Traïció a Cestus (LXIII)

Anterior

–63–

Parlant amb propietat, l'extensió de mil quilòmetres quadrats del complex industrial de Clandes no era per res una ciutat. Seria més precís considerar-ho com una sèrie d'instal·lacions de manufacturat disposades en una planta d'estrella, situada a tres-cents quilòmetres al sud de ChikatLik, i setanta-cinc al sud-est de les muntanyes Dashta.

Els quatre pisos subterranis de Chindes bullien d'activitat amb els barracons dels treballadors i les infraestructures de suport per als comerciants, les cantines, els cossos de servei personal i els agents de transport que els servien. Gran part del complex estava construït com un rusc que antany va ocupar aquell lloc. Abans de les plagues.

Quan els x'ting supervivents van marxar, colons d'una dotzena d'espècies es van mudar al lloc. Amb el temps van començar a aixecar barracons, i després sistemes de suport per a aquests barracons, transports i tots els altres llocs de treball que els acompanyaven. El que va acabar creixent allà va empetitir a qualsevol altre assentament granger i miner dels voltants, i va adquirir entitat pròpia.

Però el cor del lloc era el complex de fabricació, que seguia ocupant-se del seixanta per cent de l'economia de Cestus. I en aquest cas molt concret, també era responsable d'una altra cosa:

Els androides MJ.

Obi-Wan i els seus anarquistes s'havien passat tota una llarga i estressant nit analitzant les diferents rutes d'entrada i sortida de Clandes, tot el comerç que entrava i sortia i tots els recursos que controlava... I que ho controlaven al mateix temps. Els va portar hores trobar la connexió que semblava més important.

Milions de litres d'aigua s'empraven cada dia en l'agricultura i en la maquinària, per a beure i per a l'oci. L'aigua de Cestus era perfecta per a les seves formes de vida natives, però els seus microorganismes eren letals per als colons i requerien un purificat sofisticat fins i tot abans del seu ús industrial, per no parlar del seu consum. Gairebé tota l'aigua de ChikatLik procedia de les glaceres del Nord, però l'aigua de Clandes s'originava en dues fonts: la neu de les muntanyes Dashta i l'aqüífer de Clandes, una formació geològica que albergava aigua en les profunditats de capes de roca i sorra, amb la suficient pressió com perquè l'aigua pogués pujar a la superfície sense gaire esforç.

El centre neuràlgic era la planta de processament principal, que processava l'aigua per al consum de la ciutat. Si es podia destruir, hauria de ser reparada, o els habitants de Clandes acabarien havent de beure la seva pròpia suor al cap d'uns dies. Aquest tancament provocaria un canvi en les prioritats mentre es reparava la planta, obligant a les Cinc Famílies a seure novament a la taula de negociacions.

Obi-Wan va considerar la qüestió des de tots els angles. De la dotzena aproximada de possibilitats que tenien, aquesta era probablement la millor. I hi havia un avantatge addicional: qui va planejar el contraatac contra Vent del Desert havia autoritzat clarament l'ús de la força letal. Hauria estat la regent Duris? Havia de suposar-ho així, i suposar al seu torn que ella esperaria una represàlia del mateix nivell letal. D'altra banda, atacar l'estació aqüífera era una cosa mes indirecte i respectuosa per la vida. Una classe d'atac que no s'espera d'un enemic desesperat i amb recursos limitats. Per tant, era menys fàcil de preveure.

Obi-Wan també tenia altres preocupacions. Havien passat quatre dies des que la seva nau va caure enderrocada del cel, i amb ella havia desaparegut l'únic equip de comunicació a llarga distància amb el qual comptaven. Quatre dies des que va enviar un missatge al Canceller Suprem i al Consell Jedi. Coruscant no trigaria a considerar fracassada la missió. I això implicava un bombardeig. I el bombardeig seria el desastre.

Clandes atreia comerciants de tot tipus, des de naus de càrrega interestel·lars a caravanes aborígens que creuaven el desert de nit, darrere de les portes i rampes d'aterratge de Clandes.

Aquell dia, els guàrdies de les portes estaven més atents que de costum. Encara s'esperaven nous atacs, poc podien preparar-se els guàrdies per un.

L'atac havia d'efectuar-se en dos llocs diferents i amb dos objectius diferents. Els llocs: l'estació de bombament a la falda de les muntanyes Dashta i la planta depuradora de la ciutat. Si inutilitzaven les dues alhora, aconseguirien confondre a les forces de seguretat, donant temps a la seva gent perquè pogués marxar. Si l'intent de sabotatge de les estacions fracassava, les forces de Vent del Desert instal·larien balises per guiar l'inevitable bombardeig. Amb aquesta senyalització tan precisa, les víctimes passarien de centenars a només unes dotzenes, fins i tot mitjançant un desastre.

Així que, mentre Obi-Wan Kenobi i la meitat de les forces entraven a la ciutat sota diferents disfresses, Kit i els seus homes es van acostar a l'estació aqüífera des de les muntanyes, aterrant a cinc quilòmetres de distància i després movent-se per l'abrupte terreny entre les ombres.

–Alarmes? –va preguntar C4 amb parquedat.

Kit va examinar la pantalla de la mida del palmell de la mà. Mostrava el traçat de la planta física, a més d'unes imatges flotants que representaven els camps de seguretat que l'envoltaven.

–Aquí hi són, igual que fa una setmana.

–Em sorprendria que no les haguessin reforçat –va dir C4.

–Per això caldrà esperar.

Però no per molt de temps. Allà se sentia exposat. Des que les coses havien començat a sortir malament, tenia la sensació que tots els seus moviments estaven previstos. Kit odiava admetre-ho, però Obi-Wan i ell s'estaven quedant sense opcions. Quant es repetissin, estarien tots tan morts com l'esperança d'una solució diplomàtica.

La precisió ho era tot. Obi-Wan caminava amb la caravana que li havia preparat Thak Val Zsing, portant una sèrie d'articles de luxe cap al mercat a l'aire lliure de la ciutat de superfície situada a sobre de Clandes.

Portaven una dotzena de varietats de bolets secs i mòlts, perfums i joguines, espècies singulars de les coves del desert, olis perfumats per al bany o al dormitori, i talles en ossos petrificats de criatures, mortes temps enrere, que van poblar els deserts de Cestus quan aquests eren fèrtils i humits.

El guàrdia humà, pàl·lid i barbut, va examinar els articles i va riure.

–Aquestes ximpleries no tenen molta demanda últimament. Tothom està alerta. Potser et convingui donar la volta i tornar més endavant.

Una idea ridícula. Els guàrdies sabien bé que la caravana havia travessat centenars de quilòmetres per arribar a la carpa de l'entrada de la ciutat. No tindrien ni aigua ni menjar, i necessitarien descansar sota un sostre protector. Es va preguntar si el guàrdia seria feble de ment a més a més de corrupte. Valia la pena esbrinar...

Però Resta va fer un pas endavant abans de poder posar en marxa la pressió de control mental que tenia planejat.

–Escolta, noi –va dir–. Abans d'anar-nos a vendre les coses a una altra banda volem que tu siguis el primer a fer-los una ullada. Tu i jo hem fet negocis abans –en aquest moment, Resta va alçar les mans secundàries per mostrar una sèrie de polseres de coure que portava al cinturó, la prova de totes les vegades que havia estat a Clandes. Tenia el cinturó ple–. Nosaltres fem crèdits, tu fas crèdits. Els negocis cal fer-los amb col·legues. Què dius?

El guàrdia va mirar-los a tots dos. Una de les seves celles pàl·lides i despentinades es va alçar mentre estenia la mà: Resta li va aconseguir una bosseta, i el guàrdia va mirar dins. Un somriure es va dibuixar a la carnosa boca que tenia sota la indòmita barba rossa, i es va fer a un costat.

La caravana va passar, i Obi-Wan es va alegrar de portar camuflats cara i cos, una sonda robot va volar sobre ells, prenent imatges del grup i sens dubte enviant-les a una base de dades de seguretat computeritzada. Aquesta era l'entrada de superfície al mercat, i tota la zona estava plena de parades on es venien milers de coses als residents de Clandes que s'aventuraven a la tempestuosa superfície a la recerca de gangues i objectes exòtics.

Després de mitja hora ajudant als seus companys a aixecar la paradeta, Obi-Wan va fingir seleccionar les talles, fins que Resta li va fer un senyal i es va veure obligat a prestar més atenció al següent client, un glímfid groguenc amb el cap allargat que feia joc amb el seu cos prim.

–Teniu bantha tallat? –va dir el glímfid–. Trobo a faltar la meva llar.

Aquelles eren les paraules acordades, i Obi-Wan li va vendre un bastó tallat després d'un regateig ràpid.

–Està molt bé –va dir la criatura de Ploo II–. Potser vulgui alguns més. D’encàrrec. T'interessa?

Obi-Wan va fer que sí.

El glímfid es va girar i va guiar a Obi-Wan i Resta cap a la cúpula de durciment que delimitava l'entrada a la ciutat. El guàrdia tot just els hi va prestar atenció, i van descendir per un turboascensor cap al cor de Clandes.

Obi-Wan esperava que Clandes s'assemblés a la capital, però s’equivocava en part. A ChikatLik, el rusc s'havia construït al voltant d'una caverna creada per l'erosió natural de l'aigua. Aquí, les parets relluïen, fusionades amb vidre, i es va adonar que tota la caverna havia estat formada per algun tipus d'activitat volcànica subterrània. Probablement es van instal·lar allà un milió d'anys després que la bombolla fosa es refredés. Els seus nous amos d'altres mons havien edificat sobre l'arquitectura x'ting.

Resta no havia parlat des que van entrar, però ara ho va fer en veu baixa.

–Veus aquesta cofurna de pedra darrere de la torre?

Obi-Wan va assentir.

–És l'estació d'energia. Va ser la que va deixar a la meva granja sense subministrament per vendre-li-ho tot a les Cinc Famílies. Veus l'edifici contigu?

Va assenyalar un rectangle terrós de tres pisos. La planta depuradora.

–Aquí és on aneu. Resta no passa d'aquí. Entesos?

Obi-Wan va fer que sí de nou.

–Gràcies per tot.

Resta va esbufegar, amb la cara enrogida per la ira i estarrufant les obertures als costats del coll. Va assenyalar als vianants.

–Creus que Resta arriscarà la seva vida per vosaltres? –va escopir a terra–. A Resta no li importa la seva vida. No queda gairebé ningú del seu poble.

I, no va donar-li la mà ni fer cap altre gest, la femella de closca daurada va donar mitja volta i va marxar.

La ciutat bullia com un niu de colltorts marins. Almenys un terç dels ciutadans portava robes taronja i daurada. Obi-Wan sabia que eren els colors corporatius de la companyia, i es va sentir alarmat per l'abast del dany que estava a punt de provocar.

Els carrers s'havien traçat al llarg de l'estructura original del rusc amb la precisió matemàtica d'un laberint generat per ordenador. Per tant, a Obi-Wan no li va resultar difícil obrir-se camí per l'entramat codificat cromàticament fins a arribar a tres més avall, davant l'edifici marró de tres pisos.

Es va ficar per un carreró, examinant l'edifici des del lateral. Havia vist els plànols, però preferia confiar en els seus propis ulls si tenia l'oportunitat. Tres pisos. Segons la informació, el tercer pis albergava els controls més vitals, així que era allà on havia d'anar.

Obi-Wan va surar en les ombres de la paret i va escalar utilitzant fins al mínim dels sortints, emprant la seva sensibilitat per equilibrar-se sobre uns agafadors dels quals s'hauria caigut fins i tot un llangardaix. Quan va arribar a la finestra, va mirar al carrer. El carreró era estret, per la qual cosa no era fàcil veure-li, però, si a algú se li acudia mirar directament cap amunt, tindria un problema que preferia no haver de solucionar. Però de moment anava bé. El tancament no era tan senzill. Era complicat i sobrepassava la seva habilitat. Alarmes de seguretat? Palpà l’ampit, intentant percebre la presència d'algun camp energètic de protecció. Sí. Va poder sentir els conductes, però l'energia no mostrava cap intensitat. Per tant, el circuit d'alarma existia, però no estava activat durant el dia, quan la planta depuradora devia estar abarrotada de guàrdies.

Obi-Wan va encendre el sabre làser i va obrir un forat en el tancament i la finestra. Quan les espurnes van deixar de saltar i la finestra es va refredar, va allargar la mà i la va obrir.

Va lliscar a l'interior i es va trobar en una habitació buida, però no per molt de temps. La porta es va obrir de sobte.

Es va moure a tota velocitat, aconseguint amagar-se abans que s'obrís del tot. Un home va entrar, i Obi-Wan el va deixar inconscient abans que pogués adonar-se que hi havia perill. La seva víctima portava un uniforme sense caputxa que deixaria al descobert la cara d'Obi-Wan. Només li quedava esperar que hi hagués tants empleats com per no ser detectat immediatament.

Així hi hauria menys morts, i això era el que ell volia. La seva missió original havia estat un fracàs. Amb una mica de sort, les coses tornarien ara al seu curs...

Va entrar a la sala de control, mirant ràpidament a un costat i a un altre. Era més petita del que havia pensat i tenia les parets cobertes per computadores. Aquesta part de la fàbrica era prou senzilla com per ser controlada per una o dues persones, i potser, només potser, ja s'havia lliurat d'elles.

Llavors, el seu optimisme va morir a l'instant. Allà, enmig de la sala, descansava un daurat rellotge de sorra enganyosament bell, un androide MJ.

Obi-Wan va grunyir. Qualsevol idiota hauria imaginat que Cestus seguiria utilitzant els seus propis androides de seguretat. Tanmateix, l’esperança és una addicció difícil de superar. Però ja no hi havia marxa enrere. Tenia els minuts comptats i era bastant probable que els seus companys ja estiguessin donant la vida.

Aquella silueta elegant i lluent podria haver semblat molt innocent a ulls d'algú que mai hagués vist un androide en acció. Es va acostar amb cautela. Què podia fer? Quan li reconegués com a intrús només tindria uns moments per actuar. Amb tota probabilitat, ja era massa tard. El desastre cauria sobre ell si l'androide donava l'alarma. Només un idiota podia pensar en batre’s a la vegada amb l'androide i els guàrdies.

Quin era el perímetre d'alarma de l’MJ? Es va sorprendre que no fos tota la sala, però després es va adonar que era possible que els treballadors de manteniment entressin a la sala, mantenint-se sempre a certa distància, comportant-se d’una forma específica o portant algun dispositiu d'identificació electrònica. Reaccionaria l’MJ al so? A la proximitat? Li estaria escanejant en aquest moment per buscar codis de seguretat en alguna insígnia o entre la roba?

Hi havia dues coses de les que estava segur. Una, que no tenia aquest codi. I dos, que l'androide atacaria si intentava arribar als controls.

Què podia fer?

S'havia enfrontat als MJS a les cavernes, i no tenia moltes ganes de tornar a fer-ho.

Velocitat. Necessitava velocitat. Arriscant-ho tot, Obi-Wan va desenfundar el sabre làser, el va encendre i el va llançar cap als controls al mateix temps que saltava a per l’MJ.

La concentració de la màquina es va dividir entre les ordres que tenia de protegir l'equip i les de capturar l'intrús. Va treure amb rapidesa uns tentacles que van anar a pel sabre làser, i que l'haurien atrapat de no ser pel raig que tallà dos dels seus braços.

Quan el sabre làser colpejà el panell, l’MJ xiuxiuejà com si estigués viu. La fulla del sabre va tallar el panell de control. Els cables van saltar i el metall fumejant va deixar anar espurnes. La desconnexió automàtica es va posar en funcionament. L’MJ va semblar adonar-se que l'havien enganyat per desconcentrar-lo, i es va concentrar plenament en Obi-Wan.

Obi-Wan va intentar atreure el sabre làser, però va veure que estava enredat en els cables del panell. No li quedava ni un segon per pensar, l’MJ s'acostava ràpidament. Prenent la decisió en una dècima de segon, va córrer cap al bioandroide, alhora que feia espetegar el fuet làser. Ja tenia sobre el bioandroide, envoltant-li les cames amb els braços.

Dolor. Els braços mecànics bullien d'energia. Obi-Wan va sentir que se li eriçaven els cabells i va lluitar contra l'atordiment mentre la descàrrega amenaçava d'apagar el seu centre nerviós i paralitzar el diafragma. Quan se li va acostar més per fer-li un escàner retinal, Obi-Wan va fer petar el fuet, embolicant en un instant tot un quadrant de braços. Les espurnes van saltar del duracer esquinçat. Es va tapar els ulls amb les mans mentre la pluja de foc li queia a la cara. Va escoltar, però no va veure, als braços mecànics caure a terra, retallats pel fuet. Però ara havia perdut les dues armes.

L'androide també va semblar adonar-se que ell també havia estat ferit, i va retrocedir un pas. Obi-Wan va prendre una decisió instantània i es va abalançar a per ell, pensant que estaria menys preparat per enfrontar-se a un moviment agressiu frontal. La màquina va intentar respondre, però aquesta vegada amb un retard considerable en el seu temps de reacció. Els monyons de l'androide van tremolar quan va intentar atacar-lo amb els membres amputats, però el que li quedava li va passar fregant la cara, arrencant una mica de pell i causant-li un dolor intens..., però per llavors ja estava a sobre.

Seguia veient borrós, però la seva connexió amb la Força era intensa. Podia sentir el lloc on havia caigut el fuet, debilitant l’espurnejant carcassa de l’MJ. Aquí. Obi-Wan va tancar els seus traïdors ulls, respirà profundament i trobà el lloc en el seu interior on no sentia ni pors ni dubtes. Va habitar-hi. Cada múscul de la seva mà estava perfectament coordinada en caure, accelerant en colpejar, en una perfecta transferència de força a la superfície de per si malmesa. Va escoltar el cruixit i va flexionar el braç, copejant amb el colze en el mateix lloc una i altra vegada. L'androide malferit va caure d'esquena, deixant anar espurnes per tot arreu.

No sabia quantes vegades li havia colpejat, només que, en acabar, el debilitat MJ estava estirat de costat. Obi-Wan es va aixecar, sentint-se igual de feble. Va mirar a l'androide amb respecte renovat. Hi havia calgut emprar dues armes d'energia i un punyent combat braç-tentacle per detenir aquella cosa. El cor li retrunyia al pit, però es va concentrar i va continuar amb el que tenia entre mans.

Obi-Wan només havia de posar els explosius i acabar ja. Si els desactivaven abans de la detonació, només li quedava l'esperança que Vent del Desert hagués realitzat la seva feina, plantant balises per orientar el bombardeig que, en teoria, destruiria la planta depuradora.

Obi-Wan va recollir el sabre làser del sòl i després el fuet làser. L’activà. El fi cordill lluminós flamejà un moment, i després es va apagar. Se li havia acabat la bateria. Obi-Wan el va tirar a un costat amb pesar. El dispositiu li havia servit bé, però ara tenia altres preocupacions. Ja no hi havia temps per a joguines.

Següent