Caçat (XIII)

Anterior

Capítol 13

–I bé? –va exigir Jabba.

Sense por, Boba ho va mirar.

–Oh, el més savi entre els Hutts! El guanyador serà… qui tu vulguis que sigui!

Dins de la cúpula tot va quedar en silenci abruptament, excepte la pantalla sense so. De fora, Boba va poder escoltar una onada de sons, crits i aclamacions, ressonant en la Sorra. Va sonar l'explosió esmorteïda d'un blàster. En el seu elevat tron, Jabba mirava fixament a Boba Fett. Molt lentament, va aixecar els seus flàccids braços. Els seus ulls es van estrènyer. Tot el seu gran cos va començar a tremolar. La seva llarga cua grassa onejava i s'enrotllava com un llimac morint.

Jabba el Hutt estava rient.

–HO HO! –La cúpula sencera va tremolar com ell rugint i bramant–. Bona aquesta, jove guerrer! –Va prendre un altre grapat de cucs i se’ls va ficar a la seva boca, sense deixar de parlar–. Una resposta intel·ligent! I la correcta!

Dins del seu casc, Boba va sospirar amb alleujament.

–Gràcies, oh Grandiós i Savi Hutt, –va dir. I va inclinar respectuosament el cap. Era bo que Jabba no pogués veure la seva cara!–. Estic aclaparat.

Aclaparat per la seva repugnància, Boba va agregar per a si mateix.

–Estral! –Tronà Jabba. El seu braç va fer senyals descontrolats al director de joc etti–. Recull els crèdits! Ens anem!

Boba va mirar al seu al voltant, confús.

–Però la carrera encara no ha acabat –va dir sense pensar.

Jabba va deixar anar una riallada una altra vegada.

–Sé qui va a guanyar. I hi ha negocis més importants per atendre.

Es va inclinar cap endavant, mirant fixament a Boba.

–Jove mandalorià! Vas dir que vas ser enviat per Jango Fett.

Boba va assentir.

–Correcte.

–Llavors, també, ets un caçador de recompenses?

La veu de Boba era alta i clara:

–Sí, ho sóc.

–Això és bo. Sempre estic necessitat de caça-recompenses, fins i tot dels petits. Vindràs amb mi al meu palau. El meu majordom, Bib Fortuna, ho arreglarà perquè siguis equipat allà. Fins que no saldis el teu deute amb mi, estaràs sota les meves ordres.

–El meu deute amb vostè? –Va dir Boba. No va poder ocultar la indignació en la seva veu–. Què li dec jo?

Immediatament va sentir el càlid alè del guàrdia drovià sobre el seu coll.

–Moriràs per això –grunyí el drovià.

Va treure un ganivet litch corbat del seu cinturó i el va sostenir a només unes polzades de la cara d’en Boba.

–I… –el drovià va agregar amb un somriure tort– …moriràs lentament.

Següent