CAPÍTOL 27
La ferida del
ganivet a l'espatlla de la Teff'ith amb prou feines li molestava mentre
treballava en els controls del Prosperitat,
portant a la llançadora fora de l'hiperespai just més enllà de l'ombra de massa
exercida pel pou de gravetat de Coruscant.
El món capital de la
República sorgia davant seu en tota la seva glòria, un món ciutat amb gairebé
un trilió de persones a la superfície. Les quatre
llunes orbitant el planeta estaven gairebé perdudes entre els satèl·lits
artificials balancejant-se al voltant d'ell. Estacions de mirall gegants
recol·lectaven i redirigien la llum i la calor des del sol de Coruscant cap als
pols, transformant cada centímetre quadrat de la superfície en terra habitable.
Pesades esferes habitables lentament envoltaven el món, augmentant la població
oficial per altres cent bilions. I gegants estacions espacials dirigien els
rierols sense fi de milers de naus que arribaven i sortien.
La Teff'ith només va
mirar fora de la finestra de la cabina de comandaments. Havien passat gairebé
dos anys des que havia estat allà per última vegada... no des del seu primer
frec a frec amb Theron. Havia oblidat com de colpidor que podia ser el planeta
més densament poblat de la galàxia quan era vist des de dalt. El bip incessant
del comunicador de la llançadora finalment la va treure de la seva boirina, i
va estendre un braç per obrir el canal.
-Prosperitat, ens llegeixes? -la
veu d'un home va cruixir-. Aquí l'estació de control de vol de
Coruscant 473. Prosperitat, si us
plau accepti.
-Aquí el Prosperitat, -va contestar la Teff'ith,
adonant-se que el transponedor automàtic de la llançadora havia d'haver
transmès el registre directament a l'estació espacial més propera per demanar
permís a la seva arribada-. Què passa?
-He intentat
contactar-vos durant gairebé dos minuts sencers. Hauríeu de comprovar el vostre
equipament de comunicació.
-Roger, -va contestar
la Teff'ith, sense estar segura de què més dir. Sabia com fer contraban amb una
nau a Coruscant, però no tenia ni idea dels protocols per a un aterratge legal
a la superfície.
-Esteu buscant
permís per anar a la superfície? -li va preguntar l'home després d'un parell de
segons de silenci.
-Roger, -va estar
d'acord la Teff'ith.
Altres quants segons van passar abans que l'home contestés,
-Teniu el vostre
destí? -clarament estava començant a molestar-se.
-La Jedi, -va deixar
anar la Teff'ith-. La Gran Mestra Satele.
Hi va haver una
llarga pausa a l'altre extrem abans que l'home contestés,
-Teniu permís per
aterrar a l'espaiport Diplomàtic 27-B. Transmetent les coordenades ara.
-Roger, -va dir la
Teff'ith de nou.
-Canvi i tallo.
Alleujada per posar
fi a l'estranya conversa, la Teff'ith va canviar la nau al pilot automàtic, permetent-li
traçar la seva pròpia ruta cap a la superfície. Estava sorpresa de no haver
d'esperar algun tipus de cua o aterrar en una de les estacions espacials
orbitals per algun tipus de verificació abans d'aterrar. Però llavors va
recordar de qui era la llançadora que estava pilotant, i es va adonar que
probablement li havien donat algun tipus de servei de prioritat especial.
La llançadora va
penetrar en l'atmosfera de Coruscant, el pilot automàtic caient al camí de vol
més proper oficialment designat mentre l'accelerava cap a la superfície. La nau
va trontollar lleugerament mentre entrava, com a resultat del dany que havia
patit estampant-se contra les portes de l'hangar durant la seva escapada de
Port Jigani. Però la Teff'ith amb prou feines es va adonar, la seva atenció
centrada en el munt d'edificis, speeders, i gent a la superfície.
Coruscant realment
era una meravella de la galàxia. Hi havia altres mons amb paisatges urbans
sense fi, com la lluna controlada pels Hutts de Nar Shaddaa, però cap d'ells
rivalitzava amb la capital de la República. Els edificis més alts, més grans del món Hutt haurien estat minvats per
fins i tot el més petit gratacels de Coruscant. El sentiment general
de Nar Shaddaa era de claustrofòbia: ple i estret. L'efecte de Coruscant era
gairebé exactament el contrari: les torres estenent-se indefinidament cap al
cel i els rius sense fi de trànsit estirant-se fins a desaparèixer per
l'horitzó feien semblar al món fins i tot més gran i més alt del que realment
era.
El pilot automàtic
va xiular suaument, indicant que s'estava aproximant al seu destí. La Teff'ith
va canviar a control manual quan va veure l'espaiport sota ella. No confiava
que els pilots automàtics fessin baixar una nau suaument en el millor dels
casos, i temia que el casc danyat del Prosperitat
hagués apagat els seus sistemes precisament calibrats.
L'espaiport
Diplomàtic 27-B era un conjunt de mitja dotzena de plataformes d'aterratge en
un cercle sobre un edifici molt gran de sostre pla. Al centre de les
plataformes d'aterratge hi havia una petita estructura que la Teff'ith
imaginava que albergaven un petit turboascensor que portava a l'interior de
l'edifici, juntament amb un grapat de personal de seguretat. Un parell d'speeders
aeris petits estaven aparcats en un racó de l'habitació, amb prou espai per acomodar
diversos més.
La llançadora va
tocar terra amb un cop lleuger, i la Teff'ith va apagar els motors. Va veure a
dos homes amb uniformes d'aspecte oficial -un portant un rifle blàster, l'altre
armat amb una pistola- caminant fora de l'estructura central cap al navili,
confirmant que almenys la meitat de la seva hipòtesi era certa.
Just com va dir en
Gorvich. Vénen a arrestar-nos.
Ella breument
considerà encendre de nou la llançadora i enlairar-se, però havia arribat massa
lluny per donar la volta. Esperançadament els guàrdies estarien disposats a
escoltar i a entrar en raó.
Mentre baixava la
rampa d'aterratge, els dos homes estaven esperant pacientment. Ella s'ho va
prendre com a bon senyal què cap s'hagués molestat a preparar la seva arma,
encara.
-Senyora, hi ha algú
més en la seva llançadora? -va preguntar el de la pistola.
La Teff'ith va negar
amb el cap. Podia veure els guàrdies intercanviar una mirada de coneixement, i
ella va veure els seus músculs tibar-se lleugerament.
-Aquesta és la seva
llançadora, senyora? -volia saber el segon.
-No nostra. Pertany
al Jedi. Gnost-Dural.
-I on és el Mestre
Gnost-Dural, senyora?
Si els guàrdies
haguessin tractat d'abusar d'ella o intimidar-la no hauria tingut problemes en
tractar amb ells. Però trobava aquesta educació implacable, amb el seu finament
vetllat rerefons de sospita, estranyament alarmant.
-Gnost-Dural no és
aquí. Ens va donar la llançadora. Tenim un missatge urgent per a la Gran Mestra
Satele Shan.
-Qui són
«nosaltres,» senyora? -va preguntar el de la pistola-. Vaig pensar que havia
dit que estava sola.
La Teff'ith va posar els ulls en blanc.
-Nosaltres és jo.
Ningú més. Només jo. -Va posar una
èmfasi exageradament pesada al pronom final.
-Té alguna
identificació, senyora?
-No tenim... tinc...
temps per a preguntes estúpides, -va deixar anar ella, el seu componiment
finalment perdent-se-. He de veure la Gran Mestra Shan ara mateix.
Els guàrdies es van
mirar l'un a l'altre, llavors de nou a ella.
-Si té un missatge
per a ella pot donar-nos-lo. Ens assegurarem que el rebi.
La Teff'ith va negar
amb el cap de nou.
-Ha de ser en
persona. Ara!
Els guàrdies van
haver d'intercanviar algun tipus de senyal no parlat, perquè de cop i volta
tots dos tenien les seves armes apuntant cap a ella.
-Senyora, si us plau
treguis el seu blàster i posi'l a terra. Lentament.
La Teff'ith va fer
el que li deien.
-Senyora, necessita
venir amb nosaltres.
-Anem amb vosaltres-,
va dir la Teff'ith, tractant de sonar calmada en lloc de com algun tipus de
llunàtica rabiosa-. Però vosaltres envieu un missatge a la Gran Mestra Shan.
Digueu-li que Theron ens va enviar.
Mentre que el
guàrdia amb el rifle blàster mantenia la seva arma apuntant cap a ella, l'altre
va enfundar la seva pistola i va arribar a recollir la seva arma de terra.
Llavors li va donar un copet amb la mà ràpida, amb cura d'evitar la ferida de
la seva espatlla. Per a la seva sorpresa, no li va posar un parell de manilles
atordidores, només la va portar pel colze i la va guiar a l'interior de la
petita estructura al mig de l'espaiport, el seu company seguint-li darrere amb
la seva arma encara preparada. Estava clar que no confiaven en ella, però ja
que havia arribat amb la llançadora d'un Mestre Jedi estaven dubtosos de
tractar-la com un criminal comú.
Com la Teff'ith
sospitava, hi havia un turboascensor a la part posterior de l'estructura,
juntament amb dues cadires i un holoterminal. L'única porta era per la qual
acabaven d'entrar, encara que hi havia dues petites finestres a cada costat de
les parets.
-Segui, senyora, -va
dir el guàrdia del seu colze.
Encara esperant que
pogués raonar amb ells, va fer el que li van ordenar.
-Envieu un missatge
a la Gran Mestra Shan, -li va recordar-. Ens ho vau prometre.
-Només tracti
d'estar calmada, senyora. Arreglarem això.
-No hi ha res a
arreglar, -va dir ella alçant-se de la seva cadira-. Truqueu la Shan!
El guàrdia amb el
rifle blàster va fer un pas enrere, l'arma alçada, mentre l'altre arribava cap
endavant i li agafava el colze de nou.
-Posarem una
sol·licitud a través dels canals apropiats-, va dir ell, esperant calmar-la
mentre l'intentava guiar de tornada a la cadira-. Només segui's i relaxeu-vos.
Algú està de camí.
La Teff'ith va
deixar caure les seves espatlles i va inclinar el seu cap mentre començava a
baixar cap al seu seient. Pensant que estava resignada al seu destí, mentrestant
el guàrdia del seu colze va relaxar la seva adherència.
En lloc de seure, la
Teff'ith va girar per alliberar-se, tirant la pistola de la seva cartutxera amb
una mà mentre la lliscava darrere d'ell, usant el seu cos per escudar-se del
guàrdia amb el rifle blàster. Al mateix temps va agafar el seu canell amb
l'altra mà, retorçant el seu braç amunt i darrere de la seva esquena mentre
pressionava la pistola contra el lateral del seu coll.
Va passar en un
parpelleig; l'altre guàrdia ni tan sols va tenir temps de cridar de sorpresa
abans que la Teff'ith tingués al seu company a la seva mercè.
-Deixa'l anar! -va
dir ell, alçant el seu rifle blàster.
La Teff'ith va
torçar el braç amunt del seu escut humà fins i tot més lluny darrere d'ell. Ell
va grunyir de dolor mentre ella mirava a l'altre home per sobre de la seva
espatlla.
-Tu vés fora. Tanca
la porta. Torna a entrar, i el teu amic mor!
El guàrdia va
vacil·lar, i la Teff'ith va pressionar la seva pistola fins i tot més fort
contra el coll del seu captiu.
-Escolta-la! -pregà
ell-. Fes el que et demana!
Mantenint la seva
arma amunt, l'altre guàrdia va retrocedir lentament fins que va estar fora del
petit edifici. Va esperar un moment, llavors es va ajupir cap a un costat i
fora de la línia de foc de la Teff'ith. Ella es va preparar, tement que
sortiria de darrere de la cantonada per donar-li un tret. Però en el seu lloc
la porta es va lliscar tancant-se mentre ell donava cops al panell d'accés de
la paret exterior.
La Teff'ith va
empènyer al seu captiu per l'esquena, enviant-lo trontollant lluny d'ella. Va
alçar el blàster i va disparar, fregint el panell del turboascensor i fent que
l'home deixés sortir un udol agut mentre queia a terra.
Retrocedint cap a la
cantonada allunyada de l'habitació, la Teff'ith va dir,
-Aixeca't. Utilitza
l'holo. Truca a la Gran Mestra Shan.
-Jo... Jo no sé com
contactar amb ella-, va dir ell-. No tinc aquest tipus
d'autoritat.
-Truca al teu cap.
Truca al cap del teu cap. Posa la Shan a l'holo o mors.
-Està bé, -va dir ell, posant-se dret-. Està bé, ho
intentaré.
La Teff'ith no tenia
ni idea de si el seu pla funcionaria. Sabia que a l'Imperi preferirien deixar
morir un ostatge abans de molestar a un Lord Sith amb aquest tipus de
peticions. Esperava que les coses fossin diferents a la República.
En els cinc minuts
que li va portar al guàrdia fer que la seva sol·licitud pugés la cadena de
superiors, explicant la seva situació cada vegada, tres speeders van arribar
per aterrar al sostre de l'exterior, cadascun portant quatre personals de
seguretat més armats.
La Teff'ith va mantenir un ull en el guàrdia a l'holo mentre l'altre anava
de darrere a davant per les finestres cap al poder de foc reunint-se,
preguntant-se quant de temps tindria fins que tractessin d'enderrocar
l'edifici.
Just quan anava a abandonar l'esperança d'acabar això sense un vessament de
sang, l'home de l'holo va dir,
-La tinc! Està aquí!
La Teff'ith va mirar
per veure la cara d'una dona a l'holo. No tenia ni idea de com era la Gran
Mestra Shan, encara que pensava que podria veure algun lleu semblant a la cara
amb Theron.
-A la cantonada-, va
dir ella, movent l'arma-. Cara avall. Si et mous, dispararé.
-No hi ha necessitat
de violència-, va dir la dona de l'holo mentre el guàrdia complia les seves
ordres-. Tractem de romandre calmats.
-Ho he intentat-, li
va dir la Teff'ith, mantenint l'arma apuntant al guàrdia de la cantonada-.
Ningú va escoltar. La violència és l'única forma d'obtenir resultats.
-Estic aquí ara-, va
dir la dona, òbviament intentant calmar-la-. Estic escoltant.
-Tu ets la Gran Mestra Satele Shan?
-Ho sóc.
-Missatge d'en Theron. Necessita la teva ajuda. Em va enviar per
dir-t'ho.
Per l'expressió a la
cara de la dona, la Teff'ith sabia que la Satele era qui clamava ser. També
sabia que la Satele no tenia dubtes que estava dient la veritat.
-Què ha passat? Què
ha anat malament?
-No aquí, -va dir la
Teff'ith, movent el cap-. Massa orelles. Algun lloc privat.
-Vols venir amb mi?
-va preguntar la Satele-. O hauria d'anar amb tu.
La Teff'ith va mirar
per la finestra per veure més de vint guàrdies armats esperant a la teulada de
fora.
-Vine tu aquí. No
ens anem enlloc.
Trenta segons
després d'acabar la seva holotrucada amb Satele, la Teff'ith va veure els
guàrdies de l'exterior retrocedint i baixant les seves armes, encara que cap
d'ells se'n va anar. Cinc minuts més tard un altre speeder aeri va aterrar,
aquest portant una única figura en una túnica marró.
Ignorant als
guàrdies armats, ella va saltar del seu speeder i va caminar ràpidament cap a
on la Teff'ith estava tancada. A mesura que es va acostar, la twi'lek la va
reconèixer com la dona de l'holotrucada. Ella es va aturar a la porta.
-Sóc la Gran Mestra
Satele Shan-, va dir ella.
-Aixeca't, -li va
dir al guàrdia-. I emporta't la resta dels teus amics de les FSC[1]
amb tu. Això és un assumpte Jedi.
L'home va mirar de tornada cap a la Teff'ith, llavors va sortir corrent a
la llibertat quan ella va assentir.
La Satele va tancar
la porta darrere seu, segellant-les a les dues soles a l'habitació.
-Ja no necessitaràs
aquesta pistola-, va dir ella.
La Teff'ith va mirar
cap a baix, a la seva mà, sorpresa per d'adonar-se que encara estava portant el
blàster. Ràpidament el va posar a la cadira al seu costat.
-Vas dir que en
Theron et va enviar-, va dir la Jedi-. Que necessita la meva ajuda.
-Gnost-Dural, també.
Vaig tractar de dir-ho als guàrdies. No escoltaven.
-Digues-m'ho tot,
-va dir la Satele-. Començant pel teu nom.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada