Resistència Rebel (V)

Anterior

CAPÍTOL 5

Ara tenia un nom.

Hi havia trigat temps i freqüents intercanvis de pensaments per entendre el que eren els noms. Sons que únicament pertanyien a un ésser. Cada un d'ells tenia un nom i, quan per fi ho va comprendre, va resultar vital per a ell tenir-ne també un.

Era més poderós, més important que qualsevol d'ells. No era adequat que ells tinguessin noms i ell no.

Així que el van anomenar Nyax. Lord Nyax. Nyax era el seu nom, i cap altre podia tenir-lo. Lord era un sobrenom que feia que el seu nom fos millor; més important. Lord, per tant, significava que ell era més important que tots els altres.

Satisfet amb aquest reconeixement del seu estatus, va somriure als treballadors que s'arrossegaven per la superfície de l'enorme, enorme màquina.

L'havien reparat i tret els enderrocs que l'envoltaven. Aviat derrocaria el mur negre que tant odiava.

Aviat, ell, Lord Nyax, tindria tot el que volia, que era tot.

Tots els éssers farien la seva voluntat. Excepte, potser, aquells que els seus sentits no detectaven i que eren sorprenentment resistents al dolor. Així que els mataria a tots.

Coruscant

-Has trobat un tanc de porqueria -va assenyalar la Mara.

Es trobaven drets en una passarel·la de metall, per sobre d'una vasta i profunda càmera. Per arribar-hi, havien hagut de baixar a través de diversos nivells de destrossada maquinària. Les seves petites barres lluminoses amb prou feines il·luminaven petites parts del sòl molt per sota d'ells.

Tampoc és que hi hagués molt que il·luminar. La major part del sòl l'ocupava un tanc de brillant metall blanc, de dotzenes de metres d'ample i altres tants de llarg, però de només un metre i mig d'alt, i ple fins gairebé la vora d'un fluid vermellós.

La majoria dels altres semblava desinteressat i va buscar immediatament algun lloc on seure i descansar.

No així els científics. En Baljos i la Danni van connectar immediatament els seus sensors i van començar a estudiar el seu entorn.

Definitivament és una cosa viva -va anunciar la Danni-. Una infinita quantitat de formes de vida unicel·lulars.

-Aquesta sala és inhabitualment alta en oxigen i inhabitualment baixa en diòxid de carboni i en aquestes toxines que estan transformant Coruscant -En Baljos es va treure el casc i els trossos de tela perfumats del seu nas; va aspirar profundament diverses vegades i un somriure va il·luminar la seva cara-. Aire net. Vaig creure que mai tornaria a respirar una cosa així.

Els altres el van imitar. En Luke va inspirar i expirar aquell aire sense rastre de la pudor a descomposició, sentint com el seu esperit s'elevava.

Va estudiar la situació, abans de felicitar la Tahiri per trobar un recurs tan útil. No semblava contenta quan va tornar amb els altres, i ara tampoc. Contemplava fixament aquell llim vermell amb una expressió de sospita, fins i tot de temor.

En Luke va estendre els seus propis sentits de la Força en aquesta direcció.

Podia sentir vida al tanc. Simple, indiferenciada. També comparativament saludable, encara que amb un lleuger toc de fam.

Però allà baix hi havia alguna cosa més que aquella vida simple. Una punxada d'energia fosca. No, no només una punxada... no era forta, però sí constant.

-Vas trobar també una forma de baixar? -va preguntar en Luke.

La Tahiri va negar amb el cap.

-Vaig buscar durant tota una hora, però no vaig trobar l'accés.

-Quin accés? -es va interessar la Danni.

En aquella sala no hi havia energia, però una escala de metall va proporcionar un fàcil descens fins a terra. De prop, el tanc no resultava especialment impressionant: era un estany rectangular de llim vermell amb aspecte maligne.

-Crec que és un tanc eliminador -aventurà en Luke.

La Mara va assentir, ombrívola.

-I t'has basat en el teu extens coneixement de les fàbriques i l'enginyeria civil.

-M'he basat en una cosa que en Wedge Antilles em va dir una vegada.

En Luke va llançar a la seva dona una mirada simulant retret.

-Fa temps, uns quants anys, quan va creure estar fart de ser un militar, va voler canviar de vida i dedicar-se a construir coses, a arreglar-les. Així que va encapçalar un equip militar que derruïa parts de Coruscant que queien a trossos, per poder construir nous edificis que amb el temps es caurien a trossos. I em va descriure una cosa semblant a això, una enorme zona plena d'un material viu.

-Ei, és cert -va reconèixer en Rostre-. M'ho vas esmentar quan ens vam conèixer.

-Fa anys -va dir en Luke.

-Sí.

-Però no em diràs quan exactament.

-Secret Oficial -negà en Rostre-. Encara que recordessis el meu aspecte de llavors i qui era, seguiria sense admetre-ho.

En Luke va sospirar.

-Per a què és? -va preguntar la Danni-. El tanc.

-És una forma d'eliminar les escombraries -En Luke va allargar una mà per sobre de la superfície vermella. Sota la llum de la barra de la Mara, van veure com el fluid pujava lleugerament cap a la seva mà-. Qualsevol material orgànic que es tiri aquí, és consumit. De tant en tant, bomben el llim i raspen tot el material acumulat en el fons del tanc.

-Aquest és l'equip de bombament -La Tahiri va assenyalar un conjunt de consoles destrossat i arrencat de la paret uns metres més enllà, prop d'unes canonades que sortien del tanc i entraven a la paret.

-Per què els yuuzhan vong no han destrossat el tanc? Tota la resta està destruït. Sabem que han estat aquí.

-Perquè és orgànic i no tecnològic, suposo -aventurà en Luke, mirant com la massa vermella s'alçava cap a la seva mà fins a gairebé tocar-la; ell va apartar la mà i el llim va tornar a asseure's-. Això és interessant. Evidentment, aquesta cosa és capaç de percebre el seu menjar i coopera per assolir-lo.

-Interessant no és la paraula que jo faria servir -En Rostre es va asseure al costat de la paret per relaxar-se-. Baljos, no pots afinar aquests sensors teus per detectar noies solteres i no massa intel·ligents, entre els vint i els quaranta anys?

-Si pogués fer-ho, creus que estaria treballant de científic?

-Punt per a tu.

La Tahiri, ficada fins a la cintura al forat de la paret que havien ocupat les consoles, va sortir d'ell i es va aixecar confosa.

-És falsa.

-Què és falsa? -es va interessar en Luke.

-La consola. Sembla bastant real, però no estava realment connectada a cap equip de bombament.

En Luke i la Mara es van acostar al forat. En Luke es va recolzar a la vora i va treure el cap mirant cap avall, cap a la barreja de cables i circuits de l'interior del mur. No semblaven haver patit danys a les mans dels yuuzhan vong, però, tot i així, no va poder seguir el cablejat dels controls de bombament més enllà d'un metre, on acabaven en una petita caixa metàl·lica.

-Això és molt rar. Bhindi, els ordinadors són el teu fort, t'importa fer una ullada i veure què pots dir-nos?

-D'acord.

En Rostre va sospirar.

-Si anem a quedar-nos aquí una estona... Kell, marca la sortida de la sala i establirem guàrdies als punts de possible accés dels yuuzhan vong.

-Sento i obeeixo, Grandesa.

-Apel·lar a la meva vanitat no et salvarà de fer un torn de guàrdia. Bé, no aquesta vegada almenys.

En Luke va tornar al tanc amb les celles arrufades. De què servia un tanc com aquell sense una estació de bombament connectada? Encara que tardés anys, arribaria un moment en què els residus acumulats desplaçarien l'organisme vermellós, fins i tot pot ser que resultessin tòxics per a ell.

Es va obrir més a la Força i immediatament va tornar a percebre el material vermell. Fins i tot sentia les seves dimensions en alçada, amplada i profunditat, però al centre del tanc aquesta profunditat disminuïa abruptament, com si una protuberància d'alguna classe sorgís del fons del tanc.

-Necessito entrar-hi.

-Bé, serà ràpid i dolorós -es va burlar la Mara, al costat d'ell.

-Potser -Aquell llim era una cosa viva, desperta i conscient en la Força. Potser... Va baixar la seva mà esquerra de nou, intentant arribar a l'organisme a través de la Força, impregnant la seva ment de la idea: «No sóc menjar. No sóc menjar».

La seva mà es va submergir en l'organisme. Es va tensar, preparat per retirar-la, però va poder sentir l'organisme dòcil i tranquil sota la seva carn. No va sentir cap dolor, ni tan sols un pessigolleig.

Va retirar la mà. El seu palmell estava net; no hi havia cap rastre vermell en ell.

Es va despullar precipitadament de la falsa armadura de cranc vonduun.

-Necessito una màscara per respirar -va anunciar-. De material completament inorgànic i preferentment amb placa facial.

-No hi ha problema -En Rostre va rebuscar a la motxilla i va extreure una cosa irregular i brillant, no més gran que el puny de la Tahiri.

-El meu recurs. És una caputxa feta de transpariacer amb una mini-bombona d'oxigen. Tens per a uns cinc minuts.

-Perfecte.

-Luke, no voldria soscavar la teva curiositat, però he de recordar-te que si alguna cosa surt malament, és una forma de morir excepcionalment horrorosa.

En Luke li va somriure.

-Confio en tu per millorar la història. Luke Skywalker mor gloriosament lluitant amb un horrorós devorador vermell -li va lliurar el seu sabre làser.

Sense l'armadura i amb la caputxa posada, en Luke va examinar l'estany. «No sóc menjar. No sóc menjar». Es va asseure a la vora, va girar les cames i les va submergir en el llim, sentint com es tancava al voltant d'elles i pujava fins a la cintura.

Però no va sentir dolor. Va donar uns passos. El material era càlid i prou dens com per retardar significativament el seu avanç, molt més espès que els estanys de fang que va haver de travessar a Dagobah, feia tants anys.

Podia copsar clarament en la Força el lloc on el llim vermell era molt menys profund, i va arribar fins allà en pocs moments. Va obrir l'oxigen de la mini-bombona, va enviar una salutació a la seva esposa i a la Tahiri, i es va submergir.

La foscor es va tancar immediatament al voltant d'ell. «No és una feina apropiada per a un claustrofòbic -Va decidir-. No sóc menjar. No sóc menjar».

Va temptejar al voltant, fins que va palpar l'objecte que buscava. La seva vora era corbat i semblava una mica més gran que un volant de control... Va comprendre que es tractava d'una roda de metall, de construcció sòlida, i unida a una altra peça de metall fixa en el fons del tanc.

De fet, era idèntica a les comportes que podien trobar-se en moltes naus de guerra.

En no poder-la girar en una direcció, va provar en l'oposada... i immediatament va sentir una vibració a la roda de metall, en el tanc i a través del llim. Va ascendir ràpidament. Quan es va posar dret enmig del tanc, el llim va relliscar pel seu cos sense deixar rastre.

Alguna cosa estava canviant.

Del sòl de l'estany ascendia alguna cosa... una mena de tap rectangular de tres metres d'ample per tres de llarg.

La part superior del tap, de mig metre de gruix, era de metall platejat. Més avall es convertia en pedra, i aquesta part de pedra seguia pujant, un metre, dos, tres, mentre en Luke s'obria pas cap a la vora del tanc.

Llavors, la pedra va donar pas a la maquinària, altres tres metres de metall, abans que tot el conjunt vibrés i ressonés en aturar-se de cop.

La Mara i els altres van retrocedir davant l'aparició, mantenint-se a cobert amb els seus làsers.

-Què has fet?

-Vaig trobar una roda i la vaig fer girar -va explicar en Luke, després de llevar-se la màscara-. Òbviament, és una cosa que encara disposa d'energia.

Va veure que en Rostre mirava en la seva direcció i feia una ganyota. La Tahiri girà els ulls cap a ell, va enrogir i va fer mitja volta. La Danni va fer el mateix.

La Mara va intentar reprimir una riallada.

-Luke, abans que surtis d'aquí i t'uneixis a nosaltres, i per respecte cap a aquelles amb les que no estàs casat, pot ser que vulguis assegurar-te d'estar presentable.

En Luke mirà cap avall. Tenia el tors nu. Va contemplar el llim. Les parts submergides del seu vestit també havien desaparegut.

Va arribar a la vora del tanc i va romandre allà dret, sense atrevir-se a sortir.

-Crec que em vaig oblidar de dir-li a aquesta cosa que la meva roba tampoc era menjar.

-Sí, suposo que sí.

-Pots passar-me la meva motxilla?

* * *

El tap era una espècie de turboascensor. Un cop Luke va sortir del tanc i es va vestir amb les seves robes de recanvi -el seu vestit negre, visible a través de les juntures i buits de la seva falsa armadura de cranc vonduun-, va estudiar les portes que donaven accés al turboascensor. Quan Luke es va acostar a elles es van obrir ràpidament, vessant un doll de llum artificial a terra.

Va fer una ullada a l'interior. El panell de control només tenia tres opcions: MANTENIMENT, HABITATGES i INVESTIGACIÓ.

-Investigació -va suggerir la Danni.

En Luke va esbufegar.

-Sabia que triaries això.

-Tots ho sabíem -va corroborar la Bhindi-. Per mi no hi ha problema.

En Rostre va parlar pel seu intercomunicador.

-Kell? Elassar?

-Et sentim -la veu era la d'en Kell.

-Potser tardem una estona en tornar. No us estranyeu ni alarmeu.

-Mentre tieta Tahiri torni a temps perquè m'expliqui un conte quan me'n vagi a ficar al llit, no m'importa.

La Tahiri va sospirar.

-Està començant a crispar-me els nervis. No sap que això és una mala idea?

-És clar que ho sap -rebufà en Baljos-. Però és un expert en demolicions. Li agrada jugar amb coses que li exploten a la cara.

Van entrar en el turboascensor i les portes es van tancar després d'ells. Luke va pressionar el botó que indicava INVESTIGACIÓ.

El turboascensor no es va moure immediatament. Una antiquada veu d'androide va sorgir d'un altaveu situat per sobre dels seus caps:

-Indiqui el seu nom i el codi d'autorització Bluenek. Té deu segons per complir l'ordre... abans de morir.

Vannix, Sistema Vankalay

-Probablement podem realitzar vint aparicions públiques o més en els propers quatre dies -va xiuxiuejar la Leia, amb les seves paraules gairebé ofegades per la seva altra veu, la qual sorgia de l'R2-D2 i que repetia l'enregistrament d'una discussió tinguda dies enrere sobre els senadors de Corèllia-. No estic segura de quant sentiment antijedi hi ha a Vannix; si és important, em faré a un costat i ens centrarem en tu, en Han Solo, l'heroi -es va asseure al extrem d'un dels sofàs més còmodes del saló.

En Han es va estirar sobre el sofà, amb el cap recolzat a la falda de la Leia, contemplant sense excessiva curiositat el disseny floral del sostre de les habitacions.

-Això sembla molta feina.

-La política és una feina dura, Han. No te n'has adonat després de tants anys casat amb mi?

-Oh, sí. Aquesta és una de les raons per les que no sóc un polític. I he de dir-ho: pot ser que, malgrat tots els nostres esforços, ella acabi guanyant.

-És veritat.

-En aquest cas, els yuuzhan vong tindran un altre món aliat, i nosaltres ens quedarem sense els nostres submarins. I ja he demanat transport per a ells, així que quedaré com un idiota.

-També és veritat. I?

-Hi ha dues raons per jugar al sàbacc, Leia: per diversió o per guanyar diners. Si el teu objectiu principal és divertir-te encara que perdis una mica de diners, no està malament; si el que vols és guanyar diners, i ho aconsegueixes encara que no et diverteixis, tampoc no és tan dur.

La Leia va mirar als ulls del seu marit amb sospita:

-Quan surt de la teva boca una cosa que s'assembla vagament a la filosofia, em preocupo. On vols arribar?

Ell va deixar entreveure el somriure tipus «confia en mi».

-Vull arribar al fet que estàs parlant de joc net. En aquestes circumstàncies és molt millor fer unes quantes trampes. Millor, més ràpid i més efectiu.

Coruscant

En Luke va connectar el seu sabre làser i va sostenir la fulla per sobre del seu cap, disposat a desviar qualsevol làser que plogués sobre ells. Però no sabia quina mena de trampa havien col·locat al turboascensor, no sabia si serien làsers o gas verinós, o àcid, o si l'atac arribaria des de dalt o per sota.

-Mara, talla la porta -va ordenar.

La seva esposa semblava desconcertada, parpellejant, sense enfocar la mirada a la porta.

-Queden cinc segons -va informar la veu androide.

-Tahiri, la porta -va insistir en Luke.

La Tahiri va connectar el seu propi sabre amb un xiuxiueig, i el va clavar a la juntura de les dues portes. Aquestes van començar a brillar i a estovar-se, però era obvi que trigaria molt més de cinc segons en obrir un forat de la mida necessària per escapar.

-Autorització Bluenek 2 7 4 9 Naboo -va recitar la Mara de corregut.

-Acceptada -va dir la veu androide-. Benvinguda, Mara Jade.

El turboascensor va baixar bruscament. La Tahiri va perdre l'equilibri i va ensopegar, amb la fulla del seu sabre làser girant descontrolat cap a la Bhindi. En Luke el va desviar i la Tahiri el va desconnectar gairebé a l'instant.

-Ho sento -va confessar ella.

-Tranquil·la -En Luke va apagar la seva pròpia arma i es va girar cap a la Mara-. Sabies la contrasenya?

El turboascensor es va aturar i les portes es van obrir, revelant un vestíbul. El contingut i les parets eren visibles gràcies a la llum que arribava de les portes situades a l'altre costat. El vestíbul estava atestat de restes, trossos de cadires, enderrocs caiguts del sostre i parts d'androides.

L'aire era fresc, amb certa olor a descomposició que predominava sobre el perfum en els orificis nasals d'en Luke. Però en Luke podia sentir, per primera vegada en molts dies, el brunzit de les unitats processadores d'aire i d'altres equips: el brunzit de la civilització.

En canvi, no va escoltar cap veu. Cap soroll distant que suggerís transmissions o enregistraments.

La Tahiri mirava la taca negra de la paret més propera.

-Sables làser -va assenyalar. La seva veu amb prou feines era un murmuri, el que semblava més apropiat en aquell ambient-. Sembla que alguns androides també mostren les seves petjades.

En Luke va retornar l'atenció a la seva esposa.

-Mara?

La Mara va sacsejar el cap, recuperant-se.

-No, no sabia res amb certesa... però era una possibilitat. Quan estava al servei de l'Emperador, vaig usar diversos codis d'accés. Alguns eren per accedir a comptes bancaris, a amagatalls d'armes, a cooperació militar, i tenia un codi de secció Bluenek que mai vaig utilitzar. D'això fa molt de temps, gairebé no me'n recordava.

En Baljos va ascendir per un munt de runes -un escriptori destrossat, un armari bolcat, un munt de parts corporals que en Luke va creure components d'androides, fins que els hi va donar un cop d'ull de prop.

-Eren éssers humans -va aclarir en Baljos, intentant controlar el seu to de veu-. Aquestes restes pertanyen a una femella de mitjana edat, tallada en aproximadament vuit trossos. I diria que amb un sabre làser -li va donar l'esquena a l'espantós espectacle-. Danni?

La Danni sostenia un dels seus sensors a la mà.

-Hi ha molt residu electromagnètic. De l'equip que encara funciona, suposo. Oculta qualsevol rastre d'energia biològica, si és que n'hi ha algun.

En Luke va tancar els ulls i va estendre la seva percepció a través de la Força.

No va trobar senyals d'organismes vivents de mida apreciable. Quant va començar a estendre la seva consciència va detectar la foscor que abans descobrís a dalt. Aquí semblava molt més propera, una barreja de ràbia i violència que amenaçava amb regirar-li l'estómac. Va obrir els ulls i va moure el cap.

-Haurem d'investigar-ho per mitjans naturals -va confessar.

* * *

Era un complex científic enorme. El pis va ser, de fet, un centre d'investigació científica... dècades enrere. Els ordinadors, que es remuntaven a una època anterior al naixement del propi Luke, estaven coberts d'una espessa capa de pols, i la Danni va identificar un laboratori dedicat a l'anàlisi cel·lular, abandonat des de feia molts anys.

El tret més curiós d'aquell pis era una sala situada a un costat dels laboratoris. No contenia res més que un aparell allargat, que semblava un llit amb una tapa.

-Una unitat de son hermèticament segellada -va suggerir la Bhindi.

-Una unitat d'animació suspesa de l'època imperial -va corregir-la en Baljos-. I sembla que modificada per diferenciar-la de les unitats estàndard, atès que el que fos que fiquessin aquí mesurava gairebé tres metres d'alt. Alguna cosa no humana.

En Luke va discrepar en privat. La característica de la càmera, que molts dels altres no podien detectar, era que feia pudor al Costat Fosc de la Força. Allò era l'origen, un dels orígens almenys, de la inquietud que havia sentit. I, d'alguna manera, a ell li suggeria humanitat... humanitat en la pitjor expressió de la paraula.

Hi havia alguna cosa familiar en aquella foscor, alguna cosa familiar i fantasmal al mateix temps.

-Pots esbrinar el que contenia? -va preguntar en Luke.

En Baljos va estudiar la unitat. La coberta de transpariacer semblava haver estat apartada, i tirada a un costat amb una força i violència, que estava deformada, amb les frontisses d'un costat i el pany de l'altre trencades, gairebé esqueixades de la tapa. La maquinària que hauria envoltat i aïllat al dorment estava esquinçada i els seus trossos dispersos per tota la sala, així com els de quatre androides mèdics. Pel nombre de caps a la vista en Luke va deduir que eren quatre, però havia d'admetre que el seu estat de desmembrament feia difícil estar-ne segur.

-Depèn de si ha sobreviscut algun banc de memòria -va dubtar en Baljos-. Això entra més en el camp de la Bhindi que en el meu. Però crec que si ha sobreviscut algun, i encara que no especifiqui «ithorià» o «wampa» o el que sigui, potser pugui deduir-ho basant-me en les lectures dels signes vitals que hagi gravat.

La Mara va ficar el cap a través d'una fosca porta, situada a la cantonada de la sala.

-Luke, això t'interessarà -i va llançar una cosa als peus del seu marit.

Per la forma en què girava i es retorçava mentre volava pels aires, en Luke va sospitar que era part d'un amfibastó, però quan va aterrar als seus peus va descobrir que s'havia equivocat. Aquell cos sinuós estava cobert de pelatge i tenia cames que acabaven en una mena d'urpes. Portava mort alguns dies.

-Ysalamiri -va remugar.

-Amics nostres, teus i meus -reblà la Mara-. Hi ha trossos d'una gàbia i algunes restes d'arbres de Myrkr. I hi ha accessos a càmeres similars a les altres set cantonades de la sala. En elles també hi ha ysalamiri morts.

-Això té sentit -els ysalamiri eren criatures reptilianes del planeta Myrkr. Normalment dòcils, satisfetes de viure en els seus arbres, tenien un tret que els feia de considerable interès per als Jedi i altres portadors de la Força: projectaven una mena d'energia que repel·lia la Força i la mantenia a ratlla. La projecció d'un ysalamiri anul·lava els efectes de la Força a una distància de deu metres. Els que coneixien aquesta característica, els usaven per ocultar coses als Jedi, fins i tot per capturar-los i despullar-los temporalment dels seus poders-. Si aquest ésser ha estat aquí tots aquests anys, l'hauria d'haver sentit abans, mentre vivíem a Coruscant. Però si aquesta càmera estava envoltada d'ysalamiri, amb les seves bombolles anti-Força, haurien emmascarat la presència del que fos que dormia aquí.

-El que és -rectificà en Rostre-. Tal com ho veig, aquesta cosa va despertar, va sortir de la unitat i va destrossar a tots els androides que va trobar al seu pas. Utilitzant únicament la seva força perquè, com pots veure, no hi ha marques de cremades en aquests androides o a la unitat d'animació suspesa. Quan va arribar a altres parts del complex, va aconseguir un sabre làser i va rematar la feina, destruint als altres androides i als ysalamiri.

En Luke va assentir amb el cap.

-És possible. Però, com va escapar d'aquest complex? Amb els ysalamiri morts, si seguís aquí el sentiríem.

Minuts després, van obtenir la seva resposta.

Dos nivells més amunt, al pis senyalitzat com MANTENIMENT, la Tahiri va assenyalar cap amunt, cap al que havia estat un nínxol de maquinària. El panell de metall que formava el sostre havia desaparegut i les vores del forat estaven cremades.

-Això porta a un conducte de subministrament d'aigua i atmosfera -va explicar-. Té canonades, però hi ha espai suficient. Em vaig enfilar i el vaig seguir un bon tros. Arriba fins a un forat a la paret, un parell de nivells per sobre de la sala del llim vermell.

-És fàcil accedir en aquest forat? -va preguntar la Bhindi.

-No per a una persona normal. Està a uns cinc metres d'altura en una paret de deu metres. Però es pot arribar fins a ell amb una escala de mà.

-És especialment obvi?

-No, està en un costat d'un magatzem ple de tapissos i decoracions. Un material molt útil. Ni rastre de gent allà. Per què?

-Perquè -Va aclarir la Bhindi-, a més del misteri d'un «el que sigui» de tres metres d'alt, tenim un complex que encara conserva energia, un complex ocult a la vista. És prou gran per esdevenir la seu principal de la primera cèl·lula de resistència que organitzi.

-No em sembla bona idea -va protestar en Luke-. Aquest ésser de tres metres el coneix i sap on és. Ell o ella podria tornar.

-Podem tancar el seu forat de sortida, ocultar-ho i assegurar-lo contra una possible intrusió -La Bhindi li va fer al Luke una mirada severa-. A més, sospito que no permetràs que aquesta cosa segueixi rondant molt de temps per aquí, m'equivoco?

-Espero que no -En Luke va mirar el forat a pocs metres de les canonades d'aigua i atmosfera, visibles gràcies a la llum de les seves barres lluminoses-. És molt fort i molt dolent. I no tinc la menor idea de si tenim recursos suficients per aturar-lo.

Següent