Sacrifici a Pengalan (I)

Sacrifici a Pengalan

Aaron Allston

3 mesos després de la batalla de Geonosis...

I

El cop sota els seus peus va ser tan fort que va posar de puntetes a Joram Kithe.

Va perdre l'equilibri i va témer caure pel costat obert d'estribord de la canonera, rodant pel rocós terra a cinc-cents quilòmetres per hora. Però el compensador d'inèrcia del vehicle el va sostenir, tornant-li l'equilibri. En Joram va mirar els altres homes en el compartiment de tropes. La majoria mirava cap a l'accés d'estribord. No eren tants com havien estat quatre hores abans, quan la canonera, part del contingent de la nau d'assalt Sea Legacy, havia arribat a Pengalan IV. Llavors eren un escamot complet, a més d'en Joram. Ara, potser quedaven uns quinze homes amb les seves armadures abrasades per la calor, carregadors de munició gastats i ferides que anaven de lleus a mortals. No és que es queixessin. Els soldats clon no es queixaven. Almenys no ho feien davant d'una altra gent. El tinent del gran grup, que es diferenciava per les tires blaves del seu rang, es va recolzar en la comporta que portava als compartiments davanters. La seva veu crepità en els seus auriculars. En Joram va prémer els auriculars contra les orelles; anava vestit de civil, de manera que no tenia un casc que reduís el so fet pel vent.

-El nostre comunicador està danyat,- va dir el tinent. -La Sea Legacy no ens rep encara. Però nosaltres la rebem. Arribarem a temps per a l'extracció.

-Què ha estat l'últim cop? -Va preguntar en Joram.

-Un impacte de míssil des d'una estació de terra.- El to del tinent suggeria que no estava preocupat.

-El cap no ha detonat. El pilot diu que l'impacte ha canviat les característiques de rendiment. Pot ser que un motor estigui fallant o que el míssil estigui encaixat a la part inferior, arrossegant-nos.

-Meravellós.

Scuttiebutt a bord del Sea Legacy sostenia que l'última transmissió d'un agent d'Intel·ligència de la República a Pengalan IV havia informat que la Confederació del Comte Dooku estava instal·lada aquí, construint míssils experimentals de diamant de bor dissenyats per enderrocar caces de la República. Aquests míssils podien decantar el balanç de poder cap a la Confederació en aquesta nova guerra. Els sensors de la Sea Legacy havien mostrat que una planta de fabricació desmantellada feia temps, el punt industrial més important del planeta, estava operativa, que els seus forns estaven encesos i la seva maquinària estava en funcionament... i el seu exterior estava protegit per projectors de escut que eren clarament inapropiats per a una indústria civil. Així que, quatre hores abans, la nau d'assalt havia aterrat a la superfície del planeta i les seves canoneres s'havien desplegat cap a la instal·lació.

El gran grup en el qual Joram estava assignat era una de les forces d'avanç. El seu canoner havia aterrat a certa distància de la instal·lació una hora abans de l'alba. El gran grup, dividit en esquadrons, havia anat a peu fins a la planta, explorant silenciosament el lloc, trobant punts on els escuts superposats s'obrien per permetre un accés més fàcil als treballadors de la planta, i van comunicar les seves troballes a la resta de les tropes. Els experts en demolició de la unitat d'Enginyeria havien arribat i es van colar en el lloc, col·locant els seus explosius, sortint i fent-los detonar.

És cert que els escuts van caure. És cert que les canoneres de la República van entrar per acabar la feina, Però tot havia anat malament. Els escuts van tornar de nou a la vida. Joram, des de la seva posició relativament segura a prop de la canonera, havia vist amb incredulitat com els míssils de les torretes làser s'havien parat a la meitat de vol, frenats pel tremolós aire. Les canoneres més avançades, massa properes per maniobrar, havien xocat contra les barreres d'energia, plegant-se o explotant.

En Joram, encara que no era soldat, no necessitava a un assessor militar per entendre el que estava passant. Els projectors d'escut destruïts pels enginyers eren terminals secundàries d'unitats completes situades en una altra part de la instal·lació.

Era un parany, i el parany va saltar completament quan dues corbetes de construcció geonosiana, bronzejades, amb una proa punxeguda dividida en alguna cosa semblant a unes pinces, detall característic dels enginyers geonosians, es van elevar des d'un dels nombrosos canons del planeta i van obrir foc. Els caces droide de la Federació Comercial van entrar en acció bombardejant.

Havia estat una massacre. Van anar caient canonera rere canonera. A la retirada de les forces de la República, en Joram havia vist actes de valentia i habilitat que considerava extraordinaris. Alguns dels enginyers de combat que havien destruït els falsos projectors d'escut havien penetrat més profundament en la instal·lació; abans de ser assassinats, van informar que no hi havia sistemes de fabricació de míssils, tan sols maquinària activada per donar-los als sensors un senyal sospitós que detectar. Els pilots de les canoneres van baixar en picat per realitzar arriscats rescats de soldats clon. Unitats senceres es van quedar enrere per donar foc de cobertura a la nau d'escapament. La retirada no va ser tan ordenada com havia estat l'aproximació, però va ser gairebé tan eficient.

Irònicament, la missió personal d'en Joram havia estat un èxit. Havia vist a les tropes operar en meitat del caos i havia vist que eren valentes i efectives, tot el que la República podia esperar del seu nou exèrcit. Va pensar que tenia les suficients dades per al seu informe. Un altre impacte va llançar-lo cap amunt fent-lo tornar al present. Aquesta vegada va impactar contra el sostre del compartiment de tropes i es va quedar allà, amb un agut dolor travessant el seu cap. De cua d'ull va veure que la part de popa del compartiment s'omplia d'una lluentor encegadora que va consumir al trio de soldats que havien estat allà dempeus.

-Què passa amb el deure, senyor? Reconeix vostè el deure?

- Suposo que sí. Podria haver intentat fugir d’estudi en aquesta missió i no ho vaig fer. -Va arronsar les espatlles. -Part de la llibertat, o almenys de la llibertat d'un civil consisteix a ser capaç d'analitzar i escollir els deures que acceptes en lloc d'acceptar el que et diu una altra persona.

-Està parlant del judici.

-Això és.

-Què passa quan el judici i les ordres xoquen?

-No ho sé. Suposo que has de decidir què és el correcte i fer d'això la teva meta, fins i tot encara que sàpigues que et causarà problemes.

-Ha pensat alguna vegada que potser va ser triat per a aquesta missió perquè era vague?

En Joram va arrufar les celles. Va deixar de banda els macrobinoculars per mirar a Dent.

-És a dir que, ja que algú coneixia la meva reputació, qui fos que em va triar per a la missió comptava amb la meva mandra.

-Sí, senyor.

-La meva conclusió va ser que els soldats clon valien els crèdits gastats. Fins i tot sent vague, crec que és la conclusió correcta. No crec que algú que treballi més arribés a una conclusió diferent.

-Espero que no, senyor.

La idea d'en Dent va molestar-lo, però li va agradar que Dent hagués fet la pregunta. Demostrava que tenia processos intel·lectuals.

-No crec que hi hagi càmeres de seguretat. Belluguem-nos.

En Dent va prendre la davantera, movent-se de manera tan segura i silenciosa com un depredador de la jungla. Van arribar als edificis exteriors sense incidents i, ajupits en carrerons bruts, romanent en les zones fosques i vigilant els escassos vianants, van recórrer sense ser vistos els centenars de metres que els separaven del port espacial.

Van romandre a la boca del carreró directament oposat a la porta d'entrada de la badia més petita. L'àrea estava pobrament il·luminada. En Joram amb prou feines podia veure el marc de la porta.

Al costat d'ell, brillava un teclat de seguretat.

-Pots descodificar-lo o saltar-te'l?

-Crec que sí, senyor. Hauré de fer-li un cop d'ull, però sembla un disseny simple.

-Per què hi ha tres badies?

-Què? -En Dent el va mirar estranyat.

-Per què un poble tan petit com aquest té tres badies espacials? Això vol dir que almenys tres naus són aquí normalment. El poble probablement necessiti tan sols una gran badia per a naus de càrrega, per exportar el que sigui que produeix...

Els nombres que corrien pel seu cap es van moure cap endavant, i es va quedar callat de nou.

-No ho entenc, senyor.

-Aquest poble no té un indústria evident. Els seus edificis més grans són el centre de govern i la badia més gran. No hi ha granges. Ni ranxos. Per a què serveix aquest poble?

En Tooth va arronsar les espatlles.

-És on vivien els treballadors de la fàbrica abans que la fàbrica tanqués?

-No. La fàbrica va ser tancada fa molt de temps. Reactivada únicament per servir com a esquer per al nostre assalt. Els seus treballadors probablement vivien a la mateixa fàbrica. Tots aquests edificis van ser construïts després de la seva desactivació. Així que, per a què serveix aquest poble? Quina és el seu economia?

-Porta massa temps aquí per haver estat construït com un parany.

En Dent va mirar al voltant, aclucant els ulls.

-Si té tantes instal·lacions espacials, el propòsit probablement tingui un abast extraplanetari.

-Molt bé.

-La resposta serà a la nau. La nau més gran. Anem cap allà.

La badia més gran era també la millor il·luminada. Amb les seves noves sospites sobre el lloc, en Joram no estava disposat a què en Dent, que va admetre ser tècnicament competent però no un expert en seguretat, passés diversos minuts a la llum intentant desbloquejar el panell de seguretat de l'accés principal a la badia.

Així que van esperar una llarga i tediosa hora en les ombres properes vigilant l'accés. Finalment, dos homes vestits amb granotes brutes van arribar a peu. Un d'ells va teclejar un llarg codi.

Quan les portes es van obrir, Dent i Joram es van llançar sobre ells. Dent, més ràpid, va colpejar l'home més allunyat a la mandíbula amb la culata del seu rifle blàster abans que l'home més proper se n'adonés de la seva presència. L'home més proper va saltar allunyant-se d'en Dent, retrocedint cap a Joram, i Joram va colpejar amb la culata del seu rifle al clatell de l'home. El segon treballador va colpejar el terra un moment després que el primer.

En Dent i en Joram van arrossegar a les seves respectives víctimes cap a l'interior, cap a la foscor. Van esperar fins que les portes exteriors es tanquessin de nou abans d'encendre les seves barres de llum. Era una badia espacial bàsica. L'avantsala en la qual havien entrat estava buida exceptuant uns vells seients d'escuma i un dispensador de cafè, que estava apagat. Una porta de seguretat portava al que havia de ser la cabina de control de la badia; una encara més gran portava a la que devia ser l'hangar principal.

Hi havia una finestra que donava a l'hangar, però hi havia una placa darrere, evitant que es pogués mirar a través d'ella.

En Joram va mirar la porta de seguretat mentre en Dent escorcollava als presoners.

-Ranures de la targeta d'identificació i escàners d'empremta digital,- va dir en Joram. -En ambdues portes.

-Tenim les seves targetes d'identificació i tenim els seus dits. També tenim petites pistoles blàster, moderns comlinks i un flascó amb algun tipus d'alcohol.

En Joram va assenyalar la porta que donava a la cabina de control. Es va adonar que la seva mà encara tremolava per la violenta trobada anterior. Ràpidament va tancar el puny i va intentar mantenir-se quiet.

En Dent va arrossegar un dels homes inconscients pel canell cap a la porta.

Joram, amb la mà sota control, va inserir la targeta d'identificació en la ranura mentre en Dent mantenia la mà de l'home sobre el lector. El lector va brillar i la porta es va obrir.

En Joram i en Dent van apuntar els seus rifles cap a l'espai que tenien per davant, però era fosc i buit. Van arrossegar els presoners cap a dins.

Era una cabina de control típica, tres seients amb accés als panells de sensors i comunicacions. Una gran finestra donava una vista de la badia, però també tenia una placa darrere d'ella. En lloc d'obrir-la, en Joram va encendre el visor d'holocam etiquetat com PRINCIPAL.

Es va enfocar automàticament, mostrant la badia gairebé buida. El pla mostrava la finestra d'observació tancada, i el terra estava bastant per sota d'ella, la qual cosa indicava que gran part de la badia era subterrània. Aquesta àrea àmplia estava ben il·luminada, i els contenidors de càrrega estaven apilats al fons. Mentre en Joram mirava, un home i una dona maniobraven un carretó de repulsors i col·locaven un parell de contenidors al cim d'una pila. Llavors van desaparèixer darrere de les piles amb el seu carretó.

En Dent acabà de lligar i emmordassar els dos presoners. Es va moure cap a un seient buit davant de la consola.

-Tenim holocàmeres en les altres dues badies, -va dir en Joram,- el que significa que aquest és el centre de control principal.- Va encendre els altres monitors de les holocàmeres, llavors, mentre començaven a mostrar la imatge, va xiular davant el que va veure.

Una badia estava ocupada per un transport corellià amb forma de martell, més petit però del mateix disseny que el conegut creuer de la República. El seu casc era gris, marcat en alguns llocs per esgarrapades de mynock. L'altra badia estava ocupada per una llançadora llisa, platejada i brillant, les seves línies suggerien velocitat.

-Estem de sort. Algun orgullós propietari trobarà a faltar aquestes naus.

-Les dues,- va dir en Dent. Estava mirant amb les celles arrufades el panell de comunicacions, revisant pantalles de dades. La targeta d'identificació d'un dels presoners ocupava la ranura de seguretat del panell.

-Destruïm la que no ens emportem. Protocol. Correcte?

-Correcte... suposo.- En Joram es va estremir davant la idea de destruir la llançadora.

-Podríem robar les dues. Puc pilotar-ne una. Pot pilotar l'altra algú de vosaltres?

-Clau Anglesa i jo vam fer les classes amb el simulador.

-Bé, serà suficient.

-Senyor, aquests contenidors del monitor. Contenen míssils anti-caça.

En Joram es va acostar a mirar per sobre de les espatlles d'en Dent. La pantalla de dades es referia a un carregament de cent vint-i-vuit míssils de prova tipus AS-X-DB. Anti-Caça.

Experimentals, va suposar. Diamant de Bor. Va xiular de nou.

-L'informe dels espies no era erroni. Hi ha una instal·lació per fabricar aquestes coses.

-Sí, senyor.

-Però no hi ha cap lloc en aquesta roca que pugui produir-los, cap lloc visible des de l'òrbita. Els escàners orbitals d'Intel·ligència l'haurien detectat. L'únic que van detectar va ser el lloc que vam atacar aquest matí. El que significa que la instal·lació està probablement aquí, sota terra. El poble existeix per donar aixopluc als treballadors i per camuflar els senyals de calor. Així...

-Així,- va dir en Dent, -que van caçar l'espia mentre transmetia. Es van adonar que els havíem trobat. Van incendiar la vella planta per atreure les forces que sabien que acudirien i la van preparar com un parany. Ens van deixar descobrir que no es tractava d'una planta de míssils, de manera que un cop ens haguessin colpejat a la boca, no tinguéssim cap raó per tornar. Ens van fer pensar que tot era un parany, quan en realitat era un amagatall.

En Joram va assentir.

-D'acord. Aquest és el pla. Agafem un d'aquests transports, recollim els altres, deixem enrere a qualsevol que ens segueixi i avisem a la República que necessita tornar i acabar amb aquest lloc.

-No ho crec, senyor.

-Què?- El to de veu d'en Dent havia sonat sospitosament semblant a un desafiament. En Joram va fer un pas cap al costat i va mirar de nou a l'home. Dent va girar la seva cadira per encarar-lo.

-Senyor, si marxem i donem l'avís, la República ha d'avaluar la nostra història. Ens interrogaran, determinaran si estem dient la veritat, planejaran un retorn, tornaran i volaran aquest lloc. Però mentrestant, els Separatistes sabran que el seu secret s'ha revelat, algú va deixar fora de combat als seus treballadors i va robar els seus transports, menys d'un dia després de l'assalt de la República. Així que mentre se'ns interroga i es pensa quelcom, ells desmantellen aquesta planta, transportant les seves reserves. Sigui el que sigui que volem serà tan sols el que deixin enrere. La part menys important d'aquesta instal·lació.

-Cert.- En Joram va oferir a Dent una expressió de simpatia.

-Què estàs suggerint?

-No marxem.

En Joram va parpellejar.

-Dent, m'estic cansant de dir "què?" tota l'estona.

-Sí, senyor. Li ho explicaré. Portaré als homes. Anem a volar aquest lloc. Si no, haurem fallat en la nostra missió, que era destruir la planta de míssils. Si no, tots els que han mort avui ho hauran fet en va.

-Amb mi, hauré de... que desafiar les seves ordres-. Semblava que les paraules que acabés de pronunciar li fessin sentir malament, però no es va aturar. -No li puc donar ordres. Pot robar qualsevol de les naus i enlairar-se. Però preferiria que esperés fins que porti als homes-. Va assenyalar en el monitor les piles de contenidors de míssils.

-En algun lloc darrere d'elles ha d'haver un accés a la planta. Entrarem, agafarem alguns d'aquests míssils i ho volarem tot. Un cop estiguem dins, podrà enlairar-se. Si us plau, no m'ordeni no fer això. Odiaria que la meva última acció com a soldat clon fos una violació de les meves ordres.

Següent