–49–
Amb els
anarquistes marxant en diversos fronts, no hi havia temps per descansar a
ChikatLik. Els atacs sempre es duien a terme amb precisió de làser, i gairebé
sempre produïen danys estructurals mínims i cap pèrdua vital. Tot i així, en
cada cop resultava danyat un complex industrial, i la seva producció quedava
frenada o interrompuda. Les mines quedaven massa danyades perquè els obrers
entressin, els vehicles eren sabotejats i les forces de seguretat patien
humiliacions que despertaven la seva ira. I darrere de tot això, darrere de
cada marca al mapa que assenyalava un altre pont volat, un altre aeroport
paralitzat, una altra estació de processament central inutilitzada, Duris creia
percebre la ment d'Obi-Wan Kenobi: brillant, atrevida, estratègicament diversa
i respectuosa amb la vida en totes les seves formes.
Seguiria viu el Jedi?
Si es
bloquejava la majoria dels centres de producció, si les cadenes vitals de
muntatge es veien reduïdes a un ritme mínim, ella es quedaria de mans lligades.
Hauria de presentar una demanda per obtenir la pau o cridar a les forces de la
Confederació perquè protegissin els seus interessos, llançant a Cestus pel
sender de la destrucció. Perquè si Cestus recorria a la Confederació, la
República ho consideraria un planeta enemic productor d'armes letals. Cestus no
tenia una flota capaç de resistir a cap de les dues forces destructores. G'Mai
Duris quedaria reduïda a trossets políticament, econòmicament i personalment, i
Cestus acabaria sent un peu de pàgina al qual ningú prestaria atenció en els
llibres d'història que relatessin els intents fallits de secessió.
La
regent va dormir poc en aquells dies. Era com si cada cinc hores aproximadament
li arribés un nou informe amb més imatges de refineries en flames, forces de
seguretat desertores i històries sobre equips paramilitars (potser Vent del
Desert o algun altre) que atacaven des del silenci i les ombres, per després
desaparèixer. S’esvaïen com el fum.
Llavors,
una nit, els crits de la Shar Shar la van arrencar del seu somni inquiet.
–Tenim
atrapat a Vent del Desert! –va exclamar–. Vingui, si us plau.
G'Mai
Duris es va posar una bata per tapar l’enorme cos i s’apressà a seguir la forma
esfèrica blava de la seva assistent mentre rebotava pel passadís cap a
l'observatori.
Va
reconèixer el lloc dels holos: l'estació geotèrmica de Kibo, situada a l'oest
dels turons Zantay. Kibo havia aparegut a la llista d'alta prioritat de
possibles objectius, de manera que se li havien adjudicat equips addicionals de
seguretat. Semblava que aquesta preocupació estava justificada.
–Què
passa?
–Una unitat
de Vent del Desert. No són més de deu. Estaven sabotejant una de les torres
quan els va localitzar una sonda secundària. Arribàrem abans que poguessin
escapar. Sembla ser que els vam tallar la retirada.
–Bé, bé –va
dir la Duris–. Llavors hi ha possibilitats de capturar-los i interrogar-los
Potser
per fi aconseguissin saber alguna cosa de la veritat. Potser.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada