Invencible (IV)

Anterior

CAPÍTOL 4

Quants soldats d'assalt fan falta per canviar un panell de llum?

Dos: un per canviar-lo, i un per a disparar-li, i quedar-se amb el crèdit per la feina.

-Jacen Solo, edat 14

Per quan la Jaina va travessar la primera part de la multitud, Tahiri i els seus soldats estaven tancant a Ben al Trineu dels Condemnats de la GAG, posant grillons en els canells i turmells amb bandes electromagnètiques que mantindrien les seves extremitats fermament adherides al seu seient de duracer. El seu cap ja havia estat tancat dins d'un casc «encegador» bàsicament un cub de duracer tancat sense visor, unit al sostre per una curta cadena.

Ben havia fugit dels seus reforços. Jaina sabia que el seu jove cosí només havia estat tractant de preservar la seguretat de la missió, que havia seguit el procediment del llibre quan s'enfrontaven a probabilitats aclaparadores, però aquest era el pensament de la GAG. Els Jedi es mantenien junts. Confiaven en els altres per fer l'impossible, i quan trobaven problemes, ells no feien que fos més difícil extreure'ls per als seus companys a córrer en la direcció oposada.

A l'altra banda del compartiment d’en Ben, Shevu jeia estirat sobre diversos seients, amb els canells i els turmells ja units amb brides magnètiques a duracer. No portava casc encegador, la cadena era massa curta per arribar a algú tombat, i estava maleint i cridant mentre un droide MD atenia una ferida de blàster que havia patit, neteja per abrasió sense el benefici d'un agent anestèsic.

Tot això s'estava fent amb el compartiment de detenció del Trineu dels Condemnats obert a plena vista, perquè el públic pogués veure la severa eficiència amb la qual la GAG despatxava als traïdors a l'Aliança. Després de tot, un bon govern era transparent.

Però la Jaina sabia que també hi havia una altra raó. Ben seguia a la vista perquè el seu equip de suport se sentís animat a intentar un rescat precipitat. Simplement no hi havia cap altra raó, per les quals una aprenent Sith i tot un destacament de seguretat de la GAG demoressin deu minuts per assegurar a un parell de presoners mig conscients... o esperarien a què arribés un Trineu dels Condemnats en primer lloc. El procediment estàndard era emportar-se als presoners a l'instant, tant per maximitzar la seva confusió i reduir al mínim qualsevol possibilitat que fossin rescatats o silenciats per camarades pròfugs.

Jaina comprenia tot això, reconeixia un parany obvi quan el veia, i això no significava res per a ella... perquè no anava a perdre a Ben. No anava a fer passar al seu oncle per aquest tipus d'angoixa, i no anava a donar-li al seu germà una altra oportunitat amb el seu cosí. Ben s'havia endinsat massa en la llum per tornar a caure, i Jaina sabia que anava a deixar-se torturar fins a la mort abans de tornar-se fosc... i coneixent a Caedus, això podria ser exactament el que passés.

Jaina va veure la ratlla negra d'un droide de registre de vídeo apropant-se ràpidament cap a ella per la línia d'espectadors, creant un registre dels espectadors que seria analitzat quadre per quadre en la caserna general. Estava disfressada com una noia oficinista elomin, però la seva màscara de nas aplanat i falses banyes cranials no enganyaria a un servocervell de reconeixement facial de la GAG. Va utilitzar una espurna de la Força per pertorbar les òptiques del registrador, després va retrocedir entre la multitud. El mateix flaix de la Força, per descomptat, confirmaria que Ben havia tingut un Jedi de suport... però segurament la Tahiri ja sabia això. Almenys ara no sabria exactament quin Jedi havia estat.

Una vegada que la Jaina va estar prou amagada en la multitud, es va acostar a uns pocs metres d'una sensual dona codru-ji que tenia a homes de totes les espècies llançant-li mirades furtives. La roba de la dona -una combinació de mini-armilla i calces- era part d'una estratègia d'ocultar-se a plena vista, el tipus de coses que qualsevol que conegués a la majestuosa Leia Organa Solo s’impressionaria de veure-la fent servir. Encara més impressionant, almenys per a la Jaina, era la multitud d'admiradors que la seva mare encara podia atreure... i estava bastant segura que les pròtesis i el maquillatge no tenien gairebé res a veure amb això.

Jaina va captar la mirada de la seva mare, i després va tornar la mirada cap a una de les ambulàncies que havien arribat per recollir les baixes de la GAG que Ben i Shevu havien deixat escampades per la plaça. Leia va inclinar el cap i li va llançar un tímid somriure a un devaronià de pell vermella que havia estat inclinant les banyes del seu front en direcció a ella, i després va enviar un temptador moviment de la cella cap a un duro de cara blava, els ulls vermells s’havien quedat fixos en ella durant uns cinc segons. Ella va posar una cara trista i va agitar la mà per acomiadar-se de tots dos, i després va començar a obrir-se camí a través de la multitud cap a l'ambulància que la Jaina li havia indicat.

Es van trobar en el cercle de curiosos que envoltaven el vehicle. Jaina va mantenir els ulls en els dos rodians que estaven sent carregats en el compartiment dels pacients per droides MD, però la seva atenció estava en la seva mare.

-Tens a la meitat dels homes de la plaça aturats sobre les seves llengües –xiuxiuejà-. Espero que el pare no s'assabenti de com actues quan et vesteixes així.

-És clar que ell ho sap -va replicar la Leia-. Li encanta quan em vesteixo així.

Jaina va intentar no imaginar-se el seu pare mirant lascivament a la seva mare en aquest vestit i va fracassar miserablement.

-Gràcies per aquesta imatge. Sabia que hi havia una raó per la qual no viatjo molt amb vosaltres.

La Leia va riure entre dents.

-Hauries... Potser aprendries a baixar una mica el control de gravetat -va dir ella-. Has de donar-li al teu alter ego espai per actuar en aquestes situacions. Aquesta és la millor manera de fer que treballi per a tu.

-De debò? –La Jaina es va preguntar per què la seva mare anava a pensar que el seu «alter ego» era una estirada secretària d'una espècie emocionalment restringida-. Espero amb interès que més tard m'expliquis més sobre la teva teoria. Mentrestant...

Jaina va fer senyals cap a l'ambulància, on la llitera del segon rodià estava sent unida magnèticament a terra, davant el seu company. Pel que ella podia sentir a través de la Força, tots dos agents patien dolors, però estaven completament estables i lluny de la mort.

-Anem?

La Leia va mirar a l'ambulància, i després va dir:

-Saps que no tenim cap possibilitat, oi?

-Sé que aquest és Ben.

La Leia va deixar escapar un gran sospir d'alleujament.

-Esperava que diguessis això.

Va creuar la intangible línia de control que un parell d'oficials de Seguretat de Coruscant havien creat pel simple fet de la seva presència. Ignorant-los, es va encaminar cap al compartiment de pacients de l'ambulància, gemegant, ploriquejant i en general fent una molt creïble imitació d'una noia de cervell buit i addicta al brill a la vora de la histèria.

-Webbbbi! -va cridar-. Què ha passat?

Els dos oficials de seguretat van saltar davant d'ella, tots dos aixecant bastons atordidors i cridant severes advertències perquè s'aturés.

-Està bé, està bé -va dir la Jaina, també creuant la línia de control i apropant-se per darrere als dos oficials-. Ella ve amb mi.

Les ordres en la Força només funcionaven en individus de ment feble, el que la Jaina estava segura que havia d'incloure a la majoria dels éssers que servien al seu germà. Aquests dos no van ser l'excepció. Es van parar gairebé en sec i es van donar la volta, les seves espatlles ja estaven caigudes en un inconscient gest de submissió.

Tot i així, una secretària elomin amb un vestit de coll alt estava lluny de ser la superior en uniforme que havien estat esperant. Van arrufar les celles i es van mirar l'un a l'altre, llavors el més gran dels dos, un arcona amb cap en forma d'enclusa i arrugues profundes en la pell al voltant dels seus ulls verds va estendre una mà de llargues urpes.

-Credencials, si us plau.

-Hi estic d'incògnit. -Jaina va fer un gest amb la mà, donant a l’arcona alguna cosa en què concentrar-se que no fos l’hipnotitzant to de la seva veu-. No tinc credencials.

Les celles grises de l’arcona es va arrufar en un solc profund.

-Està d'incògnit -va dir-. No té credencials.

-I? -va preguntar al seu company, un home maco, amb dents blanques i brillants i el que semblava una incipient barba de dos dies-. Això només vol dir que és de la GAG. Deixa-la en pau.

-Ben pensat -va dir la Jaina a l’humà-. I no necessiten presentar un informe al respecte. Estem d'incògnit.

Ara l'humà va arrufar les celles, i ella va comprendre que podria haver-se sobrepassat.

-Cap informe? El sergent Qade ens tallarà el cap.

-No, no ho farà. –La Jaina es va inclinar més a prop, després va baixar la veu perquè els dos agents haguessin d’inclinar-se per sentir-la -. A qui creuen que estem investigant?

Les arrugues al voltant dels ulls de l’arcona de cop i volta es van obrir en ratlles vermelles de carn viva, i les dents blanques de l'humà van desaparèixer darrere dels seus pàl·lids llavis.

-A Qade? -panteixà-. No m’ho puc creure!

Jaina es va inclinar encara més a prop.

-Això vol dir que no està disposat a cooperar, oficial... -va fer una pausa fins que va sentir el nom de l'home pujar a la superfície de la seva ment, després va acabar-... Tobyl?

Els ulls d’en Tobyl es van obrir, i ell es va redreçar.

-Jo no! -va dir-. Ei, vull dir, jo mai les he vist. -Es va girar cap a l’arcona-. Correcte, Jat'ho?

L’arcona simplement va desviar la mirada i va fer un pas enrere cap a la línia de control, amenaçant amb arrestar una desventurada parella falleen que no havia fet res dolent.

-Bé -va dir la Jaina-. Es col·locarà una nota de recomanació al seu expedient.

Tobyl va somriure.

-Gràcies. Després de la meva última revisió, em vindria bé...

-No en aquests expedients -va dir la Jaina-. Els nostres.

El somriure d’en Tobyl es va tornar en una expressió de consternació.

-La GAG té un expedient sobre mi?

La Jaina va arrufar les celles.

-Vinga, oficial -va dir ella-. Ja sap que no li ho puc dir.

Va donar un pas més enllà d’en Tobyl i va continuar cap a l'ambulància, on la seva mare ja havia desactivat tots dos droides MD i estava tancant les portes del compartiment dels pacients. Jaina va anar directament a la part davantera de l'ambulància quadrada i va usar la Força per desactivar el circuit de seguretat de l'escotilla del pilot, i després va fer un pas enrere quan la porta es va obrir per revelar el compartiment de l'operador ple gairebé a vessar de controls i indicadors com la cabina d'un caça estel·lar, encara que amb gairebé un metre d'espai buit separant dos seients de seguretat encoixinats, era molt més espaiós.

Un sorprès bith la va mirar des del seient del pilot, amb els seus ulls sense parpelles sobresortint d'alarma.

-Què està fent? -va alçar la mà per tancar l’escotilla-. Enrere! No està auto...

-L’oficial Tobyl li ho explicarà. -Jaina el va agafar del braç, i després va prémer el pestell d'alliberament ràpid del seu arnès de seguretat i el va treure del seient-. Ara aquests pacients són la meva responsabilitat.

-Què? -El bith va intentar tornar al seient del pilot, només per trobar la mà de la Jaina al centre del seu pit, que el va enviar ensopegant de nou cap a la línia de control-. A qui creuen que estan...?

-L’oficial Tobyl li ho explicarà.

Jaina es va ficar al seient del pilot, tirant de l'escotilla per tancar-la en el mateix moviment, i va encendre els repulsors. L'ambulància es va elevar en l'aire amb un so estrident i va fer que desenes de transeünts s'apartessin corrent del seu camí. No va trepitjar a fons l'accelerador, sota el pretext de donar-los temps per aclarir un carril, però també estava mirant per sobre dels seus caps en la direcció al Trineu dels Condemnats de Ben, veient com traçava un curs a través de la plaça cap a les gargamelles rectangulars del Túnel de les Torres Arakyd.

Jaina va activar la pantalla d'enrutament en el panell d'instruments i va veure el logotip del Centre Borsk Fey'lya a la part superior. A sota d'això hi havia un esquema de la Plaça dels Monuments i els seus voltants, amb una sèrie de fletxes vermelles intermitents que anaven a través de la Bretxa TravRat fins a la Carretera Aèria Quatre Mil. Va donar la volta a l'adreça indicada pel punt de ruta a la pantalla, i es va trobar mirant una fosca pista de buit a voltant d'una vuitena part del camí al voltant de la plaça on es dirigia en Ben.

El panell d'accés al compartiment de pacients es va obrir, omplint l'àrea d'operadors amb el punyent olor de desinfectant i antisèptic. La Leia es va avançar, ara sense el joc de braços addicionals codru-ji però usant el cinturó i l'equip que s'havia guardat al seu interior. També s'havia posat una túnica marró, però seguia usant la perruca i el maquillatge facial que havien completat la seva disfressa.

-Què estàs fent? –La Leia va assenyalar a l'altra banda de la plaça cap al Trineu dels Condemnats, que acabava de desaparèixer per la boca negra del Túnel de les Torres Arakyd-. Per allà!

-No puc –Va dir la Jaina-. Hem de fer que aquest viatge sembli legítim, almenys fins que estiguem fora de la plaça.

-A qui li importa si sembla legítim? -va exigir la Leia-. No deixaré que Ben surti de...

-Importa a ells. -Jaina va assenyalar a través del dosser superior, on els rectangles foscos de mitja dotzena de trineus de tropes encara donaven voltes a la plaça-. I tenen auto blàsters.

La Leia va aixecar la vista cap als rectangles negres, i després va exhalar de frustració.

-Stang. Probablement es donarien compte.

-Una vegada que hàgim sortit del paraigua de vigilància, no tindrem cap problema per trobar a Ben - va assegurar a sa mare-. Ja sabem on l’està portant la Tahiri, i aquest Trineu dels Condemnats sobresurt com un gamorreà en un banquet d'estat.

-Bon punt. –La Leia començà a teclejar en la pantalla d'enrutament-. Hem de ser capaços d'atrapar-los al Gran Garbuix. Després d'això, podem portar-los a un lloc en la Ciutat Galàctica.

Jaina va ficar l'ambulància a l'estret abisme entre el monòlit de transpariacer del Palau del Viatger i el cilindre octogonal del Centre Comercial Curat. Un mur de seguretat de transpariacer va passar brillant per sota d'ells, marcant el final de la terrassa de la plaça, i de cop i volta viatjaven per una banda de no-res fosca de tot just deu metres d'ample i tan profunda que calia un quilòmetre només per arribar a la foscor.

Jaina va comptar fins a tres per assegurar-se que havien sortit de la vista dels trineus de tropes que encara estaven donant voltes a la Plaça dels Monuments, va empènyer l'accelerador cap endavant. L'ambulància va passar tan a prop de les habitacions del Palau que va poder veure els ulls d'alguns ocupants engrandint-se de sorpresa, i un parell de forts cops van sonar des del darrere de l'ambulància quan els dos droides MD van caure contra les portes.

-Què passa amb els nostres pacients? -va preguntar.

-Haurien d’estar bé sempre que els droides no els aterrin a sobre -va dir la Leia-. Estan amarrats, i les seves lliteres estan unides magnèticament a terra.

-Mare, no estic preocupada per la seva salut -va dir la Jaina-. Vull assegurar-me que nosaltres estem segures.

-Oh. -Jaina va sentir la mirada de la seva mare sobre ella, no era necessàriament de desaprovació, però sens dubte d'avaluació-. No ens donaran cap problema, Jaina. Estan sedats.

Jaina va sospirar.

-Mira, no estic suggerint que els hi disparis mentre dormen. Només que t'asseguris que no siguin part del parany de la Tahiri.

Una onada d'alleujament va rodar a través de la Força.

-Per descomptat. –La Leia va sortir del seient i es va tornar cap al panell d'accés-. Per un moment, em va preocupar que haguessis après massa d’en Fett.

-Bé, vaig aprendre a no subestimar al meu enemic -va replicar la Jaina. Van arribar al final de la Bretxa TravRat i van sortir disparades entre dos nivells de trànsit perpendicularment-. Agafa't!

Decantà bruscament i va caure cap al carril de l'esquerra, deixant a la seva mare ingràvida per un moment, i una altra sèrie de xocs va sonar des de la part posterior de l'ambulància, aquesta vegada de prop del sostre. Va sentir a la Leia usant la Força, i després la va veure de reüll tornant a recolzar-se a terra.

Quan l'ambulància s'acostava al nivell de la carretera aèria, un taxi aeri va passar disparat per davant d'ells, el petit pilot pelut va mostrar els seus incisius davanters i va fer un gest groller. Per evitar una col·lisió, Jaina va haver d'elevar bruscament el morro de l'ambulància, després baixar la potència dels repulsors i tornar a ficar-se als tombs al carril de trànsit. Els MDs van caure a terra, sacsejant tota l'ambulància, i la Leia va deixar escapar un grunyit mentre s'esforçava per mantenir-se dreta.

-Ets la filla del teu pare! -es va queixar-. Què creus que sóc, un YV?

-No va ser culpa meva -va respondre la Jaina-. Va ser un taxista squib.

-Em vas dislocar els genolls per evitar colpejar a un squib? -va preguntar la Leia-. Què, no volies ratllar la nostra pintura?

La Leia es va retirar al compartiment dels pacients i va començar a treballar, lligant als rodians a les seves lliteres i unint magnèticament els MD a terra. Jaina va decidir no activar la balisa d'emergència blava de l'ambulància. Això només l'obligaria a pujar tres nivells als carrils d'emergència, on trobar el Trineu dels Condemnats seria gairebé impossible. A més, ja anava a ser bastant difícil sorprendre a la Tahiri i sense publicitar la seva arribada amb una llum llampant.

Jaina va mirar la pantalla de trànsit, rotant cada cambra per tot el seu angle de visió, però no va trobar cap senyal de persecució. De fet, l'únic indici de la GAG en absolut era un solitari trineu de tropes creuant dos carrils més amunt de camí de retorn a la caserna.

Jaina no confiava en res que fos tan fàcil.

La Leia va tornar pel panell d'accés amb l'escàner de senyal en miniatura del seu cinturó d'equip a la mà.

-Els nostres pacients estaven començant a recuperar la consciència -va informar. Va començar a escodrinyar amb l'escàner l'interior de la cabina del pilot, anant de dalt a baix, fent especial atenció a la llum i panells d'instruments de dalt on era més probable que es trobés un dispositiu d'espionatge o de rastreig-. Els vaig donar una mica més per arreglar el problema.

A continuació la Leia va escanejar els seients i panells d'instruments, i després es va tirar a terra i va comprovar fins i tot els pedals del timó sota els peus de la Jaina. Per quan hi va haver acabat, una voràgine de trànsit havia aparegut al final de la seva carretera aèria, amb vehicles aerolliscants de tota mena passant ràpidament en un esborrall de ratlles fosques i cintes brillants.

-Estem arribant al Gran Garbuix -va informar la Jaina. El Gran Garbuix era una de les innombrables xemeneies de ventilació que ajudaven a extreure l'aire calent i humit dels nivells inferiors de Coruscant; el seu paper com un intercanviador de trànsit era només una funció secundària-. I se la veu molt carregada.

Plenament conscient dels perills d'entrar en una voràgine de trànsit sense lligar-se, la Leia va tornar al seu seient i va començar a cordar-se les corretges, i se li va ocórrer a la Jaina què estrany que se sentia ser una infiltrada aquí. Coruscant era el planeta que sempre li venia al cap quan s'imaginava un lloc segur on descansar, la llar que ella sempre lluitava per defensar. El constant brunzit del trànsit que feia ressò a través dels seus canons de duracret li resultava tan familiar com la seva pròpia veu, i l’interminable panorama de gratacels sempre la feia sentir com si estigués mirant per la finestra de la sala dels seus pares.

Ara, el seu propi germà l'havia convertit en un territori hostil.

Van arribar al final de la carretera aèria, i Jaina va posar l'ambulància en un empinat decantament mentre seguia a una furgoneta turística SoroSuub Touristar al vòrtex. A través de la bombolla de visió, va albirar braços, tentacles, i cues prènsils sacsejant-se amb alarma quan la furgoneta va entrar als impredictibles corrents d'aire. Llavors el seu seient la va colpejar per sota d'ella, i ella es va trobar lluitant per mantenir el control mentre l'ambulància relliscava, rodava, i trontollava al voltant de la gran xemeneia de ventilació que era el Gran Garbuix.

-Allà està Ben! -Leia va assenyalar un lloc a una quarta part del camí al voltant del vòrtex, en un angle que descendia en forma empinada-. Sembla que es dirigeixen a la Canonada.

-La CEGE? -La Canonada de Velocitat Ciutat Galàctica era un túnel de lliscants privat que creuava en diagonal per sota de la Ciutat Galàctica, escurçant un viatge d'una hora a quinze minuts... per un preu. Per mantenir el trànsit lleuger, el peatge d'un sol sentit era de 100 crèdits-. Alguna escorta?

-Hi ha un parell de trineus de tropes per davant, però segueixen estant alt, probablement tornaran a agafar la carretera aèria. –La Leia es va aturar un moment, i després va dir-: Ens ho estan deixant fàcil. No es podria demanar un lloc millor per enderrocar un Trineu de Condemnats sense escorta que la Canonada de Velocitat.

-Sí, massa fàcil. -Jaina va començar a dur l'ambulància pels carrils descendents en l'anell interior del vòrtex-. I, com diu Fett, quan alguna cosa és massa fàcil, hi ha alguna cosa...

-... Que fa pudor -va acabar la Leia-. Li va robar aquesta frase al teu pare, saps.

La Jaina va somriure.

-Crec que hi ha un munt de coses que Fett ha après del pare -va dir-. Probablement aquesta és la raó per la qual li té rancor.

-Això, i el pou del Sarlacc -va dir la Leia-. Però Fett es mereixia el pou.

-Això no ho discuteixo. -Jaina va pensar en l'esposa d’en Fett, Sintas, i tots aquests anys sola perquè Fett havia necessitat la seva venjança més del que la necessitava a ella, en l’Ailyn que va créixer odiant al seu pare, en Fett que va passar la resta de la seva vida sol... tres vides desaprofitades a causa del seu orgull. I probablement també es mereixia un parell de dècades més.

Finalment, van arribar als anells interiors del vòrtex. Jaina va baixar el morro i va començar a anar en espiral cap a la Canonada de Velocitat juntament amb la resta del trànsit. La seva mare va treure i va armar el seu blàster, després va pressionar el front contra la finestreta del seu costat de l'ambulància i va mirar avall per la xemeneia.

-Per què et demores? -va exigir la Leia-. Et preocupa tornar a perdre la teva llicència de lliscant?

-Perdre la meva què? -va preguntar la Jaina. Va entendre la broma un instant més tard i va riure entre dents, tot i que també va entendre que la seva mare realment estava dient: Deixa de jugar amb el tràfic i atrapa aquest Trineu de Condemnats-. Perdríem el nostre avantatge.

-Jaina, no tenim un avantatge -va dir la Leia-. La Canonada de Velocitat està a un... oaaa...!

La frase va acabar en un crit de sorpresa quan la Jaina va rodar cap a la Leia i va deixar que l'ambulància llisqués cap al costat al centre de la xemeneia, on les lleis de trànsit i els forts corrents ascendents mantenien a l'ull del Garbuix lliure de vehicles. La palanca de control va començar a saltar i tremolar quan van ser atrapades pels ferotges vents i després un flux constant d'escombraries, plastifí arrugat, roba descartada, i algun falcopenat que ocasionalment venia cap a ells com foc antiaeri. Jaina va tornar a baixar el morro i va trepitjar l'accelerador i tot el vehicle va començar a trontollar mentre s'impulsava cap avall.

Un parell de moments de mandíbules premudes després, Jaina va veure el Trineu de Condemnats quatre nivells més avall, encara almenys a mig quilòmetre per sobre de l'entrada il·luminada de la Canonada de Velocitat. Va triar un angle de tall i va girar el morro... llavors va sentir una veu feble i apagada venint des del compartiment posterior dels pacients.

-Activin, activin, activin!

Jaina es va donar volta per trobar la seva mare mirant-la ella amb una expressió confosa.

-Era aquesta... Tahiri? -va preguntar la Jaina.

-Tu també la vas sentir. –La Leia va arrufar les celles i va començar a tornar-se cap al panell d'accés... llavors els seus ulls van brillar amb una sobtada comprensió-. Els rodians!

La Leia va deixar anar les seves corretges de seguretat i va saltar, usant la Força per mantenir l'equilibri en l'ambulància que descendia i se sacsejava mentre s'enfilava cap al compartiment de pacients. Jaina va començar a preguntar-se què era tan preocupant sobre els rodians quan va recordar que la seva mare havia hagut de donar-los una altra dosi d'anestèsia... perquè la que els havien donat els MD estava perdent efecte. Potser la intenció era que la dosi original durés només uns minuts, temps suficient per enganyar un parell de segrestadors Jedi perquè creguessin que els seus «pacients» no eren una amenaça?

Un suau xiuxiueig va començar a sonar sota el tauler d'instruments, i Jaina va saber que havia endevinat correctament.

-Gas!

Jaina no va inhalar després de cridar l'advertència, ni tan sols va pensar a tractar de fer una inhalació ràpida abans que el gas omplís el compartiment. Simplement va pressionar la llengua contra el paladar i es va concentrar en no voler respirar, a usar la seva disciplina Jedi per convèncer a la seva ment que no necessitava aire.

Uns centenars de metres més avall, a prop d'un disc de llum envoltat pel logotip d'una fletxa en espiral blau de la Companyia Canonada de Velocitat Ciutat Galàctica, es va obrir la porta d'un hangar. Jaina es va estendre a la seva mare en la Força, passant-li una advertència silenciosa i es va sentir alleujada en sentir una presència conscient.

Una línia de cotxes aeris blindats va sortir de l'hangar, causant una cadena d'accidents menors quan van travessar els setanta carrils de trànsit i van començar a ascendir pel centre de la xemeneia. Tots els cotxes aeris eren del negre de la GAG, amb un trio de filtres d'impulsors cremant per darrere i un únic canó que sobresortia d'una petita torreta en els seus sostres.

És curiós com fins i tot un Jedi humà podia contenir la respiració durant quatre o cinc minuts sota l'aigua sense gaire esforç... però si intentava fer el mateix en l'aire, el seu cos començava a lluitar contra ell després de menys d'un minut, exigint el que podia sentir disponible a l'altra banda de la pell.

La Jaina va estirar el coll, mirant per sobre de la seva espatlla a través del dosser superior de l'ambulància i va veure trineus de tropes caient cap a l'ull del Garbuix des de totes direccions. Atrapades. Sense cap altre lloc on anar, va seguir baixant.

El seu cap va començar a ennuvolar-se, però no per falta d'oxigen. Era massa aviat per això. Probablement gas coma... molt esmunyedís. Ni tan sols havies de respirar, només deixar-lo entrar al teu nas. S’absorbia a través dels conductes nasals.

La visió se li feia fosc al voltant de les vores. Jaina va desenganxar el sabre de llum del seu cinturó, va empènyer l'emissor contra l'escotilla lateral. Va usar el botó d'activació per engegar-lo i apagar-lo. Va sentir l'olor acre del metall fos, llavors un xiulet penetrant. Aire corrent.

No va servir. La foscor se seguia acostant, estava perdent la batalla per respirar. El Trineu de Condemnats era l'únic que la Jaina podia veure, va virar cap a una taca brillant. L'entrada a la Canonada de Velocitat.

Mentó caient... anant-se... anant-se... Estén-te en la Força. La mare encara estava alerta, preocupada no espantada... se'n va anar.

Foscor.

Va tornar amb el xiulet estrident de l'aire corrent, uns centelleigs brillants florien tot al seu voltant. Marejada, però el decaïment s'estava dissipant ràpid. Un alè fresc va omplir els seus pulmons, una mica tebi i amb olor sintètica li cobria la boca i el nas.

Les detonacions ressonaven per tota l'ambulància, sacsejant-la contra les corretges de seguretat... no només les detonacions. Les forces G. Hi havia dues mans davant d'ella, no les seves, sacsejant els controls de direcció de banda a banda, i de dalt a baix.

Les mans estaven unides a un parell de braços connectats a una dona desconeguda en una túnica Jedi color torrat. La part inferior del seu rostre estava oculta per una màscara de respiració, però per sobre d'això hi havia les llargues orelles amb pues i celles inclinades cap amunt d'una dona codru-ji; però, hi havia quelcom erroni amb els ulls en si mateixos. Eren massa grans i rodons, i eren d'un ric marró fosc que la Jaina va reconèixer com el color de la seva mare.

I llavors la Jaina va recordar que la seva mare s'havia disfressat de codru-ji a la Plaça dels Monuments. Tot l'embolic va tornar a ella, la captura d’en Ben i la seva recerca al Gran Garbuix, tractant d'atrapar el Trineu de Condemnats abans que desaparegués al...

... Gran disc blanc endavant, envoltat per una fletxa en espiral de llum blava. La Canonada de Velocitat Ciutat Galàctica. La Leia les estava duent darrere d’en Ben.

Una cosa sobre això la molestava.

La Leia va zigzaguejar per al costat equivocat, i un estrèpit ensordidor va ressonar des del compartiment de pacients. L'ambulància es gronxava en un lliscament lateral, la cua amenaçava amb arribar al morro, i va començar a caure cap als atestats carrils de trànsit per sota. Jaina va albirar la falca rematada en una bombolla d'un cotxe canoner llançant-los sagetes d'energia de colors, i llavors va recordar quin era el problema d'entrar a la Canonada de Velocitat darrere d’en Ben.

Tahiri.

Una línia de sagetes de canó va fregar l'escotilla del pilot, repicant i xiuxiuejant al llarg de la coberta externa. Els canoners de la GAG eren bons... gairebé prou bons com perquè semblés que realment estaven tractant d'enderrocar a les Jedi. Però l'ambulància era un objectiu gran, suau, a tan curta distància, i la Jaina havia disparat suficients canons blàster per saber que fins i tot uns artillers mitjans podrien haver-la reduït a unes deixalles voletejant en pocs segons. Ara que atrapar el Trineu de Condemnats fora de la Canonada de Velocitat ja no era possible, Tahiri i la seva cohort de la GAG havien tornat al pla original i estaven intentant atrapar els reforços d’en Ben en un entorn curosament controlat i sense rutes d'escapament.

La Leia va posar l'ambulància sota control tot just a una dotzena de metres sobre el carril de trànsit més proper, i després va aixecar el morro cap a la blanca boca lluminosa de la Canonada de Velocitat.

-Mama, espera! –La Jaina va agafar els controls, però no va intentar canviar de rumb mentre la seva mare encara estava maniobrant-. No podem entrar-hi!

La Leia no va cedir el control.

-Cà? -La seva veu estava tan apagada per la màscara de respiració que era difícil d'entendre fins i tot aquesta única paraula-. Tanam ca farlo! Ben està aquí!

-Juntament amb el que t’aposto és un parell de centenars de tropes de la GAG. -Jaina va començar a estirar suaument dels controls, i la seva mare reticentment va cedir el control-. És un parany, recordes?

-I? -va respondre la Leia-. Encara hem d'intentar.

-No podem. –La Jaina va començar a maniobrar com si estigués en un Ala-X, encara continuant més o menys en la direcció a la Canonada de Velocitat però vigilant els carrils de circulació de baix, buscant un petit buit apropant-se a elles-. Tahiri va planejar això. Tenia aquesta ambulància arreglada, i esperant.

La Leia va mirar a la Canonada de Velocitat amb les celles arrufades.

-Creus que ella sabia que Ben havia de venir?

-Crec que ella ha sabut per algun temps que Shevu ha estat espiant per a Ben -va dir la Jaina-. I crec que no va actuar contra Shevu, esperant atrapar a Ben i al seu equip de suport.

La Leia es va enfonsar a la cadira, però va mantenir la mirada fixa en la brillantor que creixia ràpidament de la Canonada de Velocitat.

-Com? -preguntà-. Ningú sabia res sobre Shevu a part d'un grapat de Mestres. Qui va poder trair-lo?

Jaina va seguir observant els carrils de trànsit de sota.

-Bona pregunta. -Va recordar el camp de gespa assotat pel vent prop del monument a Fenn Shysa a Mandalore, recordant una conversa amb Fett... una conversa en la qual imprudentment havia compartit la gravació en la qual Shevu havia fet la confessió d’en Jacen per matar la Mara. Fett mai trencava a la seva paraula, i ell havia dit que sabia guardar un secret. Però saber guardar un secret no era exactament prometre fer-ho -. Ja esbrinarem això quan arribem a la base.

Leia la va mirar, amb llàgrimes omplint els seus ulls inclinats.

-Així que simplement deixaràs a Ben aquí?

-No podem recuperar-lo, mama. -Jaina va veure la bretxa de trànsit que havia estat buscant i va començar a alinear l'ambulància en un vector d’intercepció-. No ara. És moment de tallar les nostres pèrdues i seguir endavant.

Això va ser una cosa més que la Jaina havia après d’en Fett -a no anar contra probabilitats impossibles- i l'odiava per això. Després de tot, no era la manera Solo.

La bretxa de trànsit va començar a desaparèixer sota la cantonada davantera del costat del passatger de l'ambulància. Jaina va deixar caure el morro i va tallar l'energia als repulsors, i van passar disparades a través de l'obertura com un estel fugaç.

El foc de canó es va esvair gairebé a l'instant, i una cinta corba de llums va aparèixer per davant i va començar a inflar-se ràpidament quan l'ambulància va caure cap al següent nivell de trànsit. Jaina va tornar l'energia als repulsors i es va ficar a la carretera, esdevenint una entre un flux interminable de vehicles que descendien cap a les ombres de la ciutat inferior de Coruscant.

Si la Leia es va adonar que havien escapat dels seus perseguidors, no ho va demostrar. Ella simplement es va ensorrar en el seu seient i va mirar a la foscor creixent.

-No crec que pugui fer-ho -va dir ella, sacsejant el cap-. Com puc dir-li al Luke que hem perdut al seu fill?

Següent