Capítol
7
El cofre dels ous era relativament
fàcil de portar a través de la porta que conduïa a la cambra dels cucs. Van
arribar a la cornisa i van mirar fixament a terra sota ells. S'havien activat
llums artificials al llarg del sostre i, en combinació amb el fong,
il·luminaven el terra llaurat del qual els cucs havien fugit pels sons
cridaners i dolorosos. L'Obi-Wan va estendre els seus sentits en la Força: res.
La cova estava abandonada.
Van baixar el disc fins al terra de
pols. Amb l'ajuda de la unitat antigravitatòria, el disc de carbonita
virtualment surava per la caverna. Les parets de roca semblaven ara enormes i
majestuoses. L'Obi-Wan no havia pogut apreciar-ho abans, però quan els llums
artificials es van encendre al sostre, la vista de les cascades formades per
les estalactites i les vastes parets arquejades el va deixar sense alè.
Quina classe d'escena de celebració
s'havien imaginat els constructors per a aquest moment? S'esperava albergar ara
a milers de x'ting, victorejant en una cerimònia mentre una nova reina i un nou
rei arribaven al món?
Que estrany i tristament havia
funcionat tot.
Amb el temps, hi hauria tal
celebració, per descomptat, però no ara. Ara hi havia silenci i ombres.
El cofre dels ous va relliscar
fàcilment a través de les obertures pentagonals en el costat oposat de la
caverna. En Jesson semblava esgotat però triomfant, un ésser diferent al jove
guerrer arrogant que l'havia acompanyat en sortir de la càmera del consell
menys de dues hores abans.
Realment, va pensar l'Obi-Wan,
la transformació no era una qüestió de
temps. O passava en un parpelleig, o no ocorria en absolut.
Es van arrossegar a través de la
foscor, portant la preuada càrrega entre tots dos. En Jesson va trobar el seu
camí a través del laberint més fàcilment aquesta vegada, i el seu caminar ja no
era realment laboriós, sinó que estava ple d'un sentit de propòsit.
-Saps, Jedi -va dir en Jesson per
sobre de la seva espatlla-, puc haver estat equivocat sobre tu.
-És possible -va dir l'Obi-Wan,
somrient.
Van passar uns instants, durant els
quals van caminar en la foscor, mentre en Jesson olorava el seu camí i potser
organitzava els seus pensaments.
-He vist el que pots fer, i qui i què
ets -. Va fer una pausa.- Fins i tot és possible que la Duris no estigués
mentint sobre aquell Mestre Jedi. Potser ell realment ens va visitar, i potser
realment va fer alguna cosa que valgués la pena recordar.
L'Obi-Wan va riure entre dents. Mai
podria saber-ho. Almenys, no fins que tornés a Coruscant. Llavors podria fer
preguntes discretes, només per satisfer la seva curiositat.
D'altra banda, alguns dels més grans
Jedi eren notòriament reservats per parlar de les seves gestes. Les seves
preguntes bé podrien ser acuradament desviades, sense satisfer la seva
curiositat mai.
Van arribar a la següent càmera, la
sala d'estàtues per on havien entrat en primer lloc. En Jesson va baixar fins a
la cornisa. L'Obi-Wan va empènyer el cofre dels ous suaument cap a fora. Suspès
per la seva unitat antigravitatòria, va surar cap a Jesson tan suaument com un
tac de fusta fent de barca arrossegat per una feble corrent d'aigua.
L'Obi-Wan va saltar a baix àgilment.
Calia prendre una decisió: remuntar el camí pel qual havien vingut, per tornar
a entrar per aquella primera estàtua buida i enfrontar-se als caníbals de nou,
o...
-No estic d'humor per a una batalla
innecessària -va dir el Jedi-. Pugem les roques i vegem si s'obre la porta del
costat oposat.
-D'acord -va dir en Jesson.
La fatiga va tacar la seva veu. Les
últimes hores havien d'haver estat les que més esforç havien requerit en la
vida del guerrer x'ting. Una batalla frenètica, un ascens a través de la
foscor, perseguits per cucs de cova carnívors, condemnant i després salvant als
hereus reals de la seva espècie...
L'Obi-Wan es va preguntar: com es
enfrontaria un x'ting a aquesta tensió, amb una celebració, o hivernant?
Quan tots dos van estar fora de
perill a la cornisa de pedra, van guiar el cofre dels ous per la costa cap al
que en Jesson va dir que era una porta.
Va prendre diversos enervants minuts
aconseguir pujar el cofre dels ous a la part alta de la pila de roques
caigudes. A l'altra banda van trobar una cosa horrible: el cadàver d'un altre
dels germans de niu d'en Jesson, amb la part inferior del cos sortint sota una
gran roca. El seu marcit braç secundari encara agafava un llum.
Tanta mort, en servei al seu rusc.
Qualsevol espècie que produís una G'Mai Duris i un Jesson Di Blinth era
realment formidable.
L'Obi-Wan va recollir la llum. Era de
disseny industrial, més pesat i potent que el model dels subministraments del
GER que en Jesson havia portat al laberint. Quan la va activar, un brillant
cercle de llum es va estendre per la paret.
Llàstima que no li hagués servit de
res al germà d'en Jesson.
A pocs metres de la rampa hi havia la
porta que els retornaria al rusc principal. Un mecanisme droide havia obstruït
la porta. Amb tota probabilitat, es tractava de la mateixa trampa atrapa-babaus
que havia activat el despreniment.
-Crec que això respon a la meva
pregunta -va dir en Jesson darrere de l'Obi-Wan, amb veu profunda i
respectuosa.
- Quina pregunta és aquesta? -va
preguntar l'Obi-Wan, activant el raig d'energia del seu sabre de llum. Va
examinar la porta més de prop, jutjant el millor angle per al tall inicial.
-Mira. Si us plau -va dir en Jesson.
L'Obi-Wan es va donar la volta,
permetent als seus ulls seguir el raig de llum d'en Jesson. Es va desplaçar al
llarg de la caverna, il·luminant una rere l'altra les gegantines imatges dels
reis i reines x'ting, els seus més grans líders en una sèrie colossal. Esculpit
en pedra mastegada hi havia un veritable bosc de nobles titans insectoides. Uns
mascles, altres femelles, uns alts i joves, altres vells i encorbats, amb les
seves quatre mans col·locades en diverses postures; demanant, implorant,
protegint, confortant, ensenyant, sanant.
Una
sala d'herois, realment, va pensar l'Obi-Wan.
- Què passa?
-Allà -va contestar en Jesson-, on vam
entrar en primer lloc.
I va enfocar el raig en l'estàtua més
gran.
Ara l'Obi-Wan podia veure la figura
vella i encorbada molt més clarament. L'estret tub de l'escala de mà que havien
baixat era un bastó. La càmera en la qual havien lluitat tan desesperadament
contra els x'ting caníbals es veia, des de fora, com un tors de músculs
arrodonits. El seu punt d'entrada inicial, la primera càmera de totes, era un
cap amb punxegudes orelles triangulars. L'estàtua arribava almenys els setanta
metres d'alt, més alta que qualsevol altra a la Sala dels Herois X'ting.
Realment, això responia a moltes
preguntes, però plantejava altres, preguntes que l'Obi-Wan mai podria satisfer.
Perquè allà, amb el seu braç vestit estès saludant, gegantí i benèvol a la llum
del llum d'un valent soldat x'ting que portava molt de temps mort, s'alçava la
buida estàtua, feta amb pedra mastegada, d'un somrient Mestre Yoda.
FI
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada