divendres, 1 de setembre del 2017

Invencible (V)

Anterior



CAPÍTOL 5

Quant de temps necessita dormir l'oncle Luke?
Fins a recuperar la Força!
-Jacen Solo, edat 14

Jaina i els seus pares no van arribar a la base secreta Jedi a Shedu Maad. El Moment Dolç amb prou feines havia entrat a l'espai hapani abans que la Patrulla de la Boira els interceptés amb instruccions de trobada. Ara hi eren, en l'hangar de llançament d'un Drac de Batalla hapani, a poca distància de salt per l’hiperespai del seu objectiu.
Amb notícies molt tristes.
Després d'un moment de mirar, Jaina va veure al Luke en l'altre extrem de la línia d’InvisiblesX, una forma diminuta vestida de negre dreta amb R2-D2 a la vora de la plataforma de llançament. Encara estava com una estàtua, amb les mans entrellaçades darrere de l'esquena, el cap inclinat lleugerament cap endavant mentre mirava a través del camp de contenció al vellut esquitxat de foc de l'espai profund.
-Aquí està. -Va assenyalar la Jaina i va començar a avançar, donant la volta per darrere d'una llarga línia de caces Owool pilotats per wookiees per evitar interrompre les operacions a la coberta de preparació-. Realment no vull fer això.
-Llavors per què vas mirar de trobar-lo? -li va preguntar el seu pare, avançant al costat d’ella-. Per mi hauria estat bé deixar això de banda per un temps... com, fins que pensem en una manera d'arreglar-ho.
-No podem arreglar això, Han -va dir la Leia. Es va acostar per l’altre costat i li va prendre la mà, deixant a C-3PO seguint-los per darrere-. Ningú pot.
-I no és que anem a dir-li res que encara no hagi percebut a través de la Força -va dir la Jaina-. Però ell necessita saber com va ocórrer... i no només perquè és Ben.
-Sí, ho sé -va sospirar en Han. Va mirar a les bullicioses preparacions a la coberta-. Necessita saber que algú proper a ell és un traïdor.
Van passar per darrere de l'últim dels Owools i van començar a passar un esquadró de Bombarders Skypray 24r. Una versió modernitzada de la venerable Sèrie 12, la Sèrie 24 era una mica més gran i més mortífera que la seva predecessora. I el model r era especialment letal, un mata-naus pur. Dissenyat per atacar flotes en operacions de colpejar i córrer, estava equipat amb un ordinador de punteria avançada, l'últim paquet d'interferència, badies de municions de mida doble, i dos sobrepotenciats motors sublumínics.
En passar per darrere de l'esquadró, Jaina es va sorprendre en notar que la majoria dels pilots i tripulants eren, bé, massa ordinaris per ser hapans. I molts encara estaven usant vestits de vol militars que portaven pegats d'unitats de diverses branques de les forces armades de l'AG.
Quan la Jaina i els seus pares van passar caminant, diversos tripulants van interrompre les seves llistes de verificació de pre-vol per girar-se i mirar-los bocabadats. Ben acostumats que els miressin embadalits en públic, cap dels Solo es va sentir ofès. Però la Jaina es va adonar que en lloc de mostrar el càlid somriure que l'havia fet la favorita de milers de milions, la seva mare fingia no notar les mirades. El seu pare responia amb el seu habitual somriure de mig costat, però d'alguna manera semblava més tímid que arrogant.
Tot d'una, Jaina va comprendre quanta culpa sentien els seus pares per allò en el que el seu fill s'havia convertit... pel que li estava fent a la galàxia. En el viatge de tornada de Coruscant, els havia sentit parlar de la seva sensació de fracàs, preguntant-se mútuament d'una dotzena de formes diferents com van poder haver passat per alt el que li estava succeint a Jacen, si havien deixat escapar algun moment, quan podrien haver-ho conduït de tornada a la llum. Ella havia desestimat la conversa com les emocions naturals que qualsevol pare sentiria quan un fill sortia malament. Però ara es va adonar que havien estat discutint d'alguna cosa més que de penediment, era de responsabilitat. Estaven actuant com el seu equip de suport, no només perquè l'estimaven, sinó perquè sentien que detenir al seu germà abans que destruís la galàxia era el seu deure.
Jaina no va saber per què això la va sorprendre. Ells havien començat a arriscar les seves vides per salvar la galàxia molt abans que ella naixés, i per raons molt menys personals.
Finalment van passar a l'últim dels Skyprays i van deixar enrere la commoció de la coberta de preparació. Quan van començar a creuar l'extensió relativament estreta de la plataforma de llançament, Jaina va començar a fer unes respiracions calmants, lluitant per mantenir la ment clara i evitar que se li comprimís el pit. Deixar a Ben en custòdia de la GAG havia estat la seva decisió, i havia estat la decisió correcta. Ho sabia. Però tenir la raó no anava a fer que fos més fàcil mirar al Luke als ulls i informar-li que ella havia estat la que va insistir a abandonar al seu fill.
Encara estaven a cinc passos de distància quan R2-D2 va fer girar el seu dom per trinar una salutació.
Llavors Luke va parlar sense tornar-se cap a ells.
-No va ser culpa teva. -No hi havia decepció o disgust en la seva veu, només preocupació-. Jo sabia que Ben seria capturat. Ho sabia abans d'enviar-vos.
Els tres Solo es van aturar en sec, obligant a C-3PO a donar la volta al seu voltant abans de continuar cap endavant.
-Li prego em disculpi, amo Luke -va dir ell-. He d’haver entès malament. Acaba de dir que esperava que Ben fos capturat?
-No ho esperava. -Luke es va tornar, revelant un rostre tan pàl·lid i demacrat que la Jaina gairebé va panteixar audiblement. Els seus ulls eren un parell de forats negres, que semblaven empassar cada raig de llum que passava a prop, i les arrugues al voltant de la seva boca eren tan profundes i llargues que semblava un bith-. Ho sabia. Ho vaig veure en el futur.
-Abans d'enviar-nos? -va exigir la Leia. La seva sorpresa havia donat pas a la ira, i la Jaina tenia la sensació que la seva mare estava considerant molt empènyer al Luke amb la Força sobre la vora de la coberta de llançament-. I no ens vas advertir?
-No podia -Va dir en Luke-. Hauria canviat el resultat.
-Aquesta és la idea -va dir en Han, apropant-se tant que la Jaina el va agafar el braç. Ell es va deixar anar, després va estendre un dit cap al pit d’en Luke-. No sé quin tipus de bogeria espacial s'ha apoderat de tu, però aquest que vas deixar atrapar és el meu nebot.
-Ho sé, Han -va dir en Luke, i la Jaina va poder sentir que el seu cor es trencava-. També és un Cavaller Jedi, i calia fer-ho. Lamento no haver pogut explicar-ho, però això hauria canviat la forma en què reaccionaríeu.
El temperament en ebullició de la Leia va baixar a un foc lent.
-Espero que ara sí puguis explicar-ho -va dir ella-. I serà millor que sigui bona, perquè estic començant a preocupar-me que el meu fill no sigui l'únic d'aquesta família que s'ha passat al Costat Fosc.
El rostre d’en Luke es va crispar com si li haguessin bufetejat. Però va fer que sí amb el cap com si hagués estat esperant aquesta reacció, i, de sobte, la Jaina va comprendre per què el seu oncle no els havia advertit sobre el que havia previst.
-Ho vas fer per protegir-me -va dir ella, fent un pas endavant-. No ens ho vas explicar perquè li hagués deixat saber alguna cosa a Jacen.
-Això és correcte -va dir en Luke-. S'hauria adonat que estic fent servir les visions del futur per a planejar una estratègia, i hauria començat a sospitar del que ell estava veient.
La Leia va alçar les celles.
-Estàs alterant les visions d’en Caedus?
-És... Més aviat com fer interferència -va dir en Luke-. Quan medito en el futur, m'estic centrant tan fort en Caedus que quan ell mira cap al futur, segueix veient-me a mi.
-A mi em sona com alterar -va dir en Han-. Si només estiguessis interferint, Caedus ho sabria. Però t'estàs ocupant que et vegi a tu en lloc del veritable futur.
-No exactament -va dir en Luke-. Recorda que el futur sempre està en moviment. Caedus veu el que podria succeir... si jo estigués allà en lloc de la Jaina.
En Han va arrufar les celles i es va passar una mà pel front.
-Em fa mal el cap.
-No és tan difícil d'entendre -va dir la Jaina. Es va tornar cap al Luke-. Estàs influint en el que Caedus veu en concentrar-te en ell en els teves meditacions...
-Llavors forces al futur a seguir endavant per un curs diferent en no actuar d'acord amb les teves visions del futur -va acabar la Leia.
-En certa mesura -va dir en Luke-. Però és un acte d'equilibri. Intento mantenir-me prou a prop del que he vist per evitar que Caedus se n'adoni que estic intentant emmascarar alguna cosa.
-I aquesta cosa sóc jo -va dir la Jaina.
-Correcte -va respondre Luke-. Em mantinc tan a prop com puc del futur que estem veient sense realment lluitar contra Caedus... almenys, no físicament.
-He de dir que sembla molt savi -va dir C-3PO-. L'última vegada que vostès dos van lluitar, va haver de passar totes les nits al tanc de bacta durant una setmana.
-No crec que sigui per això que Luke va deixar que Ben fos capturat, 3PO. –La Leia va mirar els forats foscos sota el front d’en Luke, llavors va exigir-: Què estàs veient? Què és el que et fa tanta por?
Luke va apartar la mirada, estudiant la coberta de preparació com si la resposta estigués allà en algun lloc.
-No estic segur -va dir-. Hi ha una ombra en el futur. I com més lluny miro, més fosca es torna.
-Caedus. –Han va dir el nom com si fos una maledicció-. Aquí no hi ha cap misteri.
-Ell és part d'això -va dir en Luke-, la llavor... encara que exactament el com, roman ocult per a mi.
-Però la foscor no desapareix quan mates a Caedus -conjecturà la Jaina.
Luke va assentir i mirà cap a un altre costat.
-Així és.
-Tu perds? -va preguntar Han, incrèdul-. Digues-me que estàs fent broma.
Luke va empassar saliva i es va forçar a mirar als ulls al Han, i Jaina va poder sentir en la Força alguna cosa així com... vergonya.
-És pitjor -va dir en Luke-. Jo guanyo.
Com de costum, va ser la mare de la Jaina la qui va comprendre primer.
-Oh -va dir simplement. Es va dur la mà a la boca, llavors li va agafar del braç-. Luke, ho sento. Això que he dit abans, sobre anar cap al Costat Fosc, no vaig voler dir...
-Ho sé. -Luke va somriure i li va donar uns copets a la mà, però hi havia massa foscor en els seus ulls per distingir si el somriure era genuí-. Però és veritat. Si abans tenia algun dubte sobre això, les meves visions només han confirmat el que la Saba va suggerir a Shedu Maad: he estat tacat en matar la Lumiya per venjança. No puc anar darrere d’en Caedus sense tornar-me igual que Caedus.
-I aquí és on entro jo -va dir la Jaina. Això no li donava cap satisfacció. De fet, estava començant a sentir-se com una peça hologràfica en una partida de dejarik entre el seu oncle i el seu germà, una que determinaria no només el destí d'ells dos, sinó que també el de milers de milions. I ella ni tan sols era una jugadora en el joc, només un monnok que era mogut per dimensions que ella no comprenia-. Això vol dir que pots veure si...?
-No puc -va interrompre-la Luke-. Estic tractant de mantenir-te oculta de les visions de Caedus, el que significa que jo tampoc puc veure't.
-Bé... En realitat de totes maneres jo tampoc vull saber-ho -va dir la Jaina, i notant que Luke havia entès malament la seva pregunta, i llegit malament el futur immediat. Només esperava que el seu germà fora a mostrar la mateixa debilitat quan ella l’ataqués-. Estava preguntant per Ben.
Luke va semblar una mica avergonyit, després va sacsejar el cap.
-Això encara no està clar. He vist moltes possibilitats.
Es van quedar en silenci per un moment. Llavors la Leia va preguntar:
-Què podem fer per inclinar aquestes possibilitats a favor d’en Ben?
-Res. -Mentre parlava, la Jaina va mantenir la mirada fixa en Luke, tant sorpresa com espantada per la resolució que li va donar el coratge per arriscar així al seu únic fill. A la seva manera, era tan calculador i despietat com Fett, però guiat per la força de les seves conviccions internes. Això el feia molt més... perillós-. No podem influir en el futur sense revelar el que l'oncle Luke està fent... i això em revelaria a mi.
-Així és -va dir en Luke-. El millor que poden fer pel Ben és completar la seva missió. Acabin amb Caedus... aviat.
Han i Leia van intercanviar mirades, després en Han digué:
-Aquest és el nostre pla. -Va tornar a mirar els preparatius a la coberta de preparació, després va afegir-: Només perquè em quedi clar, no hi ha cap espia en el Consell. Caedus va veure a Ben en una visió, una que tu també vas veure, i així va ser com la Tahiri va saber que Ben estaria a Coruscant?
Luke va assentir.
-A la Plaça dels Monuments, al costat del tècnic Devot -va dir-. Si jo vaig veure aquí a Ben, llavors Caedus també va poder. L'únic que no entenc és per què Caedus no hi era en persona.
Jaina va veure els seus pares llançant-se mútuament mirades de preocupació. La seva mare va dir:
-Probablement perquè està a Níquel U.
Els ulls d’en Luke van brillar amb sobtada comprensió... i alarma.
-Caedus està en el sistema Roche? -preguntà-. Estan segurs?
-És el que Shevu li va dir a Ben -va dir la Leia-. Però si Caedus sabia que Ben havia de venir, potser li havia estat donant intel·ligència falsa a Shevu.
-No. -La mirada d’en Luke va començar a girar-se cap a l’interior-. Això explica moltes coses.
-Sí? -va preguntar en Han-. Com quines?
-Per una banda, la raó per la qual la Quarta Flota està vigilant cada comboi de municions que volem atacar. -Luke es va tornar de nou cap a la boca de l'hangar, creuant l'espai amb la mirada en direcció al sistema Roche-. Caedus hi és. És per això que sempre saben quin comboi anem a atacar.
La Leia va mirar cap els enormes preparatius a la coberta de preparació.
-El que vol dir que probablement també ha previst aquest atac. -Va dir-. Ja sap que véns a Níquel U.
-Probablement -va dir en Luke.
-Així que vas a avortar, oi? -va preguntar Han-. No poden anar-hi si ell els està esperant.
-Si no ho fem, es donarà compte del que li he estat fent -va dir en Luke-. I llavors veurà qui és realment la que ve a per ell.
Jaina va començar a sentir dolor i culpa al seu interior. Anava a necessitar tot l'avantatge possible per acabar amb el seu germà, però sacrificar totes aquestes vides només per emmascarar la seva identitat no se sentia bé. La veritat era que se sentia terriblement malament.
-Oncle Luke, ha d'haver alguna manera d'evitar això.
-No n'hi ha. -Luke va pivotar i la va mirar cap avall amb ulls que de cop i volta semblaven com un parell de sols que cremaven des d'un pou fosc-. I preocupar-se per aquestes vides no és la teva responsabilitat. És la meva... meva, Jedi Solo. Està clar?
-Sí, Mestre -va dir la Jaina. La veu d'ell era tan dura i freda, que ella va haver de fer un esforç de voluntat per no arronsar-se davant ella, i va comprendre que anava a haver de canviar de rumb si l’esperava convèncer de no enviar aquests pilots en una missió suïcida. Jo només volia dir que potser hi ha alguna manera de modificar aquest pla. I si hi ha alguna cosa que jo pugui fer per ajudar...
-La hi ha, Jedi Solo. -La veu d’en Luke era ara més suau, amb la suficient complaença per suggerir que s'adonava que la Jaina no s'havia donat per vençuda-. Pots anar a què et prenguin les mesures per a un vestit de llançament.
-Un vestit de llançament? -va preguntar en Han-. Si estàs pensant a llançar a la meva filla per un tub llançatorpedes...
-Pare...
-... En meitat d'una batalla...
-Pare. -Jaina va agafar el braç del seu pare i ell es va deixar anar a l'instant.
-... Estàs boig! -va acabar en Han.
Jaina va esperar un instant per estar segura que el seu pare havia acabat de malparlar, els seus pensaments volaven a un quilòmetre per un segon quan va començar a veure el que el seu oncle estava planejant.
-Pare, podria funcionar.
Han li va arrufar les celles.
-Tu també estàs boja.
-Sóc una Solo -va dir la Jaina, encongint-se d'espatlles-. Però acabo d'estar en una gira d'inspecció per les defenses de Níquel U amb Boba Fett. Conec la disposició bastant bé.
Les celles del seu pare només es va arrugar més profundament.
-Això no et va a servir de res si et converteixen en àtoms en el camí cap avall.
-Han. –La Leia el va agafar del braç... i no l'hi va permetre quan ell va tractar de deixar-se anar-. Què és el que realment et preocupa?
El foc es va drenar dels seus ulls en un instant, i Jaina va saber el que ell no anava a dir: que ara que estaven parlant d'un pla concret sobre realment enviar-la darrere del seu germà estava espantat fins a la mort pel fet de perdre-la... com havia perdut a l’Ànakin i a Jacen.
-Crec que necessitem un pla millor -va dir en Han.
-Han Solo, exigint un pla millor? -Leia va posar els ulls en blanc-. Mira al teu voltant. A qui creus que enganyes?
R2-D2 va emetre un curt xiulet, tot i que la Jaina no va poder distingir si estava donant suport a la seva mare o al seu pare.
-A ningú -va admetre en Han-. És només que no m'agrada llançar la Jaina a una operació en l'últim minut.
-Han, aquesta és la millor manera -va dir en Luke. Va donar una encaixada tranquil·litzador a l'espatlla d’en Han-. És l'única manera d’assegurar-se que Caedus no la vegi venir.
Han va sospirar i va mirar la Jaina.
-De veritat creus que pots acabar-ho allà baix?
Jaina va assentir.
-Vaig inspeccionar les defenses de Níquel U fa menys d'una setmana -va dir-. Quantes vegades tindrem tanta sort?
Han va tancar els ulls per un moment, i finalment va assentir.
-Està bé, anem a fer-ho.
-Bé. -Luke va mirar de dalt a baix, cap a l'espai, i una espurna de comprensió va arribar al seu rostre, com si per fi comprengués una cosa que l'havia estat desconcertant durant algun temps. Va romandre en silenci per un moment, després va activar el comunicador-. Mestre Horn, si us plau faci que els Owools avortin els preparatius.
-Els Owools? -Va ser la confusa resposta d’en Corran-. Només els Owools?
-Correcte -Va respondre en Luke-. Tots els altres elements de la missió seran llançats com estava previst.
Hi va haver una pausa llarga i plena de dubte, i fins i tot la Jaina es va preguntar si el seu oncle sabia el que estava fent. A primera vista els atacs espacials semblaven simples: sortir de l'hiperespai, fer explotar alguna cosa, i després escapar de tornada a l'hiperespai. Però la veritat és que eren una de les missions més difícils que podia dur a terme una petita força. Depenien de diversos tipus diferents de naus de combat treballant juntes en una dansa d'enlluernament i destrucció acuradament coreografiada, i no es podia suprimir un element sense posar els altres en un risc terrible.
Finalment, Corran va dir:
-No ho entenc, Mestre Skywalker. Què van a fer els bombarders sense una escorta de caces?
Luke es va tornar cap a la desembocadura de l'hangar, un cop més enfocant la seva atenció en les negres profunditats de l'espai.
-Això no serà un problema, Mestre Horn -va dir-. Les nostres escortes ens estaran esperant a Níquel U.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada