Somni Rebel (XVI)

Anterior

CAPÍTOL 16

Ocupació de Borleias, dia 49

-Tots els esquadrons d'Operacions Especials s'han enlairat -va informar la Iella per sobre del clam de la sala de comandament.

-Tenim contacte -va afegir en Tycho-. Les naus capitals dels yuuzhan vong s'acosten a Borleias per la cara oposada del planeta.

-El comandant Davip -altra vegada la Iella- demana permís per treure al Lusankya de la seva òrbita geosincrònica i atacar l'enemic abans que arribin a la nostra posició.

En Wedge li va somriure.

-És clar que ho demana. Digues-li que no i transmet-li els detalls de l'Operació Martell de l'Emperador.

-Fet.

Mónnau yuuzhan vong, òrbita de Pyria

-No estan enviant les seves forces a l'òrbita -va dir el víllip d'en Czulkang Lah-. En canvi, les seves naus capitals si envien esquadrons de caces petits a l'atmosfera.

El víllip amb la cara del seu fill va respondre:

-Això vol dir que són conscients que les nostres forces terrestres s'acosten.

-Correcte. Pel que es veu, no vam desactivar tots els seus sensors de terra i no hem pogut enganyar-los.

-No t'oferiré consell, ets Czulkang Lah. Els esclafaràs malgrat la seva ràpida reacció.

En Czulkang Lah va romandre en silenci. Una contestació sincera, la seva estimació que els infidels tenien reservada alguna sorpresa per a les tropes yuuzhan vong, que potser no guanyessin la batalla d'avui, només causaria torbació en el Mestre Bèl·lic.

Després d'uns moments de maldestre silenci, en Tsavong Lah va afegir:

-Feliç batalla -i el seu víllip es va invertir.

* * *

L'Esquadró Sols Bessons va prendre posicions uns quilòmetres al nord del laboratori biològic, a prou altura com perquè els trets dels yuuzhan vong de terra, haguessin de viatjar diversos segons abans d'assolir-los. Els seus pilots -dotze de nou, ja que en Pastav Rone havia sortit dels tancs bacta-, esperaven.

Els Cavallers Salvatges van formar a l'est, l'Esquadró Lluna Negra a l'oest, i els Murris al sud; altres esquadrons procedents dels destructors estel·lars acudien per omplir els amplis buits del cercle defensiu.

A la pilot Jaina no li agradava l'espera. Va moure el cap i es va convertir en la Jedi Jaina, per a qui la paciència era un estil de vida.

Però, ni tan sols com a Jedi, podia calmar el que l'estava devorant.

La por del que va parlar amb la Leia havia tornat. La mantenia controlada, però seguia present. I a més sentia preocupació per Jag, per Kyp, pels altres pilots, pels amics, fins i tot per Capi.

Ara ho sentia clarament. Va suposar que l'acompanyava des del seu retorn de Hapes, però ella va crear una capa al seu voltant que la va mantenir aïllada i a distància, en sordina. Ara, aquesta capa havia desaparegut.

I, estranyament, la por no li importava. Durant les últimes setmanes no se sentia prou viva, prou present. Ara, si. La preocupació, la por, el dolor pels altres, li indicaven que es trobava entre éssers vius, entre la seva pròpia espècie, que formava part de tot allò que li preocupava. Podia dir-se que eren emocions negatives, però ara les agraïa perquè li recordaven qui era i la importància del que estava fent.

Aquest pensament la va paralitzar. En cert sentit, era similar al que deien sobre els yuuzhan vong, la predilecció pel dolor físic els hi semblava tan alienígena. Tot d'una, gairebé ho comprenia. Per a ells, el dolor era una prova que estaven vius.

«Bé -es va dir-, vaig a donar-los unes quantes proves més».

El seu comunicador clicà amb la veu del controlador principal:

-Coralites arribant a l'òrbita geosincrònica. Els esquadrons del Lusankya i del Somni Rebel els fan front.

La Jaina va moure els dits frenèticament i inconscientment. Necessitava estar on s'entaulava la batalla. Tornava a ser la pilot Jaina.

Es va obligar a esperar. Però sabia que no hauria de fer-ho molt més.

* * *

-Intrusió detectada en el quadrant oriental.

Al capità Reth no li calia que li ho advertissin. Dos quilòmetres per davant del seu Ala-E, els amplis i oscil·lants lloms de dos rakamat, els rèptils gegants que els yuuzhan vong utilitzaven com a vehicles de combat terrestres i transports de tropes, coronaven el dosser de la selva mentre s'aproximaven.

En Reth va connectar el seu comunicador.

-Aquí Líder dels Lluna Negra. Enemic albirat -va canviar a la freqüència de l'esquadró-. Llunes Negres Dos a Vuit, veniu amb mi. Donarem un parell de passades i veurem què passa. Nou i Deu, creeu un tallafocs en el seu camí i esteneu-lo al seu voltant.

Els seus pilots van confirmar la recepció mitjançant clics. Res de xerrada innecessària. Li agradava així. Trepitjà a fons l'accelerador i va començar a vomitar foc sobre les forces enemigues.

* * *

La Jaina va ruixar de làser el rakamat més proper a la seva posició. N'hi havia tres, amb els seus lloms espinosos visibles a una distància de dos quilòmetres i mig.

Els làsers d'en Kyp i en Jag es van unir als seus. Tots van ser absorbits pels buits creats pel seu objectiu. El mateix passava amb el foc que els altres dos trios de l'Esquadró Sols Bessons llançaven contra els altres dos rakamat. La Jaina va accelerar cap a les forces enemigues, amb els seus pilots secundant la maniobra.

-Projecten més buits del que és normal -va observar en Jag-. Aquests rakamat estan reforçats.

Els dotze pilots van passar per sobre de la formació enemiga i van virar en rodó per a una altra passada. Mentre ho feien, plasma enemic va sorgir dels canons, els rakamat i el terreny sobre el qual volaven. Els dolls eren amples al principi, només pretenien calibrar la distància, però ràpidament es van centrar en els caces.

-Tenen coralites a nivell de terra -va dir en Piggy, innecessàriament-. Estan usant la selva per absorbir el nostre foc i mantenir les seves posicions ocultes.

La Jaina va manipular els alerons d'estribord del seu Ala-X i va virar just a temps d'eludir un doll de plasma.

-Què recomanes?

-Seguir amb el que estem fent... o fer el mateix que ells.

-Interessant. Piggy, pren el comandament de l'esquadró i segueix amb l'atac aeri. Jag, Kyp, veniu amb mi.

Es va allunyar de l'escenari de la batalla, rumb al laboratori biològic.

* * *

-Faci-ho ràpidament, comandant -un primer pla d'en Wedge omplia l'holograma de la sala de comunicacions privada del comandant Davip-. Aquí estem bastant ocupats.

-Senyor, aquesta Operació Martell de l'Emperador...

-Algun problema amb ella?

-No amb el pla en si, senyor, és... interessant. Potencialment molt eficaç, però... -En Davip va lluitar contra el que anava a dir-. Senyor, no tinc la total confiança en què la meva tripulació pugui executar-la amb la precisió que necessita. Alguna cosa així no s'ha fet en vint anys! Senyor, estic al comandament d'una tripulació de novells, i això podria costar-li la vida.

En Wedge fer que sí amb el cap, mostrant una expressió de simpatia.

-Novells. Comprenc. A mi també m'ha passat.

-No sé per què l'Alt Comandament em va donar aquesta increïble col·lecció de...

-Jo, sí. Perquè tots morissin aquí i així privar l'armada de la Nova República d'oficials i tripulacions que els puguin causar problemes. Inclòs vostè. Inclòs jo -En Wedge va arronsar les espatlles-. Les ordres segueixen en peu, comandant. Podeu trobar la forma de convèncer a la seva tripulació que dugui a terme la maniobra, en aquest cas els que estem aquí baix sobreviurem... o no, i llavors morirem. Ara, escolti: ser comandant del Lusankya ja no és el pas per a una promoció. És un pas cap a la foscor i una jubilació primerenca, i si no aprèn a pensar més enllà del que exigeix ​​el seu entrenament, és que s'ho mereix. El Lusankya serà el seu últim destí, Davip, llevat que avui compleixi amb el seu treball. Més preguntes?

En Davip va moure el cap, sense molestar-se a amagar una expressió dolguda.

-No, senyor.

-Antilles fora -l'holograma del general es va dissoldre en el no-res.

En Davip va abandonar la sala i va tornar al pont del Lusankya, a la passarel·la situada sobre i entre els enormes bancs d'oficials i tècnics en els seus llocs de combat.

Des de la passarel·la, i a través dels finestrals davanters, disposava d'una vista increïble dels coralites i els caces estel·lars embrancats en duels individuals, una mica més enllà de l'abast de les armes del destructor estel·lar. La mateixa superfície de la passarel·la era tan nova, tan neta, tan blanca...

Com la ment d'en Davip en aquell moment. Sempre li van agradar les coses netes i noves.

Potser així era ell. Potser necessitava una mica de brutícia i desordre. Brutícia i sang, confusió i incertesa.

Va cridar al seu oficial en cap d'armament.

-Transfereixi el comandament d'un dels turbolàsers designats al Martell de l'Emperador a la meva estació. Que sigui el de l'oficial amb pitjor mitjana d'encert en les simulacions.

-Sí, senyor.

Alguns dels oficials, aquells amb unes tasques actuals que no els hi exigien una atenció plena, el van mirar amb una evident confusió en els seus rostres. Va suposar que estava fent una cosa que no havia fet mai. Hi havia emès una ordre que no tenia un sentit obvi i immediat.

Va dirigir la seva atenció a l'oficial de comunicacions.

-Obriu una línia a totes les estacions d'armament designades per al Martell de l'Emperador. Necessito parlar amb elles ara mateix.

-Sí, senyor -L'oficial va teclejar l'ordre ràpidament i va fer un moviment de cap per confirmar-ho.

-Aquí el comandant Davip. Assumeixo personalment el comandament d'un dels làsers del Martell de l'Emperador. Durant aquesta operació, qualsevol artiller amb una punteria que sigui pitjor que la meva, està acabat. Ell o ella serà transferit immediatament a la superfície del planeta en acabar la batalla i adscrit als grups que hauran d'ocupar-se dels cadàvers de les nostres baixes. Aquesta serà la seva tasca durant tota la nostra estada en aquest sistema i no s'acceptarà cap petició de trasllat. Això és tot -va fer un assentiment de cap a l'oficial de comunicacions per indicar que havia acabat.

Aquest oficial i els que havien estat mirant van romandre inexpressius, com si haguessin comprès que rebien ordres d'un bantha parlant amb uniforme d'oficial.

Ell va somriure obertament. Vaja, si hagués sabut com de divertit que era desconcertar als seus subordinats, ho hauria intentat molts anys enrere.

* * *

Els Ala-X de la Jaina i en Kyp gairebé s'arrossegaven per la jungla paral·lels a terra, amb els seus repulsors ploriquejant a causa de la desacostumada exigència de volar gairebé fregant la superfície planetària. Mentre avançaven, la proa dels caces de combat xocava contra les branques, les falgueres i la vegetació... no precisament en silenci, va decidir la Jaina, però almenys invisibles des de l'aire.

El punyent d'en Jag no estava a la vista; els sensors li deien que el tenia aproximadament a dos-cents metres davant d'ella i incrementant la distància. El punyent, més compacte, estava ben preparat per avançar en aquell ambient sense embolicar-se en l'espès fullatge.

I amb el caça d'en Jag, surant darrere d'ell a una distància de no més de quatre metres, hi anaven dues bombes-ombra armades, sostingudes en l'aire mitjançant la Força. La Jaina suava amb la concentració dividida entre mantenir el control del vol i el de la bomba-ombra. Un cop més va envejar el fàcil control d'en Kyp en tot allò relacionat amb la Força.

El més fonamental era no involucrar els seus propis actes i motivacions.

-He aconseguit posar-me entre la vegetació, just al costat d'un riu -va advertir en Jag-. Una mena de refugi de caçador. Tinc bastant bona visibilitat. Si vols, pots dipositar les bombes darrere meu. Amb suavitat.

La Jaina ho va fer, agraïda pel descans.

-Creus que estem a prop d'ells?

-Força a prop, els estic veient a uns vint metres a estribord. Porten dos grups d'esclaus reptiloides escortant als coralites. Les seves naus avancen a un metre del terra i no veig buits actius... Sospito que estan fent servir els seus per reforçar als rakamat. Només veig cinc naus, però la seva formació suggereix tota una línia. Espera -callà uns segons-. Les vibracions al casc indiquen que un o més rakamat avancen en aquesta direcció. Crec que estem molt ben situats. -La Jaina va sentir un fort «bang» i una curta rialla d'en Jag-. Res. Un arbre acaba de rebre l'impacte d'un làser.

-Intenta que no t'encertin a tu amb els escuts baixats, ximple.

-Bon consell, no ho havia pensat. Espera un segon.

-Què passa?

-Estic veient un rakamat... Crec que el tinc a l'abast. És enorme i fa caure qualsevol arbre es creua en el seu camí. Qui vol intentar-ho?

-Jo -Va dir en Kyp.

-Bé. Aixeca una bomba-ombra, mou-la deu metres cap endavant i baixa-la a poc a poc... Ja veig la bomba. Molt bé. D'acord, mou-la cap endavant a poc a poc... una mica a la dreta... no, no tan a la dreta... Para! Pots endarrerir-la un metre i desplaçar-la una mica a la dreta?

-No funcionarà -va advertir en Kyp-. No és el mateix veure la vegetació que captar-la a través de la Força. Només puc percebre les coses.

-Sí, sí pots -va assegurar la Jaina-. Pots dirigir aquest moviment a través dels moviments de la mà?

-Bé, sí... Però no millorarà si segueixo sense veure res.

La Jaina va somriure obertament.

-Kyp, redirigeix ​​els teus controls a la nau d'en Jag.

-Fet. I ara què?

-Jag, utilitza el comandament de la teva nau com si fos el joystick d'un videojoc i dirigeix ​​amb ell el moviment de la bomba-ombra. Kyp, mantingues la teva mà al timó... i controla la bomba-ombra segons els moviments de la mà.

-Uauh -En Kyp Semblava impressionat-. Està bé, jugo.

-Molt amable per part teva -Va ironitzar en Jag-. No ets l'únic assegut a pocs metres d'un torpede de protons armat i dirigit per un cec en un muntatge bidireccional. En fi, aquí vaig.

La Jaina va fer baixar el seu Ala-X, recolzant-se sobre el tren d'aterratge, i va creuar els dits.

-Ei, funciona! -va murmurar en Jag-. El meu control és una mica barroer, però molt millor que rebre instruccions verbals. Ja he passat els arbres... l'estic baixant a pocs centímetres de terra. Bé, Kyp, estem millorant. Creua-la cap endavant, a poc a poc... Atura't aquí, baixa-la. Bé. Està just en el camí del rakamat. Ara puc veure-ho clarament i hi ha un altre darrere d'ell, una mica a babord. El més proper es troba aproximadament a uns trenta metres; el segon, estimo que a uns vint metres darrere d'ell.

-Endavant. Apropa la segona bomba -va ordenar la Jaina a Kyp.

* * *

En Reth va guiar al seu esquadró en una altra passada i va maleir en veu baixa. Ja havia perdut dos Ala-E, un per impacte directe i un altre per danys en un motor, que el va enviar ranquejant de tornada a la base. Li'n quedaven vuit. Les forces terrestres yuuzhan vong es movien a sota d'ell; els reptiloides, els coralites i els rakamat eren força visibles des de dalt, però absorbien el foc del seu esquadró amb impunitat. I ara, els coralites emergien de terra per atacar-los.

I eren molts. Dotzenes de naus. Centenars o milers de reptiloides.

I els rakamat. Amb un esquadró d'Ala-E no n'hi hauria prou per fer-los mal.

Va canviar la freqüència de comandament.

-Control, aquí líder Lluna Negra. Ens enfrontem a una força molt superior. No ens anirien malament alguns reforços.

La veu que li va respondre era la de la Iella Wessiri.

-Líder de Llunes Negres, aquí Control. Totes les nostres forces terrestres estan combatent. Lluiti a la defensiva i retiri's sense deixar de fer-los front.

-Rebut, control -En Reth va fer grinyolar les dents. Allò no acabaria bé, seria un altre Hoth, un altre Dantooine, i ni tan sols tindrien l'oportunitat de comptar els seus morts.

* * *

En Jag va observar desapassionadament al reptiloide a través de la coberta de la seva cabina. L'altre se'l va quedar mirant fixament, amb la boca oberta suggerint ràbia o sorpresa, calibrant la mida del punyent.

-Calculo deu segons abans que el yuuzhan vong dedueixi que sóc aquí.

-Llavors, surt d'aquí. Torna amb nosaltres.

-No, calen més de deu segons perquè el rakamat se situï en posició. Necessitem cronometrar això exactament.

-No, torna-hi ara. Confies en mi?

-No és just utilitzar el meu propi argument contra mi.

El reptiloide s'agitava frenètic, cridant alguna cosa cap a la línia més avançada de coralites. En Jag va activar els escuts, va sentir i va escoltar el martelleig del motor a través del casc del punyent. Va fer rodar la seva nau cap enrere com una pilota, girant sobre el seu eix direccional per acabar mirant en direcció contrària, i va trepitjar a fons l'accelerador.

Darrere d'ell, el seu amagatall va explotar quan els trets de canons de plasma van ploure sobre ell. Els arbres que l'envoltaven van esclatar fets estelles, mentre els coralites començaven la persecució.

* * *

La Jaina es va permetre anar a la deriva, mantenint-se en contacte amb les distants formes de vida.

Podia sentir-los, podia sentir el col·lectiu, i a cada pocs moments apareixia un nou grup a certa distància de l'anterior, emetent un segon o dos de por mentre el món s'agitava al seu voltant. Eren insectes, llangardaixos i altres formes de vida natives de Borleias, i estava segura de sentir la seva por com sentia l'impacte dels peus gegants del rakamat que feien tremolar la terra al seu voltant.

També podia sentir la bomba-ombra que controlava, encara que amb un conjunt de sensibilitats diferents de la Força.

Els dos jocs de sensacions s'estaven aproximant.

Va sentir un toc d'en Kyp. «Espera» -deia.

Més a prop, més, i en aquest moment pràcticament es van ajuntar. «Ara» -Va transmetre mentalment, i va activar la seva bomba-ombra. Va obrir els ulls.

El foc va fer erupció en la distància, un foc que va propulsar cap al cel les tones de carn carbonitzada que abans eren els rakamat. L'ona de xoc va destrossar els arbres més propers i va agitar els més llunyans, provocant una lleu tremolor allà on es trobaven la Jaina i en Kyp.

-Bé, Bessons -va cridar ella-. Tornem i tractem amb ells a llarga distància. I reunim-nos amb Jag.

-Sols Bessons, aquí Control -De fet, era la veu d'en Wedge-. Negatiu, negatiu. Retireu-vos.

-Retirada, entesos -La Jaina va lluitar amb si mateixa, abans d'assumir el seu to més regi. Volem saber per què som convocats quan estem guanyant.

-Perquè esteu contenint l'atac yuuzhan vong.

Ella va perdre les seves maneres divines.

-Què? Vaig creure que és el que se suposava que havíem de fer!

En Wedge es va petar de riure.

-Deessa, com de costum, estàs fent el teu treball massa bé.

Següent