–48–
Jangotat
i la resta de la partida de rescat havien recorregut gairebé tot el camí fins
al lloc indicat pel senyal de rescat de l'advocat Snoil, lliscant gairebé arran
de terra en les seves motojets. Estaven a menys de tres klicks de distància
quan van rebre les primeres senyals d'una nau de rescat de ChikatLik que
s'acostava.
–Tenim un
problema, capità –va dir Enta.
–D'acord,
sergent.
La
fugida d'Obi-Wan de la nau havia estat prevista i havia passat desapercebuda.
La seva càpsula havia passat inadvertida per als escàners. La posterior sortida
d’Snoil va ser una cosa completament diferent. El senyal de rescat del víppit
va poder ser rebut per qualsevol amb un escàner orientat a les freqüències
d'emergència. Els soldats clon tenien les seves ordres: rescatar Snoil. No hi
havia manera de saber la naturalesa o la inclinació dels que ara es
precipitaven a la seva trobada. Seguia sent vital no exposar la presència de
forces armades de la República a Cestus? Què fer?
Va
prendre la decisió entre un grapat d'opcions, a cadascú pitjor.
–Quàtor
i Vent del Desert viatjaran cap al Nord per interceptar-los. Feu-vos forts i
que sembli que sou més dels que sou en realitat. No esperen una trobada hostil,
i en teoria es retiraran.
–Sí, senyor.
–Endavant!
Dues de
les motojets es van dirigir cap al Nord. Va enviar un missatge en clau als que
es van quedar amb ell.
–Seguiu-me.
A tota velocitat.
***
El drama
de la nau de la República havia atret l'atenció dels membres de les Cinc
Famílies. Quill, enfurismat, havia anat a la sala del tron, i Llitishi ja
estava de camí. Quill irradiava odi i triomf a la vegada. Quant trigaria a
trobar la forma d'assassinar-la? Un mes? Una setmana? Uns dies?
–Regent
Duris –va dir Shar Shar, rodant angoixada d'un costat a un altre–. El nostre
grup de seguretat s'acosta al punt on hi ha la càpsula de salvament, però hi ha
un problema.
–De què
es tracta?
La
petita bola blava va arrufar les celles.
–Miri –en
el camp de projecció, uns quants puntets s’aproximaven des de les muntanyes
Dashta cap a la càpsula.
–Què és
això?
–Doncs normalment
hauria suposat que es tractava d'aborígens, senyora, però la veritat és que es
mouen molt ràpid.
Quill va
somriure, mesquí, voleiant per la ràbia continguda.
–Sabem que
Vent del Desert cooperava amb el Jedi. Només estem veient les armes amb que van
comprar aquesta cooperació, regent.
–I ara
volen rescatar el víppit? –el cap li donava voltes.
–Potser fins
i tot siguin responsables de l'atac.
–No disposen
d'aquest armament
Duris es
va mossegar la llengua. Les aigües s’enterbolien per moments. Estaria implicat
Vent del Desert? Però si tenien altres aliats que podien haver-los subministrat
la tecnologia per cometre aquest assassinat, llavors els anarquistes jugaven a
dues bandes donant suport a algú que podia proporcionar-los armes. Això
descartava la seva sospita que Quill hagués obtingut aquell holovídeo d'alguna
font còmplice. I, si era així, qui havia tendit aquesta trampa? I qui havia
caigut en ella?
Duris
començava a pensar que Obi-Wan havia estat més sincer del que havia pensat.
Llavors, per què no havia lluitat per declarar-se innocent? Si era per raons de
seguretat, per què no havia sol·licitat una audiència en privat? No, ella havia
vist en la seva cara sorpresa, sorpresa, consternació... i vergonya.
–Senyora!
–va exclamar Shar Shar–. L'equip de rescat està sent tirotejat!
Duris va
manipular el sensor del braç de la seva butaca, incapaç de trobar la dada.
–Tenim
contacte visual?
Shar
Shar va intentar manipular el satèl·lit, però la millor imatge que aconseguia
projectar només mostrava uns puntets lluminosos enmig del desert.
–No –va dir
la zeetsa–, però empren armes similars a les que sabem que posseeix Vent del
Desert.
Per descomptat. Això no volia dir res. O ho
deia tot.
Li feia mal el cap.
–Digui’ls
que es retirin. Deixa a la zona un equip de seguretat reduït.
Els
altres punts van començar a marxar. Havien arribat a la càpsula i rescatat al
supervivent?
–Se’n
van! –va dir Shar Shar, encantada. Els punts de la pantalla van desaparèixer–.
Hauran arribat a les muntanyes. El nostre satèl·lit ja no pot veure'ls.
Havien
rescatat a Snoil? O l’havien segrestat? Assassinat? Torturat per obtenir informació?
Li havien donat la benvinguda com a amic? No podien endevinar-ho des de tan
lluny, però les diferències entre totes aquestes possibilitats podien costar el
càrrec a la G'Mai Duris.
I, el
que era més important, podien costar la vida a tots els habitants de Cestus.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada