CAPÍTOL 14
-És una tàctica dilatòria! -va cridar la Mara per sobre
del rugit.
-Ho sé! -va cridar en Luke en resposta-. Però funciona!
M'estan retardant!
Va aturar un cop amb l'avantbraç i es va veure obligat
a retrocedir un pas, va parar el cop de colze següent i es va veure obligat a
retrocedir un altre pas. Va saltar cap enrere per esquivar un cop de genoll i
va descobrir que només era una finta; la cama d'en Lord Nyax es va disparar cap
enrere i va aconseguir encertar a un guerrer yuuzhan vong a l'engonal,
derrocant-lo malgrat l'armadura.
Cada pas acostava al Jedi i als guerrers cap al centre
de la cambra. El sòl vibrava sota els seus peus.
-Què? -va dir la Mara.
-No he dit res!
-Tu, no! Parla, en Rostre!
Luke li va fer a la Mara un senyal perquè retrocedís.
Aquesta va donar una tombarella cap enrere, allunyant-se d'en Lord Nyax, i va
extreure l'intercomunicador. La Tahiri va ocupar el seu lloc, movent el sabre
làser a la defensiva, obrint molt els ulls mentre analitzava els moviments i
pautes dels atacants.
* * *
-He dit que és una màquina gran -va cridar en Rostre.
Allà, en l'origen de la vibració, el soroll era molt pitjor.
Estava amb Kell i la seva forcejant càrrega en una
passarel·la dos nivells per sota dels Jedi i yuuzhan vong, un nivell més baix
d'on desembocaven els passadissos laterals pels que havien arribat els invasors.
I aquesta passarel·la estava situada sobre una càmera molt, molt profunda que
albergava un vehicle únic.
Si aquest vehicle fos construït en un altre món que no
fos Coruscant, es consideraria un gratacels. Tenia centenars de metres d'alt. A
la seva base es movien apèndixs que podien rodar com erugues d'un tanc, o
aixecar-se i moure's independentment com uns peus. Al llarg de la seva
superfície es veien braços hidràulics, alguns acabats en el que semblaven
talladors de plasma, i altres en enormes armes esfèriques. Fins i tot n'hi
havia que acabaven en mans manipuladores.
El cim comptava amb una estació de sensors envoltada
per panells de transpariacer i, dins d'aquesta estació, es movien éssers vius.
Allí estaven bona part dels treballadors que no es van trobar al pis superior en
el moment d'atacar els yuuzhan vong, i més treballadors creuaven la passarel·la
que conduïa a la porta d'aquesta estació.
Al fons, a baix, més éssers treballaven incansablement,
apartant runa de la base de la màquina.
Tot l'objecte rugia com una flota d'antiquades beines
de carreres. La vibració atacava la pell d'en Rostre allà on no la cobria
l'armadura de cranc vonduun.
-Digues-li que és un androide constructor -va cridar en
Kell-. I sembla completament funcional.
En Rostre cridà aquesta informació per
l'intercomunicador.
-T'ha sentit?
-No ho sé.
-Digues-li que s'està movent.
Els rodaments es van posar en marxa. La maquinària del
gegantesc androide de construcció grinyolà en posar-se en marxa... i es va
estavellar contra la paret de durciment que tenia davant.
* * *
Incapaç de sentir res, la Mara va proferir una
maledicció. Es va guardar l'intercomunicador i va tornar a la baralla, va desviar
dos insectes atordidors i va buscar la mà d'en Lord Nyax, però el seu braç va
bloquejar el sabre làser.
En Luke va saltar sobre el pàl·lid ésser, descarregant
una espasada en ple vol, però també va bloquejar el cop.
En avantguarda, la Tahiri va saltar cap endavant... i
va caure en el camí d'una fulla de genoll. La Mara va allargar la mà, intentant
empènyer la fulla amb la Força però sabent que arribava tard, sabent que una
fracció de segon després veuries pel clatell de la Tahiri, però la noia va
aconseguir apartar-se a una banda controlant la situació, encara equilibrada,
mentre en Luke aterrava al coll d'en Lord Nyax amb els peus per davant,
obligant-lo a baixar el cap cap a la seva pròpia fulla de genoll.
La fulla es va retreure i el cap d'en Lord Nyax va travessar
l'espai buit. En Luke va donar una tombarella d'esquena per caure dempeus amb
una expressió de desconcert i frustració en el rostre.
La Mara va sospirar. Havien intentat enganyar la cosa
perquè es empalara en les seves pròpies armes, però els seus dissenyadors van
ser massa conscienciosos i van incloure salvaguardes.
El sòl va tremolar sota els seus peus. La Mara va
sentir el xoc procedent de sota gairebé tant com el va escoltar.
Lord Nyax va saltar mitja dotzena de metres cap amunt
i, de forma impossible, va quedar surant en l'espai, somrient a Jedi i yuuzhan
vong.
La Mara es va adonar, una fracció de segon massa tard,
que s'havia limitat a subjectar-se de la mateixa corda per la qual baixessin en
Luke i ella. Llavors, el sòl va desaparèixer sota els seus peus.
* * *
L'androide de construcció va envestir la paret que
tenia al davant, aixafant acer i durciment, fent que entrés la llum blanc-i-blavosa
del sol. Va tremolar i va trontollar mentre seguia empenyent, amb els seus
compensadors interns esforçant-se per estar a l'altura de les irregularitats
del terreny sobre el qual es movia.
La passarel·la sota els peus d'en Rostre va onejar.
-Anem-hi!
Es va tornar cap a les escales per les quals havien
arribat, però l'enganxament de la passarel·la, situat al racó més proper al
forat de sortida de l'androide, es va trencar i va caure, fent que saltés el
següent enganxament i el següent. La passarel·la va caure al llarg de la paret,
quedant només subjecta per la part on es trobaven en Rostre i en Kell,
convertint la superfície horitzontal en una rampa molt inclinada.
En Rostre va aconseguir subjectar-se a la barana de la
passarel·la, i va seguir agafat quan els seus peus van perdre l'agafador. Va
alçar la mirada i va veure a Kell subjectat per sobre d'ell, i com el sostre de
la cambra s'obria i desplomava quan un dels murs mestres va cedir davant la
força destructora de l'androide.
Per l'esquerda del sostre van començar a caure cossos.
Alguns eren d'obrers; d'altres, de yuuzhan vong.
I llavors van caure els cossos dels seus amics Jedi.
* * *
En sentir que el sòl cedia, Luke va saltar cap a la Mara
i la Tahiri amb l'última resta de tracció que va poder aconseguir. Va xocar
contra elles com un jugador de pilota massa agressiu, agafant amb un braç a
cadascuna.
La part de sòl sobre la qual anaven a caure es va
obrir, deixant-los sense cap lloc on aterrar. Es va empènyer amb la Força,
propulsant-se per sobre de l'esquerda cap a la paret metàl·lica que tenia més
enllà, cap a la paret i la passarel·la...
I es va adonar que fallarien, que xocarien contra la
paret i es precipitarien cap a baix. En aquest instant, l'extrem esquerre de la
passarel·la es va deixar anar de la seva subjecció i va caure, situant-se sota
ells. Un moment després van colpejar l'oscil·lant superfície, doblegant-la
encara més, però tant la Mara com la Tahiri es van agafar a la barana amb totes
les seves forces.
En Luke va panteixar, recuperant l'alè mentre mirava al
seu voltant. Tant ell com elles havien apagat els sabres làser enmig del salt.
-Bon instint -va dir.
-Bon professor -va respondre la Tahiri. Va alçar la
mirada, més enllà d'en Luke-. Hola, Rostre, ets tu?
-Aguanteu, aguanteu, ara us llenço un cable.
* * *
En Rostre va lligar la corda que un cop va utilitzar
per assegurar el seu pas per la passarel·la elevada, i va llançar l'altre
extrem en direcció als Jedi. Instants després, Luke Mara i Tahiri es reunien
amb ell. L'androide de construcció ja havia aconseguit obrir-se pas fins a
l'avinguda situada fora de l'edifici.
-Heu vist la Viqi Shesh? -va preguntar la Mara.
En Kell va assenyalar amb el polze a l'escala que tenia
al darrere.
-Estava al final dels graons quan va esclatar tot. S'ha
deixat anar.
-Vaig darrere d'ella -decidí la Mara, ascendint les
escales.
-Mara, no -la veu d'en Luke no era suplicant, el seu to
transmetia una simple veritat-. Lord Nyax és més important. Puc sentir com es
mou cap amunt, com s'allunya. Cal anar darrere d'ell, derrotar-ho.
La Mara va sospirar i va tancar els ulls. Va assentir
al cap d'un moment.
-Jo la vaig perdre, jo aniré darrere ella -va insistir en
Kell.
En Rostre li va posar el localitzador a la mà.
-No. Tu aniràs a per això. Podria ser el nostre bitllet
de sortida.
-Llavors, vés tu a buscar-la.
En Rostre va fer un gest cap a l'androide de
construcció, que s'inclinava en un angle alarmant sobre l'edifici contigu per
girar a la dreta per l'avinguda.
-Jo aniré darrere d'això. En Nyax l'ha activat amb un
objectiu. Necessitem saber quin és.
La Mara va colpejar amb el puny el graó inferior i es
va incorporar.
-Anem-hi d'una vegada.
* * *
En Denua Ku penjava al pis mig derrocat de dalt, incapaç
d'ascendir, incapaç de baixar.
Una barra de tres metres de longitud sobresortia de les
seves tripes, relliscosa per la seva sang. Sabia que li havia traspassat el
pulmó.
El dolor era extraordinari. No li importava, no temia
al dolor, però la seva consciència s'anava apagant, d'una manera que suggeria
una mort imminent.
En el silenci que va deixar la marxa de la màquina
infidel, va poder sentir soroll de peus caminant suaument pel poc sòl que
quedava. Va alçar la mirada. La Viqi Shesh, amb les mans lligades a l'esquena,
vorejava la càmera en direcció al forat pel qual entrés el monstre pàl·lid. Es
va aturar i va mirar en la seva direcció.
-Els has de dir que vaig saber morir -va dir en Denua
Ku.
-Els ho diré. Diré que vas morir plorant, que vas morir
suplicant medicines infidels, el que fos per alleujar el teu dolor.
En Denua Ku va rugir. Rebuscant en la seva borsa els
últims insectetalladors que li quedaven.
La Viqi va riure d'ell. I abans que en Denua Ku pogués
treure les armes, ja havia arribat a la cantonada i entrat en el forat.
* * *
En Lord Nyax va precedir als tres Jedi en una cursa a
tota velocitat per les ruïnes de Coruscant. Podia moure's més de pressa que
ells perquè, de tant en tant, es limitava a saltar d'un edifici a un altre,
normalment un salt massa gran perquè els altres l'imitessin. Però podien sentir-lo
en la distància, sentir els seus moviments, sentir la seva expectació, sentir
fins i tot la seva ansietat.
Un cop van estar a punt d'arribar fins a ell. Els
cossos de cinc guerrers yuuzhan vong amb escasses cicatrius, guerrers joves,
jeien en un passadís ben il·luminat amb les ferides encara fumejants. Els Jedi
van sentir els passos d'en Lord Nyax fugint en la distància.
-Cap a on es dirigeix? -va preguntar la Mara.
En Luke va pensar on havia començat aquesta lluita, i
on havien estat des de llavors.
-Està traçant un ampli arc. Potser sigui part d'un
ampli cercle.
-Per què? -va preguntar la Tahiri.
Respirava amb més facilitat que en Luke o la Mara.
Comptava amb l'energia i la resistència de la joventut.
-No està fugint -va dir en Luke-. Fa temps que podria
haver-nos deixat enrere, així que vol que el seguim. Cap a un parany? -negà amb
el cap-. No, hauria anat directe a ell. Només vol que li donem caça. Ens està
distraient.
-Llavors, on no vol que anem? -va preguntar la Tahiri.
La Mara es va tornar bruscament per mirar en direcció
al lloc d'on venien.
-On sigui que hagi enviat aquest androide de
construcció -va treure l'intercomunicador-. Mara a Rostre. Respon, Rostre.
* * *
En Rostre es va ajupir darrere d'un pilar, entre dos
panells trencats de transpariacer. Just a temps. A fora, una parell de coralites
volava a la seva mateixa alçada, la mateixa que tenia el pis superior de
l'androide de combat.
-Aquí Rostre. T'escolto.
-Continues amb l'androide de construcció?
-Bé, sí i no -Va treure el cap pel finestral que tenia
més a prop. Podia veure els coralites de lluny, surant sobre el munt de runes
format per l'androide de construcció en enfonsar-se al costat d'un gegantí
ziggurat d'edificis-. El tinc davant. Està cavant a través d'un edifici. Es mou
més de pressa del que creia que podien moure's aquestes coses. Ara mateix estic
lluny d'ell. Hauré de localitzar-lo a través dels pisos superiors, espero que
no es desplomin sota meu.
-Deixa obert un senyal rastrejador. Necessitem
trobar-te.
-Fet. Rostre fora -va seguir assegut uns segons,
respirant l'aire càlid, humit i embafador de Coruscant, abans de tornar-se a aixecar-.
Odio aquest treball.
* * *
Els Jedi van envoltar el creixent cúmul de coralites
que surava sobre el forat creat per l'androide de construcció en el costat del
ziggurat. Es van reunir amb Rostre al pis superior d'un edifici, a mig
quilòmetre de l'aglomeració.
-Interessant -va murmurar en Luke.
-El què? -es va interessar la Tahiri.
-És un dels blocs que servia com a centre governamental
en temps de l'Antiga República. Una bona part d'ell eren despatxos, ambaixades
i delegacions de mons que no pertanyien a la República, i empreses i
organitzacions més o menys aliades.
La Tahiri el va mirar amb escepticisme.
-Com ho saps?
-Perquè, joveneta, les poques bases de dades i arxius
de mapes que queden on s'esmenta el vell Temple Jedi, el situen en aquesta zona
-va puntualitzar en Luke-. He recorregut quilòmetres i quilòmetres d'aquesta
secció del planeta. Quan vaig voler localitzar-lo, l'Emperador Palpatine havia
destruït fins a l'últim rastre dels Jedi.
-Potser no tots -va apuntar la Mara-. Per què creus que
en Lord Nyax està cavant aquí?
-Perquè... -va reflexionar en Luke-. Perquè li han implantat
algun tipus de memòria o instint? Potser les emocions que encara conserva
l'empenyin a destruir qualsevol resta possible del Temple. O potser conegui
algun lloc que no apareixia en les bases de dades públiques.
-Sigui el que sigui, hem de descobrir-ho -va dir la
Mara.
En Luke va somriure.
-Un dels avantatges d'haver recorregut tota aquesta
zona és que conec diverses formes d'entrar i sortir. Anem, sortejarem aquests coris.
* * *
En les profunditats del ziggurat, l'androide de
construcció treballava en una inclinada paret negra, enfonsant els talladors de
plasma a la llisa superfície, martellejant la brillant paret amb les seves
extremitats mecàniques. Trossos de pedra queien dels punts d'impacte, però la
paret cedia molt lentament.
Des de diversos pisos més amunt, en Luke i els seus
companys el contemplaven a través d'una esquerda al terra de durciment. Gran
part de l'edifici que hauria d'estar sota ells, s'havia desplomat quan
l'androide de construcció travessà les parets per arribar-hi. Els cruixits i el
sòl corbat sota ells presagiaven un nou ensorrament, probablement imminent.
-Què hi ha a l'altre costat d'aquesta paret, Granger?
En Luke va negar amb el cap.
-No ho sé. No conec aquesta zona. No crec que abans hi hagués
accessos visibles. Ei, ja vénen els yuuzhan vong.
La Mara es va inclinar sobre l'espatlla del seu marit
per mirar, tot i el perill que podia representar el seu pes extra. Els guerrers
yuuzhan vong es movien entre la runa en direcció a l'androide de construcció.
De la base de l'androide van sorgir supervivents de
Coruscant. Encara desarmats i desnodrits, seguien tenint l'avantatge del
nombre, i en Luke va veure caure diversos yuuzhan vong sota la massa dels seus
cossos. Els supervivents amb més energies llançaven pedres que feien caure als
guerrers. Van arribar més yuuzhan vong i van aparèixer més supervivents,
aquesta vegada procedents de les zones circumdants, no només de la base de
l'androide.
En Luke es va girar per mirar els altres.
-Està a prop. Els està cridat, demana la seva ajuda.
En Rostre es va treure el casc i es va tocar el front.
Semblava preocupat.
-Puc sentir-ho. En la meva ment. Vull baixar -es va
adonar de l'expressió preocupada dels altres i va somriure-. Bé, la veritat és
que no vull, però sento l'atracció.
-Ets fort -el va animar la Tahiri-. I estàs ben
alimentat, encara tens esperances. Hauria d'esforçar-se molt més per
controlar-te, però sospito que podria fer-ho. Ni tan sols estic segura que no
pugui controlar-nos també a nosaltres.
-Kell a Rostre.
La veu, feble i apagada, va surar des del casc d'en
Rostre.
El cap dels Espectres es va acostar el casc a la cara.
-Aquí Rostre.
-He trobat l'origen del senyal localitzador. Tenim
sort, és un transport espacial. El nostre passaport de tornada a Borleias.
-En quin estat es troba?
-Llest per enlairar-se. Bé, bloquejat per diverses
tones de runa.
-Pots ocupar-te d'elles?
-Què porto a la bossa?
-Ho suposava.
En Luke va tornar a contemplar la batalla que es
desenvolupava sota ells, una batalla on el seu únic contrincant important era
la criatura que anomenaven Lord Nyax.
-Rostre, la missió ha conclòs. Vull que reuneixis als
altres, els portis en aquest transport i et preparis per partir de Coruscant.
En Rostre li va somriure, com si esperés el final d'un
acudit.
-I què passa amb els ximplets dels Jedi?
-Nosaltres baixarem aquí -En Luke va tancar els ulls un
moment, com si l'aclaparés el pes d'aquesta decisió. Estava a punt d'arrossegar
la seva dona i una adolescent a una situació que no sabia si podria portar, una
situació que molt probablement els mataria a tots. Va tornar a mirar a Rostre-.
Si morim aquí, els altres Jedi necessitaran conèixer l'existència de Lord Nyax.
Hauràs de dir-los-ho tu.
En Rostre s'ho va pensar, mentre desapareixia el seu
somriure.
-Normalment, acostumo a oposar-me a les missions
suïcides.
-Però saps el que pot fer Lord Nyax.
-És cert. Així que només puc desitjar-vos sort -va dir,
marxant.
En Luke va respirar fondo un parell de vegades, abans
de tornar-se cap a elles.
-Llestes?
-Llesta -va dir la Tahiri.
La Mara es va limitar a assentir.
En Luke va connectar el seu sabre làser i el va
enfonsar en l'esquerda per la qual estaven mirant per eixamplar-la.
* * *
En Lord Nyax mirava com els seus treballadors atacaven
als guerrers que no podia sentir a través de la Força. No li agradava el fet de
no poder sentir-los, però sí veure com morien a mans dels seus treballadors,
encara que fos al cost de vint o trenta treballadors per guerrer.
Estava fent venir a més treballadors. La seva crida
arribava fins a ells, per molt bé que s'amaguessin en les profunditats de la
ciutat en ruïnes, i obligava a molts, a la majoria, a sortir dels seus
amagatalls en crisi, per després caminar, córrer cap a l'escenari del
conflicte.
I podia sentir com s'afeblia la paret, no trigaria a
cedir per complet. La dona que li havia parlat d'aquella meravellosa màquina, i
que suposava que ara estava en el seu cim, portant-la, havia tingut raó.
Llavors va percebre alguna cosa i va alçar la mirada.
Una barra d'energia refulgí, i tres persones van caure per un forat del
sostre.
Van descendir lateralment fins a dalt de la paret negra
i van baixar per ella, usant el seu poder per frenar el descens, mantenir
l'equilibri, augmentar la fricció dels seus peus contra la superfície de la
paret.
En Lord Nyax va avançar per situar-se sota ells. Va
connectar els seus sabres, tots ells. Sabia que es presentarien, ho va saber
quant van deixar de perseguir-lo, però havia desitjat que se n'haguessin anat
en comptes de seguir assetjant-lo.
El més avançat d'ells, el mascle, va seguir descendint
fins a quedar molt a prop d'ell, i llavors va fer una tombarella per aterrar en
algun lloc darrere d'ell. Lord Nyax va allargar la mà mentre el mascle queia,
movent una enorme pedra de vores esmolades cap a la seva zona d'aterratge,
calculant que li tallés les cames. Però el mascle va reduir el descens i la
seva rotació, va aterrar sobre la pedra i va rebotar cap a Lord Nyax.
Mentrestant, les dones van saltar i van girar en l'aire cap a ell, connectant
les seves armes pel camí.
Lord Nyax va saltar per allunyar-se del centre de la
formació Jedi, passant per sobre del cap de la femella pèl-roja. Els seus peus
van colpejar la paret de pedra, va rebotar i va rotar per aterrar a molts
passos de distància d'aquells tres incordis.
Llavors, va formar un pensament i el va inserir en les
seves ments.
En Luke el va rebre com si un insectetallador se li
clavés al front. Va trontollar a causa del dolor i va moure davant ell el seu
sabre làser en actitud defensiva, però no va trobar cap atac físic que
contrarestar.
Però va descobrir una nova prioritat. Havia d'apagar el
sabre làser i atacar als yuuzhan vong. Es va posar dret d'un salt i va apagar
l'arma. Va poder veure que la Mara i la Tahiri feien el mateix.
Això significaria
morir... i el que era pitjor, fracassar.
No, havia de fer-ho.
No, no podia fer
això.
El dilema el va paralitzar. Va lluitar contra aquesta
idea que envaïa la seva ment, aquest pensament que anul·lava qualsevol altra
consideració.
Així que va fer el que sempre feia en sentir-se confús.
Va aprofundir mentalment per arribar fins a la Mara. No va haver d'obrir la
seva ment, ja que no podia tenir-la més oberta a causa d'en Lord Nyax.
Necessitava arribar-hi i allà estava, envaïda per tanta confusió i dolor com
ell.
Però no tenia respostes per a ell. Va buscar la Tahiri
i la va descobrir igualment bloquejada.
Va sentir que Lord Nyax s'impacientava, i
s'enfurismava, i manifestava la seva ira causant dolor. En Luke va sentir que
li explotaven els dits dels peus i de les mans, i els peus i les mans, i les canyelles i els avantbraços. Va caure a
terra tremolant, però es va adonar amb sorpresa que seguia tenint les
extremitats unides al cos; el dolor era real, però no tenia cap lesió. Podia
sentir el dolor de la Mara i el de la Tahiri.
Tot i que el de la Tahiri era una cosa diferent.
La noia rodava sobre si mateixa, lluitant per posar-se
dreta. Malgrat estar desequilibrada, esmussada, se les hi va arreglar per
recollir el sabre làser i connectar-lo. Va mirar a Nyax amb la ira llampada en
els seus ulls.
-Sé alguna cosa sobre el dolor que tu desconeixes,
monstre -Va escopir-. El dolor ofega als altres. Jo nedo en ell.
I va fer un pas cap al seu turmentador.
En Luke va poder sentir la confusió d'en Nyax. I encara
que no es podia moure, sí podia recórrer a la Força. Va aferrar la pedra que
uns moments abans intentés utilitzar en Nyax contra ell i la va llançar contra
el seu enemic.
Malgrat estar dèbil pel dolor, per la distracció, va
aconseguir fer-la volar uns metres fins estavellar-la contra l'esquena d'en
Nyax, fent-li perdre peu i caure cap endavant.
La Tahiri va saltar, brandant el seu sabre làser en un
atac en tota regla. En Nyax el va bloquejar amb una de les fulles del seu braç
i va intentar allunyar-se, xocant amb un munt de runes. Però va seguir
apartant-se de la Tahiri, utilitzant la Força per moure's; al final va
aconseguir allunyar-se d'ella, sí, però en la runa s'havia deixat part de la
seva pell i de la seva sang.
En Luke va sentir la sorpresa d'en Nyax, el seu
ultratge per haver resultat ferit, encara que la ferida fos trivial. Llavors en
Nyax va introduir un altre pensament al cervell d'en Luke: «Matar la Tahiri».
Aquesta vegada, estava preparat. Va necessitar un
moment per centrar els seus pensaments i, el més important, les seves emocions.
El va rebre amb els seus records de la Tahiri, amb totes les vegades que es va
alegrar quan ella feia un nou progrés en els seus estudis de la Força, amb
totes les esperances que albergava pel seu futur i la seva felicitat. Va poder
utilitzar d'escut el record del seu amor pel seu nebot Ànakin Solo. Tot això va
esmorteir l'atac d'en Nyax, descantellant la seva punta de llança.
En Luke va tornar a buscar la Mara en la Força i la va
trobar blindada com ell però amb lògica, no amb emocions. Per la seva ment
discorrien freds càlculs d'aliats i enemics, accions i conseqüències. I,
sobretot, per la comprensió que en Nyax podia dominar a qualsevol individu i
que hi havia galàxies senceres compostes d'individus.
Sota aquestes anàlisis corria un torrent d'emoció, la
consciència del seu fill Ben, i del que passaria si en Nyax el trobava i el
manipulava.
En Luke es va moure sobre cames tremoloses, i va sentir
que la Mara feia el mateix. I encara que en Nyax no reduïa el diluvi de dolor
que llançava contra ells, ara els afectava menys. En Luke va poder sentir el
paper que jugava la Tahiri en tot allò, la forma en què ella s'obria al dolor.
No es deixava aclaparar per ell, ni permetia que acabés amb ella.
Es van enfrontar a Nyax com un sol ésser. La part d'ells
que era la Mara rebutjava les falses veritats que intentava imposar; la part
d'ells que era en Luke rebutjava els falsos odis, les enemistats mentideres; la
part que era la Tahiri feia que el dolor formés part d'ells, un combustible que
augmentava les seves forces.
En Nyax els va mirar i en els seus trets va sorgir un
punt de preocupació, una expressió infantil de por.
Llavors, els quatre van sentir que la paret cedia. I el
que hi havia darrere d'ella va rugir, apartant-los d'allà.
En un altre lloc
Sobre Borleias, mentre el seu Ala-X realitzava una
patrulla rutinària de vigilància, la Jaina Solo es va sobresaltar i va sortir
de la seva abstracció a causa d'una onada de la Força. Va poder sentir al Luke
i la Mara en aquesta onada, va saber que corrien perill, i va poder veure com
l'Ala-X d'en Kyp també s'agitava en veure's tan afectat com ella.
A milers d'anys llum de distància, durant l'aproximació
al moll de l'estació espacial que tenia davant, Ganner Rhysode, Cavaller Jedi,
mantenia una mà ferma sobre els controls del seu atrotinat transport. Però els
seus braços es van estremir quan la Força semblà udolar-li. El seu transport va
fer un salt endavant, i va colpejar el moll a major velocitat del que pretenia.
Va sacsejar el cap per aclarir-se'l, i va sentir com el pràctic del port
cridava per l'intercomunicador: «Idiota».
A la cúpula d'un entorn artificial, que formava part
d'una estació en desenvolupament amagada en les Goles, Valin Horn, aprenent
Jedi, es va despertar amb un sobresalt tan violent que va caure del seu estret
catre. Va seure, intentant recordar el malson que havia provocat aquella
reacció, però no ho va aconseguir. Llavors va sentir el plor del nadó Ben
Skywalker, que dormia a dos compartiments de distància, la veu d'un adult
intentant calmar-lo, les veus d'altres aprenents Jedi comparant detalls del que
acabaven de sentir.
Coruscant
La Danni pujava a corre-cuita per unes escales
d'emergència, amb la Bhindi davant d'ella i l'Elassar darrere, quan li va
colpejar la sensació. Es va desplomar al capdamunt de les escales, ferint-se les
canyelles i les costelles, quedant-se
allà estirada, esbufegant.
L'Elassar s'agenollà al seu costat.
-No et moguis. Deixa que t'examini.
-No estic ferida -Ignorà al devaronià i va respirar
entretalladament mentre s'aixecava. Sabia que havia de tenir tan mal aspecte
que com se sentia-. Ha passat alguna cosa. Alguna cosa s'ha... s'ha escapat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada