Caçat (XXII)

Anterior

Capítol 22

Boba havia volat abans, per descomptat. Havia volat en aerospeeders i en motos swoop. Havia volat dins de la seva nau espacial hiper-ràpida, l'Esclau I.

Però no hi havia res semblat a això.

–Noi, això és genial! –va cridar quan va fer una virolla en l'aire. El palau de Jabba era ara molt petit, semblava com un dels pastissos de Gab’borah. Quan Boba va mirar cap enrere, va poder veure a Durge. El caçador de recompenses estava parat en l'entrada que desembocava en l'aire. Era una mota brillant no més gran que un insecte. Era més petit que un insecte.

Llavors va desaparèixer!

Boba va veure com la ciutadella desapareixia en el paisatge. Després va realitzar unes tombarelles més. Va baixar en picat i es va elevar com feia amb l'Esclau I a través de l'espai, de la manera que havia vist fer al seu pare travessant l'aire. Practicava el maneig de la motxilla coet, recordant els moviments del seu pare, l'estil del seu pare. Va apagar el motor i va deixar que el seu cos fora en caiguda lliure.

El sòl va córrer a trobar-se amb ell, vermell, daurat i negre. En l'últim segon, Boba va encendre la ignició una altra vegada. Els contenidors de combustible van cremar i tronaren. Va evitar la caiguda. Es va elevar de nou en el lluent aire. Va fer diversos girs unes quantes vegades més, solament per a la bona sort. Després es va ajustar el casc. Va activar el programa de navegació.

–Mos Espa –va ordenar. Dins del casc, llums vermelles van parpellejar en verd. Una seqüència de codis direccionals va brillar davant ulls d’en Boba. Després un mapa virtual va centellejar a través del camp visual de Boba. Va parpellejar.

Està massa lluny, va pensar consternat. Una barcassa velera podia arribar en un dia, però una motxilla coet?

Mai.

I ara què?

Boba se cernia, mirant al seu al voltant. Molt per sota i darrere d'ell només podia distingir el palau d’en Jabba.

Un corrent constant de petits objectes brillants fluïa en el desert circumdant: speeders i barcasses veleres, a les ordres de Jabba.

Un speeder podria portar-me allà en un moment, va pensar Boba greument. Però no hi ha manera que pugui robar-ne un ara, sense ser atrapat.

Però una barcassa…

Va pensar en la barcassa velera que li havia portat al palau. Hi havia estat abarrotada i desordenada, fins i tot amb Jabba a bord.

Però Jabba estava ara en el palau, al costat de Bib Fortuna. Ningú estaria comprovant les barcasses tan acuradament com van fer abans.

Ràpidament Boba va caure en picat. Va ajustar la velocitat de la motxilla coet per estalviar combustible. El necessitaria més tard, per quan estigués més prop de Mos Espa. Va volar tan prop de l'entrada com va poder, fent un cop d'ull.

Allà!

Un esquif de càrrega estava sortint per la porta. La seva massiva coberta superior estava coberta amb calaixos i gàbies buides. Boba va poder albirar uns droides a bord, fent comprovacions d'última hora en la càrrega del buc. Si pogués quedar-se fora de la seva vista…

Va descendir silenciosament, aproximant-se a l’esquif pel costat. En la foscor després de la porta oberta estaven parats uns pocs guàrdies de seguretat. Estaven parlant i rient; no fent el seu treball.

Cosa bona! va pensar Boba. Va dirigir la motxilla coet fins a surar en l'aire a pocs metres de la coberta. Les enormes piles de caixes, estaven assegurades amb xarxes. Hi havia un buit entre una pila i la següent. Massa petit per a un ésser humà o un guàrdia gamorreà, però, amb prou feines, prou gran per a Boba. Mirà al voltant, assegurant-se que els guàrdies encara estaven distrets.

Ho estaven. Boba va respirar profundament. Va apagar la motxilla coet quan va estar sobre la coberta. Va desconnectar l'alimentador i va aterrar, llavors va saltar entre les caixes, amb el cor palpitant.

Fora de perill!

Ara com ara.

L’esquif va viatjar durant hores. Boba podia veure poc, ajupit on estava, així que va utilitzar el temps per descansar. Després d'una estona, el balanceig de l’esquif li va fer adormir-se. Quan finalment va despertar, els dos sols de Tatooine havien creuat el cel: ja era tard.

On estarem?, va pensar Boba. Mirà cap a fora, però solament va veure interminables dunes. Per sobre d'ell el cel brillava amb calor. Es va ajupir cap al seu refugi i una vegada més va activar el programa de navegació del casc.

–Necessito les coordenades de Mos Espa –va murmurar–. Espero que no estigui lluny…

No ho estava. Va comprovar els seus nivells de combustible: suficient com per portar-li allà. Va treure el cap i va mirar al seu al voltant.

No hi havia senyals de droides de seguretat, o de qualsevol altra persona.

El cor d’en Boba saltava d'emoció. Ara o mai!

Llavors va saltar, també, a dalt, a dalt, a dalt! La motxilla coet li portava com una fletxa pel cel. Sota ell l’esquif es va reduir a gairebé res, una mota en un oceà de sorra. Lluny, lluny més enllà d'ell estava el palau d’en Jabba. En algun lloc enfront d'ell Mos Espa, i el futur de Boba, esperava.

Boba va accelerar.

Sota ell brillava passant el Mar de les Dunes. Va veure granges d'humitat i les restes metàl·liques d'un immens vaixell de càrrega naufragat en la sorra. Va veure petites parades on els grangers d'humitat compraven subministraments i canviaven aigua per aliment.

Va veure també a centenars de metres per sota el sòl moure's i estremir-se com gelatina. Un sarlaac estava caçant sota la sorra.

També va veure un petit àpex negre en el cel. Estava molts quilòmetres darrere d'ell.

Però anava augmentant.

Era Durge. Caçant a Boba.

–Anem a veure si el podem perdre –va dir Boba. Més endavant va veure una línia llarga i desigual en la sorra.

Un canó.

Va dirigir la motxilla coet per caure cap al canó. Tenia deu o vint quilòmetres de llarg. I l'aire era més fresc que per damunt. Boba va volar a través d'ell. Zigzaguejava al llarg del canó. Es va aixecar el casc i va sentir l'aire fred tocar les seves galtes.

Llavors va veure acostar-se el final del canó. Es va elevar, cap al calent aire sec. Mirà darrere d'ell.

No hi havia senyal d’en Durge.

L’he perdut.

Mirà endavant.

Ups!

Allà, molt a prop, estava Mos Espa.

I allà, apuntant amb prou feines a uns metres d’en Boba, estava l’speeder d’en Durge!

–Et tinc! –va cridar Durge. Va començar a col·locar-se, amb un llançaflames preparat. Va apuntar. L’speeder es va sacsejar lleugerament quan ell es va equilibrar.

–Anem a veure-ho –va replicar Boba. Sigil·losament va arribar a l'interruptor d'encès en la seva motxilla coet. Mirà audaçment al blindat caça-recompenses.

–Tres –va comptar Boba per a si mateix. Observava a Durge apuntant-li. Va esperar fins a l'últim segon–. Dos… u…

El foc va explotar des del llançaflames. En el mateix instant, van sortir flames del jet pack. Boba va caure com una pedra.

On havia estat el seu cap, una bola de foc va esclatar. Boba va activar la motxilla coet a plena potència. Girà, donant puntades a l'aire fins que es va alinear al sòl molt per sota d'ell. Amb un rugit la seva motxilla coet li va enviar cap a endavant, per sota de l’speeder d’en Durge.

–Tu…!

Durge udolà rabiós. Una altra descàrrega del llançaflames va deslligar una explosió sense causar danys darrere d’en Boba i després una altra. L’speeder es va sacsejar quan el caça-recompenses va saltar darrere de la consola. El vehicle va girar per perseguir-lo.

–Puc escapar d'ell –va dir Boba en veu alta. No estava segur de si això era cert. Però es va sentir millor dient-ho–. Puc fer això…

Mirà cap amunt. Es veien els dos sols de Tatooine a través de la boira. Boba virà perquè els sols estiguessin directament davant d'ell. Si ho feia bé, la resplendor podia encegar momentàniament a Durge.

I aquest moment era l'únic que Boba necessitava per escapar!

Es va dirigir on un basar estava més concorregut, els venedors venien a veus les seves mercaderies i centenars d'éssers regatejaven per les gangues.

–Si puc arribar-hi, el puc perdre –es va dir Boba–. Llavors podria trobar a Ygabba…

Mirà cap a enrere. Efectivament, l’speeder d’en Durge havia minorat. Boba podia veure la llum reflectida del sol en l'armadura d’en Durge.

Boba va mirar endavant. No hi havia manera que l’speeder d’en Durge pogués maniobrar a través de la lenta multitud de compradors.

–Això és –va murmurar Boba.

Va rebaixar la potència la seva motxilla coet. El seu estómac va semblar sortir-se d'ell quan va descendir quaranta metres. Gairebé immediatament va reactivar la potència i brunzí cap endavant. Volava just sobre els caps dels desconcertats éssers. Mirà enrere.

Durge no estava a la vista. Boba l’havia perdut!

Es va girar alegrement. Va posar la motxilla coet a tota potència.

Per davant d'ell havia de trobar a Gilramos Libkath.

Per davant d'ell estava el triomf, o la mort.

Següent