Traïció a Cestus (XIX)

Anterior

–19–

Fins a l'últim centímetre de la suite d'Obi-Wan estava dissenyada amb el màxim luxe, des de la moqueta fins al sostre translúcid. Tenint en compte les setmanes passades a la selva de Forscan VI, al Jedi li va semblar al principi una cosa meravellosa, però, a mesura que passaven les hores, i mentre Snoil es connectava als principals ordinadors de Cestus i passava hores i hores assimilant ingents quantitats de dades legals, Obi-Wan va començar a atabalar-se. Snoil seguia investigant quan el Jedi es va rendir finalment a la son, i encara seguia en això quan va despertar al matí següent.

Obi-Wan era conscient que cadascun dels seus moviments era vigilat per forces lleials al Govern, i potser per espies de les Cinc Famílies, el grup de poder que estava darrere del que ara considerava una Regència tapadora. Els governs anaven i venien, però les velles fortunes mantenien la seva influència administració rere administració, aguantant al seu lloc tal com les muntanyes suportaven els canvis d'estació.

I potser també hi hagués uns altres ulls posats en ell, alguns d'ells no amistosos i extraoficials. Cestus tenia un estrat criminal molt desenvolupat, i molts dels seus líders descendien del rusc que en temps va controlar el planeta sencer. Devien tenir tentacles a tot arreu.

Els circells oculars d’Snoil es van agitar: Semblava lluitar contra el pànic.

–Mai havia vist una xarxa tan confusa, Mestre Obi-Wan –va dir–. Potser tardi mesos només en comprendre l'actual estructura del poder. Tot és propietat d'entitats legals fictícies, i els tractats estan firmats no per individus, sinó per consells o corporacions sense identitat física. Em fa mal el cap!

–I la Regent? Creus que té poder real?

–Sí i no –va dir Snoil–. G'Mai Duris representa unes engrunes llançades al que queda del rusc. Després de tot, els contractes originals es van signar amb els x'ting, així que han de seguir honrant als supervivents. Jo crec que té poder públic, però que accepta ordres en privat.

–De qui?

El cap del víppit es va decantar d'una banda a l'altre.

–Potser de les Cinc Famílies.

Llavors, l'aire va florir davant d'ells. Una zeetsa blava de llargues pestanyes va realitzar una reverència, cortesa.

–La Regent sol·licita l'honor de la seva companyia –va dir–. Podran acudir a veure-la?

–Serà un plaer –va respondre Obi-Wan, i va deixar de caminar d'un costat a un altre.

–Un aerotaxi acudirà a recollir-los –va dir la zeetsa, i va desaparèixer.

–Bé! –va dir Obi-Wan, resplendent–. Per fi podem treballar de veritat.

Obi-Wan va ajudar a Snoil a polir-se la closca –activitat comuna entre els víppits–, i aviat l'advocat va estar llest per sortir. Van baixar al vestíbul just quan arribava l’aerotaxi, i no van trigar a recórrer la perifèria de la ciutat, fins arribar al saló del tron ​​en pocs minuts.

El saló del tron ​​estava en una caverna prou gran com per albergar sense problemes el creuer interestel·lar que els havia portat a Cestus, i estava decorat de forma bastant modesta i menys ostentosa que la residència del Canceller Suprem. Al capdavall, Cestus estava foradat per coves, tant naturals com creades per al rusc. I tant si aquestes havien sorgit de forma natural o mitjançant alguna activitat minera o abellar, en cert sentit era una expressió de la bellesa natural del planeta.

En aquesta sala recoberta de marbre es reunia el Consell del Rusc, i en ella se celebraven les reunions de grup amb els representants dels gremis i els diversos clans. Atès la reduïda grandària de les audiències d'aquell dia, la sala semblava encara més immensa que abans. Una x'ting alta i robusta amb una petxina de to daurat pàl·lid s’asseia a la plataforma. Obi-Wan la va reconèixer immediatament; era la regent Duris. Es deia que havia ascendit al càrrec després de molts anys de servei i gràcies al seu talent per a la política. Tenia reputació de ser forta i honrada, i el seu rostre, encara que mancat d’arrugues, lluïa les línies de somriure suaus i profundes que suggerien una disposició greu i ferma. Irradiava poder fins i tot asseguda al tron, i la seva expressió era amable però immutable. Per tant, seria una trobada formal.

G'Mai Duris comptava entre els seus ancestres a la primera reina del rusc, però només de manera indirecta, en haver-se extingit el llinatge directe durant les plagues. Tanmateix, i donada l'actual situació de Cestus, això la capacitava de sobres.

Es va aixecar, agafant la seva voluminosa túnica amb els braços primaris i secundaris, i estirant-la sobre els seus amples malucs i el seu tòrax com si fossin les ombres d'una vall protectora. Aquell ésser es movia amb l'orgull i la confiança reial que només podia néixer d'una acurada criança al llarg de generacions.

–Salutacions, Mestre Kenobi. Disculpi el retard. Permeti que li doni la benvinguda al nostre planeta. Sóc G'Mai Duris, regent de Cestus.

Obi-Wan es va inclinar.

–El Canceller Suprem Palpatine li envia les seves salutacions –va dir ell.

–És gratificant sentir-ho –va respondre ella. L’estudiava amb molta atenció, amb els seus ulls d'insecte de color verd intens–. No estava segura de comptar amb alguna figura amiga al Senat. Portem tant de temps sense rebre algun indici que es comprenguessin els nostres problemes o el nostre poble.

Hi havia algun significat ocult en les seves paraules? Obi-Wan va percebre que la pressió que suportava Duris superava el normal.

–Quan el conegui –va dir ell lentament–, i estic segur que algun dia ho farà, veurà que el Canceller és una persona summament comprensiva. Simpatitza amb la seva situació i espera tant com vostè que puguem trobar una solució pacífica.

Aquí hi era. Ell també podia parlar en múltiples nivells. La qüestió era si hi havia interpretat bé a Duris, i si ella li respondria.

–És el meu únic desig –va dir ella–. Però no ens portem a error, Mestre Jedi. La meva major prioritat és el benestar del meu poble. Més que un càrrec. Més que la pau. Més que la meva pròpia vida.

Obi-Wan va fer que sí, sentint simpatia per ella. Encara que aquella reunió portava dies preparant-se, es va sentir satisfet per haver connectat amb ella. Era un ésser astut.

–Ja comprenc com va poder accedir al poder. La seva comprensió de les responsabilitats del seu càrrec és admirable.

G'Mai Duris va assentir en sentir allò.

–Que aquest sigui el començament d'una relació més satisfactòria i profunda entre Ord Cestus i els governants de la República.

Obi-Wan va alçar un dit, com reprenent a la seva interlocutora.

–La República no té governants. Només custodis.

–És clar –va dir Duris, inclinant el cap.

Snoil va prendre la paraula per primera vegada.

–Sóc el lletrat Doolb Snoil, representant del Col·legi d'Advocats de Coruscant. Intentaré exposar el meu cas de la forma més clara possible –va dir amb la seva veu suau i aguda–. Tant per tractat com per tradició, Cestus està subjecte als seus acords amb Coruscant. Encara que, tècnicament, Cestus Cibernètica no ven res il·legal, tenim motius per pensar que els androides MJ seran modificats i utilitzats per atacar les tropes de la República.

–Això creuen vostès –va respondre Duris.

Snoil va prosseguir sense immutar-se.

–Per tant, i amb tots els meus respectes, li sol·licito que interrompi la producció i/o importació d'aquest tipus d'androides tal com especifica el capítol dos, paràgraf sis del docuarxiu primer.

Una esfera blava que tot just els hi arribava pel genoll va entrar rodant en escena. El zeetsa que s'havia comunicat per holograma? Duris es va ajupir perquè la criatura pogués dir-li alguna cosa a cau d'orella. Ella va escoltar atentament i va estudiar les projeccions de diversos documents que flotaven davant seu.

Snoil va seguir parlant durant gairebé una hora, citant tractats de la República i el que havia arribat a comprendre de l'actual estat legal de Cestus Cibernètica, de les Cinc Famílies, de la producció d’androides de seguretat i de totes les seves possibles repercussions. Duris va respondre amb una claredat admirable; era una enciclopèdia de legalismes, sempre ferma, sempre amable, intel·ligent i forta.

Però Obi-Wan sabia que gran part d'això era artifici. Probablement estava terroritzada. Una x'ting en la seva posició comprenia millor que ningú el concepte d'extermini. La història li deia més del que volia saber sobre el que podria passar de concloure les negociacions polítiques i començar la devastació.

Esperava no haver d'arribar en això, i que aquest cop passés el més rar dels miracles: que la gent de bona voluntat resolgués el conflicte sense violència.

Següent