divendres, 24 de novembre del 2017

Traïció a Cestus (LXXVIII)

Anterior



–78–

Obi-Wan i Kit, regalimant i coixejant, es van ajudar mútuament a sortir del llac.
–Estàs bé? –va preguntar Obi-Wan.
–Aviat ho estaré –va respondre el nautolà–. Potser ella em subestimés.
Obi-Wan va recordar l'esfondrament de l'embarcador i va negar amb el cap, somrient, sense poder creure-s'ho.
–Això crec jo, amic meu. Anem-hi.
Van seguir una escala excavada a la roca i van pujar uns vint pisos fins arribar a la superfície del rusc, uns dos quilòmetres al sud de ChikatLik. Obi-Wan i Kit van contemplar una cosa que semblava un llamp a l'horitzó, cap al Sud. Els va arribar el tro distant del bombardeig massiu.
–La destrucció ha començat –va dir Obi-Wan–. Hem fracassat.
–Què estrany.
–El què?
–Vaig pensar que l'atac seria més al Sud-oest.
–Tens raó –va murmurar Obi-Wan–. Això sembla prop de Kibo.
Va treure uns macrobinoculars i va enfocar l'escena. A través de la lent va poder veure una columna de fum i foc elevant-se cap al cel. Del cel plovien formes fosques, a més de raigs d'energia. Una conflagració letal i flamejant.
–I bé? –va preguntar Kit.
Obi-Wan va aclucar els ulls, confós.
–Això és molt rar. Som-hi.
Quan per fi van arribar a la nau, un intermitent llum de control va cridar la seva atenció.
–Un missatge –va dir Obi-Wan.
–Hauríem d’escoltar-lo.
–He d’aconseguir-te assistència mèdica.
–Sobreviuré –va insistir Kit–. Mira el missatge.
Obi-Wan va teclejar i va aparèixer la imatge d'un oficial CAR.
–Jangotat –va murmurar Kit.
El rostre eixut i bru estava malferit; tenia l'ull esquerre tancat, però somreia lleugerament.
–Salutacions per al general Kenobi i el general Fisto. Aquí A-98, al que han tingut l'amabilitat d’anomenar Jangotat. Si aquest missatge és rebut, deu ser que almenys un de vosaltres seguirà viu. Amb tota probabilitat, jo estaré pujat a una escala agafant gira-sols –una pausa–. He desobeït les seves ordres directes, contravenint el Codi, i assumeixo tota la responsabilitat pel resultat que hagi pogut tenir tot això. No la tenen els meus germans, que van intentar impedir-m’ho amb totes les seves forces. Vaig venir al búnquer de les Cinc Famílies a Kibo amb la intenció de capturar-les. Vostès estaven limitats en les seves accions, i per això anaven a morir milers de vides innocents. Les coses no van sortir com esperava, però vaig trobar una sortida, i com probablement ja sabran, les Cinc Famílies han mort...
–Com...? –va xiuxiuejar Kit.
–... Vaig emprar un senyal de prioritat per canviar les coordenades del bombardeig al refugi de les Cinc Famílies. Ja no queda molt.
Llavors..., fum...

–Què vol dir això? –va dir el nautolà.
–Això dependrà del tipus de dona que sigui G'Mai Duris –va dir Obi-Wan.
Va tancar els ulls.
–Duris és regent i líder del Consell del Rusc. Amb les Famílies sumides en el caos, s'ha convertit en la dona més poderosa del planeta..., i crec que podré negociar amb ella. Crida a l'almirall Baraka.
–Milers de vides? –va preguntar Kit, incrèdul–. Jangotat ha salvat milions.
–Però ell no ho sabia. No sabia que Ventress havia canviat els codis. No tenia ni idea de com d'important era la decisió que va prendre.
Obi-Wan i Kit van compartir un moment de silenci. Després, Obi-Wan va trucar al Nexu.

***

L'endemà, als turons Zantay, tal com havia sol·licitat Jangotat en aquella seva última voluntat i testament, el Jedi va mostrar el missatge a Sheeka Tull.
–No es preocupin pels androides MJ –va continuar Jangotat–. Mai haurien funcionat en un camp de batalla. Qualsevol que hagi conegut a les dashtes sabrà que són guaridores, no assassines. Quan Thak Val Zsing va morir violentament en els seus braços, la dashta que hi havia dins de l’MJ es va tornar boja. Ja sé que no sóc tècnic, no em pregunteu per què ho se, però ho sé. Aplicacions de seguretat no letals? Això és una cosa. Però matar éssers pensants és una cosa que els sobrepassa. Fins i tot un Guia dorment es va tornar boig en fer-ho. Els Guies són criatures senzilles i bones. Van unir als x'ting i els colons. Els x'ting portaren els fongs als grangers que morien per l'escassetat de nutrients del sòl. Van recuperar els costums d'antany.
»Crec que les Cinc Famílies ho sabien, i van mentir al Comte Dooku. Potser planejaven acceptar el primer pagament i després desaparèixer abans que la Confederació organitzés als MJ en combat, deixant que Cestus pagués el preu si la República queia.
Obi-Wan i Kit es van mirar atònits. Hi havia algú en tot aquell embolic que hagués dit la veritat? Era impressionant! Tot havien estat mentides de principi a fi.
–Jo no sortiré d'aquí amb vida, i això em fa mal, perquè m'hagués agradat. Per primera vegada a la vida somio amb tenir un futur –Jangotat va fer una pausa, immers per un moment en els seus propis pensaments–. Això és molt difícil per a mi. No sóc un home xerraire. Fins que et vaig conèixer, ni tan sols sabia que era un home. Jo era dels vots, l'uniforme, el rang. No. Tu em vas mostrar que era més que això, més que un entre un milió de soldats nascuts d'un assassí, sortit d'una cadena de muntatge. És molt important saber el lloc que s'ocupa en l'univers, però també hi ha alguna cosa més, i tu em vas ajudar a descobrir-ho.
Els tres es van mirar incòmodes.
–Hi ha una cosa que vull que sàpigues: si hagués sobreviscut a tot això, si hagués tornat amb el deure complert, hagués tornat al GER. Potser et costi entendre-ho, però segueix sent una cosa increïble lluitar pel que creus correcte. Sheeka, si jo hagués estat un altre home, no puc imaginar res millor que haver-me quedat amb tu. I quan els meus dies de soldat haguessin arribat al final, jo hauria tornat amb tu, si tu m'haguessis acceptat. Em sap greu no ser l'home que vas conèixer una vegada...
Ella va conèixer a Jango? Tot començava a adquirir sentit.
–... Sento que tu i jo no tinguéssim ni passat ni futur.
Sheeka no va pronunciar una sola paraula, però la seva mirada baixa ho deia tot.
–Has de saber que, per sobre de tot, jo era un soldat. I que tu, i cap altra persona en tota la galàxia, tenies a les teves mans el cor d'aquest soldat.
Exceptuant el suau sanglot de la Sheeka contra l'espatlla d'Obi-Wan, només el silenci va regnar en aquella habitació durant una llarga estona.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada