Canvi de mans (III)

Anterior

III

-Està segura que això és una bona idea? -Va murmurar en Ghent mentre caminaven cap a les esmorteïdes llums de la porta sud-oest del palau.

-Tot anirà bé -Li va assegurar la Mara, tractant de sonar com si ho digués seriosament. El pla havia sonat fabulós en el seu camí de tornada a l'hotel. L'hi havia sonat igual de bo quan li ho va explicar a ell, amb el seu cabell encara més esvalotat acabat de sortir de la dutxa mentre intentava enrotllar-se les mànigues del mico de recanvi que havia pres de l'armari de la Mara.

Però ara, mentre caminaven realment cap al palau, de sobte ja no semblava tan infal·lible.

Sobretot perquè tenia la forta sospita que els amics rebels d'en Markko estaven avançant per omplir les ombres darrere d'ells. Si no podia convèncer al governador Egron que ella i en Ghent estaven del seu costat, una sortida ràpida podria ser difícil.

Els guàrdies de la porta la van obrir sense preguntes ni comentaris. A l'interior, van trobar a Markko esperant, amb mitja dotzena de soldats d'assalt a la seva esquena. Va saludar en silenci a Ghent amb un gest de cap, després va mirar la Mara.

-Seguiu-me -Va ser tot el que va dir.

Així ho van fer. Els soldats d'assalt, va observar-la sense sorprendre's en absolut, van començar a caminar darrere d'ells.

En Markko va obrir la marxa a través d'un laberint de passadissos amb poca llum, canviant de direcció cada dos cantonades. Probablement no era la ruta més directa al seu destí, sinó que estava curosament dissenyada per confondre'ls pel que fa a on es trobaven exactament, i -més important- en quina direcció hi havia la sortida.

Finalment, van arribar a una sèrie de portes sense marcar. En Markko les va obrir d'una empenta, i el grup va entrar.

L'habitació era molt més gran del que la mida de les portes hauria suggerit. Estava construïda en el mateix estil que la sala de recepció en què havia parlat abans amb Markko, amb un sostre alt en forma de cúpula sostinguda per arcs decoratius que s'aixecaven des del terra. Aquesta semblava estar dissenyada com una sala d'audiències o d'assemblees, amb una plataforma elevada prop de l'extrem oposat, i una cadira que semblava un tron ​​descansant sobre ella. Grans pintures i tapissos antics s'alineaven en les parets de pedra tallada, amb escultures col·locades en nínxols o en petits pedestals escampats al voltant. Era una habitació clarament dissenyada per impressionar als visitants amb la riquesa, la posició i la cultura del Governador Egron.

I al centre de la sala, just al davant del tron, hi havia el sistema d'ordinadors capturat.

Era més gran del que la Mara havia esperat per la descripció anterior d'en Markko. O potser això fos només una il·lusió creada per les prestatgeries, les taules d'examen i els equips d'anàlisis que havien estat disposats en un ampli anell al seu voltant, tot això connectat a l'ordinador amb embulls de cables de diferents colors. En Markko i els seus amics no s'havien quedat asseguts a esperar que aparegués en Ghent i fes la feina per ells. Havien fet tot el possible per obrir aquesta particular nou damak abans de donar-se per vençuts.

El que significava que ella i en Ghent realment els tenien a la seva mercè. Si hagués duplicat la seva tarifa, era molt probable que en Markko encara hagués acabat acceptant.

Va mirar a Ghent, preguntant-se si ell estaria seguint la mateixa línia de pensament. Però no. Estava mirant l'ordinador de la manera en què un expert en art miraria alguna de les pintures o escultures de l'habitació. La idea dels diners probablement ni tan sols havia passat encara pel seu cap.

-Aquí està -Va dir una veu profunda darrere d'ells.

La Mara es va tornar per veure com un home gran amb el rostre ple d'arrugues entrava a l'habitació passant al costat del grup de soldats d'assalt que es trobava ara reunit al costat de la porta.

-Aquest és en Ghent, suposo -Va afegir l'home, estudiant el noi amb obvis dubtes.

-Ho és -Va dir la Mara amb calma. Mai havia conegut en aquest funcionari en particular, però el seu rostre estava entre els arxius que l'Emperador li havia fet memoritzar fa anys-. I vostè, si no m'equivoco, és el governador Egron.

L'Egron la va mirar com si contemplés un plat que no havia ordenat.

-Markko? -Va preguntar.

-Una amiga d'en Ghent -Va explicar en Markko-. S'encarrega de gestionar les negociacions pel seu servei.

L'Egron li va enviar una mirada penetrant.

-Negociacions?

-No passa res -Va dir en Markko, aixecant una mà per calmar-lo-. Està sota control. Molt bé, Ghent, aquí està l'ordinador. Posa't a treballar.

Sense dir paraula, amb els ulls encara brillant, en Ghent va creuar la sala cap a l'ordinador. Durant un minut o dos, va seguir contemplant-lo, traçant amb la mirada algunes de les connexions dels cables. Llavors, sense dir res encara, es va asseure davant la consola principal d'anàlisi. Lentament al principi, i prenent més i més velocitat després, els seus dits van començar a acariciar les tecles.

-Així que tu ets el seu representant de negocis, oi? -Va dir la veu de l'Egron a cau d'orella de la Mara.

-Extraoficialment -Va dir la Mara, girant-se cap ell-. És un treball temporal, però espero que sigui molt rendible.

L'Egron esbufegà.

-Tractar d'extorsionar un governador Imperial és una proposta arriscada.

-Això no és en realitat el que tenia en ment -Va dir la Mara, mirant dissimuladament al seu voltant. En Markko estava dempeus a una distància respectuosa darrere d'en Ghent, veient-lo treballar, i cap dels soldats d'assalt estava tan a prop com per sentir-los. Aquesta era la seva oportunitat d'explicar-ho tot-. Digueu-me, Governador...

-Governador? -Va cridar suaument en Markko-. Podria acostar-se, si us plau?

-Per descomptat.

L'Egron va fer un gest amb el cap cap a la Mara, i després va passar pel seu costat per dirigir-se al costat d'en Markko. En Markko murmurà alguna cosa, i un moment després tots dos es van embrancar en una profunda conversa.

La Mara es va girar, amb una alarma silenciosa començant a sonar en el fons de la seva ment. És que en Markko sospitava que planejava trair-lo a ell i als seus amics rebels? Si era així, tractaria de manegar-s'ho per evitar que aconseguís estar tota sola amb l'Egron, almenys fins que pogués presentar al governador una història dissenyada per minar la seva credibilitat.

Cosa que molt bé podria estar fent en aquest moment, de fet. I pel que recordava de l'expedient de l'Egron, el governador perfectament podria optar per creure al seu suposat amic en lloc dels codis de reconeixement imperials de la Mara.

Va mirar cap a la porta. I tot això tenint lloc en una habitació sense sortida, excepte a través de sis soldats d'assalt.

Hora de trobar una sortida alternativa.

Va començar a donar voltes per la sala d'audiències, pretenent estudiar les obres d'art. L'oficina privada i les estances de l'Egron sens dubte inclourien sortides secretes, però una sala de reunió pública com aquesta probablement no les tindria. La seva millor esperança era una porta del darrere que hagués estat coberta per un dels tapissos i després oblidada.

-Arica? -Li va cridar en Markko.

Ella es va girar. En Markko encara estava dret darrere d'en Ghent, fent gestos a la Mara perquè es reunís amb ell; el governador s'havia apartat i estava rondant les vores dels equips informàtics com un wrix famolenc a la recerca de la forma d'entrar en un corral de banthes.

La Mara es va apropar a Markko, mantenint un ull en les tropes d'assalt mentre ho feia. Fins al moment, no hi havia indicis que li prestessin una especial atenció.

-Sí?

-El Governador ha acceptat la seva petició -Li va dir en Markko-. Dos mil a l'hora. Suposo que acceptarà la divisa imperial estàndard.

-Per descomptat -Va dir la Mara-. I ara, parlem del que ens pagaràs.

Ell va arrufar les celles.

-De què està parlant? Acabo de dir...

-Ha dit que el governador pagarà 2.000 -Li va interrompre la Mara-. Però vostè té la seva pròpia agenda, no és així? Per què hauries d'obtenir un viatge gratis a costa nostre?

En Markko exhalà sorollosament.

-No m'ho puc creure -Va grunyir-. Encara s'atreveix a... -Es va ennuegar amb les paraules-. Està bé. El que vostè vulgui.

Girant amb una mitja volta perfecta, es va allunyar.

-El que vostè digui -Va murmurar la Mara darrere seu, assegurant-se que la seva satisfacció no apuntés en la seva veu. Com interrompre una conversa que no vols tenir, en una fàcil lliçó: comença a parlar de diners.

Tornant l'esquena al furiós Markko, la Mara es va posar al costat d'en Ghent.

-Com et va? -Va preguntar.

No hi va haver resposta.

-Ghent? -Va intentar-ho de nou.

Aquesta vegada, ell la va mirar.

-Deia vostè alguna cosa? -Va preguntar vagament.

-T'he preguntat com vas -Va repetir-. Estàs fent algun progrés?

-Algun -Va dir-. Va una mica lent. Mai abans m'havia trobat amb aquestes encriptacions.

-Estic segura que ho aconseguiràs -Va dir amb to encoratjador.

-Oh, ho sé -Va dir distretament, tornant a baixar la mirada cap a la consola.

-Fes-me saber quan t'estiguis acostant -Va afegir la Mara en veu baixa-. Només a mi. Entens?

-És clar -Va dir-. Escolti, vol veure alguna cosa realment xula? Miri això.

Va prémer unes quantes tecles i les línies de galimaties d'una de les seves pantalles van ser reemplaçades per un logotip corbat de color vermell i blau que es retorçava i girava com una serp aèria interpretant un ballet. A sota de la dansa, un conjunt de nombres i lletres es balancejava cap enrere i cap endavant, com si fossin espectadors que gaudien de l'espectacle.

-No és genial? -Va dir en Ghent-. Alguna vegada ha vist una cosa així?

-Sí -Va dir la Mara amb els seus llavis sobtadament rígids. Sí, efectivament havia vist abans aquest logotip. Era l'emblema de la Corporació de Murmuradors Shasstariss, una empresa petita, de gestió familiar, contractada per l'Imperi per crear certes encriptacions militars especialitzades. I pel nombre de codi que apareixia sota el logo...

Mirà l'ordinador, sentint calfreds al clatell. Això no era un ordinador capturat als rebels, ni de nivell de Comandament de Sector ni de cap altre tipus.

Era el node de control primari d'un Destructor Estel·lar Imperial.

I amb això, tot l'assumpte va encaixar de cop al seu cap. En Markko no estava tractant de fer desaparèixer alguna base de dades rebel abans que la informació pogués ser interceptada. El que tractava d'aconseguir aquí era ni més ni menys un conjunt complet de matrius de control, patrons de transmissió, i xifrats militars d'un Destructor Estel·lar.

Va fer una ràpida mirada a Markko de cua d'ull. No era d'estranyar que cregués necessari tractar d'esprémer a Ghent tan fort com pogués per assegurar-se que el noi feia el treball. Un cop així per als seus amics rebels probablement li suposaria un ascens de diversos nivells a l'acte. I just davant dels nassos d'un governador Imperial, a més.

Una gèlida adherència va semblar assentar-se al voltant del seu coll. Abans, en el seu cau rebel, va recordar la Mara tardanament, en Markko havia esmentat haver entrat en els ordinadors de palau per buscar el seu àlies Arica Pradeux. I no hi hauria hagut més que uns pocs minuts per fer-ho entre el moment en què ella va sortir del palau i el moment en què es van trobar a la casa de trobades rebel.

I, no obstant això, segons ell mateix havia admès, ell només era un trinxador mitjanament competent. Com podia haver arribat tan ràpid als arxius de personal a través dels xifrats especialitzats?

Resposta: no ho havia fet, perquè algú ho havia fet per ell. Algú que no necessitava piratejar el sistema, perquè aquest algú ja tenia els mètodes de desencriptat necessaris.

O en altres paraules, el governador Egron.

Va mirar l'Egron, que encara passejava inquiet en cercles per l'habitació, i la mà invisible al voltant del seu coll va prémer una mica més fort. No hi havia cap raó perquè un governador Imperial necessités o volgués encriptacions militars. Certament no hi havia cap raó perquè volgués res de la resta de la informació emmagatzemada a l'ordinador d'un Destructor Estel·lar.

A menys, és clar, que tingués la intenció de vendre-la.

Ella va respirar fondo. Així que era això. En Markko no estava fent la seva jugada davant dels nassos d'un Egron desprevingut. El governador havia vist en quina direcció bufava el vent a l'Imperi, i havia fet un tracte amb la Rebel·lió per obtenir una jubilació anticipada.

De fet, amb tota probabilitat era l'Egron qui ho havia arreglat tot. Tot, des de contactar amb Markko per assegurar l'ordinador fins a localitzar un trinxador que pogués desentranyar els seus secrets sense que ningú se n'adonés.

De fet, potser aquesta era la veritable raó per la qual l'havien mantingut vivint al carrer durant una setmana. En no tractar de posar-se en contacte amb ningú durant les seves penúries, havia demostrat que efectivament no tenia ningú a qui pogués cridar. El que volia dir que, una vegada que hagués servit al seu propòsit, podria desaparèixer silenciosament sense que ningú ho advertís o li importés.

I si estava programada la desaparició d'en Ghent, qualsevol persona que sabés d'ell estava sens dubte enrolada per al mateix viatge sense retorn. Fins i tot algú que conegués els codis de reconeixement imperials.

Especialment algú que conegués els codis de reconeixement imperials.

-No és genial? -Va dir en Ghent de nou-. M'agrada molt la manera en què...

-Està bé, això és suficient -Va dir la Mara, deixant caure una mà sobre la seva espatlla a manera d'advertència.

Devia d'haver transmès alguna cosa en la seva veu o en el toc, ja que miraculosament ell va rebre el missatge.

-Alguna cosa va malament? -Va preguntar en Ghent.

-En aquest moment, tot va malament -Li va dir amb gravetat-. Estem envoltats d'enemics, Ghent. Necessito trobar una manera per a escapar, i ràpid.

Per un segon va pensar que havia comès un error a dir res. La boca del noi es va obrir, els seus ulls es van obrir en estat de xoc, i la Mara es va preparar per l'exclamació que portaria tota la multitud corrent per veure el que estava passant.

Però els seus instints no li havien fallat. La boca es va tancar, els ulls van tornar de nou a la mida normal, i va inclinar el cap de forma microscòpica.

-Està bé -Va dir-. Què vol que faci?

-El que més necessito és temps -Va dir-. Pots alentir una mica aquesta operació?

Ell va arronsar les espatlles.

-És clar. Probablement anava a costar altra mitja hora o així de totes maneres.

-Que sigui una hora -Va dir la Mara, mirant al seu voltant a la recerca d'inspiració. Soldats d'assalt reunits al voltant de la porta, Egron i Markko deambulant amb impaciència...

En una habitació amb parets de pedra, bigues de suport en forma d'arc, i obres d'art penjades.

Seria arriscat, almenys en dos nivells diferents. Però en aquest moment no tenia moltes opcions.

-Hi ha alguna manera d'aconseguir que aquest equip faci soroll? -preguntà-. Res massa fort, sinó alguna cosa com un brunzit, un grinyol, o alguna cosa així.

-Uh... -En Ghent va mirar al seu voltant-. Sí, crec que sí. Es refereix a alguna cosa realment irritant?

-Només una cosa per encobrir altres sorolls raonablement suaus -Li va dir ella-. Dóna'm uns cinc minuts, i després posa-ho en marxa.

-Està bé -Va dir ell-. I després, què?

Ella li va dedicar un somriure tranquil·litzador.

-No et preocupis. Quan marxem, anirem junts.

Donant-li una altra encaixada a l'espatlla, la Mara va fer un pas enrere i es va dirigir cap a on l'Egron estava caminant en cercles. Ell la va veure venir i es va aturar.

-Està fet?

-No, però té gana -Va dir la Mara-. M'agradaria anar a buscar alguna cosa de menjar.

-Podrà menjar quan hagi acabat -Va indicar en Markko, unint-se a la conversa.

-Els trinxadors famolencs no treballen tan bé com els feliços i ben alimentats -Va replicar la Mara-. Ni tan ràpid, tampoc. -Va arronsar les espatlles-. Però, bé, vostès són els que paguen la factura. Si no els hi importa que això duri un parell d'hores extra, per mi bé. No m'esperen en cap altra part.

En Markko i l'Egron es van mirar. La Mara va captar un lleuger moviment de cap d'en Markko...

-Molt bé -Va dir el governador-. Però vostè no marxarà. Faré que ens enviïn alguna cosa.

Es va tornar i es va acostar als soldats d'assalt. Unes quantes paraules, i dos dels sis van donar mitja volta i van desaparèixer per la porta. En Markko ja s'havia allunyat. La Mara també ho va fer en aquell moment, tornant al costat de la paret al seu anterior estudi de les obres d'art penjades. Només quedaven quatre soldats d'assalt als quals enfrontar-se, sempre que estigués a punt per fer el seu moviment abans que tornessin els altres.

I això anava a dependre d'en Ghent. Si el noi estava tan absort en el seu treball que s'havia oblidat de posar el soroll de fons que li havia demanat...

Estava a meitat de camí al voltant de l'habitació, estudiant un llenç triangular amb paquets de pintura i un aspecte vagament rodià, quan es va adonar del tènue brunzit.

Va començar molt suau, com un insecte deambulant en la distància. Però gairebé immediatament el nivell de soroll va començar a augmentar. Va mirar al seu voltant, fingint estar buscant el seu origen, i se les va arreglar estar mirant una altra vegada a Ghent quan en Markko i l'Egron arribaven al seu costat.

-Què és aquest soroll? -Va preguntar el governador-. Alguna cosa va malament?

-No, no passa res -Els hi va assegurar -. És un cercle de retroalimentació de Periandro. Un munt de sistemes de seguretat els porten integrats. S'escolta soroll quan algú intenta piratejar-los.

-No pots apagar-lo? -Va preguntar en Markko, inclinant-se sobre l'espatlla d'en Ghent mentre estudiava les pantalles.

-Apagar-lo? -Va repetir en Ghent, mirant-lo amb sorpresa-. No, no. Els interessa que això continuï.

-Per què? -Va grunyir en Markko.

-Perquè és útil -Va dir en Ghent pacientment-. El soroll et diu com vas amb el pirateig. Miri, si puja o baixa de to...

Es va llançar a una discussió tècnica, però la Mara no necessitava sentir res més. Apartant-se de nou, va treure el seu sabre de llum de la seva butxaca oculta, amagant-la sota la vora de la jaqueta. En Ghent havia fet la seva part. Era el moment que ella fes la seva.

Es va acostar a una de les pintures, i va aixecar la mà esquerra per tocar la vora del marc amb els dits, com si el sostingués per examinar-lo millor. Canviant lleugerament la posició del seu cos per bloquejar la visió des de la porta i els equips informàtics, va col·locar la punta del seu sabre de llum contra la paret i el va encendre.

El xiuxiueig va sonar deu vegades més fort que de costum. Es va tensar, amb els sentits alerta a la recerca de qualsevol senyal que algú més ho hagués sentit.

Però entre l'animada explicació d'en Ghent i el grinyol cada vegada més molest del seu equip, el so aparentment havia passat desapercebut. Mantenint el mànec contra la paret perquè no fos visible res de la fulla resplendent, va lliscar l'espasa de llum cap amunt, tallant amb cura la pedra en bisell. El tall creuat Paparak era una tècnica d'enginyeria una mica peculiar, una de les moltes que l'Emperador li havia ensenyat en els últims anys, dissenyada per afeblir una paret de càrrega de manera que aguantaria en peu el temps suficient perquè el sabotejador es posés a resguard del col·lapse resultant.

Va acabar el seu tall i va apagar el sabre de llum. El següent tall, va calcular, havia d'estar prop de la base de la columna de suport a tres metres a la seva dreta. Ocultant l'arma de nou, va passar amb aire casual cap al següent quadre.

Un tall creuat Paparak per a una sala d'aquesta mida normalment no prendria més de cinc minuts a preparar-se. Amb la necessitat de no cridar l'atenció sobre el que estava fent, però, van passar prop de vint minuts fins que gairebé va haver acabat.

Faltava realitzar un últim conjunt de talls. Just a la dreta d'un quadre particularment interessant al fons de la sala, va tallar sigil·losament una obertura triangular que, un cop apartada la pedra d'una puntada, serviria com una ràpida sortida.

I era hora de marxar.

Va retornar el sabre de llum a la seva butxaca i va començar avançar de nou cap a Ghent, deambulant encara com una representant comercial avorrida fent temps fins a poder comptar els diners. El governador Egron seguia rondant, però en Markko semblava haver pres una posició permanent darrere de l'espatlla d'en Ghent.

Caldria ocupar-se d'això. Afortunadament, tenia una idea bastant bona de com fer-ho.

En Markko la va mirar mentre s'aturava darrere de l'altra espatlla d'en Ghent.

-Gaudint de la col·lecció d'art del governador? -Li va preguntar.

-No està malament del tot -Va dir la Mara, mirant les pantalles d'en Ghent-. Digueu-me, Markko, fins a quin punt coneix realment al governador Egron?

-Què vol dir?

-Vull dir que si hi ha alguna possibilitat que sàpiga qui és vostè en realitat.

Durant una llarga estona es va quedar callat. En Ghent, com era previsible, va seguir treballant, pel que semblava completament aliè a la conversa.

-Per què ho pregunta? -Va dir en Markko a la fi.

-Per un dels quadres d'allà -Va dir la Mara, assenyalant amb el cap el que estava al costat del forat que havia tallat en la paret-. Ha sentit parlar del gas cantrosh?

-Què és això, l'acadèmia militar? -Va grunyir en Markko.

-No, l'acadèmia de supervivència -Va replicar la Mara-. Sap el que és, o no?

En Markko xiulà entre dents.

-És un gas de guerra. S'estén ràpidament; altament verinós per a la majoria de les espècies.

-Molt bé -Va dir la Mara-. Bé, el marc d'aquest quadre en particular està fet d'una matriu d'òxid cantrosh. Per un crèdit extra, li importaria dir-me què passa si una matriu d'òxid rep l'impacte, diguem, d'un tret de blàster?

En Markko va mirar al governador.

-No seria capaç.

-Per què no? -Va replicar la Mara-. No mentre ell estigui a la sala, per descomptat, llevat que tingui una màscara de respiració amb ell o amagada en aquest tron. I, per descomptat, els sistemes de filtrat dels soldats d'assalt els protegiran perfectament. Així que tornem a la pregunta original: Hi ha alguna possibilitat que sàpiga qui és vostè en realitat?

En Markko era realment molt bo aconseguint que les seves emocions i els seus processos de pensament no es mostressin a la seva cara. Però, de nou, es va filtrar prou perquè la Mara pogués veure que havia donat en el blanc. Després de tot, un governador imperial que podria convertir-se en traïdor al seu propi govern difícilment perdria el somni per fer el mateix amb un altre aliat.

-Vostè sembla ser l'experta amb aquestes coses -Va dir per fi-. Què em recomana?

-Li recomano que el traguem d'aquí, ni més ni menys -Va dir la Mara amb aspror-. Desenganxem el quadre de la paret, el portem a l'altre costat de la sala, i li diem a l'Egron que o se'n va el quadre o ens anem nosaltres.

-I creu que l'acceptarà sense més?

-Amb totes aquestes precioses dades encara tancades on no pot accedir-hi? -Li va recordar la Mara-. Quina altra cosa pot fer? Ghent? Anem, Ghent, reacciona.

En Ghent va parpellejar en tornar al món real.

-Què?

-Anem a fer una passejada -Li va dir la Mara, tirant de la cadira cap enrere-. Vinga, aixeca't.

-Espera un segon -Va dir en Markko mentre la Mara aixecava a Ghent gairebé a pols-. Ell ve amb nosaltres?

-Diguem que és una pausa per estirar les cames -Va dir la Mara-. A més, l'Egron podria avançar-se'ns i fer que els soldats d'assalt disparin si només estem vostè i jo, suposant que fóssim prou ràpids per emportar-nos a Ghent amb nosaltres abans que el gas s'estengués per l'habitació fins aquí.

-Gas? -Va repetir en Ghent, bocabadat-. Quin gas?

-No passa res -Va dir la Mara, prenent-li del braç-. Està tot controlat. Vine amb nosaltres.

Van començar a creuar la sala.

-A on aneu? -Va preguntar l'Egron, detenint sobtadament la seva marxa circular.

-Ha d'estirar les cames -Va exclamar la Mara com a resposta-. Si vol ser d'utilitat, per què no va a veure per què s'endarrereix aquest menjar?

L'Egron murmurà alguna cosa entre dents i els hi va donar l'esquena.

-Esperi un segon -Va murmurar en Markko-. No ens interessa que surti de l'habitació.

-No arriscarà la vida d'en Ghent -Li va recordar la Mara, sense trencar el ritme-. Faci un cop d'ull en aquest tron ​​i miri a veure si pot trobar una màscara de respiració amagada en algun lloc.

La Mara sabia que si en Markko hagués tingut temps de pensar-hi, mai hauria deixat que ella i en Ghent s'allunyessin d'ell, ni tan sols uns pocs passos. Però ell clarament era un home acostumat a obeir ordres, i sense si més no un murmuri de protesta va canviar de direcció i es va dirigir cap al tron. La Mara va seguir el seu camí, desitjant poder mirar per sobre de la seva espatlla i veure el que estaven fent l'Egron i els soldats d'assalt, però sabent que no s'atrevia. Deu passos més... cinc...

I llavors van arribar al costat de la paret.

-Prepara't -Va murmurar, tornant-se a mitges per col·locar-se de costat al costat del seu tall triangular. Llançant una mirada a l'altre costat de l'habitació per assegurar-se que no hi havia rifles dels soldats d'assalt apuntant, va aixecar la cama dreta i va llançar contra la pedra un cop de peu lateral tan fort com va poder.

I amb un cruixit horrible, el triangle es va trencar en un munt de runes.

-Ara! -Va ordenar, empenyent a Ghent a través de l'obertura i girant-se ara completament per fer front als seus oponents. L'Egron s'havia quedat clavat a terra, bocabadat pel desconcert; en un acte gairebé reflex, els soldats d'assalt s'estaven agenollant per col·locar-se en posició de tret mentre aixecaven les seves armes per apuntar...

I en Markko tenia l'horrible i trastocat aspecte d'un home que acaba d'adonar-se que havia estat enganyat.

I quan la Mara es va ficar pel forat darrere d'en Ghent, hi va haver una ordre entretallada, i la paret al seu voltant va començar a esclatar amb espurnes de foc blàster. Això va ser un error. Amb la integritat estructural ja afeblida pel dany calculat del sabre de llum de la Mara, els trets blàster van ser tot el que va fer falta per superar el límit. Just quan la Mara va agafar el braç d'en Ghent, tota la paret va començar a esfondrar-se.

-Corre! -Va exclamar la Mara, tirant del noi pel passadís de servei en el qual es trobaven ara. Trossos de pedra queien al seu voltant, omplint el passadís amb enderrocs i asfixiant pols de roca, i pel so va suposar que la resta de la càmera també s'estava esfondrant. Amb sort, aixafaria l'ordinador del Destructor Estel·lar en el procés; però ara ja no hi havia res més que pogués fer al respecte.

Van avançar tossint fins al final del passadís, només per descobrir que era un carreró sense sortida.

-I ara què? -Va preguntar en Ghent entre tos.

-Prepara't per sortir corrent -Li va dir la Mara, traient el seu sabre de llum i encenent-lo. Dos ràpids talls i un cop de peu, i van travessar la paret. La sala a l'altra banda estava deserta, però a través del decreixent so de la maçoneria esfondrant-se darrere d'ells va poder escoltar crits i ordres i algun crit distant ocasional.

Van creuar la sala cap a la porta, i la Mara va treure el cap cautelosa a un passadís igualment desert.

-Ràpid i en silenci -Va dir a Ghent en un murmuri mentre apagava el sabre de llum. Si la resta de gent de palau es limitava a concentrar-se en l'escena del desastre i els deixaven tranquils...

Van avançar dos passadissos més abans que se'ls acabés la sort. I se'ls va acabar en la forma d'una esquadra de quatre soldats d'assalt fent la ronda.

-Alto -Va bordar el cap de l'esquadra, brandant el seu rifle blàster cap ells-. Identifiquin-se.

La Mara va dubtar. Tenia el sabre de llum mig ocult contra el costat, cobrint l'extrem inferior amb la seva mà dreta. En els estrets confins del passadís no trigaria gens a abatre als quatre abans que s'adonessin del que estava passant.

Però eren soldats imperials, membres de l'ordre del qual havia format part orgullosament. I encara que servissin a un governador traïdor, ells no havien fet personalment res que valgués la mort.

-Agent Imperial en assumpte oficial -Va dir en canvi-. Codi de reconeixement Besh-Senth-ISK-Dotze.

Els soldats d'assalt van adoptar una postura notablement més rígida i alçada.

-Patró Nen-Peth? -Va preguntar el seu líder.

-Un-Tres-Set-Set -Va dir la Mara.

-Confirmat -Va dir el líder, alçant el seu rifle-. Poden passar.

En Ghent es va quedar mirant als soldats d'assalt amb aire d'estupefacta incredulitat. La Mara li va donar una empenta, retornant-lo al món real amb un sobresalt, i tots dos van avançar més enllà de l'esquadró.

-Guau -Va dir en Ghent amb un sospir quan van girar una altra cantonada cap a un altre passadís desert més-. On va aprendre aquestes coses? -De cop la va mirar encara més estupefacte-. És vostè una Jedi?

-En absolut -Li va assegurar la Mara ombrívolament. L'únic Jedi en actiu en aquests dies era...-. Anem -Va dir, negant-se a tornar a pensar tan sols en aquest nom en el que quedava de dia-. La porta per la qual vam entrar hauria d'estar molt a prop.

En aquest moment, es va adonar que haurien de superar el grup de rebels d'en Markko. Però no tenia sentit avançar-se tant als esdeveniments. Clarament, els soldats d'assalt que feien la ronda no havien escoltat que la Mara i en Ghent estaven sent perseguits, però els guàrdies de la porta exterior podrien estar en un canal de comunicacions diferent. Si ho estaven, i si havien rebut el missatge, l'engany de la raó oficial no anava a funcionar per segona vegada.

Davant d'ells va poder veure la porta de sortida, sense ningú a la vista. O bé els guàrdies eren tots fora, o bé havien estat cridats a l'escena de l'enfonsament de la sala d'audiències. Respirant una mica més tranquil·la, es va dirigir cap a ella...

-No tan ràpid, traïdora...

Va quedar congelada al seu lloc. La veu procedia de la seva esquena... i encara que estava deformada per la fúria, no va tenir problemes a reconèixer-la. Lentament, mantenint les mans a la vista, es va girar.

-Hola, Governador -Li va saludar-. Té bon aspecte.

-Vol dir que segueixo viu? -esbufegà-. Sí, estic viu. Lamento molt haver espatllat el seu pla.

-En realitat, no ho ha fet -Li va assegurar la Mara, examinant-lo amb més deteniment. Tenia el rostre pàl·lid i demacrat, les seves robes estaven tan cobertes de pols com les d'en Ghent i ella, i la sang es barrejava amb la pols, sortint de diversos petits talls i esgarrapades.

Però el blàster amb el que els estava apuntant estava ferm com una roca.

-Per cert, on és el seu amic Markko? -Va preguntar la Mara, només per dir alguna cosa-. Estava massa lluny de la porta?

-Ni ho somiï -Va dir en Markko, apareixent des d'un passadís lateral que connectava amb el passadís uns pocs passos més a prop de la sortida. Tenia encara pitjor aspecte que l'Egron, i el blàster de la seva mà mostrava l'inestable tremolor d'una serp borratxa tractant de semblar sòbria.

Però el que li faltava d'estabilitat, ho compensava de sobres amb la seva determinació. Tot i haver d'arrossegar pesadament la seva cama esquerra, va avançar coixejant cap a ells, sense aturar-se, fent ganyotes de dolor a cada pas.

-Han interpretat malament el meu objectiu -Va dir la Mara, mantenint un to calmat de veu mentre s'apartava d'en Ghent dirigint-se cap a la paret del passadís darrere. Dos blàsters els hi apuntaven; però la mà tremolosa d'en Markko era clarament el perill menor, almenys fins que s'acostés més-. No tinc cap interès particular en matar-ne cap dels dos -Va afegir-. Ni tan sols en fer-los mal, de fet. -Va tornar la mirada cap a l'Egron-. Tot el que volia era l'ordinador -Va dir, fent onejar la seva mà esquerra en la direcció de la sala esfondrada, i aprofitant la distracció generada pel gest per retrocedir un altre pas. El seu sabre de llum encara estava en equilibri mig ocult a la mà dreta, i el seu petit blàster descansava preparat en el seu avantbraç esquerre, ocult sota la manga. -No necessita xifrats militars, governador. Ni té dret a tenir-los.

-Això ara no té importància, no li sembla? -Va replicar agrament l'Egron-. Ja s'ha encarregat d'això. Tot el sostre es va desplomar... grans trossos de roca han caigut per tot arreu, l'ordinador està completament destrossat.

-Bé -Va dir la Mara-. Espero que almenys els soldats d'assalt...

I just a meitat de la frase, va traçar un arc cap amunt amb el seu sabre de llum, encenent-lo en el mateix moviment, i el va llançar directament cap al governador.

L'Egron va llançar un crit i, mentre s'ajupia presa del pànic per fugir del sabre de llum volador, va disparar en un acte reflex. El tret va fallar per molt. La Mara es va ajupir, alliberant el blàster de la seva màniga mentre en Ghent també cridava al seu torn. L'Egron va tornar a disparar, i el seu tret va sortir encara més desviat que el primer.

El tret de la Mara va donar just en el seu objectiu.

-Quieta! -Va dir l'aspra veu d'en Markko.

Cautelosament, la Mara va tornar el cap, amb la seva arma encara apuntant al cos immòbil de l'Egron, i la seva ment enfosquida pel neguit. El crit que en Ghent havia llançat un segon abans no havia estat de sorpresa, com havia suposat, sinó per la impressió de tenir sobtadament el braç d'en Markko envoltant-li la gola.

El braç seguia allà, mantenint-lo enganxat al cos d'en Markko.

I el blàster d'en Markko estava pressionat molt fermament contra la seva templa.

-Es dóna compte? -Va dir en Markko entre dents-. Jo també puc ser llest. Deixeu anar l'arma.

-Estic impressionada -Va dir la Mara, sense fer cap gest de voler obeir-. La coixesa, l'arma tremolosa... molt ben representat.

-Gràcies -Va dir en Markko-. Vaig suposar que en enfrontar-se a una elecció d'objectius, aniria primer a pel més amenaçador.

-Per descomptat -Va dir la Mara, començant a sentir-se bastant estranya sobre la direcció que estava prenent aquesta conversa. Era com si fossin dos professionals parlant de l'ofici.

Potser ho fossin.

-Veig que vostè també ha rebut entrenament -Va dir ella-. Potser gairebé tan bo com el meu.

-Potser millor -Va suggerir ell.

-Potser -Va dir la Mara-. Però ha comès un error.

-Ah, sí? I quin és?

La Mara va fer un lleuger gest assenyalant l'arma que sostenia en Markko.

-Està apuntant a la persona equivocada.

-No, no ho crec -Va dir en Markko-. Vostè sembla preocupar-se per aquest noi. No crec que vulgui veure'l morir.

En Ghent va emetre un lleuger clapoteig des del fons de la gola. Els ulls se li sortien de les conques, demanant ajuda a la Mara sense paraules.

Però en Ghent no sabia com pensar en aquestes situacions. La Mara si. O això esperava.

-No, no massa -Va concedir-. Però no menys del que voldria veure morir a qualsevol transeünt innocent sense una raó important. El fet és, Markko, que ni tan sols el coneixia abans d'aquesta nit. No és que siguem vells amics ni res semblant.

En Markko la va estudiar per un instant.

-En aquest cas -Va dir finalment-, sembla que estem en una mena de punt mort.

-Això em temo -Va dir la Mara-. Si li dispara, perd el seu escut. Encara més, mai tindrà temps de girar el seu blàster per apuntar-me abans que l'enderroqui. Té la meva paraula.

-La crec -Va dir en Markko amb veu tensa-. I si decideixo apuntar-li ara...?

-Ocorrerà el mateix -Va dir la Mara-. M'hauria d'haver disparat immediatament en lloc de tractar de prendre un ostatge.

-Sí -Va murmurar en Markko-. Estic d'acord: un autèntic error. Però volia esbrinar qui i què era vostè.

-Això és molt fàcil -Va dir la Mara-. Sóc la justícia. -Va assenyalar amb el cap el cos de l'Egron-. Ell va intentar trair l'Imperi. Jo el vaig declarar culpable i el vaig executar.

-Així sense més?

-Així sense més -Va confirmar la Mara.

En Markko arrufà els llavis.

-Veig que estic en seriosos problemes.

La Mara va mirar la cara aterrida d'en Ghent. Un operatiu rebel, un enemic de l'Imperi i de tot en el que creia... i un civil espantat. Un noi, atrapat en un problema que no era culpa seva.

On residia el seu deure?

Abans, hauria sabut respondre en aquesta pregunta. Ara, totes les línies estaven borroses.

Però en Ghent havia vingut fins aquí confiant en ella. Confiant en ella.

I amb l'Emperador mort, i l'Imperi actualment en mans de gent com l'Isard, potser això era tot el que importava.

-No necessàriament -Va dir a Markko-. He complert el meu deure executant a un traïdor. No tinc cap querella en particular contra vostè.

En Markko va deixar anar un esbufec.

-És clar que no. Un agent rebel, i algú que es defineix a si mateixa com la justícia imperial no té querelles contra mi?

-Deixi que ho expressi d'una altra manera -Va dir la Mara-. Li ofereixo un tracte. Deixi que en Ghent marxi i aparti el seu blàster, i els tres sortirem caminant d'aquí, vius i lliures. Insisteixi en jugar a l'heroi rebel... i jo sóc l'única que camina.

Els ulls d'en Markko van mirar fugaçment a l'Egron i després van tornar a la Mara.

-Per què hauria de confiar en vostè?

La Mara va arronsar les espatlles.

-Per què no? Ja tinc el que volia: un traïdor mort, i els xifrats militars fora de perill de les mans rebels. Em puc permetre ser generosa. -Va alçar les celles-. I com he dit, no m'agrada especialment veure morir a vianants innocents. Especialment quan només són uns nois.

Durant un llarg instant en Markko es va limitar a mirar-la fixament. La Mara va mantenir la seva posició, amb el cor bategant-li amb força a la gola, observant els seus ulls per aquesta fracció de segon d'advertència que seria tot el que tindria si en Markko decidia que el seu orgull valia més que la seva vida.

I llavors, lentament, ell va apartar el blàster del cap d'en Ghent, mentre l'altre braç afluixava la pressió sobre el coll del noi. En Ghent va deixar anar un altre panteix i va caure com un sac lleuger de genolls a terra. Durant un altre llarg instant en Markko es va limitar a quedar-se quiet, amb l'arma apuntant al sostre i els ulls fixos en la Mara, convidant-la silenciosament a incomplir la seva promesa.

Però la Mara no es va moure; i amb una respiració profunda, en Markko va fer girar el seu blàster i el va tornar lliscant sota el seu abric.

-Fins la propera vegada -Va dir, amb una lleugera reverència. Donant-los l'esquena, es va dirigir al passadís lateral pel qual havia aparegut i va desaparèixer per ell.

La Mara va escoltar durant uns instants el so dels seus passos allunyant-se, i després es va aixecar. Amb el blàster encara a la mà, va passar al costat del cadàver de l'Egron i va recuperar el seu sabre de llum.

-Vinga, Ghent -Va dir, apagant i lliscant-lo de nou a la seva butxaca-. La porta està just aquí. Sortim.

***

Següent