Traïció a Cestus (XXIV)

Anterior

–24–

"El protocol", com solia dir el canceller Palpatine, "és l'oli que greixa les rodes de la diplomàcia". Després d'un intercanvi de formalitats, es van retirar al despatx de la Duris per mantenir una conversació privada. L’acompanyaven tres dels seus consellers, els quals, encara que s'abstenien d'intervenir, Obi-Wan va saber que també participaven en el procés de negociació.

El lletrat Snoil debatia un punt de poca importància, quan va entrar rodant Shar Shar, la petita zeetsa. Duris s'ajupí perquè la seva ajudant pogués parlar-li a cau d'orella. Ella escoltà atentament i va estudiar diversos holodocuments projectats en una pantalla que tenia davant.

Va alçar la vista i va somriure.

–Lletrat Snoil –va dir–. Està vostè al corrent del cas de Gadon Tres?

Els circells oculars d’Snoil es van recollir en si mateixos i van tornar a desenrotllar-se.

–Sí –va dir amb la seva veu estrident–, però hi ha almenys quatre casos que podrien aplicar-se aquí. Sigui més específica, si us plau.

Duris semblava encantada amb l'erudició d’Snoil, i va alçar un dit cap al que des del seu angle semblava una silueta.

–El problema dels miners dissidents de Kif.

–Ah, sí –ell es va recompondre–. Fa aproximadament uns cinquanta anys estàndard, els miners van començar a vendre en el mercat obert un mineral de gran potencial energètic. Algunes de les vetes de mineral arribaven fins a una colònia aliada amb enemics del règim de Gadon. Els gadonians van sol·licitar a la República que jutgés el cas, i es va determinar que la intenció de la venda inicial estava més enllà de tot retret. És a dir, que la disposició final de les vetes no era responsabilitat dels miners.

Obi-Wan va tancar els ulls un moment. Aquella no havia estat una decisió encertada. La República no va penalitzar als miners perquè estava gestant-se una situació similar en un conjunt de planetes no aliats del que s'esperava proporcionés materials bruts vitals per a la República. Una decisió indulgent en aquell cas podria servir-los per fer amics en altres parts.

Com a decisió política era brillant, però el tret els havia sortit per la culata. Obi-Wan va sentir novament la proximitat del mal de cap desaparegut feia temps.

Mentre ell es retirava a l'interior de la seva ment, Duris i Snoil continuaren a la seva. Sabia que només era el moviment d'obertura, però ja se sentia desbordat. Parlaven de foscos tractats, d'impostos, normatives i legislacions.

Massa tecnicismes. Allò havia d'acabar!

Obi-Wan va esperar que la conversa es calmés, i va alçar la mà.

–Disculpi’m, Regent Duris –es va tranquil·litzar una mica. Com podia ser ella tan obtusa? –. De debò creu que la República donarà suport i permetrà que Cestus fabriqui aquestes màquines assassines? –es va sorprendre una mica en sentir el to estrident de la seva pròpia veu–. Això només té un final possible.

Per un moment es van trencar les formalitats i l'enfocament mesurat i civilitzat. Maleïda sigui. No tenia fusta de polític. Només era capaç de veure la mort i destrucció que arrasarien el planeta si no aconseguia fer-los veure més enllà dels seus contractes.

–I quin és aquest? –va dir Duris amb fredor. Ella va arquejar la petxina segmentada i va redreçar les espatlles. La ira bullia sota la seva composta superfície. Hi havia alguna cosa més. Por, potser?

Ell va parlar amb veu ferma.

–Que els androides MJ no arribin a planetes no pertanyents a la República. Cap dels que es fabriquen en els seus tallers.

–És això una amenaça? La República va tenir l'oportunitat de comprar els nostres productes i va optar per ser negligent en els pagaments. I després va imposar restriccions als vidres de gabonna. Desenes de milers d'éssers es van quedar sense feina, Mestre Jedi. La nostra economia va patir un intens cop. Va haver-hi revoltes per menjar i aigua a tot el planeta –ella es va tirar cap endavant–. Milers de persones van morir. I ara ens diu que no negociem amb planetes que ens ofereixen crèdits sòlids. Autoritzaria el Canceller Suprem un pagament similar? Per avançat?

No. Palpatine mai faria això. Seria sotmetre’s públicament a un xantatge.

–Jo no he vingut a amenaçar –va dir ell–. Només a actuar de pont entre la República i el bon poble de Cestus. Sabem que lluita pel bé de la seva gent...

–De tot el poble de Cestus –va dir ella–. No només dels x'ting. No només del Consell del Rusc. Jo sóc responsable de totes les ànimes d'aquest planeta.

Si això és cert, és molt noble, va pensar Obi-Wan.

–Nosaltres, pel nostre costat, lluitem pel destí de tota una galàxia. Hi ha una cosa amb la qual pot comptar: no permetrem que les seves màquines destrueixin als nostres soldats. Depèn de vostè que això comporti la destrucció de la seva civilització.

Es va fer el silenci a la sala durant un moment. Duris i Obi-Wan es van mirar fixament, en un duel de voluntats.

Llavors, ella va assentir lentament.

–Potser els convingui conèixer el que van a destruir abans de fer-ho –va dir ella amb una veu més greu, i va ser llavors quan la seva educació i la seva força van sortir a la superfície. Els seus sentiments no anaven a restar-li eficiència, per molta por que tingués–. Aquesta nit se celebra un ball al rusc en el vostre honor. M'agradaria que assistissin. Hi ha coses que es comuniquen millor en un entorn més informal.

Obi-Wan va respirar fondo. No era molt amic de les celebracions formals, però es va recordar a si mateix la importància del protocol.

–Li agraeixo la invitació. Espero que La seva Gràcia no hagi interpretat el que he dit com una falta de respecte envers vostè o envers el seu poble.

–Tots dos tenim un deure a complir –va dir ella, i ell va tornar a tenir la sensació que li parlava en diversos nivells alhora–, però això no vol dir que no puguem ser cívics.

–I tant –va dir ell, i va fer una reverència.

Següent