Aniquilació (XXVI)

Anterior

CAPÍTOL 26

Apinyat sobre un dels molts panells de relé d'ordinador de la sala de motors de la Llança Ascendent, en Theron es va assecar la suor del front abans que baixés i li piqués als ulls. Amb l'ajuda de la seva pua talladora, va teclejar en el panell i va executar una recerca de diagnòstic per mapejar els diversos sistemes als quals estava connectat.

En Theron s'havia estat ocultant a la sala de motors des que la Llança va sortir de l'Estació Reaver. No tenia manera de sortir de la nau fins que amarrés de nou utilitzant una beina de fugida, la qual cosa activaria una alarma d'emergència i faria que el fessin explotar fora de l'existència. Afortunadament, les hores que havia estat encallat a l'estret passadís a la sala de motors sufocant i pudent, havia resultat ser beneficiós en realitat. Adonant-se que no hi aniria enlloc aviat, en Theron havia passat el seu temps tractant de tenir un millor enteniment del funcionament intern del navili.

Mapejar cada relé individualment era un procés simple però llarg, un que ja havia repetit prop d'una dotzena de vegades. Però el treball esgotador era la clau per ajuntar totes les peces per tenir una imatge completa dels sistemes de control de la Llança. No hi havia una única xarxa central connectant tot; cada sistema era controlat independentment, enllaçat a diversos relés diferents que podien permetre que la funcionalitat es reencarrilés a través de múltiples camins si alguna cosa anava malament.

La seva exploració de la sala de motors estava demostrant ser simultàniament exhaustiva, fascinant, i descoratjadora. La complexitat de la nau era atordidora. Era l'assoliment definitiu del programa d'armes experimentals d'en Darth Mekhis. El SIE havia sospitat des de feia temps que hi havia algun tipus d'enllaç entre el propi navili i qui fos que estigués al comandament; Mekhis s'havia especialitzat a combinar la biologia i la cibernètica. Però la mira completa de la relació simbiòtica anava més enllà de qualsevol cosa que haguessin teoritzat.

Cada vegada que en Theron es colava en un terminal d'ordinador, els seus implants cibernètics li permetien interactuar directament amb la xarxa. Però encara hi havia un mur de separació, una clara distinció entre l'usuari i el dispositiu. En Mekhis havia trobat una manera d'eliminar aquest mur; quan la Kàrrid estava al comandament de la Llança la nau es tornava part d'ella... o potser ella es tornava part de la nau. Eren inseparables. La connexió li donava l'habilitat de llegir i reaccionar gairebé instantàniament durant una batalla amb els sensors de la Llança que li lliuraven la informació directament a la seva consciència, responent llavors immediatament a les seves ordres.

També li donava un avís elevat de tot el que passava en els sistemes de la nau mentre hi estava enllaçada. En Theron hauria de ser extremadament curós amb qualsevol cosa que fes, portant una cura extra d'usar un lleu toc perquè la Kàrrid no percebés la seva presència. I es va adonar que el pla original de plantar un virus dorment probablement no funcionaria.

Fins i tot si la Kàrrid no s'adonava de la intrusió, la Llança tenia múltiples capes de seguretat i redundàncies que ràpidament aïllarien i deshabilitarien el virus, els relés tallant el malware mentre reencarrilaven les funcions danyades per un nou camí.

L'única esperança de sabotejar eficientment el navili era que en Theron estigués piratejant activament el sistema mentre la Llança estigués en batalla, desviant i canviant els seus atacs electrònics per quedar-se un pas per davant dels protocols de seguretat del navili. El dilema de com se suposava que realment sortís de la nau si estava sabotejant-la activament en meitat de la batalla era una cosa del que tractava no preocupar-se pel moment.

A més, el disseny únic de la Llança permetia que els propis implants cibernètics d'en Theron operessin a la màxima eficiència mentre estava connectat a la nau, donant-li un nivell d'accés com cap altre que hagués experimentat abans. Ja havia aconseguit posar pegats les comunicacions internes de la nau, permetent a l'implant de la seva oïda rebre totes les seves transmissions.

-Patrulla Roja en revisió, -sorgí una veu en la seva oïda-. La Plataforma E està buida. Procedint a la Plataforma F.

En Theron va sospirar i va desconnectar la seva pua talladora del panell. Es va aixecar, estirant-se per fer cruixir la seva esquena.

Toquejar els sistemes de comunicació li havia permès seguir el progrés de les patrulles de seguretat que la Kàrrid havia disposat una vegada que es va adonar que la flota de la República no havia existit realment. En Theron els havia estat rastrejant de prop mentre sistemàticament treballaven de camí a cada nivell del navili ala per ala. Odiava interrompre el seu treball, però era hora de moure's si no volia ser descobert.

Va anar a l'escotilla de manteniment de duracer i lentament va girar la roda per obrir-la. Hi va haver un cop agut mentre l'escotilla s'afluixava, i un suau grinyol dels borns mentre s'obria. En Theron va treure el cap cap al passadís, sense esperar veure ningú però també sense prendre riscos. La seva única arma era el blàster que tenia ancorat al carregador del seu uniforme, però no tenia intenció de disparar-la després d'haver doblegat el canó en obrir l'escotilla de seguretat de la sala de motors.

Afortunadament el vestíbul estava desert, així que va sortir i va tancar l'escotilla darrere d'ell, tractant de no fer cap soroll. Es va obrir pas sota el vestíbul, escoltant pels passos de qualsevol que s'aproximés. No era probable que corregués cap a ningú; la Plataforma G consistia principalment en la sala de motors i, de camí a l'altre extrem, la càmera de comandament privada de la Llança. A part del rastreig de seguretat, ningú tenia cap raó per estar en aquell nivell. Fins i tot la Kàrrid no s'aventuraria allà baix a no ser que la Llança fora a entrar en combat.

Dos turboascensors -un prop de la sala de motors a popa, l'altre prop de la càmera de comandament a proa- eren l'única forma d'accedir al nivell inferior de la nau. En Theron sabia que les patrulles de seguretat treballaven de popa a proa, així que curosament va fer via cap a la popa, lluny de l'ascensor que havia agafat quan va abordar per primera vegada el navili.

A causa de la grandària i la forma irregular dels motors iònics i d'hipermatèria, els dos costats de la Plataforma G no estaven connectats per un únic passadís recte. El vestíbul es torçava i girava. En cada gir, en Theron s'aturava i mirava per la cantonada, sabent que si era descobert passaria una mala estona explicant la seva presència. Després de diversos minuts de capcineigs acurats, finalment va aconseguir arribar al turboascensor prop de la part frontal de la nau. El vestíbul continuava per altres trenta metres abans de finalment acabar en una gran porta, segellada.

En Theron sabia que la càmera de comandament de la Llança estava davant, però va resistir la urgència d'anar a investigar. La sala de motors era on podia fer el màxim mal; no tenia sentit arriscar-se a exposar-se, rondant només per satisfer la seva curiositat. Va colpejar el panell del turboascensor, contemplant el seu següent moviment mentre esperava que arribés. En el seu sentit podia escoltar el progrés de l'equip de seguretat mentre informaven cada vegada que buidaven una altra secció de la plataforma per sobre d'ell.

En Theron va considerar dirigir-se a les habitacions de la tripulació de la Plataforma C. Podria buscar una cabina desocupada on podria canviar el seu uniforme llardós per robes noves, fent menys probable que atragués l'atenció si necessitava moure's per la nau. Havia fins i tot de tenir una oportunitat de canviar el seu blàster per un altre que funcionés. Però de qui havia de ser l'uniforme i l'arma que agafés era probable que es donés compte si l'un o l'altre faltava, i això podria reforçar la sospita sobre un polissó a bord. L'últim del que necessitava preocupar-se era d'una altra ronda de rondes de seguretat.

Quan el turboascensor va arribar, es va adonar que tindria més sort anant a la bugaderia a la Plataforma E. També podria tractar d'aconseguir alguna cosa de menjar de les àrees properes de preparació de menjar a les cuines de la galera, i la seva aparença suada, lamentable era menys probable que atragués l'atenció entre la tripulació que passava els seus dies treballant entre les màquines de bugaderia escopint vapor, cuines fumejants i pots i calders salpicants. Colpejant el botó, va prendre diverses respiracions profundes per ficar-se al personatge, reunint mentalment un nombre d'excuses potencials i explicacions en cas que algú li agafés agafant un uniforme o robant alguna cosa de menjar extra.

Sortint de l'ascensor, va veure que no tenia de què preocupar-se. La Plataforma E era un cau d'activitat frenètica, els homes i dones assignats als rols de servei militars essencials però sovint oblidats corrent enrere i endavant amb l'energia i concentració d'un equip d'operacions especials altament entrenat. Massa absorbits en les seves pròpies tasques com per preocupar-se d'un oficial junior rondant, cap li va prestar cap atenció a Theron. En el seu auricular va sentir una altra actualització de l'equip de seguretat; en l'estimació d'en Theron estaven a mig camí amb el seu escombrat per la Plataforma F.

Obrint-se pas cap a la bugaderia, en Theron va agafar un parell de pantalons i una camisa que semblaven venir-li bé i els va col·locar sota el seu braç. Amb cura de no actuar sospitós, va caminar cap a un cantó ocult d'una de les rentadores, es va ajupir darrere d'ella, i es va treure les seves robes llardoses. Quan va tenir el seu nou uniforme estava plàcidament sorprès de veure que havia estat ascendit a capità. Donades les dures penes d'insubordinació de l'Imperi, era improbable que ningú per sota del seu rang volgués atraure l'atenció per a si mateix enfrontant-se a ell.

Si pogués trobar un uniforme de Gran Moff seria capaç de caminar cap al pont i prendre el comandament.

Encara que només era una broma, el pensament li va fer aturar-se. Si pogués d'alguna manera posar les mans sobre alguns explosius, diguem de l'armeria, podria plantar-los a la sala de motors i fer un dany important. Tan ràpidament com la idea se li va passar per la ment, però, la va rebutjar. La seguretat al voltant de l'armeria seria molt més forta que a la qual s'enfrontava aquí i fins i tot un oficial sol·licitant diversos quilograms d'explosius segur que anava a alçar preguntes que no podria contestar.

Tornant al seu pla original, va caminar cap a les cuines, tirant el seu uniforme brut en un cistell mig ple de roba bruta. Mentre esperava que els homes i dones allistats fessin el possible per evitar el contacte visual amb ell mentre marxava, el seu pit es va inflar amb el que esperava que fos el nivell apropiat d'arrogància i privilegi Imperial.

A la cuina va resistir la urgència d'anar darrere del menjar calent preparat pel següent menjar de la tripulació, malgrat el seu estómac rugint. En el seu lloc, es va obrir pas cap als armaris d'emmagatzematge en la part posterior i va agafar un parell de paquets de racions. Un home jove vestit de cuiner li va fer una mirada curiosa, però quan Theron va estrènyer els seus ulls sobre el soldat, la seva mirada va anar a terra. Sense dir res, Theron va marxar amb el seu premi de tornada cap al vestíbul.

Una altra actualització en la seva oïda va informar que l'equip de seguretat havia completat l'escombrat de la Plataforma F i estava seguint endavant. Theron va anar camí de tornada al vestíbul i es va dirigir per la longitud de la nau cap al turboascensor de popa. Mentre hi arribava va escoltar una altra actualització de l'equip de seguretat.

-La sala de motors està lliure. Endavant.

Va trucar al turboascensor, va entrar dins, i va colpejar el botó de la Plataforma G per completar la seva ruta enrevessada i va tornar on va començar.

El passadís estava buit mentre sortia de l'ascensor; la patrulla de seguretat ja s'havia mogut a l'altre costat de la nau. La roda de l'escotilla d'accés girà més ràpid aquest cop, afluixada pel seu ús recent.

De nou a la sala de motors, es va treure l'uniforme de capità, acuradament plegant i posant-lo al passadís de metall just dins de l'escotilla, juntament amb la seva pistola doblegada, la seva pua talladora, i un dels paquets de racions que havia robat. Li va portar un parell de minuts consumir els continguts del segon paquet de racions. Per quan havia acabat de menjar ja estava cobert de suor. Va esperar que la suor fos més suportable portant només la seva roba interior i les botes. No ho era, però almenys el seu nou uniforme no acabaria cobert de brutícia i taques de suor.

Retirant la seva pua talladora, va tornar a la tasca àrdua d'aprendre tot el que li fos possible sobre la Llança Ascendent.

* * *

Una descàrrega de dolor intens va tornar a Gnost-Dural a la consciència. Se sentia com si estigués sent cuinat viu des de l'interior. Els seus ulls es van obrir de cop, afegint-se al seu patiment. Algú li havia tret les ulleres protectores i l'atmosfera rica en oxigen de la nau se sentia com àcid en les seves pupil·les. Fregant els seus ulls torturats quan els tancava, va deixar anar un crit, el so esmorteït per la seva màscara respiratòria.

-Està despert, -va sentir dir a Darth Kàrrid, i l'agonia ardent de sobte es va aturar.

Tot i que encara era incapaç d'obrir els seus ulls, el kel dor va ser capaç de prendre consciència del seu voltant. Estava estirat en una plataforma dura o una taula inclinada en un angle de quaranta-cinc graus, els seus canells i turmells estretament encadenats de manera que estava eixarrancat sobre la superfície. La seva túnica i la majoria de les seves robes havien estat esquinçades, deixant-lo gairebé nu.

A més de la Kàrrid, hi havia altres a l'habitació amb ell. Va reconèixer la presència de la dona aprenent de Sith, encara que no podia percebre el seguidor home de la Kàrrid en cap lloc proper. I hi havia altres dos. No podia percebre el costat fosc emanant d'ells així que va suposar que no eren Sith sinó soldats Imperials: guàrdies, o interrogadors especialment entrenats. Va escoltar passos aproximar-se, llavors el so de la veu de la Darth Kàrrid es va escoltar més a prop que abans.

-Sabem que l'atac de l'Estació Reaver va ser un muntatge-, va dir ella, la seva veu plena d'una calma gèlida-. Però no entenc per què. Quin era el propòsit de preparar una falsa alarma?

El Jedi no sabia del que estava parlant, però sospitava que en Theron tenia alguna cosa a veure amb això. El que fos que hagués fet el seu company, esperava que hagués funcionat, si Theron no hi havia plantat amb èxit el virus en els sistemes de la Llança, el pla d'en Gnost-Dural estava condemnat al fracàs.

-Colpeja'l de nou-, va dir la Darth Kàrrid, cansada d'esperar que contestés la pregunta.

Aquesta vegada el seu cos no va sentir calor, sinó un estrany tipus de pressió interna. Els seus pulmons i estómac es van expandir, com si ràpidament s'omplissin d'aire; les seves artèries i venes s'engrandiran amb la sang; els seus braços i cames augmentades amb fluids, els lligams en els seus canells i turmells enfonsant-se fortament en la seva carn augmentada.

Els seus ulls van augmentar de mida contra les seves parpelles i cada òrgan del seu cos se sentia premut i distès, preparat per explotar o destrossar-se. En Gnost-Dural cridà de nou a través de la seva màscara. El dolor era com cap altre que hagués sentit abans, l'experiència únicament horrífica... i llavors de cop i volta se'n va anar. El cos d'en Gnost-Dural va caure flàccid, com si fos un globus parcialment desinflat. Un segon més tard va començar a tremolar, cada múscul agitant-se involuntàriament. Els espasmes van durar diversos segons abans que finalment fos capaç de calmar la seva ment i recuperar el control del seu cos físic.

-Darth Mekhis era un veritable geni-, va dir la Kàrrid amb admiració òbvia-. Entenia que els mètodes normals de tortura tenien poc valor contra aquells que poden atraure la Força per a sostindre'ls. Però fins i tot un Mestre Jedi està indefens contra la seva màquina destacable.

-Ataca la ment i l'esperit, -va explicar ella-, però deixa al cos intacte. Qualsevol horror imaginable pot ser infligit simplement estimulant els receptors del cervell. El dolor se sentirà completament real, però la carn roman sense danys.

En Gnost-Dural va entendre les funestes implicacions del que estava dient. La tortura convencional podria finalment sobrepassar els límits de la resistència física; més enllà de cert punt el subjecte moriria. Però amb la màquina infernal d'en Mekhis, no importava quant patís una víctima, l'agonia mai acabaria.

Obsessionar-se amb l'horror sense fi és una altra part de la tortura, es va recordar a si mateix el Jedi. Roman en calma. Centra't en el que necessites fer.

Quan va recuperar la consciència per primera vegada, en Gnost-Dural no tenia sentit de quant de temps havia estat fora. Tot i la tortura de la Kàrrid, però, sentia la seva percepció del temps i de l'espai -una alerta nascuda d'estar de prop en sintonia amb el poder universal de la Força -tornant. Una mica més de deu hores havien passat des de la confrontació al santuari interior de la Kàrrid; l'atac a Duro encara era lluny. Necessitava aguantar per diverses hores més si el seu pla havia de funcionar.

-No pots trencar-me-, va dir ell, la seva veu esquinçant-se des de la pressió per la qual ja havia passat.

-Tots dos sabem que puc, -va murmurar la Kàrrid just des del seu costat, fent córrer els seus llargs dits seductorament al llarg de la dura pell de la galta del kel dor-. Però no he de fer-ho. Sé que no estaves actuant sol. Un rastreig de seguretat de la nau ha capturat als teus amics. Si vols estalviar-los aquest sofriment, em diràs el que vull saber.

En Gnost-Dural havia d'admirar l'ardit, però sabia que estava fingint. Era possible que en Theron estigués en algun lloc de la nau -Esperava que fos cert- però confiava que el seu company fos prou hàbil per evitar qualsevol tipus de patrulla de seguretat. I en Theron estava treballant sol. La Kàrrid havia dit «amics,» plural, com si n'hi hagués més d'un.

-Sé que estàs mentint-, li va dir ell-. Perquè vaig venir sol.

La Kàrrid va treure la seva mà de la seva cara en frustració.

-De nou-, va dir ella.

Aquesta vegada se sentia com si un milió de llargues i fines agulles, estiguessin empalant cada centímetre del seu cos. Punxaven la seva carn netament, lliscant a través de la pell, múscul, nervis, i os abans de sortir per l'altre costat. Perforaven els seus òrgans interns; els seus ulls; fins i tot el seu crani, empalant el seu cervell.

Va lluitar contra això, tractant d'invocar la força per alleugerir el seu patiment. Va obrir la seva boca per recitar el Codi Jedi per centrar la seva ment i energia, però en lloc de les paraules reconfortants tot el que va sorgir va ser un altre crit sense fi.

Les agulles es van esvair, desapareixent a l'instant igual que la calor i la pressió. I un cop més, no hi havia cap dany real al seu cos, encara que els records del dolor perduraven.

-L'atac de la República a l'Estació Reaver no era real-, va dir la Darth Kàrrid, la seva veu finalment traint una ombra de la seva impaciència-. Així que quin era el sentit d'una falsa alarma? Ha de venir una invasió real després? Una que rebutjarem perquè pensarem que és un altre mal funcionament de l'equip?

-Sí, -grallà en Gnost-Dural-. Això és. Ho has esbrinat.

-O era un ardit per a causar confusió? -va continuar la Kàrrid, ignorant la seva òbvia falsa confessió-. Una distracció perquè els teus aliats que ja estaven a l'Estació Reaver poguessin preparar algun tipus de trampa? Alguna cosa que ens estarà esperant si tornem al port?

-El Costat Fosc t'ha tornat paranoica, -va xiuxiuejar el Jedi-. Et cega a la veritat. Rebutja els ensenyaments dels Sith i tindràs la claredat i l'enteniment.

-La claredat arriba a través del sofriment-, li va dir la Kàrrid-. Aprendràs aquesta lliçó prou aviat.

Va escoltar passos mentre ella s'allunyava d'ell, llavors la va escoltar parlar amb algú més, probablement el seu aprenent Sith de sang pura.

-Queda't aquí amb els interrogadors. Vigila al Jedi. No el subestimis, i compte amb els seus trucs amb la Força.

-Com desitgi, Mestra, -va contestar una veu femenina.

-Parlarem de nou quan torni, -va cridar-li -. Després que un parell d'hores a la taula t'hagin fet més cooperatiu.

En Gnost-Dural no es va adonar de la seva marxa mentre els interrogadors encenien la màquina i el seu món es convertia en dolor.

Al vestíbul darrere de la sala d'interrogacions, la Kàrrid es va aturar el temps suficient per assaborir els crits del seu antic Mestre abans de continuar. Els seus escombrats de seguretat no havien trobat cap altre polissó, encara que no els havia esperat. Colar-se en la seva nau era una missió condemnada al fracàs, com ja havia evidenciat la captura d'en Gnost-Dural. Sentia que era més probable que la seva presència fos una finta; un sacrifici suïcida per allunyar l'atenció de la veritable amenaça.

Ella esperava que el kel dor es trenqués fàcilment, però no ho havia esperat realment, tampoc. Fins i tot el meravellós dispositiu d'en Darth Mekhis requeriria temps per abatre un Mestre Jedi. Però finalment li diria tot el que volia saber: amb qui estava treballant; com havia sabut que la trobaria a l'Estació Reaver; per què havien preparat un fals atac de la República. Fins llavors, anava a mantenir a la Llança Ascendent en una patrulla profunda, segura, lluny de qualsevol pla que la República pogués haver improvisat per destruir-la. Però no era l'única precaució que estava prenent.

Va agafar el turboascensor per anar a la Plataforma A, on els oficials de major rang tenien les seves cabines privades. Allà va trobar les noves addicions a la seva tripulació llistes i esperant la seva arribada.

Lord Quux era un sang pura de pell vermella; Lord Ordez era un humà de pell fosca. Havien anat a l'Estació Reaver per a jurar lleialtat al membre més recent del Consell Fosc, tot i que la Kàrrid havia estat al principi reàcia de donar-los la benvinguda a bord del seu navili per por que algun dia estiguessin temptats de tractar de treure-l'hi.

No obstant això, l'atac d'en Gnost-Dural li va fer reconsiderar la seva posició. Ara que estava en el Consell Fosc, havia d'esperar que hi hagués altres atemptats contra la seva vida, si no pels Jedi, llavors per rivals dins de l'Imperi. Adonant-se que seria savi mantenir a un parell de guerrers ben entrenats al seu costat en tot moment, va enviar una llançadora a l'estació per recuperar-los.

-Confio en què les seves instal·lacions estiguin al seu gust?

-Exquisides, -va contestar Lord Quux, mentre que en Lord Ordez només va inclinar el seu cap per mostrar que les aprovava.

-Veniu amb mi, -els hi va dir-. Hem de començar el vostre entrenament.

-Entrenament, Darth Kàrrid? -va preguntar Lord Quux.

-Si voleu servir-me, heu d'aprendre a servir a la meva nau també, -els hi va dir ella-. Us prometo que trobareu l'experiència... gratificant.

Següent