Resistència Rebel (III)

Anterior

CAPÍTOL 3

L'home petit tenia un nom. Es deia Ryuk. Tremolava davant la necessitat d'acabar amb el seu deure, i la seva tremolor feia que els seus actes fossin maldestres i descoordinats.

Estava dret, amb unes lents protegint-li els ulls, sostenint aquell dispositiu tallant que li havia mostrat a l'home alt. Una flama sorgia del broquet del dispositiu, concentrada en un punt fi com una agulla. En Ryuk la va aplicar al mur de pedra.

L'home alt va mirar i va esperar. Va esperar amb creixent impaciència que el dispositiu obrís un forat perquè ell pogués entrar.

Però van passar els minuts i, encara que la pedra es va escalfar fins al punt que va començar a brillar, no es va fondre, no es va obrir.

Al final, el dispositiu va fer un soroll similar a una tos i la flama va desaparèixer. En Ryuk es va tornar cap a l'home alt amb expressió temorosa i va intentar projectar un pensament.

Era un pensament dolent. Significava que el dispositiu ja no funcionava. És més, semblava dir en Ryuk, encara que seguís funcionant eternament, no obriria un forat a la pedra.

Una amarga desil·lusió va omplir el cor de l'home alt. Va fer un gest, empenyent-lo, i aquest es va estavellar contra la pedra negra.

L'home alt va sentir com es trencaven els ossos d'en Ryuk i, mentre en Ryuk relliscava sobre la superfície de la pedra, va deixar un rastre de sang. Va sentir que les emocions d'en Ryuk anaven de la por a la calma, i de la calma al no-res.

L'home alt necessitava una altra persona, algú més intel·ligent amb millors màquines. Trobaria a aquesta persona.

Vannix, Sistema Vankalay

-Sortirem de l'hiperespai en deu segons -Va cridar la Leia per sobre les espatlles.

Els dos passatgers vius del Falcó es van donar per assabentats.

El sistema i el seu principal món habitat van aparèixer a la pantalla dreta... un alleujament i un esdeveniment poc usual, considerant la quantitat de vegades que últimament el Falcó havia estat arrencat de l'hiperespai per anomalies gravitacionals.

Vannix, primer planeta del sistema estel·lar Vankalay, proper al poderós sistema industrial de Kuat i tradicionalment dins de la seva esfera d'influència, era una jaspiada esfera verd-i-blavosa amb taques blanques als pols, i franges horitzontals de color castany per sobre i per sota de l'equador. Per un moment, en veure el planeta, la Leia gairebé se li va trencar el cor. Aquell tipus de món li provocava aquesta resposta perquè li feien evocar un de similar, Alderaan, el seu món natal, destruït per l'increïble poder de la primera Estrella de la Mort.

El tauler de comunicacions va cobrar vida, traient-la de la seva distracció momentània.

-Control de trànsit del Sistema Vannix a nau entrant. Identifiqueu-vos, si us plau.

-Comença l'espectacle -va xiuxiuejar en Han, somrient obertament.

-Shhh -Ella va canviar a la mateixa freqüència-. Control de trànsit, aquí el Falcó Mil·lenari, registre de Coruscant, actualment a Borleias, Sistema Pyria. A la parla Leia Organa Solo.

Es va produir un retard més gran que el lògic de les limitacions d'una transmissió a la velocitat de la llum. Llavors:

-Uh, rebut Falcó Mil·lenari. Si us plau, destinació i objectiu.

-Missió diplomàtica a la seva capital, portem un missatge oficial del Tercer Grup de la flota de la Nova República al Presider de Vannix. La tripulació es compon de dues persones i dos androides. Sol·licitem visat diplomàtic.

-Entesos, Falcó Mil·lenari -un altre retard-. Sol·licitud aprovada, pendent de comprovació. Li connectarem una boia direccional i una escorta l'espera a l'òrbita lunar.

-Gràcies, Control. Puc preguntar si la senadora Gadan ha tornat a Vannix? -L'Addath Gadan, representant del seu planeta al Senat de la Nova República, es trobava a Coruscant quan els yuuzhan vong el van envair; el seu destí des de llavors era desconegut.

-Sí, altesa. Si ho desitja, podem informar-la de la seva arribada.

-Li ho agrairia, Control.

-Control fora.

La Leia es va recolzar en el seu seient.

-De moment, tot bé. Ni problemes, ni rastre d'intrusions yuuzhan vong.

-No sé -Va dubtar en Han-. En aquests mons petits sempre sorgeixen problemes. Com a Tatooine. Segueixo pensant en el que va passar allà.

La Leia li va dirigir una mirada inquisitiva.

-T'estàs queixant?

-No. És que... No.

Ella va somriure, negant-se a mossegar l'esquer.

-Serà millor que et portis bé amb mi. M'he quedat amb la teva cara i sé on vius.

-Em portaré bé -Va respondre, elevant el to de la seva veu per imitar el de l'oficial de control amb el qual la Leia havia estat parlant-. Sí, altesa. Si ho desitja puc portar-li una tassa de caf, altesa. O desitja alguna altra cosa, altesa?

La Leia només va sospirar i el va ignorar.

En Han cridar per sobre l'espatlla:

-D'aquí a un minut, tindrem escorta. Hauríeu d'anar entrant en la càpsula.

-Entesos, General -Era la veu d'una de les seves dues passatgeres, en Han no sabia quina. Les dues dones eren agents d'Intel·ligència. En Han i la Leia les havien conegut abans de començar la missió i, un cop les deixessin a Vannix, probablement mai tornarien a veure-les o mai tindrien notícies d'elles. Les agents havien d'organitzar una cèl·lula de resistència. Encara que fos un món bàsicament aquàtic, comparable a Kuat, a ulls de la Resistència tots els mons haurien de tenir cèl·lules organitzades, tantes com permetessin els recursos del planeta i el perill d'invasió dels yuuzhan vong.

La «càpsula» era una unitat instal·lada en el que fos una de les cinc llanxes de salvament del Falcó Mil·lenari. Exteriorment semblava una llanxa de salvament, encara que més decrèpita que la majoria per desencoratjar a possibles usuaris d'intentar-la utilitzar en una emergència real. Però, tant el seu impulsor com altres sistemes, havien estat substituïts per una unitat sofisticada, dissenyada per enganyar els sensors detectors de vida. Intentar llançar la càpsula, donaria com a resultat un autèntic avís de FALLADA DEL SISTEMA. Oculta a terra hi havia una comporta que permetia accés a l'exterior del Falcó. Era una forma convenient i reutilitzable per passar personal de contraban, com aquelles dues agents encarregades d'organitzar una cèl·lula de resistència a Vannix.

El Falcó, per descomptat, tenia altres compartiments d'una mida adequada per ocultar a dos agents d'Intel·ligència i molt equip addicional. Però en Han, després de molts anys, era reticent a compartir aquest secret amb qualsevol que no fos de la seva confiança absoluta.

-Si has de transportar rifles làser -li havia dit a Wedge-, carrega'n dos i admet un.

Així que en Wedge havia disposat que instal·lessin la falsa llanxa.

-General -Va repetir en Han-. Quan deixaran de dir-me general?

-Quan deixaran de dir-me princesa?

En Han va sacsejar el cap.

-Potser quan et converteixis en reina. Ah, ja arriba l'escorta.

* * *

L'escorta, un parell d'interceptors TIE modificats i fabricats en les drassanes de Kuat, amb un color platejat i bandes vermelles per distingir-los dels colors més ombrívols dels caces estel·lars del vell Imperi, va flanquejar al Falcó Mil·lenari en el seu vol a través de l'atmosfera i el seu aterratge al mig de la ciutat. Curiosament, els districtes residencials, que es caracteritzaven pels seus monolítics blocs i que bé podien haver estat trasplantats intactes des de Coruscant, es trobaven en el perímetre de la ciutat. Aquests edificis semblaven formar una barrera defensiva al voltant de la capital.

La boia direccional va guiar al Falcó fins a un districte d'hangars i magatzems, proper al centre governamental de la ciutat, on s'havia reunit un comitè de benvinguda d'oficials militars i civils importants. Mentre baixaven a l'hangar dels clients, la Leia va reconèixer els nets uniformes vermells i blancs dels oficials i els exageradament cridaners dels civils, plens de medalles i xarreteres.

Un cop apagats tots els sistemes, en Han es va unir a la Leia, C-3PO i R2-D2 a la rampa de desembarcament. Mentre baixaven, la humana més alta dels que els esperaven -una dona amb el vestit més detallat i ostentosament decorat, i una columna de pèl gris que li afegia mig metre a la seva alçada-, va surar cap a ells amb la majestuositat d'una barcassa de Tatooine.

-Leia! -va cridar-. Leia, em sento tan feliç de veure't viva!

-Addath -El to de la Leia era tan càlid abraçant la dona, que en Han no va saber si la mostra d'afecte era sincera o no-. I jo me n'alegro que hagis sobreviscut.

En Han decidir que la senadora de Vannix era una dona molt distingida. No exactament maca, però plena de gràcia i dignitat. En contrast amb l'aclaparadora pompa i complexitat del seu abillament -En Han es va sorprendre en no veure llums encegadores o joguines mecàniques corrent entre tants volants carmesins, plecs daurats i cintes multicolors-, el seu maquillatge era discret, il·luminava i dirigia l'atenció cap als seus enormes i intel·ligents ulls.

-Addath, mai has tingut oportunitat de conèixer al meu marit, Han Solo.

-No, però el conec -Com tota la Nova República- dels holodocumentals i històries, biografies i holodrames basats en les seves gestes -l'expressió de l'Addath es va enfosquir-. Permeteu-me oferir el meu condol pels joves Ànakin i Jacen. Sospito que el seu sacrifici vol dir que incomptables milers viuran, i per això seran recordats.

-Gràcies -Per una vegada, la Leia no va expressar la seva convicció que en Jacen seguia viu en alguna part-. L'Addath, no voldria monopolitzar el teu temps, però la nostra missió és important. No tinc accés a tots els arxius senatorials, així que em veig obligada a demanar-te ajuda. Necessitem veure el Presider Sakins quan sigui possible.

L'expressió de l'Addath no va canviar, exactament, però en Han va saber que alguna cosa passava. Tota l'alegria va desaparèixer de la cara i només va quedar una closca buida. L'Addath va agafar-la pel braç i la va guiar suaument fins l'abanderat lliscant cerimonial que esperava a l'exterior de l'hangar de visitants. Com en Han i els androides van trigar a seguir-les, les escortes civil i militar gairebé van xocar amb ells.

-Això serà difícil -Va confessar l'Addath, traspuant una verinosa dolçor-. Una setmana després de la caiguda de Coruscant, Sakins va saquejar el tresor de la capital, es va dur gemmes i articles de valor de milers d'anys d'antiguitat -una tremenda fortuna fàcilment transportable-, i va partir de Vannix a bord d'una petita però molt còmoda corbeta militar que utilitzava com a transport personal. Amb ell se'n van anar el seu ajudant, les seves amants, els seus fills i uns quants dels seus partidaris financers favorits. Dubto que torni.

-Oh, estimada -Va exclamar la Leia-. Qui ha quedat a càrrec del govern planetari? -va pujar a bord de l'enorme lliscant per davant de l'Addath; en Han va seguir a la senadora a bord i es va asseure al seu costat, separat de la seva esposa per la substancial circumferència de la política.

-Bé, no està molt clar -Va reconèixer l'Addath. Es va dirigir al conductor del lliscant-. A la residència del Presider, si us plau -després, va tornar la seva atenció a la Leia-. Jo estic més o menys a càrrec de les qüestions civils, i una no massa brillant oficial naval anomenada Apelben Werl s'encarrega de les militars. Ara estem en plena campanya electoral d'unes eleccions que decidiran quina de les dues accedirà al càrrec de Presider. Heu arribat just a temps, la votació se celebrarà d'aquí a pocs dies. Els famosos Solo poden ser capaços de decantar la balança amb unes quantes aparicions públiques ben organitzades i unes quantes paraules amables.

-Ja hi pots comptar -va afirmar la Leia. 

* * *

Dues hores després -o quaranta, si li preguntaves al Han quant de temps creia que havia passat des de que van aterrar-, es trobaven en unes habitacions de la residència del Presider. Aquestes estaven decorades a l'estil Vannix, amb cadires i pesats coixins marrons i d'or perfectament combinats, i totes les superfícies cobertes: espesses catifes el pèl arribaven fins al turmell, cortines a les parets i borles cobrint cada centímetre del sostre, oferint una vista sempre mòbil, gairebé orgànica.

Però cap finestra. En Han es va asseure en un sofà al costat de la Leia, sentint-se una mica alarmat de veure que s'enfonsava gairebé mig metre.

-Això em sostindrà o se m'empassarà?

La Leia va somriure.

-Busseja sota els coixins i busca sucs digestius.

-És el més fastigós que has dit en tot el dia. Aquesta gent té alguna cosa en contra de l'aire fresc? Trobo a faltar un balcó.

-Sí, el tenen. I també tenen alguna cosa en contra d'altres coses. Coneixen els seus polítics i l'habilitat dels seus franctiradors, característiques que ajuden a compensar-se mútuament.

-Ben pensat. Puc preguntar-te alguna cosa important?

-És clar. Però, primer... -La Leia es va tornar cap als androides-. R2, què tal una mica de música? Quelcom de Coruscant.

L'R2-D2 va xiular complaent. Del seu interior va brollar música, una antiga composició de cambra amb base de cordes.

En Han, confós, va obrir la boca per preguntar quan havia afegit un mòdul de música a l'astromecànic, però la Leia li va tapar la boca amb una mà i va posar un dit sobre els seus propis llavis.

Llavors, en Han va sentir la seva pròpia veu sorgint de l'androide, clara i realista com si estigués parlant allà mateix.

-Quan decidim establir-nos de nou, on t'agradaria fer-ho?

Va seguir la veu de la Leia.

-No estic segura. I si em necessiten per ajudar a reconstruir Coruscant?

La Leia real, tot just xiuxiuejant, va dir:

-Ara podem parlar.

-Aquesta és la conversa que vam tenir en deixar als nois Jedi -va respondre en Han en el mateix to.

-Ens he estat gravant de tant en tant per situacions com aquesta -va explicar la Leia, assentint amb el cap-. Cada conversa està lligada a una peça musical diferent. És molt més fàcil de buscar i anul·lar tots els dispositius d'escolta que hagin instal·lat aquí.

-Política! Decididament, no és el meu fort -En Han va moure el cap-. Informa'm del que estem fent aquí, perquè tingui una idea de contra qui disparar.

Ella va assentir i va fer petar els dits cap a C-3PO. L'androide de protocol es va acostar al sofà i, a una indicació de la Leia, es va inclinar cap a ells fins que el seu daurat cap es va convertir en el tercer vèrtex d'un triangle al costat de les del matrimoni.

-Sí, senyora?

-Has estat gravant les emissores de notícies locals?

-Sí.

-Pots resumir-nos com va la elecció presidencial i les posicions dels candidats?

-Hi ha tres candidats, però dos d'ells tenen tant avantatge en els sondejos electorals, que són els únics que compten realment -va informar l'androide-. Addath Gadan ha estat la representant de Vannix al Senat de la Nova República durant vint anys, i l'almirall Apelben Werl dirigeix ​​l'armada del sistema planetari. Des de l'abdicació del Presider anterior, les dues dominen mitjançant estratagemes polítiques, força de voluntat i favors personals, la major part de la infraestructura planetària. S'espera que la propera elecció acabi amb aquesta competència, però hi ha la possibilitat que la perdedora no accepti el resultat de la votació i s'apoderi del govern per la força. L'Addath Gadan propugna la cooperació amb els yuuzhan vong, mentre que l'almirall Werl opta per oposar-se militarment a ells. Com és normal en política, cadascuna dóna suport a la idea que la seva elecció constitueix una carta blanca per part del poble per encarar els temes de la campanya, més que un assumpte de carisma personal.

-Bon resum -Va murmurar en Han-. Pots explicar-nos la història dels Sith en trenta paraules o menys?

-Només en termes generals, senyor, sense incloure les dades més pertinents i els perfils de personalitat...

-Han, ja n'hi ha prou -La Leia arrufà les celles.

-Ho sento, era un blanc fàcil -Va sospirar en Han-. Bé. De moment, hem aconseguit el nostre objectiu número u. Els nostres dues passatgeres secretes aviat trauran les seves caixes de material, armes i béns d'intercanvi del Falcó Mil·lenari, si és que no ho han fet ja, i s'amagaran per preparar una cèl·lula local de resistència. Així que podríem partir demà i considerar que la missió ha estat un èxit.

-Sí, podríem.

-Però no amb la teva consciència neta.

-Ni la teva.

-La meva consciència sempre està neta. Però marxaríem deixant el planeta en una situació en la que podrien escollir un col·laboracionista per presidir el govern, la qual cosa significa que els yuuzhan vong tindrien un altre aliat en la seva guerra contra nosaltres.

-Exacte.

-Així que suposo que voldràs quedar-te uns quants dies.

-Exacte.

-I disparar un projectil polític contra la campanya presidencial de la teva amiga.

La Leia va assentir amb expressió pesarosa.

-L'Addath no és la meva amiga, només una política de qui respecto les seves habilitats. No tinc cap animadversió personal contra ella, però això són negocis. I és obvi que els nostres interessos han pres camins diferents... probablement per sempre. No podem permetre que guanyi, Han. L'única pregunta és si podem permetre que guanyi l'almirall Werl.

En Han no va poder evitar un somriure.

-Manipular una elecció no és legal, saps? Ni propi d'una política de bona família.

-Ja no sóc una política, Han, només fingeixo ser-ho -i el seu somriure va rivalitzar amb la d'en Han-. He estat atreta pel costat canalla de la Força.

En Han va esperar un descans en el diàleg gravat que emetia l'R2-D2, per dirigir-se als androides.

-Ei, vosaltres dos, aneu a fer un volt. Doneu-li una mica d'intimitat a un parell de canalles.

Borleias

-Sagnaràs pel nas?

La veu va arribar de l'altre costat de la cortina blava que separava el llit d'en Tam de la de la seva esquerra. Era la veu d'un noi.

-Sagnar pel nas?

Una mà petita va apartar la cortina i en Tam va poder veure al noi, un noi d'uns dotze anys, cabell castany i ulls blaus, amb un clotet a la barbeta que li donava un aspecte sorprenentment adult.

-Diuen que els caratallades et van fer coses horribles i que, quan no fas el que volen, et fan sagnar tant pel nas que poden matar-te.

-Bé, no és tan simple -En Tam va arronsar les espatlles, sorprès de no sentir-se molest pels comentaris del noi-. El que em van fer, fa que em faci mal el cap quan em nego a obeir. El cap em fa mal i la meva pressió sanguínia augmenta tant, que el meu cos sembla una càmera de compressió. Això és el que provoca que em sagni el nas. Però el dolor és el més perillós.

-Per això has de portar aquest casc tan ridícul?

-Per això he de portar aquest casc tan ridícul -En Tam va estendre la mà-. Em dic Tam.

El noi la hi va estrènyer.

-I jo, Tarc. No és el meu veritable nom, però tothom em diu així. Ja ningú em diu Dab.

-Per què ets aquí, Tarc?

-Te'n recordes quan l'altre dia els caratallades ens van atacar i el Lusankya els hi va bombardejar els budells?

-Més o menys. Vaig caure inconscient quan tot just començava l'atac.

-Bé, quan es van apropar prou com per disparar contra l'edifici principal. Una mica de plasma va travessar els escuts i la paret darrere de la qual m'amagava, i una mica em va caure a la cama, i me la va cremar -En Tarc va apartar el seu llençol, mostrant l'embenat del seu panxell-. Però ja surto avui -el seu to suggeria que en sortir de l'hospital aniria directe a la presó.

-Sortir... Bé, crec que jo puc sortir quan vulgui.

-Llavors, què fas aquí?

-No tinc cap lloc on anar, suposo. Ja ningú confia en mi. I si algú ho fa, no ho hauria de fer -En Tam es va deixar caure sobre el coixí, fent una ganyota davant la dolorosa realitat d'aquelles paraules.

-Però... tu vas lluitar! I vas guanyar! És el que diuen tots.

-Hauria d'haver lluitat des del principi. Hauria d'haver deixat que em matessin abans de fer el que vaig fer.

En Tarc el va mirar amb ulls desorbitats i una expressió desdenyosa.

-Tots els adults són tan estúpids?

-Què?

-Ja m'has sentit. Això que has dit és una ximpleria.

-Escolta, Tarc jo era un inútil i els yuuzhan vong em van agafar, em van mastegar i em van escopir per ficar-me en un dels seus plans.

-Sí, a mi també.

En Tam li va fer una mirada més profunda.

-Euh?

-Que a mi també. Els yuuzhan vong em van agafar, em van mastegar i em van escopir com a tu -En Tarc es va recolzar en el coixí imitant el gest d'en Tam. -M'assemblo a l'Ànakin Solo. Ja saps, el fill d'en Han Solo, el que es va morir. A Coruscant, un espia dels yuuzhan vong em van portar amb els Solo per distreure'ls i poder segrestar a Ben Skywalker. Suposo que després pretenien matar-me, però els Solo em van portar aquí, tot i que mirar-me fa que se sentin malament -Va mirar al buit molt seriós-. No sé on és la meva veritable família, potser segueixin a Coruscant -no va haver d'afegir: «Potser hagin mort».

-Aquí no hi ha molts nens... ni civils, ja posats. Què fas quan no t'estàs recuperant d'una cremada?

-Visc amb Han i la Leia Solo -va somriure-. Però viatgen un munt, com ara, així que exploro -va canviar el seu somriure per una expressió malenconia-. I també he d'estudiar.

-Hi ha coses que no canvien, Tarc, encara que ni tan sols tinguis un món sota els teus peus. T'agradaria aprendre a ser operador d'holocàmera?

-Què és això?

-Bé, cada vegada que veus un holo, és perquè les imatges s'han gravat amb una holocàmera. I l'holocàmera la maneja un operador d'holocàmera. Això és el que jo faig.

-És... Interessant -En Tarc semblava dubtar.

-Pots provar. He de buscar a Wolam Tser i veure si encara necessita els meus serveis. Vols acompanyar-me?

Els ulls d'en Tarc se li sortien de les orbites.

-Coneixes a Wolam Tser? Els meus pares l'havien vist.

-Coneixes a Han i la Leia Solo? -Es va burlar en Tam, imitant el seu to-. És clar que sí, noi. Sóc l'operador d'holocàmera d'en Wolam.

-Hi aniré amb tu.

-D'acord -En Tam va arronsar les espatlles-. Almenys tindràs alguna cosa a fer.

Mónnau yuuzhan vong, òrbita de Coruscant

El cuidador, Ghithra Dal, va mirar el braç d'en Tsavong Lah i va dubtar.

El Mestre Bèl·lic va saber que les notícies no eren favorables. Podia sentir la incrementada activitat dels devoradors de carronya en el seu braç, podia veure i sentir com emergien en la seva carn yuuzhan vong.

-Parla -ordenà-. Les teves paraules no provocaran la meva còlera. Ni les teves conclusions. Si són presentades de forma ràpida i correcta, no tens res a témer de mi.

El cuidador va fer una reverència de gratitud.

-Està empitjorant, Mestre Bèl·lic. Temo pel teu braç. Ni totes les arts cuidadores poden salvar-te.

-Així que estic condemnat a convertir-me en un dels Avergonyits... -En Tsavong Lah es va inclinar cap endavant en la seva cadira, mirant fixament a la llunyania, al futur, sense parar atenció al cuidador-. No, això no passarà. Quan el meu braç ja no pugui empitjorar més, però abans de convertir-me en un Avergonyit, m'oferiré en sacrifici o em llançaré contra l'enemic i moriré apropiadament. La meva única preocupació ara és donar suport a un nou Mestre Bèl·lic que pugui liderar als yuuzhan vong -Repenjà a la barbeta la seva mà bona, pensatiu-. Crec que en Gukandar Huath servirà, què n'opines?

Era un parany, un que en Tsavong Lah considerava apropiadament cruel i que li tendia a l'altre per al seu propi entreteniment... però tenia una intenció. En Gukandar Huath era un bon guerrer i un bon líder, però també molt conegut pel suport que oferia als sacerdots de Yun-Yammka i Yun-Harla, i per la seva tot just dissimulada indiferència cap a Yun-Yuuzhan, el Déu Creador. Si en Ghithra Dal formava part d'alguna conspiració amb els sacerdots de Yun-Yuuzhan, ara es veuria forçat a...

-Si m'ho permets, Mestre Bèl·lic, diria que les habilitats dels cuidadors són inadequades per a aquesta tasca... i que no estàs condemnat -va dir en Ghithra Dal-. Pots prendre un altre camí i és d'atac, no de retirada.

En Tsavong Lah va contemplar al cuidador com si li hagués recordat que encara hi era. No va permetre que l'esperança sortís al seu rostre.

-Parla, Servent.

En Ghithra Dal va baixar el to de la seva veu com si algú més pogués estar escoltant.

-Les Arts cuidadores no poden ajudar-te, és cert, perquè t'afligeix ​​la força més poderosa de l'univers. El que pateixes és la voluntat, la ira dels Déus.

-No, Ghithra Dal. He aportat victòries als déus bessons, i saben que aviat els hi oferiré un parell de bessons humans com a sacrifici. Els seus sacerdots em diuen que els Déus estan complaguts amb els meus èxits.

-Els seus sacerdots, si. Els seus sacerdots s'alegren, i els sacerdots de Yun-Yammka anticipen les victòries del teu pare en el Sistema Pyria, perquè ocuparan aquest món. Però, encara que els noms d'aquests Déus són els que els llavis dels nostres guerrers i els nostres grans líders més repeteixen, no són els únics Déus.

En Tsavong Lah es va recolzar a la seva cadira i va deixar que el dubte es filtrés en la seva veu.

-És clar que no, tenim molts déus. Però què he pogut fer per ofendre a qualsevol d'ells? No els he desafiat, no els he ofès, no els he maleït.

-Però has descuidat... sospito que has descuidat a alguns. No els has ofert sacrificis acords amb la seva grandesa. Els déus bessons, beneïts i lloats siguin, ens han donat èxits, i has celebrat aquests èxits. Però d'altres t'han donat vida, i no sembles celebrar aquesta vida.

-Yun-Yuuzhan? Vols dir Yun-Yuuzhan? Però... els seus miríades d'ulls no ens observen tan de prop. O això diuen els sacerdots.

-Això diuen alguns sacerdots. I si s'equivoquen? Si seguir les seves opinions ha enfurit a Yun-Yuuzhan, potser seguir els seus consells t'acabi de condemnar de veritat.

-Alguns sacerdots. Coneixes algú que opini el contrari?

-Sí. És jove i potser no el coneguis. El seu nom és Takhaff Uul.

-El conec -En Tsavong Lah va mirar la unió del seu braç i va meditar un llarg moment-. Parlaré amb ell. Pots retirar-te.

-Però... He de quedar-me per comprovar els efectes del meu últim tractament.

-Tu mateix has dit que les arts cuidadores no són rellevants. El teu últim tractament fallarà, així que no hi ha motiu perquè et quedis i supervisis el teu fracàs.

En Tsavong Lah va assenyalar la sortida de la cambra. En Ghithra Dal es va retirar després d'una altra reverència i el portal es va obrir per permetre la seva sortida. Abans que es tornés a tancar, mentre Ghithra Dal encara podia sentir-ho, en Tsavong Lah va tronar:

-Convoqueu a Takhaff Uul.

Però, quan el portal es va tancar, ningú es va moure per complir l'ordre. Ni els guàrdies, ni els consellers més íntims que se suposava que havien de fer-ho, havien rebut ordres de què fer i com actuar. En Takhaff Uul seria convocat, sí... però uns minuts després.

Un altre portal es va obrir i va entrar la Nen Yim amb pas decidit. Una vegada al costat d'en Tsavong Lah, es va treure criatures-eina d'entre la roba i el seu tocat, i va raspar el braç del Mestre Bèl·lic, prenent mostres de carn i dels devoradors de carronya. En qualsevol altre moment, tocar-lo sense permís hauria estat un crim castigat amb la més innoble de les morts, però ell l'havia instruït perquè ho fes sense malgastar temps en paraules.

Ell la va ignorar i es va girar cap a Denua Ku, que es mantenia rígid entre els altres guàrdies personals.

-Ho has fet?

-Ho he fet -va admetre en 'nua Ku baixant el cap-. El vaig col·locar en la seva esquena i no va reaccionar, no va reconèixer la seva presència. Engendrarà d'aquí a pocs minuts i la seva prole s'estendrà.

El Mestre Bèl·lic va assentir, satisfet.

No n'hi havia prou amb tallar els caps dels traïdors que ja coneixia i dels que sospitava. Havia d'eradicar la conspiració d'arrel perquè no pogués tornar a créixer. L'agonia que els conspiradors sentirien en les últimes setmanes de les seves vides, la vergonya que cauria sobre ells i les seves famílies, es faria llegendària entre els yuuzhan vong.

Següent