Capítol 18
Boba va veure com el
twi’lek es dirigia cap a un àrea elevada de la coberta principal. Un brillant
pavelló groc s'elevava per sobre d'ell. Sota el dosser, hi havia ombra. Era un
refugi dels sols bessons de Tatooine, que ja cremaven feroçment amb l'alba. Hi
havia una taula amb aliments i gerres d'aigua fresca, tan valuosa com els
metalls preciosos d'aquest planeta desert.
I estava Jabba.
Reclinat sobre una plataforma, la seva grassoneta mà agafava una granota wuorl.
Amb un gemec de plaer es va ficar la wuorl dins de la boca. Boba va respirar
profundament. Va ajustar el seu casc i va caminar a gambades.
–Oh Gloriós Hutt –va
dir. La seva veu era segura però respectuosa–. Espero les seves ordres.
Jabba va mastegar
sorollosament. Va empassar. I va rotar.
–Dius que ets un
caça-recompenses? –va preguntar.
–Sí, oh Poderós Jabba.
Jabba mirava fixament
el casc de Boba. Boba va sentir una gota de suor en la part posterior del seu
coll. S'alegrava que Jabba no pogués veure el seu rostre…
O podria…?
–Ets petit per ser un
guerrer mandalorià –va dir Jabba lentament en huttès. Els seus ulls es van
estrènyer–. Tinc una perillosa tasca. Exigeix coratge i habilitat.
–Tinc totes dues –va
pronunciar Boba.
–Uns altres han dit el
mateix. –Jabba es va sacsejar amb un espasme pel riure–. Els seus ossos ara
jeuen en el cau d'un acklay!
–Disculpi'm, Gloriós.
–Bib Fortuna va caminar cap a la plataforma al costat del gàngster. Va baixar
el cap i va anunciar–, hem arribat al palau.
Mentre parlava, el
suau moviment de la barcassa es va detenir. Sota els peus d’en Boba la coberta va
semblar trontollar. Va recuperar l'equilibri a temps per evitar caure.
–Oh Gran Jabba –va
començar–. M'agradaria…
–Silenci! –va rugir
Jabba. Va fulminar amb la mirada a Boba–. En cinc minuts em reuniré amb tu i un
altre caça-recompenses a la meva sala del tron. Allà et donaré el teu encàrrec.
Si et retardes, es faran altres arranjaments.
El senyor del crim va
fer un llarg i sorneguer riure.
–Aquests arranjaments
implicarien als meus aràcnids de combat. No han estat alimentats per diversos
dies. Crec que lluiten millor quan tenen gana.
Boba va assentir amb
serietat.
–No arribaré tard –va
dir.
Però Jabba ja estava
sortint.
La coberta era
caòtica. La gent es va apressar a pujar i baixar escales i taulons. Una àmplia
rampa estava en el lloc per a la sortida de Jabba.
–Moveu-vos! –va cridar
un guàrdia.
Boba es va apressar
cap al passamans, protegint els seus ulls dels ardents sols. Mirà cap a fora.
Per primera vegada, va veure el palau de Jabba.
–Uau! –va sospirar.
Al seu al voltant
s'estenia la desolació del Mar de les Dunes. Distants muntanyes se cernien
sobre canviants sorres vermelles i profunds canons. Lluny, molt lluny, petites
formes negres es movien a través del desert, una rajada de banthes salvatge.
En algun lloc de per
allà vivien els salvatges habitants de les sorres, els tusken. En algun lloc
els jawes rebuscaven en vaixells de càrrega espacials i granges d'humitat
abandonades.
Però aquí no hi havia
habitants de les sorres. Tampoc jawes.
Est era el bastió de
Jabba el Hutt.
Era la fortalesa més
enorme i més estranyament bella que Boba hagués vist. Una immensa torre central
s'aixecava des dels penya-segats desèrtics, tan alts com una muntanya. Al seu
al voltant, primes agulles i torres en forma de fong projectaven ombres porpres
en la brillant sorra. Uns speeders brillaven sota elles, portant
subministraments i convidats.
–És impressionant,
veritat? –va comentar una veu robòtica.
Boba es va tornar per
veure a un humanoide droide de protocol PD al costat d'ell. El seu groc cos de
plastiacer brillava amb el sol del matí.
–Sí, ho és –va
respondre Boba. Va ajustar el seu casc per protegir-se els ulls de la
resplendor.
–Fa molt, molt temps
va ser un monestir B’omarr –va continuar l’androide–. Hi havia milers de monjos
aquí llavors. Ara solament hi ha pocs. Els seus cervells han estat transferits
a atuells de droides-aranya. Unes poques vegades es poden veure en els nivells superiors.
Dins del seu casc,
Boba va fer una ganyota. Ugh! va
pensar. Recorda'm que no vagi als nivells
superiors!
–Seguiu caminant! –va
rugir un gamorreà.
Boba es va introduir
en una rampa plena de gent. L’androide caminava al costat d'ell. Quan
s'atropellaven en el seu camí cap a la rampa, un rugit ensordidor va travessar
l'aire tranquil del desert.
–Hala! –va exclamar
Boba–. Què és això?
Mirà cap amunt. Un
gran speeder va passar tronant. Deixava un rastre de vapor ardent darrere
d'ell. Una figura alta i poderosa muntava a cavall a l’speeder. Unes armes
sobresortien per les espatlles de la seva armadura. Per sobre de les seves
enormes mans, les granades brillaven com ulls de cristall.
L’speeder es dirigia
cap a la ciutadella de Jabba. Boba va entreveure el contorn de la calavera
mandaloriana que brillava intensament vermella en l'armadura platejada.
–Aquest és Durge –va
dir l’androide–. Jabba va sentir que estava a Tatooine i li va fer una gran
oferta.
L’androide mirava
Boba. Els seus ulls rodons estaven buits d'emoció.
–Qui fracassi se li
donarà a Durge com a recompensa –va continuar l’androide–. Així és com manté
vius els seus reflexos. Practica amb preses vives. Per aquesta raó és el millor
caçador de recompenses aquí.
Boba va mirar fixament
als ulls de l’androide. Va sacsejar el cap.
–Durge és el millor
caça-recompenses? –va dir, pensant en el que el seu pare podria dir–. Bé, crec
que és el moment de canviar-ho!
Les paraules de Boba
van sonar més valentes que el que ell sentia. Però l’androide no es va adonar.
–Anem –va dir. Darrere
d'ells, els guàrdies gamorreans estaven parats impacientment amb les seves
armes desenfundades–. T'acompanyaré a la sala del tron.
–Gràcies –va dir
Boba–. Mai havia estat aquí abans.
–No m'ho agraeixis –va
dir l’androide amb la seva freda i mecànica veu–. Dubto que alguna vegada
tornis aquí una altra vegada.
Sense dir ni una
paraula, Boba va seguir l’androide per la rampa i cap a l'ombra de la fortalesa
de Jabba.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada