CAPÍTOL
1
En Theron Shan caminava ràpidament a
través dels carrers a vessar del Passeig de Nar Shaddaa. Els seus trets
característics modestos -pell pàl·lida, pèl marró, ulls marrons, constitució
mitjana- li permetien barrejar-se fàcilment entre la multitud. Els implants
cibernètics visibles al voltant del seu ull esquerre i la seva oïda esquerre
eren les seves característiques més distingides, però ell no era l'únic que els
portava a Nar Shaddaa, i normalment no atreien atenció no desitjada.
La lluna controlada pels Hutt era un
paisatge d'extensions urbanes sense traves, marcat pels elevats gratacels
embotits massa a prop junts i els estridents cartells, brillants, que dominaven
l'horitzó tan lluny com l'ull podia veure en cada direcció. A vegades anomenada
la Petita Coruscant, era difícil acceptar Nar Shaddaa com un veritable
homenatge al món capital de la República; als ulls d'en Theron era més aviat
una grotesca paròdia.
Coruscant havia estat dissenyada amb un
ull a l'estètica: hi havia un flux plaent cap al paisatge de la ciutat i un
estil consistent i complementari a l'arquitectura. La ciutat estava acuradament
dividida en diversos districtes, fent-la fàcil de navegar. Els passos de
vianants estaven plens de gom a gom però nets, el flux sense fi d'speeders
aeris per dalt romania dins de les carreteres de trànsit dissenyades. A
Coruscant, hi havia un inequívoc sentit de l'ordre i el propòsit. A vegades,
Theron el trobava positivament aclaparador.
Aquí a la Lluna dels Contrabandistes,
però, era un gloriós tot s'hi val. Edificis residencials en decadència estaven
escampats anàrquicament entre estructures comercials d'aspecte sòrdid; les
fàbriques limitaven amb els restaurants i clubs, sense importar els núvols tòxics
de porqueria escampant-se sobre els clients habituals. Sense normes de trànsit
en vigor, els speeders aeris i les bicis Swoop es llançaven i s'enfonsaven en
direccions aparentment aleatòries, de vegades volant tan baix que els vianants
els esquivaven i cobrien els seus caps.
Mentre en Theron girava una
cantonada, es va adonar que algú l'estava seguint. No hi havia vist ningú
realment darrere seu, però podia percebre-ho. Podia sentir els ulls observant-lo,
tenint-lo en la mira, mesurant-lo com a objectiu.
El Mestre Ngani Zho, el Jedi que l'havia
criat, probablement hauria clamat que l'alerta d'en Theron venia a través de la
Força. Però malgrat venir d'una llarga línia de famosos Jedi, Theron no era un
dels de l'Orde. De fet, no tenia del tot cap connexió especial amb la Força.
El que sí que tenia era una dècada
valuosa d'experiència treballant per al Servei d'Informació Estratègica de la
República. Hi havia estat entrenat per adonar-se dels detalls diminuts; per
estar hiperconscient del seu entorn sempre. I fins i tot encara que la seva
ment conscient estigués distreta per detalls de la seva missió actual, la seva
ment subconscient havia escollit instintivament alguna cosa que havia activat
les alarmes al seu cap. Sabia que era millor no ignorar-les. Amb compte de no
trencar el pas, girar el seu cap, o fer qualsevol altra cosa que pogués avisar
el seu perseguidor, Theron usava la seva visió perifèrica per escanejar l'àrea.
Al nivell del carrer, tot era un
poti-poti caòtic de colors brillants, espurnejants. Un assalt constant des d'un
exèrcit de senyals roses, morades, verds, i blaus i els cartells proveïen d'un
camuflatge perfecte per a qui fos que li estigués seguint. Afortunadament la
intensitat del neó inevitable estava esmorteïda per la capa de brutícia que
penjava de cada superfície, un recordatori de la contaminació sense comprovar
de l'atmosfera que finalment transformaria Nar Shaddaa en un erm inhabitable.
No era fàcil captar algú que semblés
sospitós entre la multitud. La població de la Lluna dels Contrabandistes era
tan variada, impredictible, i sòrdida com l'entorn. En els anys des que se
signés el Tractat de Coruscant, els Hutts havien romàs incondicionalment
neutrals en la guerra freda en marxa entre la República i l'Imperi Sith, fent de
Nar Shaddaa un punt de reunió comú per als elements criminals de tots els
cantons de la galàxia: esclavistes del Sol Negre, carteristes rodians,
estafadors twi'leks, traficants d'estimulants chevin. Qualsevol i tota
activitat il·lícita era tolerada a Nar Shaddaa, sempre que els Hutts traguessin
profit.
Encara, estaven aquells massa
avariciosos o estúpids per interposar-se als Hutts en la seva acció. Llavors el
que passava eren les conseqüències. Les coses es tornaven un desastre.
És
això del que va això?
Es va preguntar en Theron. Morbo va
darrere meu? Va enviar a algú perquè m'eliminés?
Va passar al costat de l'estàtua de
Karraga l'Inflexible que dominava el Passeig. Encara que havia estat a Nar
Shaddaa moltes vegades, no podia evitar aturar-se un segon i capcinejar incrèdulament:
un Hutt de trenta metres d'alt fet d'or sòlid era massa ostentós per
ignorar-lo. Moure el cap també li va donar una oportunitat de mirar ràpidament
de costat a costat per captar la mirada d'algú dirigint-se a una porta a la seva
esquerra. No tenia una bona vista de qui sigui que fos, però el moviment sobtat
era prou poc natural com per destacar.
Algú
treballant sol. Podria ser un atracador. O un assassí entrenat.
En Theron tenia una agenda atapeïda;
era hora de forçar l'acció. Girà per un estret carrer lateral, deixant la
pitjor de les multituds -i la relativa seguretat que proveïen- darrere. Fora de
la via pública principal hi havia menys llums de neó i més cantonades
ombrívoles. Si qui el seguia anava a intentar alguna cosa, aquest era el lloc
perfecte per fer un moviment.
Un lleuger brunzit a l'implant
cibernètic en el seu sentit dret el va alertar d'una transmissió entrant. Només
hi havia una persona que sabés de la seva freqüència privada. En Theron havia
d'agafar la trucada.
-Accepto l'entrada, -va xiuxiuejar.
Més fort, va dir-, director.
-Theron. -El Cap del Servei
d'Informació Estratègica, com sovint ho feia, sonava enutjat-. On ets?
-De vacances, -va contestar en Theron-.
M'he pres una mica de D i R[1]. Recorda?
En Theron es va adonar que la crida
del director podia servir d'avantatge. Qui fos que li estigués seguint pensaria
que estava distret, vulnerable. Tot el que havia de fer era pretendre estar
distret mentre escoltava al seu sotjador acostar-se sigil·losament a prop,
llavors de cop i volta canviarien les taules.
-Vacances, eh? -el director remugà en
la seva oïda mentre Theron continuava endinsant-se al carreró desert-. Això és
divertit, perquè tinc un informe que un dels nostres agents de camp ha estat
albirat ensumant a Nar Shaddaa.
-Estàs vigilant-me?
-Què estàs fent a Nar Shaddaa? -demanà
el director.
-Potser només és que m'agrada el
clima.
-Les núvols de boira tòxica i la
pluja àcida? No és probable. Estàs en alguna cosa.
Bé,
ara mateix estic a punt de ser emboscat en un carreró fosc, va pensar en Theron.
En veu alta, va dir,
-M'estic ocupant d'alguns assumptes
personals.
-En què està ficada la Teff'ith ara?
-va preguntar el director amb un sospir.
Fins i tot encara que no podia veure
l'home a l'altre extrem de la trucada, en Theron podia fer-se una imatge del
seu cap fregant-se les temples exasperat.
-La Teff'ith no és una nena dolenta,
-va insistir en Theron-. Només que tendeix a topar amb la gent equivocada.
-M'imagino que això explica com va
acabar treballant amb tu, -va rondinar el director.
En Theron havia parat de caminar, i
estava dret amb una mà alçada cap a l'enllaç cibernètic de la seva oïda, mirant
directament endavant.
Hauria
també d'haver portat un senyal que digués, vine i agafa'm! Hora de fer el teu
moviment, qui sigui que siguis.
-Ngani Zho va veure alguna cosa
especial en ella-, li va dir en Theron al director.
-Sé que el Mestre Zho et va criar,
però en el moment en què es va trobar amb la Teff'ith ell estava... pertorbat.
Gairebé
dius boig, no?
-Ella té contactes clau en els
suburbis, -va explicar en Theron-, i sap com manejar-se en un punt dur.
Necessitarem un favor d'ella algun dia. Només estic buscant un avantatge
potencial.
-Què et fa pensar que ella ens
ajudaria? No va dir la Teff'ith que et mataria si et tornava a veure?
-Llavors m'asseguraré que no em vegi.
-Odio fer això, Theron-, va dir el
director amb un altre sospir-. Però t'ordeno que surtis de Nar Shaddaa. És pel
teu propi bé.
En Theron va sentir la inconfusible
forma de la punta d'una vibroespasa pressionant contra la seva esquena i una
veu profunda grunyir:
-Mou-te i estàs mort! -en el seu
altre sentit.
-Et preocupes massa, -va dir en
Theron al director, mantenint la seva veu lleugera-. Tot està sota control. -En
un xiuxiueig va afegir-, desconnectar, -i el comunicador en el seu sentit es va
desconnectar.
-Aixeca les mans! -va grunyir el seu
assaltant al qual no havia vist.
En Theron lentament va alçar les
seves mans en l'aire, silenciosament maleint-se a si mateix per deixar que el
seu assaltant arribés tan a prop.
No l'havia escoltat ni tan sols apropar-se.
Sóc realment tan maldestre, o ell tan bo?
-Deixa la pistola.
Les paraules eren en bàsic, però la
veu definitivament no era humana, massa profunda, massa ressonant. El que
parlava era gran, però sense girar-se no hi havia manera que en Theron
determinés amb quina espècie estava tractant.
El comunicador en la seva oïda brunzí
de nou, però aquesta vegada en Theron va ignorar la crida del director. Va fer
petar les dents dues vegades, temporalment desactivant els cibernètics perquè
pogués centrar-se en sortir del carreró viu.
-He dit que deixis anar la pistola!
L'ordre va ser accentuada amb una
punxada de l'espasa contra l'esquena d'en Theron. Arribant a baix lentament,
Theron va deixar anar la seva pistola blàster des de la pistolera en els seus
malucs i la va deixar caure a terra. Breument va considerar fer un moviment; hi
havia una dotzena de formes de les que podia intentar sorprendre i desarmar al
seu oponent. Però sense saber exactament amb qui o què estava tractant, era
massa arriscat.
Paciència.
Analitza la situació. Espera la teva oportunitat.
-Aquestes són unes proteccions de
canell ben sofisticades. Potser tenen un dard enverinat o la localització d'un
blàster dins, cert? Llança-les.
Qualsevol esperança que tingués
Theron d'agafar al seu assaltant per sorpresa amb les armes dels seus braçalets
personalitzats es va esvair mentre es descordava les bandes de metall dels seus
avantbraços i les deixava caure als seus peus.
El fet que el seu assaltant hagués
percebut els braçalets com a armes potencials també significava que aquest no
era algun tipus d'atracador comú i corrent. Un operatiu Imperial probablement
reconeixeria els braçalets, però no tenia sentit que cap d'ells tingués a
Theron com a objectiu en un món controlat pels Hutts... especialment ara que la
Intel·ligència Imperial havia estat desmantellada oficialment. Això només
deixava altra única probable -i inquietant- opció: un caça-recompenses o un
assassí treballant per Morbo el Hutt.
-Ara gira't, lentament.
La pressió de l'espasa es va
alleugerir conforme l'emboscador feia un pas enrere. Theron es va girar per
veure un houk de pell violeta alçant-se sobre ell, el seu tors fornit i
extremitats gruixudes i musculars, semblaven omplir l'amplitud sencera del
carreró estret. Els seus trets característics de granota estaven situades en unes
ombrívoles celles, els seus ulls fixos intencionadament en la seva víctima.
Estava bastant segur que el houk no
tenia reforços, se n'hauria adonat si hi hagués més d'una persona seguint-lo.
Però fins i tot si estava actuant sol, Theron no era rival per als crus músculs
de l'enorme bèstia. Sota condicions normals podria haver compensat el que li
faltava de força amb velocitat, però en l'espai confinat del carreró estret
evitar la mortal vibroespasa seria difícil... especialment si el houk havia
estat entrenat en la lluita en espais reduïts. Donada la seva elecció d'arma, en
Theron havia d'assumir que s'estava enfrontant a un oponent capaç i mortal.
-Quin és el teu interès en Morbo?
-demanà el houk.
-No tinc ni idea del que m'estàs
parlant-, va dir en Theron, les seves hipòtesis anteriors sobre el seueva
emboscador treballant per al hutt van ser aparentment confirmades.
-T'he vist ensumant prop d'en Morbo
en els últims tres dies, -va grunyir el houk-. Menteix-me de nou, i no ho preguntaré
tan amablement la propera vegada, -va afegir ell, movent la vibroespasa cap
enrere i endavant amb èmfasi.
L'amenaça no va molestar-lo ni de
prop tant com el fet d'adonar-se que li havien reconegut durant els seus
viatges de reconeixement al club d'en Morbo.
-Mai et vaig veure al Morbos, -va
admetre en Theron-. No vaig pensar que ningú em veiés a mi, tampoc.
-He estat entrenat per saber què
buscar, -va contestar el houk.
Entrenat? Es va preguntar en Theron.
Per qui? La Intel·ligència Imperial?
Com si fes ressò dels seus propis
pensaments, el houk va preguntar:
-Per a qui treballes?
En Theron no anava a revelar la seva
connexió amb el SIE, i sospitava que una altra resposta evasiva es trobaria amb
violència.
-Dispara ara! -va cridar en Theron,
com si cridés a un còmplice ocult.
El cap del houk es va girar només una
fracció mentre reaccionava al farol d'en Theron.
Apoderant-se de la distracció, es va
llançar amb una ràpida puntada cap a l'abdomen del houk. L'impacte no li va
causar veritable mal, però momentàniament va noquejar el gran alien desequilibrant-lo,
donant-li a Theron més espai per operar.
Ell ja estava retrocedint en
anticipació al contraatac; fins i tot llavors, tot just va evitar l'escomesa
esperada del seu oponent. Com es temia, el houk no era només un maldestre
pinxo, era més ràpid del que semblava.
A mesura que el houk es movia, Theron
va tractar de desarmar-lo amb un adherència de canells, estenent els braços cap
a la mà que sostenia l'espasa. El houk el va contrarestar amb un gir del seu
cos i llançant la seva espatlla oposada cap a Theron, fent-li ensopegar
d'esquena.
Incapaç d'assentar els peus, Theron
va ser forçat a la defensiva. El carreró era massa estret per esquivar de banda
a banda, així que la seva única opció era una retirada a gran escala,
retrocedint ràpidament conforme el houk carregava cap endavant, l'espasa
tallant i apunyalant l'aire buit a centímetres del pit d'en Theron. Theron, de
sobte, es va aturar en curt i va caure a terra, rodant cap a les gruixudes
cames del seu avantatjós enemic. El moviment va agafar al houk per sorpresa; va
ensopegar amb Theron i va caure a terra deixant anar la vibroespasa de la seva
adherència.
Un de genolls protuberants del houk
va colpejar-lo a la barbeta mentre queia sobre ell, partint-li el llavi i
fent-li veure les estrelles. Estabornit, en Theron va ignorar el dolor i va
botar sobre els seus peus, i amb el seu primer pas va mirar de costat cap al
lateral del carreró abans d'esfondrar-se d'esquena contra el terra.
Una mà enorme es va tancar sobre el
seu turmell mentre el houk, encara cap per avall, tractava d'atraure'l prou a
prop per acabar amb ell. En Theron va llançar amb la seva cama lliure, aixafant
els seus peus dues vegades contra la cara corpulenta del houk. L'adherència
forta es va escórrer just el suficient perquè en Theron s'alliberés girant com
una roda, i regirant-se sobre les mans i genolls cap on el seu blàster i els
seus braçalets descansaven a terra.
El houk va lluitar per posar-se de
nou dret, però per quan s'havia alçat Theron havia assolit un dels braçalets,
l'havia col·locat sobre el seu avantbraç dret, i l'estava apuntant.
-Toxicitat set, -va mussitar ell,
estrenyent la seva mà en un puny ferm.
Un petit dard es va llançar des d'un
petit canó construït dins el braçalet i es va enterrar en el pit del houk. El
poderós alien es va tornar rígid mentre una càrrega elèctrica poderosa passava a
través d'ell. Va convulsionar per diversos segons, i llavors va caure a terra,
sacsejant-se lleugerament pels efectes secundaris.
En Theron va considerar què fer amb
el houk immobilitzat però encara conscient mentre ràpidament recollia el seu
equip. No li portaria molt de temps a l'efecte del tret elèctric per
desaparèixer, però els següents pocs minuts el houk estaria desemparat. En Theron
no era dels que executaven a un oponent desemparat... però no li importava
interrogar-lo.
-Toxicitat dos, -va xiuxiuejar ell,
disparant un altre dard cap a la cuixa del houk estant a boca de canó.
Va esperar trenta segons perquè la
droga ennuvoladora de ment tingués efecte abans de començar a fer preguntes.
-Com em vas albirar? -va preguntar
ell-. Vas dir que estaves entrenat. Per qui?
El houk va moure el seu cap atordit,
lluitant per resistir els químics fluint pel seu sistema. En uns pocs minuts li
deixarien inconscient, en Theron necessitava obtenir respostes abans que això
passés.
-Ei! -Theron el va colpejar, bufetejant
la carnosa galta del houk-. Qui et va entrenar?
-El SIE de la República, -va
balbucejar el houk.
-El SIE de la República? -va repetir en
Theron, la seva ment lluitant per acceptar el que acabava de sentir.
-Vigilància encoberta, -va confirmar
l'atordit houk, la seva llengua es va deixar anar amb el sèrum de la veritat d'en
Theron-. Observar a Morbo. Part de l'Operació Travesser.
El SIE
té ulls sobre Morbo. No m'estranya que el director sabés que era aquí.
En Theron mai havia escoltat res de
l'Operació Travesser, però no era estrany. El SIE tenia missions en marxa per
tota la galàxia, i només el director i els agents involucrats estarien al corrent
dels detalls.
Només
va ser la meva sort ensopegar amb una missió del SIE activa.
-Què faràs amb mi? -va preguntar el houk,
balbucejant les seves paraules i lluitant per mantenir els ulls oberts mentre
el somni lentament li feia caure.
-Relaxa't, ganàpia, -va dir en Theron-.
Estem en el mateix bàndol.
El director havia ordenat a Theron
sortir de Nar Shaddaa; òbviament estava preocupat perquè interferís amb
Travesser, el que fos que fos. Però la vida de la Teff'ith estava en joc, i en Theron
no anava a abandonar-la, fins i tot si significava desafiar una ordre directa.
El houk va començar a roncar
sorollosament, acabant amb qualsevol esperança que tingués Theron de preguntar
més detalls sobre l'Operació Travesser.
Havia
de ser a la fase inicial, va raonar en Theron.
Encara estaven només observant l'objectiu. Si entro i surto ràpidament, no
tindria un impacte significatiu en la missió.
Sabia que el director mai acceptaria
aquest argument com a justificació pel que anava a fer. Però sempre era més
fàcil demanar perdó que permís.
Agafant els braços del houk, va
arrossegar l'alien dorment cap a una cantonada del carreró, ocultant-lo després
de diversos contenidors d'escombraries. Es despertaria en un parell d'hores amb
un mal de cap terrible, però sense altre tipus de danys. Bastant temps perquè
Theron es trobés amb Morbo i regategés per la vida de la Teff'ith.
Va baixar pel carreró amb un trot
brusc, tractant de no pensar en el fet que estava posant en risc la seva
carrera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada