diumenge, 13 de març del 2016

Superat per Fox


Superat per Fox


Rob Valois

Els trets de blàster passaven disparats al costat del meu cap, estavellant-se al mur de pedra darrere meu.
Aquests caça-recompenses s'estan tornant bastant agosarats, vaig pensar. O això, o simplement més estúpids.
Hi va haver una època en què no s'haurien aventurat molt lluny de la seguretat de la Vora Exterior, però ara eren gairebé una vista habitual en els carrerons de Coruscant.
El Comte Dooku i els separatistes estaven disposats a pagar una considerable suma a qualsevol que pogués segrestar un membre del Senat Galàctic, de manera que qualsevol boig amb un blàster i una nau estel·lar va venir aquí, a la meva ciutat. I com a comandant de la Guàrdia de Coruscant, era el meu treball detenir-los.
La Guàrdia estava composta pel millor de l'elit dels soldats clon de la República, i era el nostre deure protegir al Canceller Suprem i als membres del Senat Galàctic.

De darrere d'un vell lliscant, un caça-recompenses trandoshà va treure el reptilesc cap marró. El vaig poder veure apuntant amb el seu rifle de dispersió APC2.
Tenia una mirada nerviosa en els seus ulls taronges. Anava a pel seu cap, i ell ho sabia. Cap caça-recompenses havia aconseguit mai segrestar un senador a Coruscant, no sota la meva vigilància. Quan es va saber que la senadora Shayla Paige-Tarkin estava en perill, vaig mobilitzar els meus homes immediatament.
En Dooku no era l'únic que tenia espies. Coneixia el complot dels trandoshans abans que la seva nau aterrés tan sols a l'espaiport. Poques coses ocorrien a Coruscant que jo no sabés.

Fiuuu! Un segon tret passà rugint per la meva cara. Vaig sentir fragments del tret rebotant en la meva armadura. Vaig alçar el meu blàster i vaig apuntar. Tenia un tret net. Quina llàstima que els volguessin vius; m'hauria agradat carregar-me'l. Però aquestes eren les meves ordres.
El trandoshà va donar un cop d'ull al meu blàster i va començar a córrer. Jo anava just darrere seu, no hi havia manera que pogués escapar. Em coneixia els carrers de la vella ciutat millor que ningú.

Em vaig comunicar amb els meus homes i en pocs instants els carrers es van inundar amb la familiar armadura vermella dels guàrdies de Coruscant.
El caça-recompenses es va aturar, gelat. No hi havia lloc al que pogués anar... excepte cap amunt. Pel que semblava, el trandoshà tenia una motxilla coet.
Realment hauria d'haver-la vist abans. Però bé, jo estava entrenat per aquestes circumstàncies inesperades. I amb un ràpid tret del cable d'ascensió del meu blàster, ja estava a meitat de camí per la paret de l'edifici abans que el caça-recompenses aterrés a la teulada.

Després d'unes ràpides gambades, em vaig alçar per la vora cap a la teulada.
Trets del rifle de dispersió del trandoshà em van passar fregant.
Blandi el meu blàster mentre em cobria darrere d'una sortida de ventilació, disparant pel camí uns quants trets d'advertència.

- Rendeix-te, caça-recompenses! -li vaig cridar mentre rodava per posar-me dret.
El trandoshà va quedar fix en el meu punt de mira.
- No hi ha manera d'escapar d'aquí. Tira el teu blàster i posa les teves escamoses mans sobre el teu cap.

- T'doshok no es rendeix! -udolà mentre el seu dit d'urpes esmolades premia el gallet del seu rifle de dispersió.
Sort que els trandoshans són lents, vaig pensar mentre premia el gallet del meu propi blàster.
Amb un sonor espetec, la meva descàrrega làser va colpejar la seva arma i la va fer caure a terra.
El caça-recompenses va cridar alguna cosa en Dosh mentre s'agafava l'urpa fumejant.

-Rendeix-te -li vaig advertir. -No hi ha manera que puguis escapar viu de la meva ciutat. Rendeix-te ara i et prometo que viuràs.

El trandoshà va cridar alguna cosa més en la seva llengua nativa mentre mirava la vora de l'edifici.

-I no pensis tan sols a usar la motxilla coet -vaig afegir. -Amb gust jo mateix et faria volar pels aires.

El caça-recompenses sabia que havia perdut. El foc es va diluir en els seus ulls taronges mentre romania capcot a la teulada, subjectant-se la mà ferida.

- Quan aprendreu, idiotes? -vaig dir al caça-recompenses mentre la resta dels guàrdies de Coruscant arribava a la teulada i el posaven sota custòdia. -Ningú s'escapa del comandant Fox.


FI

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada