–78–
Obi-Wan
i Kit, regalimant i coixejant, es van ajudar mútuament a sortir del llac.
–Estàs
bé? –va preguntar Obi-Wan.
–Aviat ho
estaré –va respondre el nautolà–. Potser ella em subestimés.
Obi-Wan
va recordar l'esfondrament de l'embarcador i va negar amb el cap, somrient,
sense poder creure-s'ho.
–Això crec
jo, amic meu. Anem-hi.
Van
seguir una escala excavada a la roca i van pujar uns vint pisos fins arribar a
la superfície del rusc, uns dos quilòmetres al sud de ChikatLik. Obi-Wan i Kit
van contemplar una cosa que semblava un llamp a l'horitzó, cap al Sud. Els va
arribar el tro distant del bombardeig massiu.
–La
destrucció ha començat –va dir Obi-Wan–. Hem fracassat.
–Què estrany.
–El què?
–Vaig pensar
que l'atac seria més al Sud-oest.
–Tens raó
–va murmurar Obi-Wan–. Això sembla prop de Kibo.
Va
treure uns macrobinoculars i va enfocar l'escena. A través de la lent va poder
veure una columna de fum i foc elevant-se cap al cel. Del cel plovien formes
fosques, a més de raigs d'energia. Una conflagració letal i flamejant.
–I bé? –va
preguntar Kit.
Obi-Wan
va aclucar els ulls, confós.
–Això és
molt rar. Som-hi.
Quan per
fi van arribar a la nau, un intermitent llum de control va cridar la seva
atenció.
–Un missatge
–va dir Obi-Wan.
–Hauríem
d’escoltar-lo.
–He d’aconseguir-te
assistència mèdica.
–Sobreviuré
–va insistir Kit–. Mira el missatge.
Obi-Wan
va teclejar i va aparèixer la imatge d'un oficial CAR.
–Jangotat
–va murmurar Kit.
El
rostre eixut i bru estava malferit; tenia l'ull esquerre tancat, però somreia
lleugerament.
–Salutacions
per al general Kenobi i el general Fisto. Aquí A-98, al que han tingut
l'amabilitat d’anomenar Jangotat. Si aquest missatge és rebut, deu ser que
almenys un de vosaltres seguirà viu. Amb tota probabilitat, jo estaré pujat a
una escala agafant gira-sols –una pausa–. He desobeït les seves ordres
directes, contravenint el Codi, i assumeixo tota la responsabilitat pel
resultat que hagi pogut tenir tot això. No la tenen els meus germans, que van
intentar impedir-m’ho amb totes les seves forces. Vaig venir al búnquer de les
Cinc Famílies a Kibo amb la intenció de capturar-les. Vostès estaven limitats
en les seves accions, i per això anaven a morir milers de vides innocents. Les
coses no van sortir com esperava, però vaig trobar una sortida, i com
probablement ja sabran, les Cinc Famílies han mort...
–Com...?
–va xiuxiuejar Kit.
–...
Vaig emprar un senyal de prioritat per canviar les coordenades del bombardeig
al refugi de les Cinc Famílies. Ja no queda molt.
Llavors...,
fum...
–Què vol
dir això? –va dir el nautolà.
–Això dependrà
del tipus de dona que sigui G'Mai Duris –va dir Obi-Wan.
Va
tancar els ulls.
–Duris
és regent i líder del Consell del Rusc. Amb les Famílies sumides en el caos,
s'ha convertit en la dona més poderosa del planeta..., i crec que podré
negociar amb ella. Crida a l'almirall Baraka.
–Milers
de vides? –va preguntar Kit, incrèdul–. Jangotat ha salvat milions.
–Però ell
no ho sabia. No sabia que Ventress havia canviat els codis. No tenia ni idea de
com d'important era la decisió que va prendre.
Obi-Wan
i Kit van compartir un moment de silenci. Després, Obi-Wan va trucar al Nexu.
***
L'endemà,
als turons Zantay, tal com havia sol·licitat Jangotat en aquella seva última
voluntat i testament, el Jedi va mostrar el missatge a Sheeka Tull.
–No es
preocupin pels androides MJ –va continuar Jangotat–. Mai haurien funcionat en
un camp de batalla. Qualsevol que hagi conegut a les dashtes sabrà que són
guaridores, no assassines. Quan Thak Val Zsing va morir violentament en els
seus braços, la dashta que hi havia dins de l’MJ es va tornar boja. Ja sé que
no sóc tècnic, no em pregunteu per què ho se, però ho sé. Aplicacions de
seguretat no letals? Això és una cosa. Però matar éssers pensants és una cosa
que els sobrepassa. Fins i tot un Guia dorment es va tornar boig en fer-ho. Els
Guies són criatures senzilles i bones. Van unir als x'ting i els colons. Els
x'ting portaren els fongs als grangers que morien per l'escassetat de nutrients
del sòl. Van recuperar els costums d'antany.
»Crec
que les Cinc Famílies ho sabien, i van mentir al Comte Dooku. Potser planejaven
acceptar el primer pagament i després desaparèixer abans que la Confederació organitzés
als MJ en combat, deixant que Cestus pagués el preu si la República queia.
Obi-Wan
i Kit es van mirar atònits. Hi havia algú en tot aquell embolic que hagués dit
la veritat? Era impressionant! Tot havien estat mentides de principi a fi.
–Jo no sortiré
d'aquí amb vida, i això em fa mal, perquè m'hagués agradat. Per primera vegada
a la vida somio amb tenir un futur –Jangotat va fer una pausa, immers per un
moment en els seus propis pensaments–. Això és molt difícil per a mi. No sóc un
home xerraire. Fins que et vaig conèixer, ni tan sols sabia que era un home. Jo
era dels vots, l'uniforme, el rang. No. Tu em vas mostrar que era més que això,
més que un entre un milió de soldats nascuts d'un assassí, sortit d'una cadena
de muntatge. És molt important saber el lloc que s'ocupa en l'univers, però
també hi ha alguna cosa més, i tu em vas ajudar a descobrir-ho.
Els tres
es van mirar incòmodes.
–Hi ha
una cosa que vull que sàpigues: si hagués sobreviscut a tot això, si hagués
tornat amb el deure complert, hagués tornat al GER. Potser et costi entendre-ho,
però segueix sent una cosa increïble lluitar pel que creus correcte. Sheeka, si
jo hagués estat un altre home, no puc imaginar res millor que haver-me quedat
amb tu. I quan els meus dies de soldat haguessin arribat al final, jo hauria
tornat amb tu, si tu m'haguessis acceptat. Em sap greu no ser l'home que vas
conèixer una vegada...
Ella va conèixer a Jango? Tot començava a
adquirir sentit.
–...
Sento que tu i jo no tinguéssim ni passat ni futur.
Sheeka
no va pronunciar una sola paraula, però la seva mirada baixa ho deia tot.
–Has de
saber que, per sobre de tot, jo era un soldat. I que tu, i cap altra persona en
tota la galàxia, tenies a les teves mans el cor d'aquest soldat.
Exceptuant
el suau sanglot de la Sheeka contra l'espatlla d'Obi-Wan, només el silenci va
regnar en aquella habitació durant una llarga estona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada