura i el van deixar caure amb cura. Va observar, aprovant-ho en silenci, com l'Ànakin havia subjectat una corda en un dels extrems del bot, la qual va lligar a la vora del forat. Subjectant-se a les vores del forat, els dos Jedi van descendir.

Per alleugeriment de l'Obi-Wan, el seu artefacte surava.

- Simplement ens deixarem portar pel corrent? -Va cridar l'Ànakin per sobre del soroll, aclucant els ulls a causa de les onades que esquitxaven en xocar contra les columnes situades a banda i banda.

- Sí, amb una mica d'enrenou pel camí -va dir l'Obi-Wan. Encenent el seu sabre làser, va moure la fulla en un angle mitjançant el pilar més proper. Amb grinyol sord, la part superior de la columna va lliscar parcialment de la part inferior, fent una sèrie d'esquerdes al cor de la plataforma cap a on el sobtat pes mort l'arrossegava ara.

- Ah -va dir l'Ànakin, assentint en senyal de comprensió -. Com tu vas dir, tindran coses més grans de les quals preocupar-se -. Va fer un tall al pilar situat a l'altra banda del bot, després va allargar la mà i va tallar la corda que els havia servit d'àncora.

El bot va partir, saltant entre les onades com un animal que va a tota velocitat. Els dos Jedi es van mantenir ocupats, tallant tots els pilars que es posaven al seu abast mentre s'allunyaven. Al davant, la vora més allunyada de la plataforma va sorgir amenaçadorament, i van sortir disparats cap a la superfície oberta del congost per trobar-se amb una dotzena de droides de batalla sobre PAMs sobrevolant en espera. Albirant el bot, es van donar la volta per enfrontar-se a ell i van obrir foc.

L'Obi-Wan va fer ús de la Força, deixant que ella guiés el seu sabre làser mentre ell esquivava els trets que queien a prop. El bot va passar per sota de la línia de sentinelles, i l'Obi-Wan es va donar la volta per mantenir el seu sabre làser entre ell i els droides mentre ells es movien en cercles per intentar-lo atrapar. Mantenint la seva arma en moviment, retornant els trets a les PAMs quan era possible, va forjar la seva defensa.

Havien recorregut potser una altra dotzena de metres quan va albirar sobtadament amb la seva estreta visió de combat que l'Ànakin no estava utilitzant la tècnica Jedi estàndard de desviar les pròpies armes dels droides de tornada cap a ells. De fet, quan l'Obi-Wan va fer una pausa per prendre's un breu respir, va veure que els trets que el seu Padawan desviava estaven xocant contra la pròpia base sense causar cap dany.

Encara tenia problemes amb la seva mà? Si era així, estaven ficats en seriosos problemes. Un nou grup de PAMs havia aparegut sobre la base, molts més dels que ell podia manejar sol.

- Ànakin! -Va cridar per sobre del rugit de l'aigua -. No li estàs donant als droides!

- No estic apuntant als droides! -Va respondre l'altre -. Estic apuntant en aquest generador d'energia que hi ha a la vora de la base!

L'Obi-Wan va mostrar un somriure hermètic. Hauria d'haver-s'ho imaginat. Tornant a concentrar-se en el combat, va començar a dirigir els seus propis trets també cap al generador.

Els droides de reforç estaven començant a allunyar-se de la vora de la base quan el generador va explotar, fent que la runa volés pels aires i enviant una ona de commoció a través del congost que per poc tira a l'Obi-Wan del bot. A través del fum, va albirar una dotzena de PAMs desplomant-se fora de control, mentre a sota d'ells un tros solt de la base de la plataforma de permacret s'enfonsava pesadament al riu.

I amb la seva base desintegrant-se i els seus caps neimoidians en perill imminent d'ofegar-se, els droides tenien coses molt més grans de les que preocupar-se que un parell de Jedi fugint. Mentre una petita corba al penya-segat tallava el seu camp de visió, l'Obi-Wan va veure que els PAMs supervivents es donaven la volta i tornaven per complir el seu deure de rescat.

El més probable era que no arribessin a temps.

- Són coneguts com transports eruga -els hi va dir l'Ànakin a Kirlan i a la Trissa un cop asseguts al voltant de la taula de la cuina -. És un sistema experimental de repartiment d'armes dissenyat per infiltrar-se en ciutats o bases.

- En què supera un transport blindat comú? -Va preguntar en Kirlan.

- Principalment en què pot portar la seva mercaderia molt més a prop abans de ser vist - va dir l'Ànakin -. Avancen molt lentament quan detecten sensors o algú que els observa de prop, i només recuperen el ritme quan ningú els està mirant. Es camuflen, i estan a la teva porta abans que te n'adonis.

- No és una cosa que facis servir enmig d'una batalla -va afegir l'Obi-Wan -. És una arma a llarg termini que col·loques en els dies, o fins i tot setmanes, immediatament anteriors al moment en què tens pensat atacar.

- O el fas servir sense cap atac oficial -va grunyir en Kirlan -. Mira el que porta; explosius antipersona, àcids per esfondrar edificis, condensadors de xarxes de subministrament d'energia. Em sembla més una arma terrorista.

- Podries tenir raó -va reconèixer l'Obi-Wan -. Mai hem vist aquest tipus de coses per part dels Separatistes, però han d'estar començant a pensar en nous camins.

- Sembla increïble -va murmurar la Trissa -. Creieu realment que alguna cosa així podria funcionar?

- De fet, ja ha funcionat -li va dir l'Obi-Wan amb to sec -. Va haver de ser un d'aquests el que va fer caure la meva nau exploradora -. Va mirar de reüll a l'Ànakin -El que ens porta a les males notícies.

-Segons els arxius de la base, aquest transport encara està per aquí lliure.

La Trissa va contenir la respiració.

- Vols dir que està a les nostres terres?

- En les vostres o en les d'algú -va dir l'Ànakin -. Els transports són autònoms, el que significa que el fet que la seva base hagi estat destruïda els hi és igual. Si estava completament carregat, podria continuar durant molt de temps.

- Però el podeu trobar, no? -Va preguntar la Trissa preocupada.

- Per descomptat que ho intentarem -va dir l'Obi-Wan -. Agafaré la nau exploradora a primera hora del matí i faré una exploració. Però amb tot el seu blindatge i tal i com va camuflat, serà molt difícil de trobar.

- A part de què els nostres sensors de moviment està dissenyats per localitzar i reaccionar davant d'objectes que s'apropen a gran velocitat -va afegir l'Ànakin -. Segurament aquesta sigui la raó que estiguessin experimentant amb una cosa tan lenta.

- Ha d'estar-se dirigint a Ciutat Vale -Va retrunyir la veu d'en Kirlan -. És l'únic centre proper de població prou gran com per a molestar-se per ell.

- Estic d'acord -va dir l'Obi-Wan -. Hem de trobar-lo abans que hi arribi -. Va vacil·lar -. Després ja veurem com aturar-lo.

- No podeu demanar reforços? -Va preguntar la Trissa.

- Podem, però no respondrien -va dir l'Ànakin -. Ara mateix hi ha massa activitat en aquesta zona, i estem repartits de manera molt justa. El Comandament del Sector no podria enviar a ningú.

- Sobretot quan l'únic que està en joc és una petita ciutat sense importància en un planeta encara més insignificant, no? -Va preguntar en Kirlan amb to aspre.

L'Obi-Wan va fer una ganyota, però va assentir.

- Sí.

En Kirlan va assentir també.

- Gràcies per ser sincer. Bé, llavors podeu destruir-lo?

- No ho sé -va haver d'admetre l'Obi-Wan -. Estan programats per detectar amenaces i respondre-hi, raó per la qual el de la base es va obrir quan hi vaig arribar. Allà fora, no sent jo el seu únic blanc possible, els droides podrien dispersar-se abans que l'Ànakin i jo poguéssim enfrontar-nos-hi a tots. Necessitem una manera de destruir-ho tot a la vegada abans que això passi.

- Tinc una pregunta -va dir la Trissa -. Què passa si l'ataqueu i no el destruïu abans que arribi a Vale?

- Atacarà el que trobi -va dir l'Obi-Wan gairebé en un xiuxiueig -. Una o més granges.

- I els mataran a tots allà -va murmurar la Trissa.

L'Obi-Wan va assentir.

- Sí -. Va fer una pausa, esperant les inevitables acusacions i recriminacions doncs, al cap i a la fi, tot era culpa seva. Si no hagués volat tan baix com perquè el transport eruga li encertés amb un sol tret, o si ell i l'Ànakin s'haguessin marxat amb la resta de l'equip de reconeixement aquell mateix matí, res d'allò estaria passant.

Però per la seva sorpresa, l'inevitable no va passar, en Kirlan i la Trissa es van mirar l'un a l'altre amb aquella comunicació silenciosa que havien vist abans en persones molt properes; i amb un assentiment gairebé impossible d'apreciar, es van tornar cap als dos Jedi.

- Llavors ens hem d'assegurar que això no passi -va dir en Kirlan amb to ferm, posant-se dempeus -. Anem-hi.

- On anem? -Va preguntar l'Obi-Wan mentre l'altre sortia de la cuina i travessava el vestíbul.

En Kirlan no va respondre simplement va entrar a la sala i els va convidar a passar amb un gest. L'Obi-Wan va creuar el llindar i parpellejà perplex. Asseguts tranquil·lament en les cadires i butaques estaven la majoria dels amics i veïns que en Kirlan i la Trissa havien reunit la primera nit que havia passat allà.

- Em preguntava qui eren els altres -va murmurar l'Ànakin darrere d'ell.

- Ni tan sols me n'havia adonat -va confessar l'Obi-Wan, estudiant les seves cares. L'última vegada que havia estat davant d'aquest grup, les emocions que havien predominat en ells havien estat por i hostilitat. La por encara era present, però ara estava acolorit amb determinació i suport.

- Què passa?

- Vaig pensar que era obvi -va dir en Hanco. L'home que, segons recordava l'Obi-Wan, l'havia acusat sense vacil·lar dies enrere d'haver portat la guerra a Dagro -. En Kirlan va dir que anàveu a necessitar ajuda. Doncs aquí estem.

- Ja veig -va dir l'Obi-Wan -. No t'ho prenguis malament, però què va ser el que et va fer canviar d'opinió?

Un somriure ampli es va dibuixar a la cara d'en Hanco.

- Tu ho vas fer -va dir -. En Kirlan et va donar el pitjor treball que tenim, pelant els rostolls del cultiu. I ho vas fer. No només això, sinó que ho vas fer sense queixar-te -. Va aixecar una mica la barbeta -. Això ha fet que et guanyis la meva confiança.

- I a més -va afegir en Kirlan -com tu has dit, la guerra ja és aquí. Crec que és hora que assumim el nostre paper.

L'Ànakin es va aclarir la gola.

- No vull faltar-vos al respecte, però no estic segur que estigueu equipats de forma apropiada per a aquest tipus de batalla.

- Ho estiguem o no, almenys podem donar-vos un cop de mà amb la primera part del problema -va dir en Kirlan -. El transport eruga pot ser impossible de veure per a la gent de la ciutat que no surt al món real més d'un cop l'any, però és impossible que s'amagui de la gent que coneix les nostres terres tan bé com nosaltres.

- Quant a la resta, us aneu a sorprendre -va dir en Hanco en to serè -. Preneu seient. Tenim una estratègia a preparar.

Quan la reunió va finalitzar tres hores més tard, tenien el principi del que semblava un pla factible.

Dos dies més tard, quan una de les filles d'en Hanco va albirar per fi el transport eruga, van estar en condicions d'actuar.

- Allà -va dir l'Obi-Wan, assenyalant l'exterior de la segadora, una zona en la qual havia estat collit recentment un camp de sargheet -. Una mica al nord.

Al seu costat, al comandament de la segadora, en Kirlan va moure el cap.

- Em fiaré de la teva paraula -va dir -. Segueixo sense poder veure aquest maleït trasto.

- Francament, jo tampoc el veig -va admetre l'Obi-Wan, fixant la mirada a la seva dreta.

La segadora d'en Hanco estava col·locada de forma paral·lela a uns metres de distància amb l'home encorbat de manera decidida sobre els controls. Més enllà, l'Obi-Wan va poder veure la teulada de la casa i el graner del propi Hanco, just en la línia d'atac dels droides del transport si allò no sortia bé. Segurament aquesta era una de les raons per les que l'home tenia aquella expressió tan seriosa.

- Però en Hanco ho sap. És suficient per a mi.

- Obi-Wan? -La veu de l'Ànakin va arribar des del comunicador -. Estem preparats.

- Nosaltres també -va confirmar l'Obi-Wan -. Anem-hi.

- D'acord.

Retornant el comunicador al seu cinturó, l'Obi-Wan va obrir la porta lateral de la cabina.

- Assegura't de mantenir-te a la dreta, a l'est del transport -li va recordar a Kirlan -. I facis el que facis, que no sembli que el vas a aixafar.

- D'acord -va dir en Kirlan, amb veu tirant -. Bona sort.

- Gràcies -. Agafant-se al marc de la porta, l'Obi-Wan va saltar l'esglaó que sobresortia.

Va canviar el seu punt d'unió, es va tornar, i va escalar la resta del seu camí per la muntanya de rostolls agrupats en les parets laterals de l'ample dipòsit per collir cereal. Va creuar cap al costat dret, fent una ganyota de dolor a causa de les ratllades que li feien els rostolls quan passava per sobre d'ells. De cara a la dreta, retrunyint des del sud cap a ells a l'altre costat del camp collit, es trobaven altres dues segadores amb Pickers i Jurvi en els controls.

Col·locat al cim de la pila de rostolls de la segadora més propera, la d'en Jurvi, estava l'Ànakin.

Les quatre segadores estaven ara apropant-se al transport camuflat, la d'en Kirlan i la d'en Hanco a la riba est, les altres dues amb intenció de col·locar-se en la riba oest, i l'Obi-Wan es va trobar a si mateix contenint la respiració. Segons els arxius de la base, el transport havia estat deambulant per aquí durant una setmana i mitja, i en aquest temps segur que havia vist passar munts de segadores arribant a la conclusió que no suposaven una amenaça.

La qüestió era si el fet de veure quatre juntes no percebés que es tractava d'una cosa menys inofensiva.

L'Obi-Wan podia distingir el transport ara, que davant els ulls dels altres era una secció de camp segat lleugerament aixecat. Mirant a través dels seus rostolls artificials, va veure a l'Ànakin inclinar-se cap a la finestra de la cabina de la seva segadora i dir alguna cosa, i a Jurvi fent un lleu ajust en la seva trajectòria.

El transport encara no reaccionava. Posant la mà al seu cinturó, l'Obi-Wan va agafar el seu sabre làser i es va preparar.

En el moment just, amb el transport tot just a cinc metres, en Pickers va disminuir sobtadament la velocitat de la seva segadora, deixant que la d'en Jurvi li avancés, llavors va fer una finta a l'esquerra i va prendre una drecera cap al nord del transport eruga. Alhora, en Jurvi va accelerar a la velocitat màxima, i l'Obi-Wan va haver de buscar un lloc on agafar-se mentre en Kirlan feia el mateix amb la seva segadora. Fent una ullada per sobre de la seva espatlla, va veure com Hanco imitava la maniobra d'en Pickers, tallant el pas darrere de la segadora d'en Kirlan per arribar a la riba sud del transport eruga. Amb una precisió que faria que qualsevol equip d'excavació se sentís orgullós, les segadores van frenar en sec, envoltant perfectament els quatre costats del transport.

Fins i tot abans que frenessin del tot, l'Obi-Wan havia saltat del dipòsit, caient al costat de la segadora d'en Kirlan. Encenent el seu sabre làser, va fer dos moviments ràpids, tallant els dos tancaments del lateral del dipòsit.

Mentre feia servir la Força per saltar a un costat i enrere, la paret lateral del dipòsit es va obrir de cop, alliberant la càrrega de graveta que havia estat camuflada sota la capa de rostolls. El seu salt el va fer caure al costat de la segadora d'en Hanco, i mentre el rugit de les pedres caient inundava l'aire, va tornar a fer un moviment amb el seu sabre, obrint el dipòsit d'en Hanco i afegint la seva càrrega de graveta al torrent. Fent un salt cap amunt per apartar-se, es va agafar al lateral del dipòsit i es va introduir dins de la cabina, voltejant-se per observar.

Era una visió encara més impressionant del que s'havia imaginat. La graveta procedent de les quatre direccions ja havia cobert la majoria del transport eruga quedant només una petita zona al centre encara visible. Aixecant el seu sabre làser, va observar detingudament la zona sense graveta, preguntant-se si el transport tindria temps per alliberar almenys un parell de droides d'atac.

Però no el va tenir. L'últim tros de la màquina de guerra va desaparèixer sota la grava, i la muntanya es va fer més alta, fins que finalment el rugit va amainar i només va quedar el suau soroll dels motors de les segadores.

- Tot a punt -va dir l'Obi-Wan, baixant del caça estel·lar de l'Ànakin i caminant cap a on es trobava la família Swens -. Un equip d'anàlisi estarà aquí demà. Desenterraran el transport eruga i se l'emportaran per estudiar-lo.

- Els hi desitjo sort -va dir en Kirlan en to dubitatiu -. El trasto està ben aixafat.

- Aquests equips estan acostumats a treballar amb objectes que s'han estavellat o que han explotat -va puntualitzar l'Ànakin amb to sec -. Creu-me; serà un passeig pel parc. Què va dir el General Bavris sobre la recompensa?

- Això també està a punt -va confirmar l'Obi-Wan.

- Recompensa? -Va preguntar la Trissa amb les celles arrufades.

- Ofereixen una compensació per descobrir i lliurar nous materials dels separatistes -va explicar l'Obi-Wan -. Hauria de ser més que suficient per cobrir tots els desperfectes que l'Ànakin i jo hem causat a les segadores, per transportar la grava fora dels terrenys d'en Hanco, i espero que sobri prou per pagar-vos el temps que us hem robat.

- Ens deixen? -Va preguntar la Zizzy amb una nota de protesta a la seva veu.

- Sí, no poden quedar-se una mica més? -El va secundar en Kit.

- Ho sento -va dir l'Obi-Wan, mirant als nens -. Potser tornem algun dia. Ara mateix, tenim una guerra en la qual lluitar.

Va mirar de nou a Kirlan i la Trissa.

- I amb sort -va afegir -, aquesta tasca ens mantindrà força allunyats del vostre món.

- Esperem que així sigui -va dir en Kirlan, estrenyent la mà de l'Obi-Wan -. Però si la guerra torna a Dagro, sabeu a qui acudir.

- Així serà -va dir l'Obi-Wan -. Que la Força us acompanyi.

- I que el Jedi ens acompanyi -va afegir la Trissa -. Sempre.

FI