Capítol 23
Boba sabia que seria
més fàcil detectar-lo si seguia volant.
–Hauria d'aterrar aquí
–va dir, mirant al laberint de carrers i carrerons més a baix–. Puc ocultar-me
d’ell, almenys per un moment.
Però no tenia un
moment. No li sobrava ni un segon.
I no sabia exactament
on estava el cau de Gilramos Libkath.
Boba va arrufar les
celles. Va passar lentament entre cantines i molls d’atracada. En la distància,
va veure el contorn maltractat de la instal·lació de Mentis Qinx. Va imaginar
que veia l'Esclau I, esperant-li.
–Estaré aquí aviat –va
dir.
Mirà de nou. No gaire
lluny, s'aixecava un enorme edifici. Ocultava gairebé el cel.
La Sorra.
El cau d’en Gilramos estava prop de la Sorra!
Girà bruscament, es va
ensopegar i va volar uns pocs metres sobre el sòl. Alguns comerciants li van
mirar mentre passaven precipitadament. Boba es va encongir d'espatlles.
–Seguiu caminant! –els
hi va cridar.
Per davant d'ell la
carretera acabava abruptament. Boba es va elevar cap amunt, volant per sobre
d'una alta paret. Més enllà hi havia més carrerons. Va veure a venedors d'aigua
discutint i un bantha esperant pacientment en la porta d'una cantina.
Però no va veure on
Ygabba l'havia portat abans.
Va reactivar la
motxilla, elevant-se uns pocs metres més alt. Mirà cap avall.
I ho va veure.
Sota ell estava el
contorn familiar del creuer de Theed esbudellat. Vegetació morta adherida en
els seus costats. Vidres trencats, ferralla i escombraries el cobrien.
Per a un espectador
casual, era una altra nau destrossada.
Per a Boba, era el
primer pas cap a la llibertat.
Aquí no passa res.
Va reduir la potència,
intentant alentir el seu descens. No obstant això, quan va aterrar va ser amb
una sacsejada.
–Uuuuf!
Va arribar a la paret,
per estabilitzar-se. Va apagar la seva motxilla coet. Li va donar unes
palmelladetes.
–Has estat molt
pràctica –va dir–. Recorda'm que li dec una a Gab’borah per això.
Va aixecar el casc i
es va netejar la suor del rostre. Estava brut, acalorat i cansat.
També estava molt molt
feliç. Mirà cap a un costat i a l'altre del carreró per assegurar-se que ningú
el veiés. Mirà cap amunt.
Cap senyal d’en Durge.
Ara com ara.
Es va donar la volta.
Allà estava la porta per on havia perseguit a Ygabba. Va respirar profundament.
Després la va obrir i va entrar dins.
La foscor li va cobrir
com un mantell. Foscor i aire fresc. Boba va prémer el seu casc, activant la
visió infraroja. Immediatament, va poder veure.
Davant seu hi havia un
llarg túnel. Una misteriosa llum escarlata brillava entre les ombres més negres
que mai hagués vist. Va caminar cap a endavant amb cura. El sòl estava sembrat
d'enderrocs. Maons, recipients d'aigua buits i restes d'aliments. Boba va parar
i va empènyer alguna cosa amb el peu. Es va inclinar per recollir-ho.
Era una etiqueta. Una
imatge d'un rostre gros hutt mirava maliciosament sobre un eslògan:
DEUS GORGAL
LA MILLOR I GENUÏNA AIGUA PURA DE BESTINE
Ygabba havia dit que
el carregament d'armes estava ocult. Dins d'un enviament d'una granja d'humitat
prop de Bestine.
Semblava haver succeït
feia segles, però havia estat amb Ygabba ahir tarda. Quan ella i els altres
havien robat les armes. Amb prou feines haurien tingut temps de portar-les
aquí.
No havia passat el
temps suficient perquè Gilramos hagués reclamat els seus béns robats.
Està aquí, va pensar Boba. Ara mateix, puc sentir-li.
El seu coll va
pessigollejar de la por. Va començar a caminar molt lentament per l'habitació
il·luminada de vermell. Quan va arribar a l'entrada del túnel es va detenir.
Va escoltar.
Podia sentir veus. Una
veu era nerviosa i suplicant. L'altra era greu i sorneguera. Una veu que Boba
reconeixeria en qualsevol lloc. Una veu en la qual no confiaria ni per un
nanosegon.
Era Gilramos Libkath.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada