Traïció a Cestus (XXXVII)

Anterior

–37–

Els salons de palau eren un escàndol quan va arribar Obi-Wan. El van portar a presència de la G'Mai Duris i va veure l’x'ting reial encorbada en el seu seient, escoltant amb aire de preocupació a una petita zeetsa.

–... Regent Duris –la criatura blava va acabar de parlar. Els seus grassonets braços assenyalaven el mapa que surava en l'aire. Els seus ulls seguien el mapa amb inquietud.

–Disculpi, Shar Shar –va dir Obi-Wan amb tota l'amabilitat de la qual va ser capaç–. Si hi ha algun problema a les vies de transport que requereixin posposar les negociacions del dia, potser hagi de tornar en un altre...

Duris va alçar la mirada, i la seva expressió de sorpresa es va convertir en llàgrimes de gratitud que van negar els seus ulls.

–Mestre Jedi! –va dir ella–. Obi-Wan. Em temo que tenim un problema urgent. Sort que està vostè aquí.

–De debò? –va preguntar ell–. En què puc ser-li útil?

–Les Cinc Famílies haurien d'haver arribat fa una hora. El seu cotxe privat ha desaparegut.

–Desaparegut? –Obi-Wan va aconseguir ocultar la seva satisfacció–. Com és això possible?

–Tot l'interior del planeta està foradat amb túnels, i molts d'ells no consten en els mapes. Només podem suposar que algú, per algun motiu, ha desviat al vehicle de la seva ruta encaminant-los cap a una d'aquestes vies secundàries.

–No han rebut cap missatge?

–Cap –Digué ella.

Obi-Wan va observar el mapa amb expressió severa.

–M'equivoco en pensar que els altres vehicles que viatgen pel mapa tenen sensors per evitar la col·lisió?

–El meu enginyer respondrà a la seva pregunta –va dir Duris.

L'enginyer era un humà, petit i marcit, l’estrès estava a punt d'arrabassar-li els pocs cabells que li quedaven.

–Sí, els sensors són excel·lents.

–Digui'm –va preguntar Obi-Wan a Duris–. Què se sap de la situació de moment?

–Un grup d'executius de les Cinc Famílies ha estat segrestat.

–Podria ser obra de Vent del Desert?

–No ho sabem –va respondre ella–. Tot just hem sentit a parlar d'ells en l'últim any, i ja no se'ls considerava una amenaça. Francament, aquest tampoc és el seu estil.

Obi-Wan va tancar els ulls, va comptar fins a cinc i després els va tornar a obrir, mantenint la seva expressió més seriosa.

–Es pot holomapejar el sistema sencer?

El tècnic va assentir.

–Sí, és clar, però, per a què?

–Per fer quelcom així, per fer desaparèixer el vehicle, han hagut de treure’l de la reixeta de transport. Els magcars individuals haurien de reaccionar a l'absència d'un objecte en moviment, baixant i pujant la velocitat en compensació. El grau d'alteració augmentarà com més ens acostem al punt de partida.

–Però és obvi que han alterat els nostres ordinadors. No han deixat cap empremta...

–No han deixat dades directes. Però pot el cotxe fantasma influir en els sensors de proximitat d'altres vehicles?

–Bé... –l’enginyer es va quedar bocabadat de cop i volta, entenent el que volia dir Obi-Wan–, no. El sistema de seguretat està fora de la reixa principal, és un sistema secundari que impedeix que el més mínim error en el comandament central provoqui una catàstrofe a tot el sistema.

–Bé –va dir Obi-Wan mentre tot el sistema cobrava vida en una xarxa flotant de fils platejats–. Ara vull que filtri les dades de proximitat dels propis vehicles, mostrant les seves actuals posicions i les seves posicions futures segons allò projectat.

L'enginyer es va quedar pàl·lid.

–Però... No estem a Coruscant, senyor. No tenim ordinadors amb la potència necessària per trobar el punt original de partida...

Obi-Wan va alçar la mà.

–No estic buscant una cosa. He de percebre quelcom que no hi és. Quan els ordinadors fallen, és hora de fer servir la Força. Si us plau. Mostri’m les imatges.

L'enginyer es va quedar bocabadat, mirant a Obi-Wan. Llavors, Duris va fer que sí i li va apressar amb les mans primàries, i ell va fer el que se li demanava. Al cap d'una estona, totes les imatges de la reixeta estaven duplicades.

–Que les imatges projectades siguin vermelles i les actuals blaves –va dir Obi-Wan, baixant la veu.

Duris va recordar les històries que li havien explicat sobre aquests guerrers místics, i va lluitar per suprimir un calfred de sorpresa gairebé sobrenatural. Va fer un gest d'aprovació a l'enginyer, i una sèrie d'imatges fantasmals va començar a superposar-se. Totes elles impossiblement complexes, per què, a mesura que cada vehicle accelerava o frenava per compensar el cotxe que faltava, interferien amb altres vehicles, la qual cosa provocava més frenades i accelerades en un efecte dòmino que s'expandia per ones.

Obi-Wan estava enmig d'aquell vast laberint d'ones, amb els ulls a mig tancar i els braços estirats, com si realment pogués sentir tota la xarxa en moviment. Llavors, lentament, es va girar i senyalà a una extensió de túnel entre una de les urbanitzacions de luxe dels afores i el centre de la ciutat.

–Aquí –va dir– és on es va originar la imatge fantasma del cotxe. Per tant, és aquí on el cotxe real va deixar d'emetre senyal.

Duris va mirar a l'enginyer, que va deixar caure les espatlles. Potser.

El Jedi va traçar una línia per un túnel secundari.

–I va passar per aquí –el túnel es bifurcava de nou. Va passar els dits per un, i després va retrocedir i avançar per l'altre–. I després per aquí, va baixar la velocitat i va canviar de nivell...

La sala del tron ​​estava increïblement silenciosa. La calma augmentava l'impacte de cada paraula d'una manera gairebé insuportable.

–I després va començar a moure’s de nou, fins que...

Decantà el cap.

–Què estrany. Aquí no es veu que hi hagi una via. Podria haver-n’hi igualment?

L'enginyer es va aclarir la gola. De fet, semblava un tant espantat, contemplant al convidat amb una barreja d'aprensió i admiració.

–Bé... –consultà un holo que rotava sobre el seu maletí i va alçar el cap un segon després, amb la tensió dibuixada a la boca–. Hi ha un passadís de manteniment que es va eliminar del mapa perquè requeria reparació urgent i no complia amb els actuals estàndards de seguretat.

Obi-Wan seguia amb els ulls tancats.

–Però...?

–Però la veritat és que si segueix complint les anteriors especificacions, podrà aguantar aquesta càrrega sense problemes.

De nou es va fer el silenci. Obi-Wan va fer que sí.

–Aquí trobaran el vehicle extraviat.

–Regent Duris –va dir l'enginyer, empassant saliva–. Queda el problema de com arribar-hi. En el cas que els segrestadors estiguin connectats a la xarxa central, veuran tot el que fem per desviar un vehicle cap allà. Això redueix les nostres possibilitats d'actuar al marge de la reixeta. Trigarem hores a situar un esquadró d'atac. Tenim aquest temps?

Obi-Wan la va mirar. Duris es mossegava el llavi superior. Si es tractava de Vent del Desert, llavors no calia témer per les vides de les Cinc Famílies. Vent del Desert segrestava, però mai havia comès un assassinat a sang freda. No era el seu estil. Però sens dubte s'havien emportat als seus presoners a un lloc encara més secret... i, a partir d'aquí, ningú podria predir el que anava a passar.

Per descomptat, també hi havia la possibilitat que no fos Vent del Desert. A Cestus, la desinformació era un fet quotidià...

Va tornar a mirar a Obi-Wan i es va adonar que ni per un moment se li havia ocorregut dubtar que aquell home increïble pogués fer coses que ni tots els ordinadors de Cestus podien aconseguir, que Obi-Wan Kenobi hagués trobat als membres extraviats de la Família amb el poder de la seva ment i aquesta misteriosa Força. Amb tot el que havia passat el dia anterior, se sentia més confosa del que havia estat en tota la seva vida com a regent, com en una espècie d’estat de xoc.

–Potser té raó –va dir ella–. Potser no tinguem temps i no ens serveixin els mitjans normals. Mestre Jedi, té vostè un pla? –d’alguna manera, ella sabia que si.

–Digui als responsables de seguretat que no obrin foc fins a identificar l'objectiu –va murmurar Obi-Wan.

–I vostè què farà?

Obi-Wan va fer una pausa per donar un efecte dramàtic a les seves paraules.

–Quelcom dràstic.

Següent