Aniquilació (XIII)

Anterior

CAPÍTOL 13

En Jace Malcom es va moure en la seva posició, incapaç de posar-se còmode al sofà de la sala d'estar del seu apartament modestament moblat mentre esperava que en Theron arribés. El Comandant Suprem normalment no era així d'inquiet. Durant la seva carrera militar havia passat moltes hores simplement assegut i esperant; la vida d'un soldat era llargament estirada per l'avorriment trencat per breus interludis d'intensa acció. Hi havia après feia temps com romandre en calma i relaxat mentre els minuts passaven. Però aquesta situació era diferent a qualsevol amb la que hauria tractat abans.

Quan el brunzidor de la seva porta va sonar, realment els seus peus van fer un salt i es va aturar un moment per recompondre's abans d'obrir la porta.

-Gràcies per venir, Theron, -va dir al home jove de l'altre costat.

-No em perdré una trobada amb el Comandant Suprem, -va contestar en Theron.

-Això no era una ordre, -li va assegurar en Jace-. Només una petició.

-Venint d'algú de la seva posició, són bàsicament el mateix.

En Jace va assentir. Havia estat un oficial al comandament d'altres per molts anys, però aquest ascens recent a Comandant Suprem havia portat les coses a un nivell al qual encara no estava del tot acostumat.

-Entra i seu-, va dir ell-. Si us plau, -va afegir, esperant fer-ho semblar com una invitació.

En Theron es va acomodar en una de les dues cadires davant del sofà. Jace no va poder evitar adonar-se de la seva elecció del seient: mirant a la porta, i la posició més allunyada des de la qual ningú més es pogués seure.

-Bonic lloc té aquí, Comandant. Esperava bastant que les parets estiguessin cobertes amb totes les seves medalles i guardons.

-No pegaven amb les cortines, -va explicar en Jace-. Puc portar-te alguna cosa de beure? Tinc un bon vi alderaanià si t'agrada el vi. O un Reserva Corellià si prefereixes el brandi.

-No gràcies, senyor.

-Què hi ha del kri'gee mandalorià?

-Sempre vaig voler provar les coses dures, -va dir en Theron-. És clar, prendré un got.

En Jace va anar de camí cap a l'armari del licor a la cantonada i va posar-ne a tots dos un glop, llavors li va portar un cap al seu convidat abans de prendre seient al sofà davant d'ell. A la llum de l'apartament podia veure que en Theron s'assemblava a la seva mare; podia esbrinar un parell d'ombres de la Satele Shan als trets característics de l'home més jove, encara que si no sabés qui era la seva mare hagués passat desapercebut.

-Per la República? -va preguntar en Theron, alçant el seu got.

-Per la República, -va estar d'acord Jace, i tots dos van fer baixar les seves begudes amb un únic glop.

En Theron va tossir i escopir per un parell de segons, una reacció comuna en aquells que provaven el kri'gee per primera vegada.

-Vols una altra? -va preguntar en Jace-. Començarà a agradar-te.

-Estic bé, -va panteixar en Theron, la seva cara encara vermella per l'ofec del primer got.

Van posar els seus gots buits a la tauleta de cafè entre ells, i un silenci incòmode es va assentar a l'habitació. En Jace sabia que en Theron estava esperant perquè parlés, però ell honestament no sabia per on començar.

-Vaig servir amb la teva mare-, va dir finalment-. A Alderaan. Era una dona destacable.

Ell va poder veure un canvi arribar a la cara d'en Theron, es va posar de sobte en guàrdia i alerta.

-Vaig suposar que ho sabia-, va dir ell-. És per això pel que em va escollir per a aquesta missió?

-He vist el teu registre de servei, Theron. T'has guanyat això.

-No ha contestat a la meva pregunta.

-Em preguntava si hi havia alguna cosa de la teva mare en tu, -va admetre en Jace.

-No vull ser brusc, Comandant, però si m'ha portat aquí per preguntar-me per la Satele no ha tingut sort. Tot just la conec.

Hi va haver una brusquedat en la resposta d'en Theron. No era exactament enuig o amargor; era més com exasperació. Com si hagués tingut o imaginat aquesta conversa tantes vegades abans que simplement estava cansat d'ella.

-Així que mai has contactat amb ella? O ella amb tu?

En Theron va arronsar les espatlles.

-Mai vaig veure cap motiu. Quan vaig néixer, ella em va donar per dedicar-se a la República. Entenc per què ho va fer, i respecto la seva elecció. Jo vaig triar servir la República, també. És per això pel que em vaig unir al SIE. Fer-la part de la meva vida ara només complicaria les coses per a tots dos; faria els nostres dos treballs més difícils. No li veig sentit.

-Sembles força segur d'això, -va fer notar en Jace.

-Ngani Zho em va ajudar a entendre per què la Satele va fer el que va fer. He arribat a bons termes amb això. He passat pàgina.

-Però què hi ha del teu pare? Mai has volgut preguntar a la Satele sobre ell?

-El Mestre Zho va ser el meu pare. Ell em va criar. Em va fer qui sóc.

La conversa no estava anant tan bé com Jace havia esperat. Estava ballant al voltant de l'assumpte real, i es va adonar que realment tenia por. S'havia enfrontat a la mort massa vegades com per comptar-les, però era allà, massa espantat per dir-li a Theron per què realment hi era. Prenent alè profundament, el Comandant Suprem va decidir que era hora de carregar contra la bretxa.

-Theron, no sabia que la Satele tenia un fill. Només ho vaig esbrinar fa un parell de dies quan vaig veure el teu nom a l'informe i li vaig preguntar al director si estàveu relacionats.

-Hauria desitjat bastant que li hagués mentit, -va grunyir en Theron-. Podria haver evitat tota aquesta xerrada rara.

En Jace el va ignorar i va seguir pressionant, determinat a arribar a la veritat on fora.

-Ell em va donar el teu arxiu personal. Vaig comprovar quan havies nascut, confirmant el que ja sospitava. Theron... crec que sóc el teu pare.

Hi va haver un llarg silenci abans que Theron parlés finalment.

-Ja li ho he dit-, va dir ell fredament-. El Mestre Zho va ser el meu pare.

-Theron... Has de creure que no tenia ni idea. Quan la Satele va trencar la nostra relació, vaig pensar que era per la prohibició de l'Orde Jedi contra les unions emocionals. No em vaig adonar que estava embarassada.

En Theron es va alçar de sobte.

-Comandant, sento que ella li mentís. Però això és entre ella i vostè. Necessita parlar amb la Satele.

-Això és l'últim que necessito ara mateix, -va contestar en Jace-. Ella em va mentir. Et va ocultar de mi. Estic tan embogit que no sabria si més no què dir-li.

-Però ella sabria què dir-li, -va dir en Theron compassivament-. Els Jedi sempre tenen una explicació.

-Exactament. No estic d'humor per escoltar-la parlotejar sobre pau i controlar les emocions. És per això que vaig venir a tu.

-Encara no sé què vol de mi, -va dir en Theron, capcinejant-. Per què em diu això?

-Per què? -En Jace es va alçar sobre els seus peus-. Ets el meu fill. Això no vol dir res per a tu?

-No! -va trencar en Theron, fent un pas enrere-. Només som uns estranys en els qui compartim una connexió biològica.

-Aquest és el meu punt, -va insistir en Jace, resistint la urgència de fer un pas endavant-. No tenim per què ser estranys.

-No necessito algú que em porti a pescar o que m'ensenyi a anar en bici flotant.

-No és a això al que em refereixo, -va dir en Jace, capcinejant en frustració-. Només vull poder-te conèixer millor. Potser tenim més en comú del que penses.

En Theron va sospirar i va treure una mà per fregar-se les temples.

-Ha arribat a això en un moment realment terrible, Comandant-, va dir ell.

-Podria haver manejat això millor, -va admetre en Jace-. Només vaig pensar que tenies dret a saber-ho. Encara estic intentant assimilar-ho.

-Em sembla just-, va dir en Theron, el seu to suavitzant-se-. He estat tractant amb la decisió de la Satele tota la meva vida, però vostè acaba de descobrir-ho. Imagino que li portarà algun temps agafar-li el maneig.

En Jace va romandre en silenci, percebent que en Theron es dirigia a algun lloc.

-Tinc un munt de respecte i admiració per vostè i pel que fa-, li va dir en Theron-. I potser sí que tinguem un munt de coses en comú. Tots dos dediquem les nostres vides a ajudar a la República. Potser quan torni de Ziost, puguem tractar de conèixer-nos millor.

-No et preocupis, -li va assegurar en Jace-. Podem prendre'ns-ho amb calma.

-Si ens ho anéssim a prendre amb calma no hauries deixat anar aquesta bomba en la nostra primera visita.

-Ho sento per això-, va dir en Jace-. Vaig pensar que mereixies saber-ho abans de la missió... només per si de cas.

El soldat professional en ell es va adonar de com de pobrament havia portat tota la situació, encara que no hi havia molt que pogués fer sobre això ara.

-Tu i el Mestre Gnost-Dural teniu programat sortir demà. Necessites que posposi la missió un parell de dies mentre processes això?

-Doni'm una mica de crèdit, Comandant, -va contestar en Theron-. Estic més preocupat per vostè. Saber que sóc el seu fill pot afectar la seva opinió en l'Operació Fi del Joc.

-No arribes a ser el Comandant Suprem tret que puguis posar els sentiments personals de costat pel bé major de la República-, va contestar en Jace.

-M'alegro de sentir-ho.

Hi va haver un altre silenci llarg, incòmode abans que en Theron finalment digués,

-Hauria d'anar-me'n. Encara haig de preparar algunes coses abans d'anar-me'n.

-És cert. Per descomptat.

En Jace va escortar a Theron fins a la porta. Just abans que se n'anés, el home jove es va girar cap a ell.

-Podem parlar de nou quan torni.

-Estaré esperant-ho-, va contestar en Jace amb un somriure.

La porta es va lliscar en tancar-se i Jace lentament va anar de camí de tornada per col·lapsar-se al sofà. El seu cor li feia mal i el seu cos se sentia alhora enredat i exhaust, la mateixa reacció que tenia al final d'una intensa batalla. Va tancar els ulls per fer una migdiada curta i va lliscar immediatament en el somni, una habilitat útil que la majoria de soldats aprenien ràpidament.

* * *

En Jace descansava immòbil amb els seus ulls tancats en el seu catre mentre la consciència lentament tornava, surant en un núvol de kolto. Podia escoltar la celebració tenint lloc a l'exterior de la seva tenda; l'Esquadró Caos havia guanyat una gran victòria avui sobre l'Imperi. La República havia estat cedint terreny des que els Sith havien aparegut per primera vegada i van prendre Korriban; reclamar Alderaan era una empenta de moral que les tropes necessitaven desesperadament.

Les cançons i les rialles dels soldats des de l'exterior de la tenda sonaven com si estiguessin arribant des d'una gran distància, esmorteïdes per les drogues que adormien el dolor de la seva cara desfigurada.

L'explosió de la granada que havia agafat a la mà mentre placava a Darth Malgus li havia marcat de per vida, però les seves accions desesperades havien salvat la vida de la Satele Shan... igual que la seva arribada inesperada li havia salvat de ser executat en mans del Sith poc abans en la batalla.

-Com et trobes? -amanyagà una veu a cau d'orella, i ell va obrir els ulls per veure la Satele surant sobre ell.

-Fet un embolic-, va dir en Jace amb un somriure-. El kolto m'està fent sentir una mica grogui.

Podia sentir la seva pell cremada estirant-se i esquerdant-se amb el gest, i mig esperava que la Satele retrocedís mentre s'adonava de quin terrible aspecte havia de tenir.

En el seu lloc, ella li va tornar el seu somriure i va estendre cap a ell una suau mà sobre el seu braç nu. El seu toc va enviar un calfred per la seva esquena.

-Què fas aquí? -li va preguntar ell-. A Alderaan, vull dir?

-Vaig tenir una visió-, li va dir ella-. La Força em va mostrar que necessitaries la meva ajuda a Alderaan, i vaig sol·licitar al Consell que enviés reforços.

-Hauria de repensar la meva opinió d'aquest galimaties místic, -la va provocar en Jace-. Aquests Imperials anaven a fer-me un cap més curt abans que hi arribessis. Suposo que et dec una.

-Després de totes les batalles que hem lluitat junts, he deixat de portar el compte de qui li deu una a qui, -li va dir la Satele-. Saps que sempre estaré aquí per tu, i sé que tu estaràs aquí per mi.

-Fem un bon equip, -va concedir en Jace-. Han trobat encara el cos d'en Malgus?

La Satele va capcinejar.

-Estic començant a pensar que va sobreviure a la batalla.

-Vas fer caure una muntanya sobre ell, -va grunyir en Jace incrèdul-. Com podria algú sobreviure a això?

-És un Lord Sith poderós. És possible que utilitzés el Costat Fosc per sobreviure al meu assalt final. Però no hauries de deixar que això et prengui aquest moment. Tot Alderaan et venera com a un heroi aquesta nit. Si estàs capacitat per a això puc portar-te a gaudir de les celebracions.

-Prefereixo quedar-me aquí a la meva tenda... només amb tu.

La Satele va tractar de rebutjar el seu comentari amb un riure, però hi havia un nerviosisme en la seva reacció que en Jace podia percebre fins i tot a través de la vaga fugida psicogènica dels analgèsics del seu sistema.

-Ho dic de debò, Satele, -va dir ell-. Saps el que sento per tu. M'he sentit així durant anys, des que ens vam conèixer per primera vegada.

-És el kolto el que parla, -va dir ella, tot i que sonava insegura.

-El kolto només m'està donant el coratge de dir el que he sentit tot aquest temps-, va insistir en Jace, aixecant-se i agafant la seva mà entre les seves. -O potser és el fet de saber que vaig estar a només segons de morir. Sigui quina sigui la raó, no puc seguir jugant aquest joc.

-No puc ignorar el que hi ha al meu cor, -va continuar ell, les paraules arribant en un allau, la seva ment de cop centrada i clara-. I sé que tu sents alguna cosa per mi, també.

La Satele va negar amb el cap, però no va deixar anar la mà.

-Sóc una Jedi. Hem de descarregar-nos de l'emoció i la passió per trobar la pau.

-Quina pau pots trobar quan la galàxia està sent consumida per la guerra? -va preguntar en Jace-. En lloc de negar el que sentim, hauríem d'abraçar-lo. Junts som més grans que cada un de nosaltres sols. No pots negar-ho.

-Sóc una Jedi, -va repetir ella, encara que en Jace podia dir que la seva resolució s'estava debilitant.

-Hi ha hagut Jedi que s'han enamorat-, va dir ell. L'Orde pretén que mai passa, però tots dos sabem que no és veritat.

La Satele va estar en silenci per diversos moments. Quan ella va parlar la seva veu era poc més que un murmuri.

-He temut aquest moment des que ens vam conèixer per primera vegada-, li va dir ella.

Ella es va inclinar i li va fer un petó suau als llavis, amb cura de no fregar la carn tendra i exposada de les ferides.

En Jace es va aixecar amb un sobresalt, gairebé caient del seu sofà.

No hi havia somiat amb la Satele des de feia anys. Havia pensat que els records, i en el dolor que li portaven, havien estat guardats fora de perill lluny d'ell. Parlar amb Theron -parlar amb el seu fill- havia reobert velles ferides.

Comprovant el seu rellotge, va veure que havien passat prop de dues hores des que en Theron havia marxat. Això explicaria la rampa en el seu coll. El sofà estava bé per a una migdiada breu per recuperar energia, però no era lloc per passar la nit.

Grunyint com un home dècades més vell, es va forçar a posar-se dret i va trontollar cap al llit, preguntant-se si les nits estarien encantades ara per l'única dona que alguna vegada havia estimat.

* * *

De tornada al seu apartament, en Theron no podia deixar de caminar. La conversa amb Jace -amb el teu pare- li havia afectat més del que li agradaria admetre. Lògicament, tot el que li havia dit a Jace era cert: Ngani Zho l'havia criat, i l'única connexió real que tenia amb el Comandant Suprem era cert ADN que compartien.

Emocionalment, però, no podia simplement apartar la revelació. Revifava sentiments feia temps oblidats d'enuig i traïció cap a la seva mare: sentiments amb els que pensava que havia arribat a bons termes feia molt de temps. Però respecte en Jace, no estava segur del que sentia.

No estava enfadat; no era just culpar el Comandant Suprem pel que la Satele havia fet. No se sentia feliç o nerviós o alleujat: mai va sentir la necessitat de conèixer al seu pare biològic abans, així que no era com algun gran buit en la seva vida que havia estat omplert de sobte. Tot i que encara no podia descriure-ho, estava sentint alguna cosa.

No vas a esbrinar-ho en una nit.

En Theron va parar de caminar i capcinejar, tractant de tornar a centrar-se. L'Operació Fi del Joc havia de ser la seva major prioritat; no es podia permetre distreure per aquest inesperat drama familiar. Havia de posar a part tots els pensaments sobre els seus pares i concentrar-se en la missió.

Va prendre alè profundament un parell de vegades per recuperar el seu componiment, un truc simple que havia après d'en Ngani Zho.

El teu veritable pare.

Ignorant la veu de dins del seu cap, va emprendre el camí cap a l'holoterminal al centre de l'habitació. Hi havia preparat el seu apartament perquè totes les holotrucades entrants fossin automàticament monitoritzades i rastrejades. Va recollir les dades de l'última trucada -Teff'ith- i va enviar un senyal de contacte, sense molestar-se a amagar el senyal d'identitat de la transmissió.

Si està determinada a no parlar amb mi, simplement ignorarà la trucada.

L'holo bipejà diverses vegades abans que la Teff'ith finalment contestés.

-Et vaig dir que ens deixessis en pau, -va grunyir ella mentre la seva imatge es materialitzava davant seu.

-No tenies per què agafar-ho.

-El bipeig de l'holo és molest. Què vols?

-Necessito un favor.

En Theron mig havia esperat que tallés la trucada just aquí. En el seu lloc, ella va fer un sospir exasperat.

-Sabia que ens estaves seguint per un motiu.

-És un petit favor, -li va assegurar en Theron-. Només necessito que facis una trucada.

-A qui? -va preguntar ella, els seus ulls empetitint de manera sospitosa.

En Theron va prendre com un bon senyal que no hagués dit que no.

-Tinc alguns assumptes a Ziost. Necessito un contacte allà que pugui guardar un paquet important per un parell de dies fins que arribi a recollir-lo. També necessitaria que m'aconseguís un parell de coses. Plans heliogràfics. Informació. Potser alguns explosius. Coneixes a algú així?

-Vaig pensar que vas dir que no ens havies seguit a Ziost! -va dir ella, el seu to ple d'acusació.

En Theron va alçar les seves mans a la defensiva.

-Mai he posat un peu en aquest planeta en tota la meva vida. Només sé que vas estar allà perquè ho vas esmentar en la nostra última trucada.

Les cues del cap de la Teff'ith es retorçaven mentre es debatia si creure-se'l o no.

-De què va això? -demanà finalment ella.

-No ho puc dir, -va contestar en Theron-. Màxim secret. Però no us causarà cap problema a tu ni a la Germandat de l'Antiga Tion.

-Causarà problemes a l'Imperi?

En Theron va arronsar les espatlles.

-Això de veritat t'importa?

-Tinc un contacte que treballa amb l'FLZ, -va dir la Teff'ith-. Potser pugui fer-ho.

En Theron havia llegit diversos informes que se centraven en el Front d'Alliberament de Ziost, un grup radical separatista que havia jurat alliberar el seu món llar del control Imperial. Confiant primàriament en atacs de guerrilla violents, apuntaven tant a objectius militars com a civils, fent-los tècnicament una organització terrorista. L'FLZ era massa extrem perquè la República els hi donés suport oficialment, però per a aquesta missió eren exactament el que necessitava.

I no hauràs de preocupar-te per què cap d'ells sigui simpàtic amb l'Imperi.

-Això hauria de funcionar-, va dir en Theron-. Pots organitzar una trobada?

-Mai vaig dir encara que t'ajudaríem, -li va recordar la Teff'ith-. Hem de treballar en els termes.

-Dos-cents crèdits, -va començar en Theron.

-Mil, -contraatacà Ella.

-No et donaré mil crèdits només per organitzar una trobada, -va dir en Theron amb un riure-. Tres-cents, pren-los o deixa'ls.

La Teff'ith es va mossegar el llavi per un minut mentre considerava l'oferta.

-Quatre-cents-, Va dir ella-. Per avançat. I això ens deixa en pau per allò de Nar Shaddaa.

Abans que en Theron pogués estar d'acord ella ràpidament va afegir,

-Nosaltres organitzem això i tu ens deixes en pau des d'ara. Si et veiem seguint-nos de nou, et matarem.

-Em vaig imaginar que això seria part del tracte-, va dir ell-. Quatre-cents crèdits, per avançat, i no em tornaràs a veure de nou.

Satisfeta, la Teff'ith va dir,

-Està bé, nosaltres ho organitzarem.

Següent