David
J. Williams i Mark S.
Williams
Inspirat en
una coneguda il·lustració d'art
conceptual feta per
Ralph McQuarrie per a
"El Retorn del Jedi", aquest relat explica la història dels pilots d'un
esquadró d'ales-B
enfrontant-se al Destructor
Estel·lar Devastador, antiga nau insígnia d'en Vader, durant la batalla d'Endor.
I
La
Gina Moonsong va obrir la comporta de la seva cabina i va lliscar per
l'escaleta fins a la coberta de l'hangar. Es va retirar el casc de vol per
revelar el seu cabell pèl-roig amb el tall radical que lluïa des de Dantooine,
i es va assecar la suor de la seva pell olivàcia. Abans de poder lliurar
l'informe de vol al cap d'equip, l'eixordadora veu de baríton del líder d'ala
auxiliar va ressonar per l'hangar.
-Vista
al capdavant, cadet!
La
Moonsong es va quedar immòbil en posició de ferms, amb el fantasma d'un
somriure flotant a la vora de la insubordinació mentre el tinent Braylen Stramm
s'acostava el seu rostre al d'ella per mirar-la cara a cara. Semblava tot el
molest que podria estar qualsevol oficial que acabés de presenciar com un vital
exercici d'entrenament fracassava... i encara més quan l'ordre per avançar
sobre la Flota Imperial podria arribar en qualsevol moment.
-Pels
tres sols, què creies que estaves fent, cadet?
La
Moonsong dubtà mentre els pilots sortien de les seves naus al seu voltant. Les
expressions dels seus rostres variaven des de l'enuig -Una altra vegada
l'estrangera causant problemes? - Fins a l'interès professional: com anava a
encarregar-se el seu comandant, tan amic de seguir el reglament al peu de la
lletra, de l'última infracció de la nena problemàtica de l'esquadró? Ella va
sostenir la mirada d'Stramm, mirant-lo als ulls, i va somriure sardònicament.
-Completar
la missió. Amb èxit, senyor.
-Amb èxit? Els ordinadors no diuen això. Vas ser destruïda. Juntament amb la meitat
de l'esquadró.
-Senyor,
vam obtenir tres impactes en el Destructor Estel·lar. Senyor.
-Llevat
que això no era un Destructor Estel·lar. Era un grapat de drons en l'espai
simulant la posició d'un Destructor Estel·lar. I vas trencar la formació per
aconseguir aquests impactes. Després de la qual cosa vas ser aniquilada.
-Amb
el degut respecte, senyor, els càlculs que va enviar el líder d'ala eren
erronis.
-I
després de menys de cinquanta hores de vol, tu ets una experta pilotant una
ala-B? Això no és el mateix que treure contraban de Coruscant, cadet. Quan
sortim a la batalla no serà contra algun creuer de seguretat local. Ens
enfrontarem a l'Armada Imperial.
-Bé,
vostè ho sap tot sobre ella, no?
Un
moment de silenci sorprès. Després l'Stramm va prendre una respiració profunda
per sancionar la Moonsong amb un inevitable càstig disciplinari. Però abans que
pogués parlar:
-Ja
n'hi ha prou.
El
comandant d'ala Adon Fox es va acostar a tots dos a grans gambades. Rabassut i
de cara acolorida, compensava la seva falta de físic de guerrer amb reflexos i
habilitat mental. Era conegut a tota la flota com un extraordinari líder de
pilots. Però ara tot el que podia fer era evitar que es matessin entre ells.
-Vaig
a fingir que els últims cinc segons mai han tingut lloc -va dir-. Perquè la
cadet té raó. Els meus números estaven equivocats. -La Moonsong començà a
respondre, però en Fox la va interrompre-: Però en lloc de començar un combat
individual allà fora, hauria d'haver-nos advertit abans del que s'havia de fer.
-Senyor,
no tenia temps...
-Doncs
tregui temps d'on sigui -Va dir amb una veu tan freda i tallant que la Moonsong
va saber que no era bona idea replicar-li-. Tot el sentit d'un esquadró d'atac
d'ales-B es basa en que la unió de les naus actua com un multiplicador de
forces. Si integrem els nostres vectors d'atac, tenim moltes més probabilitats
de completar la missió amb èxit... i vius. Entesos?
-Sí,
senyor.
-No
crec que ella ho entengui en absolut -Va murmurar l'Stramm.
-Va
dur a terme la tasca, Tinent; ningú va dir mai que aquesta guerra hagi de ser
fàcil.
En
Fox es va tornar cap a una capcota Moonsong. A la cadet, els ulls negres del
comandant li recordaven als del seu antic mentor, Barthow Quinze. Tenien aquest
mateix aspecte de decepció que li causava un nus a l'estómac.
-Aquesta
no és la seva guerra personal, cadet. Si cregués que serviria d'alguna cosa,
revocaria el seu estatus de vol aquí i ara, però, francament, ara mateix no
tenim prou pilots.
Va
alçar una mica més la veu, deixant que ressonés per tota la coberta de
l'hangar.
-Resulta
que acabo de rebre les nostres ordres de l'almirall Ackbar. Demà és la gran
festa. La flota es trasllada a Endor. Però no participarem en l'assalt
principal. Salvaguardarem les línies de comunicació de la flota i vigilarem la
rera...
-Rereguarda?!? -La Moonsong no va poder
ocultar la seva decepció-. No he arribat fins aquí només per...
-Ja
n'hi ha prou, cadet. Tenim les nostres ordres. Poden retirar-se.
En
Fox va donar mitja volta sobre els seus talons, i es va allunyar a grans passos
per la coberta de vol. Tenia emocions oposades sobre que l'esquadró no estigués
en primera línia. D'una banda, anhelava assestar-li un cop a l'Imperi. Però
(per molt que odiés admetre-ho) l'esquadró simplement no estava llest. I pel
que fa a l'Stramm... ho feia amb bona intenció, però, francament, estava posant
massa afany. El que era d'esperar; l'Stramm era un antic oficial de l'Armada
Imperial que estava acostumat a la disciplina estricta i a seguir la cadena de
comandament. Necessitava adonar-se que l'Aliança no tenia els mateixos recursos
per entrenar als seus pilots. La majoria d'ells mai havia pilotat caces abans
en tota la seva vida. Dimonis, la majoria dels nous cadets de vol procedien de
mons perduts amb poca o cap experiència militar.
Com
era el cas de la tal Gina Moonsong. Com tants altres dels que poblaven la
rebel·lió, no tenia entrenament formal i havia après a pilotar en les rutes de
contraban de Coruscant. Potser la Moonsong tingués una constant aversió a les
normes i regulacions, però no podia negar-se que era una pilot sorprenent.
Certament, millor que ell mateix, potser fins i tot tan bona com el llegendari
Wedge Antilles.
En
Fox no va poder evitar somriure mentre pensava en l'autèntica raó de la fricció
entre els dos pilots. Pensaven que havien estat molt curosos, però si en Fox
tenia algun do, era la seva capacitat d'observació, i havia vist brillar la
química entre ells des del moment en què es van posar els ulls a sobre per
primera vegada. Si havien portat les coses més lluny que això... bé, això no
era cosa seva. Les relacions amb subordinats eren una cosa inaudita en l'Armada
Imperial, però les coses eren una mica més laxes en el si de la Rebel·lió, on
no hi havia tals restriccions més enllà del que cada comandant d'ala particular
estigués disposat a tolerar. I en Fox no només tenia coses més importants de
les quals preocupar-se, sinó que no tenia intencions d'establir un tractament
desigual. En tot l'esquadró es xafardejava sobre com els generals flirtejaven
amb princeses, i si de cas la rebel·lió s'havia fet més forta per això. El
problema d'en Fox en el seu esquadró no eren les relacions il·lícites; era
l'entrenament. La seva gent encara estava verda. Encara estava espantada.
Ell
havia estat igual, no fa tant de temps. Quan va començar la Batalla de Hoth,
ell portava menys d'un centenar d'hores de vol, i tot i així es va pretendre
que pilotés el seu ala-X solitari com escorta d'un transport d'escapament.
Semblava una missió suïcida, però d'alguna manera no havia cedit i havia
sobreviscut. Amb el que no comptava era amb què el transport de la seva dona
fos destruït quan s'enlairava pel bloqueig de Destructors Estel·lars. Però
després d'això, en Fox no va tornar a sentir por. En realitat, no sentia gran
cosa en els últims temps. I no tenia cap problema amb això. Es va ficar al llit
en la seva cambra, sabent que no hi hauria manera que aconseguís dormir abans
de l'operació del dia següent. Sabia exactament per on vagarien els seus
somnis, i suposava que no tenir somnis en absolut era millor que enfrontar-se
als fantasmes del passat.
L'Stramm
tampoc podia dormir.
Es
va preparar una mica de cafè, i es va asseure a examinar esquemes d'ales-B,
ales-X, caces TIE i Destructors Estel·lars. Per no parlar de l'Estrella de la Mort original. Hi havia repassat
tots els informes de la Batalla de Yavin; centrant-se especialment en els
registres de les naus de l'Antilles i l'Skywalker. Havien aconseguit allò impossible,
però fins i tot ells no havien hagut d'enfrontar-se amb naus capitals
custodiant l'estació. L'Stramm sabia que aquesta vegada l'Armada Imperial no
seria tan laxa als voltants, especialment a causa de què l'estació distava
d'estar operativa.
Coneixia
la lògica imperial, és clar... la coneixia de primera mà. Tindrien almenys un
grapat de Destructors Estel·lars disponibles, i probablement emprarien gran
quantitat de caces TIE com avançada a llarga distància. El pla de l'almirall
Ackbar de sortir de l'hiperespai tan a prop de l'Estrella de la Mort com fos possible semblava ser l'únic curs
d'acció possible, però la idea de fer-ho posava dolorosos nusos a l'estómac de l'Stramm.
No
obstant això, no era la mort el que temia. Era el fracàs. La seva fe en la
rebel·lió no era precisament il·limitada; no s'havia allistat perquè cregués
que podien guanyar. Era només que estava cansat de lluitar per una força
opressiva; d'aixafar amb la seva bota la gola de provincians que l'únic delicte
que tenien era no postrar-se amb la suficient rapidesa. Feia només un any que
havia desertat del seu lloc en la guarnició imperial de Naboo i s'havia dirigit
a la Vora Exterior per unir-se a l'Aliança. Havia acabat esclatant, pensant que
era millor morir lluitant contra la tirania que continuar sent el seu submís
servent.
I
en aquest moment semblava que finalment aconseguiria complir el seu desig.
El
timbre de la porta va trencar la seva concentració.
L'Stramm
estava una mica més que lleugerament sorprès quan la va obrir per trobar la Moonsong
allà dreta. Els seus ulls maragda semblaven gairebé brillar en la foscor. La va
agafar del braç i va tirar d'ella cap a les seves estances.
-T'ha
vist venir algú? -va preguntar.
-Francament,
la gent té coses més importants de les que preocupar-se. -La Moonsong va assenyalar
els esquemes-. Fent un repàs d'última hora, Tinent?
-Què
vols, cadet?
Per
un moment, tots dos es van mirar mútuament. Després...
-Vull
disculpar-me -Va dir ella.
-Això
és nou.
-Pel
que vaig dir a l'hangar. No pretenia qüestionar la teva lleialtat. Estava
enfadada i això no venia al cas.
L'Stramm
va arronsar les espatlles.
-Només
estaves constatant un fet.
-Saps
a què em refereixo.
-És
clar. Jo també em vaig escalfar una mica... és només perquè...
La
Moonsong va fer un pas endavant i li va posar la mà suaument sobre el pit.
-Sé
per què.
L'Stramm
va col·locar la seva mà sobre la d'ella.
-Sortirem
d'aquesta.
-No
diguis coses que no sentis.
-I
què vols que digui?
-La
veritat.
-La
veritat és que ningú de nosaltres sap el que passarà demà.
Això
va fer-la petar de riure.
-Què
és tan divertit? -Va preguntar ell.
-
«Ningú de nosaltres sap el que passarà demà»... per això precisament tenim
possibilitats d'èxit.
Ell
va somriure davant aquesta idea, i la va atreure cap a ell.
***
L'almirall
Jhared Montferrat estava començant a afartar-se de tots aquests crits.
No
era un so que un escoltés habitualment a bord del Devastador. La seva tripulació era del millor que hi havia, i
estaven orgullosos amb raó de la tradició única de la nau. I en aquest precís
moment, aquest orgull no podia ser més gran: després de mesos d'aclaparar al
comerç rebel, la nau anava a reunir-se amb Vader i la seva flota a Endor.
Podien estar a les portes de la batalla final de la guerra, i això significava
que realment no hi havia temps per distraccions. Així que quan va resultar que
el Devastador va capturar a uns
presumptes contrabandistes de camí al sistema, les ordres d'en Montferrat van
ser tan simples com dures.
El
que significava que hi havia molts crits.
En
Montferrat va observar als quatre homes emmanillats amb el seu únic ull gris.
Ja havia escoltat prou de les seves protestes desesperades al·legant que no
eren espies rebels. Certament, hi havia la tènue possibilitat que poguessin
estar dient la veritat sobre ser simples comerciants, però en última instància
això no suposava cap diferència. En Montferrat havia descobert al llarg dels
seus molts anys de comandament que era millor mantenir a la tripulació centrada
en la seva missió. Aquesta era una de les moltes lliçons que havia après en els
temps passats quan el Devastador
servia com nau insígnia personal d'en Darth Vader. Una tripulació centrada era
una tripulació menys procliu a cometre errors, i en Montferrat creia en tractar
els errors de forma ràpida i definitiva. Així que sempre era benvinguda una
oportunitat de mostrar el càstig per a les transgressions.
Va
saludar secament amb el cap als soldats d'assalt; va tancar de cop la porta de
la resclosa, tallant d'arrel els crits. Un dels contrabandistes va començar a
colpejar la finestra, però en Montferrat no es va molestar a mirar. Esperava
que si mai arribava la seva hora, s'enfrontés a ella amb més dignitat de la que
estaven mostrant aquests homes. Els soldats d'assalt van obrir la resclosa per
l'exterior i els cops van cessar. El sergent va fer un pas endavant.
-Què
hauríem de fer amb la seva nau, almirall?
-Deixin-la
a la deriva i que els equips artillers la facin servir per a pràctiques de tir.
Puntuï la maniobra i feu-me saber si algun equip artiller no aconsegueix
arribar al cent per cent.
Sense
esperar resposta, en Montferrat va girar i es va dirigir de tornada a la
coberta de comandament. Va prendre el camí llarg per arribar, és clar. Sempre
caminava per les cobertes abans d'una gran operació; li agradava fer saber als
oficials i a la tripulació que estava observant tots els seus moviments. Aquesta
era una altra cosa més que Lord Vader li havia ensenyat. La veritat sigui dita,
no esperava que hi hagués massa acció en l'operació que tenien per davant; no
hi havia manera que els sorpresos rebels poguessin aguantar la sorprenent
mostra de poder que l'Emperador havia reunit per posar fi a les seves bogeries
sedicioses d'una vegada per totes. Malgrat tot, la seva ment analítica
repassava una vegada i una altra els detalls de la missió, i pretenia dur-la a
terme rigorosament.
En
Montferrat va arribar al pont per trobar-se amb el comandant Gradd abillat amb
el seu immaculat vestit de vol. No hi havia dubte que en Gradd era un dels
millors pilots de caça TIE de tota la flota, però en Montferrat trobava que la
seva naturalesa ostentosa era una contínua font d'enuig. Es va aclarir la gola.
-Comandant,
vull que surti amb els seus interceptors i prengui posició a popa de la nau.
En
Gradd alçà una cella i va passar el seu dit índex al llarg del seu bigoti
perfectament delineat.
-Em
pensava que anàvem a donar suport a les operacions de l'Estació de Batalla, almirall.
-I
així és, només que ara ho faran més a prop d'aquesta nau quan ens enfrontem a
la flota rebel.
-Senyor,
puc suggerir...?
-No
pot. Tenint en compte que fins i tot la més petita de les seves naus d'atac
posseeix hipermotors, no vull que cap atac de caces em prengui desprevingut, i
vull ser lliure de maniobrar contra les seves naus capitals tan aviat tinguem
via lliure.
En
Gradd va fer una lleu inclinació de cap i va oferir a Montferrat un somriure retorçat.
-Una
sensata alteració del pla, senyor. Permeteu-me felicitar...
-Estalviï'm
això, comandant. Després que hàgim guanyat la batalla, estic segur que hi haurà
temps suficient per a les felicitacions de rigor. Retiri's.
El
talentós pilot de caces es va dirigir a la sortida del pont. El seu ego era tan
gran que gairebé li impedia creuar la porta. Darrere d'ell, en Montferrat
mantenia en secret la seva fúria. Ningú hauria gosat qüestionar les ordres d'en
Vader quan ell estava al comandament d'aquesta nau. En Montferrat podia donar
fe de primera mà, en haver vist amb els seus propis ulls com en Vader asfixiava
mitjançant la Força a més d'un desafortunat oficial imperial. En Montferrat
havia viscut cada dia amb la por a aquesta letal adherència quan era un
subordinat d'en Vader a bord del Devastador...
i (encara que mai s'ho hauria admès a si mateix) havia sentit alguna cosa més
que un lleuger alleujament quan en Vader va convertir l'Executor en la seva nau insígnia.
Encara
que en Vader ni tan sols necessitava estar a la mateixa nau per cobrar-se el
seu càstig. I, en qualsevol cas, ara mateix l'Executor estava visible en les pantalles; una nau impossiblement
gran, amb els Destructors Estel·lars al seu voltant com peixos pilot envoltant
a un tauró. En mirar a la seva nova nau insígnia, en Montferrat gairebé
desitjava que en Vader l'hagués pres com a oficial per servir al pont de l'Executor. Però sabia que aquests
pensaments eren estúpids. En Montferrat era el garant d'un llegat vital...
d'una confiança sagrada. El Devastador
havia testificat batalles històriques; havia servit en el bloqueig de Hoth, i
fins i tot havia capturat en una ocasió la princesa Leia Organa. Qui sabia,
potser tingués una altra oportunitat d'enfrontar-s'hi en la batalla que
s'acostava. La nau havia estat actualitzada dotzenes de vegades amb els últims
sistemes i armaments, mantenint-la en posició de competir en igualtat de
condicions amb les noves naus capitals en servei. Per tant, el comandament del Devastador seguia sent un dels més
prestigiosos de la flota. En Montferrat hauria estat el primer a dir que tenia
sort d'estar on estava, però tots els que servien al seu comandament sabien
perfectament que l'almirall creia fermament que la sort no existia. Va alçar la
vista, recuperant-se del seu somni, per veure un oficial de pont alterat
assenyalant una pantalla tàctica.
-Almirall:
La flota rebel acaba de sortir de l'hiperespai.
***
[1] En
l'original,
Blade Squadron. A
l'hora de traduir el nom, vaig tractar de trobar una paraula que comencés amb
la lletra B, com les
naus usades en l'esquadró
(ales-B) i que
fos sinònim de fulla o tall (blade). Vaig trobar la paraula «bastarda»,
que es refereix a
un tipus d'espasa. Vaig decidir que, tot i perdre el sentit original de «fulla»
o «tall», i a la
possible malsonància i sentit pejoratiu de la
paraula, «Esquadró Bastard»
podria ser un nom adequat, en la línia d'un
altre famós esquadró amb nom «denigrant »(l’«Esquadró Rebel» o
«Murri»). D'altra banda, el fet d'explicar la història amb personatges indisciplinats embarcats en una missió suïcida, em va semblar un
divertit gest de complicitat a
la pel·lícula «Maleïts Bastards (Inglourious Basterds)» d'en Tarantino. En tot
cas, com en altres ocasions que m'he trobat
amb dubtes en
alguna traducció, estic obert a suggeriments per
modificar-la i/o millorar-la. (N. del T. en castellà Javi-Wan Kenobi)(N.del
T. en català, he decidit deixar-la com a bona la traducció.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada