CAPÍTOL 5
Quant de
temps necessita dormir l'oncle Luke?
Fins a recuperar
la Força!
-Jacen Solo, edat 14
Jaina i
els seus pares no van arribar a la base secreta Jedi a Shedu Maad. El Moment Dolç amb prou feines havia entrat
a l'espai hapani abans que la Patrulla de la Boira els interceptés amb
instruccions de trobada. Ara hi eren, en l'hangar de llançament d'un Drac de
Batalla hapani, a poca distància de salt per l’hiperespai del seu objectiu.
Amb
notícies molt tristes.
Després
d'un moment de mirar, Jaina va veure al Luke en l'altre extrem de la línia d’InvisiblesX,
una forma diminuta vestida de negre dreta amb R2-D2 a la vora de la plataforma
de llançament. Encara estava com una estàtua, amb les mans entrellaçades
darrere de l'esquena, el cap inclinat lleugerament cap endavant mentre mirava a
través del camp de contenció al vellut esquitxat de foc de l'espai profund.
-Aquí està.
-Va assenyalar la Jaina i va començar a avançar, donant la volta per darrere
d'una llarga línia de caces Owool pilotats per wookiees per evitar interrompre
les operacions a la coberta de preparació-. Realment no vull fer això.
-Llavors
per què vas mirar de trobar-lo? -li va preguntar el seu pare, avançant al
costat d’ella-. Per mi hauria estat bé deixar això de banda per un temps...
com, fins que pensem en una manera
d'arreglar-ho.
-No podem
arreglar això, Han -va dir la Leia. Es va acostar per l’altre costat i li va
prendre la mà, deixant a C-3PO seguint-los per darrere-. Ningú pot.
-I no és
que anem a dir-li res que encara no hagi percebut a través de la Força -va dir
la Jaina-. Però ell necessita saber com va ocórrer... i no només perquè és Ben.
-Sí, ho
sé -va sospirar en Han. Va mirar a les bullicioses preparacions a la coberta-.
Necessita saber que algú proper a ell és un traïdor.
Van
passar per darrere de l'últim dels Owools i van començar a passar un esquadró
de Bombarders Skypray 24r. Una versió modernitzada de la venerable Sèrie 12, la
Sèrie 24 era una mica més gran i més mortífera que la seva predecessora. I el model
r era especialment letal, un mata-naus pur. Dissenyat per atacar flotes en
operacions de colpejar i córrer, estava equipat amb un ordinador de punteria
avançada, l'últim paquet d'interferència, badies de municions de mida doble, i
dos sobrepotenciats motors sublumínics.
En
passar per darrere de l'esquadró, Jaina es va sorprendre en notar que la
majoria dels pilots i tripulants eren, bé, massa ordinaris per ser hapans. I
molts encara estaven usant vestits de vol militars que portaven pegats
d'unitats de diverses branques de les forces armades de l'AG.
Quan la Jaina
i els seus pares van passar caminant, diversos tripulants van interrompre les
seves llistes de verificació de pre-vol per girar-se i mirar-los bocabadats. Ben
acostumats que els miressin embadalits en públic, cap dels Solo es va sentir
ofès. Però la Jaina es va adonar que en lloc de mostrar el càlid somriure que
l'havia fet la favorita de milers de milions, la seva mare fingia no notar les
mirades. El seu pare responia amb el seu habitual somriure de mig costat, però
d'alguna manera semblava més tímid que arrogant.
Tot
d'una, Jaina va comprendre quanta culpa sentien els seus pares per allò en el
que el seu fill s'havia convertit... pel que li estava fent a la galàxia. En el
viatge de tornada de Coruscant, els havia sentit parlar de la seva sensació de
fracàs, preguntant-se mútuament d'una dotzena de formes diferents com van poder
haver passat per alt el que li estava succeint a Jacen, si havien deixat
escapar algun moment, quan podrien haver-ho conduït de tornada a la llum. Ella
havia desestimat la conversa com les emocions naturals que qualsevol pare
sentiria quan un fill sortia malament. Però ara es va adonar que havien estat
discutint d'alguna cosa més que de penediment, era de responsabilitat. Estaven
actuant com el seu equip de suport, no només perquè l'estimaven, sinó perquè
sentien que detenir al seu germà abans que destruís la galàxia era el seu
deure.
Jaina no
va saber per què això la va sorprendre. Ells havien començat a arriscar les
seves vides per salvar la galàxia molt abans que ella naixés, i per raons molt
menys personals.
Finalment
van passar a l'últim dels Skyprays i van deixar enrere la commoció de la
coberta de preparació. Quan van començar a creuar l'extensió relativament
estreta de la plataforma de llançament, Jaina va començar a fer unes
respiracions calmants, lluitant per mantenir la ment clara i evitar que se li
comprimís el pit. Deixar a Ben en custòdia de la GAG havia estat la seva
decisió, i havia estat la decisió correcta. Ho sabia. Però tenir la raó no
anava a fer que fos més fàcil mirar al Luke als ulls i informar-li que ella
havia estat la que va insistir a abandonar al seu fill.
Encara
estaven a cinc passos de distància quan R2-D2 va fer girar el seu dom per
trinar una salutació.
Llavors
Luke va parlar sense tornar-se cap a ells.
-No va
ser culpa teva. -No hi havia decepció o disgust en la seva veu, només
preocupació-. Jo sabia que Ben seria capturat. Ho sabia abans d'enviar-vos.
Els tres
Solo es van aturar en sec, obligant a C-3PO a donar la volta al seu voltant
abans de continuar cap endavant.
-Li prego
em disculpi, amo Luke -va dir ell-. He d’haver entès malament. Acaba de dir que
esperava que Ben fos capturat?
-No ho
esperava. -Luke es va tornar, revelant un rostre tan pàl·lid i demacrat que la Jaina
gairebé va panteixar audiblement. Els seus ulls eren un parell de forats
negres, que semblaven empassar cada raig de llum que passava a prop, i les
arrugues al voltant de la seva boca eren tan profundes i llargues que semblava
un bith-. Ho sabia. Ho vaig veure en el futur.
-Abans d'enviar-nos?
-va exigir la Leia. La seva sorpresa havia donat pas a la ira, i la Jaina tenia
la sensació que la seva mare estava considerant molt empènyer al Luke amb la
Força sobre la vora de la coberta de llançament-. I no ens vas advertir?
-No podia
-Va dir en Luke-. Hauria canviat el resultat.
-Aquesta
és la idea -va dir en Han, apropant-se tant que la Jaina el va agafar el braç.
Ell es va deixar anar, després va estendre un dit cap al pit d’en Luke-. No sé
quin tipus de bogeria espacial s'ha apoderat de tu, però aquest que vas deixar
atrapar és el meu nebot.
-Ho sé,
Han -va dir en Luke, i la Jaina va poder sentir que el seu cor es trencava-.
També és un Cavaller Jedi, i calia fer-ho. Lamento no haver pogut explicar-ho,
però això hauria canviat la forma en què reaccionaríeu.
El
temperament en ebullició de la Leia va baixar a un foc lent.
-Espero que
ara sí puguis explicar-ho -va dir ella-. I serà millor que sigui bona, perquè
estic començant a preocupar-me que el meu fill no sigui l'únic d'aquesta
família que s'ha passat al Costat Fosc.
El
rostre d’en Luke es va crispar com si li haguessin bufetejat. Però va fer que
sí amb el cap com si hagués estat esperant aquesta reacció, i, de sobte, la Jaina
va comprendre per què el seu oncle no els havia advertit sobre el que havia
previst.
-Ho vas
fer per protegir-me -va dir ella, fent un pas endavant-. No ens ho vas explicar
perquè li hagués deixat saber alguna cosa a Jacen.
-Això és
correcte -va dir en Luke-. S'hauria adonat que estic fent servir les visions
del futur per a planejar una estratègia, i hauria començat a sospitar del que
ell estava veient.
La Leia
va alçar les celles.
-Estàs alterant
les visions d’en Caedus?
-És...
Més aviat com fer interferència -va dir en Luke-. Quan medito en el futur,
m'estic centrant tan fort en Caedus que quan ell mira cap al futur, segueix
veient-me a mi.
-A mi em
sona com alterar -va dir en Han-. Si només estiguessis interferint, Caedus ho
sabria. Però t'estàs ocupant que et vegi a tu en lloc del veritable futur.
-No exactament
-va dir en Luke-. Recorda que el futur sempre està en moviment. Caedus veu el
que podria succeir... si jo estigués allà en lloc de la Jaina.
En Han va
arrufar les celles i es va passar una mà pel front.
-Em fa
mal el cap.
-No és
tan difícil d'entendre -va dir la Jaina. Es va tornar cap al Luke-. Estàs
influint en el que Caedus veu en concentrar-te en ell en els teves meditacions...
-Llavors
forces al futur a seguir endavant per un curs diferent en no actuar d'acord amb
les teves visions del futur -va acabar la Leia.
-En certa
mesura -va dir en Luke-. Però és un acte d'equilibri. Intento mantenir-me prou
a prop del que he vist per evitar que Caedus se n'adoni que estic intentant
emmascarar alguna cosa.
-I aquesta
cosa sóc jo -va dir la Jaina.
-Correcte
-va respondre Luke-. Em mantinc tan a prop com puc del futur que estem veient
sense realment lluitar contra Caedus... almenys, no físicament.
-He de
dir que sembla molt savi -va dir C-3PO-. L'última vegada que vostès dos van
lluitar, va haver de passar totes les nits al tanc de bacta durant una setmana.
-No crec
que sigui per això que Luke va deixar que Ben fos capturat, 3PO. –La Leia va
mirar els forats foscos sota el front d’en Luke, llavors va exigir-: Què estàs
veient? Què és el que et fa tanta por?
Luke va
apartar la mirada, estudiant la coberta de preparació com si la resposta
estigués allà en algun lloc.
-No estic
segur -va dir-. Hi ha una ombra en el futur. I com més lluny miro, més fosca es
torna.
-Caedus.
–Han va dir el nom com si fos una maledicció-. Aquí no hi ha cap misteri.
-Ell és
part d'això -va dir en Luke-, la llavor... encara que exactament el com, roman
ocult per a mi.
-Però la
foscor no desapareix quan mates a Caedus -conjecturà la Jaina.
Luke va
assentir i mirà cap a un altre costat.
-Així és.
-Tu perds?
-va preguntar Han, incrèdul-. Digues-me que estàs fent broma.
Luke va
empassar saliva i es va forçar a mirar als ulls al Han, i Jaina va poder sentir
en la Força alguna cosa així com... vergonya.
-És pitjor
-va dir en Luke-. Jo guanyo.
Com de
costum, va ser la mare de la Jaina la qui va comprendre primer.
-Oh -va dir
simplement. Es va dur la mà a la boca, llavors li va agafar del braç-. Luke, ho
sento. Això que he dit abans, sobre anar cap al Costat Fosc, no vaig voler dir...
-Ho sé.
-Luke va somriure i li va donar uns copets a la mà, però hi havia massa foscor
en els seus ulls per distingir si el somriure era genuí-. Però és veritat. Si
abans tenia algun dubte sobre això, les meves visions només han confirmat el
que la Saba va suggerir a Shedu Maad: he estat tacat en matar la Lumiya per
venjança. No puc anar darrere d’en Caedus sense tornar-me igual que Caedus.
-I aquí
és on entro jo -va dir la Jaina. Això no li donava cap satisfacció. De fet,
estava començant a sentir-se com una peça hologràfica en una partida de dejarik
entre el seu oncle i el seu germà, una que determinaria no només el destí
d'ells dos, sinó que també el de milers de milions. I ella ni tan sols era una
jugadora en el joc, només un monnok que era mogut per dimensions que ella no
comprenia-. Això vol dir que pots veure si...?
-No puc
-va interrompre-la Luke-. Estic tractant de mantenir-te oculta de les visions
de Caedus, el que significa que jo tampoc puc veure't.
-Bé...
En realitat de totes maneres jo tampoc vull saber-ho -va dir la Jaina, i notant
que Luke havia entès malament la seva pregunta, i llegit malament el futur
immediat. Només esperava que el seu germà fora a mostrar la mateixa debilitat
quan ella l’ataqués-. Estava preguntant per Ben.
Luke va
semblar una mica avergonyit, després va sacsejar el cap.
-Això encara
no està clar. He vist moltes possibilitats.
Es van
quedar en silenci per un moment. Llavors la Leia va preguntar:
-Què podem
fer per inclinar aquestes possibilitats a favor d’en Ben?
-Res.
-Mentre parlava, la Jaina va mantenir la mirada fixa en Luke, tant sorpresa com
espantada per la resolució que li va donar el coratge per arriscar així al seu
únic fill. A la seva manera, era tan calculador i despietat com Fett, però
guiat per la força de les seves conviccions internes. Això el feia molt més...
perillós-. No podem influir en el futur sense revelar el que l'oncle Luke està
fent... i això em revelaria a mi.
-Així és
-va dir en Luke-. El millor que poden fer pel Ben és completar la seva missió.
Acabin amb Caedus... aviat.
Han i
Leia van intercanviar mirades, després en Han digué:
-Aquest és
el nostre pla. -Va tornar a mirar els preparatius a la coberta de preparació,
després va afegir-: Només perquè em quedi clar, no hi ha cap espia en el
Consell. Caedus va veure a Ben en una visió, una que tu també vas veure, i així
va ser com la Tahiri va saber que Ben estaria a Coruscant?
Luke va
assentir.
-A la
Plaça dels Monuments, al costat del tècnic Devot -va dir-. Si jo vaig veure
aquí a Ben, llavors Caedus també va poder. L'únic que no entenc és per què
Caedus no hi era en persona.
Jaina va
veure els seus pares llançant-se mútuament mirades de preocupació. La seva mare
va dir:
-Probablement
perquè està a Níquel U.
Els ulls
d’en Luke van brillar amb sobtada comprensió... i alarma.
-Caedus està
en el sistema Roche? -preguntà-. Estan segurs?
-És el
que Shevu li va dir a Ben -va dir la Leia-. Però si Caedus sabia que Ben havia
de venir, potser li havia estat donant intel·ligència falsa a Shevu.
-No. -La
mirada d’en Luke va començar a girar-se cap a l’interior-. Això explica moltes
coses.
-Sí? -va
preguntar en Han-. Com quines?
-Per una
banda, la raó per la qual la Quarta Flota està vigilant cada comboi de
municions que volem atacar. -Luke es va tornar de nou cap a la boca de
l'hangar, creuant l'espai amb la mirada en direcció al sistema Roche-. Caedus
hi és. És per això que sempre saben quin comboi anem a atacar.
La Leia
va mirar cap els enormes preparatius a la coberta de preparació.
-El que
vol dir que probablement també ha previst aquest atac. -Va dir-. Ja sap que
véns a Níquel U.
-Probablement
-va dir en Luke.
-Així que
vas a avortar, oi? -va preguntar Han-. No poden anar-hi si ell els està
esperant.
-Si no
ho fem, es donarà compte del que li he estat fent -va dir en Luke-. I llavors
veurà qui és realment la que ve a per ell.
Jaina va
començar a sentir dolor i culpa al seu interior. Anava a necessitar tot
l'avantatge possible per acabar amb el seu germà, però sacrificar totes
aquestes vides només per emmascarar la seva identitat no se sentia bé. La
veritat era que se sentia terriblement malament.
-Oncle
Luke, ha d'haver alguna manera d'evitar això.
-No n'hi
ha. -Luke va pivotar i la va mirar cap avall amb ulls que de cop i volta
semblaven com un parell de sols que cremaven des d'un pou fosc-. I preocupar-se
per aquestes vides no és la teva responsabilitat. És la meva... meva, Jedi Solo.
Està clar?
-Sí, Mestre
-va dir la Jaina. La veu d'ell era tan dura i freda, que ella va haver de fer
un esforç de voluntat per no arronsar-se davant ella, i va comprendre que anava
a haver de canviar de rumb si l’esperava convèncer de no enviar aquests pilots
en una missió suïcida. Jo només volia dir que potser hi ha alguna manera de
modificar aquest pla. I si hi ha alguna cosa que jo pugui fer per ajudar...
-La hi
ha, Jedi Solo. -La veu d’en Luke era ara més suau, amb la suficient complaença
per suggerir que s'adonava que la Jaina no s'havia donat per vençuda-. Pots
anar a què et prenguin les mesures per a un vestit de llançament.
-Un vestit
de llançament? -va preguntar en Han-. Si estàs pensant a llançar a la meva
filla per un tub llançatorpedes...
-Pare...
-... En
meitat d'una batalla...
-Pare.
-Jaina va agafar el braç del seu pare i ell es va deixar anar a l'instant.
-...
Estàs boig! -va acabar en Han.
Jaina va
esperar un instant per estar segura que el seu pare havia acabat de malparlar,
els seus pensaments volaven a un quilòmetre per un segon quan va començar a
veure el que el seu oncle estava planejant.
-Pare, podria
funcionar.
Han li
va arrufar les celles.
-Tu també
estàs boja.
-Sóc una
Solo -va dir la Jaina, encongint-se d'espatlles-. Però acabo d'estar en una
gira d'inspecció per les defenses de Níquel U amb Boba Fett. Conec la
disposició bastant bé.
Les
celles del seu pare només es va arrugar més profundament.
-Això no
et va a servir de res si et converteixen en àtoms en el camí cap avall.
-Han. –La
Leia el va agafar del braç... i no l'hi va permetre quan ell va tractar de deixar-se
anar-. Què és el que realment et preocupa?
El foc
es va drenar dels seus ulls en un instant, i Jaina va saber el que ell no anava
a dir: que ara que estaven parlant d'un
pla concret sobre realment enviar-la darrere del seu germà estava espantat fins
a la mort pel fet de perdre-la... com havia perdut a l’Ànakin i a Jacen.
-Crec que
necessitem un pla millor -va dir en Han.
-Han Solo,
exigint un pla millor? -Leia va posar els ulls en blanc-. Mira al teu voltant.
A qui creus que enganyes?
R2-D2 va
emetre un curt xiulet, tot i que la Jaina no va poder distingir si estava
donant suport a la seva mare o al seu pare.
-A ningú
-va admetre en Han-. És només que no m'agrada llançar la Jaina a una operació
en l'últim minut.
-Han, aquesta
és la millor manera -va dir en Luke. Va donar una encaixada tranquil·litzador a
l'espatlla d’en Han-. És l'única manera d’assegurar-se que Caedus no la vegi
venir.
Han va sospirar
i va mirar la Jaina.
-De veritat
creus que pots acabar-ho allà baix?
Jaina va
assentir.
-Vaig inspeccionar
les defenses de Níquel U fa menys d'una setmana -va dir-. Quantes vegades
tindrem tanta sort?
Han va
tancar els ulls per un moment, i finalment va assentir.
-Està bé,
anem a fer-ho.
-Bé.
-Luke va mirar de dalt a baix, cap a l'espai, i una espurna de comprensió va
arribar al seu rostre, com si per fi comprengués una cosa que l'havia estat
desconcertant durant algun temps. Va romandre en silenci per un moment, després
va activar el comunicador-. Mestre Horn, si us plau faci que els Owools avortin
els preparatius.
-Els
Owools? -Va ser la confusa resposta d’en Corran-. Només els Owools?
-Correcte
-Va respondre en Luke-. Tots els altres elements de la missió seran llançats
com estava previst.
Hi va
haver una pausa llarga i plena de dubte, i fins i tot la Jaina es va preguntar
si el seu oncle sabia el que estava fent. A primera vista els atacs espacials
semblaven simples: sortir de l'hiperespai, fer explotar alguna cosa, i després
escapar de tornada a l'hiperespai. Però la veritat és que eren una de les
missions més difícils que podia dur a terme una petita força. Depenien de
diversos tipus diferents de naus de combat treballant juntes en una dansa
d'enlluernament i destrucció acuradament coreografiada, i no es podia suprimir
un element sense posar els altres en un risc terrible.
Finalment,
Corran va dir:
-No ho
entenc, Mestre Skywalker. Què van a fer els bombarders sense una escorta de
caces?
Luke es
va tornar cap a la desembocadura de l'hangar, un cop més enfocant la seva
atenció en les negres profunditats de l'espai.
-Això no
serà un problema, Mestre Horn -va dir-. Les nostres escortes ens estaran
esperant a Níquel U.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada