Caçat (IX)

Anterior

Capítol 9

Gairebé havia enfosquit quan va aconseguir arribar a la porta sud-est. La Sorra era enorme, gairebé una petita ciutat en si mateixa. Semblava que Boba tornava a estar pel seu compte.

Va passar per campaments de captaires i paradetes de brillants colors on apostadors asseguts li feien senyals perquè entrés. Va veure un grup d'empassa-focs, i un trio de guàrdies gamorreans copejant-se entre si amb garrots. Colrats cercadors d'aigua s'obrien pas cap a la Sorra, ansiosos per apostar el poc que tenien. Els venedors venien aigua en petits recipients.

–Només deu dataris! –va cridar un a Boba–. Els preus més barats de la Sorra!

–No gràcies, –va murmurar Boba. La seva llengua se sentia com una roca en la seva boca, inflada i seca.

Serà millor que guanyi alguns crèdits ràpid. Molt ràpid.

Sobre el seu cap suraven càmeres globus grogues. Retransmetrien la carrera d'aquesta nit als qui no la podien veure en persona.

Com jo, va pensar Boba.

Però no anava a perdre el temps pensant en això. Tenia una missió més important.

Trobar a Jabba.

Va seguir caminant. Sota la porta nord-oest, hi havia un esquadró de droides armats. Estaven vigilant un enorme magatzem mòbil. Boba es preguntava si aquest podria ser l'enviament d'armes que Libkath havia esmentat. Si l'era, com podien creure un munt de nens famolencs que anaven a robar el seu contingut?

Bé, va pensar, la gana és una bona motivació. Com la set.

El seu estómac grunyí. Boba va tractar de no pensar en menjar. Es va apressar a deixar enrere als droides.

A dalt, el cel s'enfosquia ràpidament, arremolinant-se amb el porpra i el profund blau. Els sols bessons de Tatooine descendien en l'horitzó, amb un vermell enutjat. Li van recordar a Boba els ulls del Mestre Libkath.

Hi havia altres ulls que també li observaven. Captaires i alienígenes venent productes de contraban: cristalls de k’Farri, espècia-gat magravianes o generadors barats. Boba sabia que havia d'ignorar les seves aspres veus, o intentarien atreure-li perquè entrés en les paradetes d'apostes.

–Corredors d'apostes autoritzats pels hutt! Només apostes altes!

Boba es va detenir. Es va tornar i va veure una gran tenda de campanya amb forma de cúpula. Es podria ocultar fàcilment l'Esclau I, i a una altra nau a l'interior. Davant la mirada de Boba, la cortina de la porta es va obrir per deixar sortir a algú. Seguit d'un fred i blanc núvol. Boba es va acostar un pas més, per gaudir de la sensació de l'aire fred contra la seva pell.

–Tu!

Un alt i prim etti s'elevava per sobre d'ell. Vestia robes cares i agafava un grapat de fitxes titil·lants.

–Res de captaires aquí! –va dir insultant a Boba.

–No sóc un captaire –va dir Boba enutjat, girant-se.

–No? –El director de joc etti li mirava. Es va fixar en el casc mandalorià–. No, suposo que no.

Va donar a Boba un somriure amarg. De la tenda de campanya en forma de cúpula darrere d'ell van arribar els sons d'un riure profund, inquietant.

–Així i tot no et volem aquí. Kurjj, desfés-te’n d'aquesta criatura! Qualsevol qui sigui. Bib Fortuna em va informar que el cap volia veure les carreres des d'aquí aquesta nit. Ell desitja privadesa, –va xiuxiuar l’etti, mirant a Boba.

Un descomunal guàrdia drovià va sortir de la cúpula.

Boba va empassar saliva, però no es va moure.

–Estic buscant a algú –va dir.

L'enorme drovià va arribar fins a ell. Encara que Boba no es va immutar. L’etti li mirava fixament. El seu fred somriure es va fer més ampli. Va observar com el drovià va agafar l'espatlla d’en Boba.

–Espera. –L’etti va aixecar el seu llarg i prim braç. El guàrdia drovià es va quedar quiet. El director de jocs es va tornar i va fixar els seus resplendents ulls en Boba.

–T'envia algú? –va preguntar amb malícia. Va lliscar les fitxes en una butxaca de la túnica i es va fregar les mans que semblaven branques–. Potser el teu cap té negocis amb mi?

Boba va sacsejar el cap.

–No –va dir. El seu cor bategava amb força, però no tenia por–. Em represento a mi mateix.

–Certament. I cerques a…?

Boba va respirar profundament.

–Tinc negocis amb Jabba el Hutt.

–De debò? –Els prims ulls de l’etti es van entretancar divertits. La seva veu es va elevar i va mantenir oberta la porta de la tenda darrere d'ell–. I què voldria un mandalorià de Jabba el Hutt?

–Això és assumpte meu –va dir Boba desafiador. Es va donar la volta i va començar a allunyar-se.

–HO HO HO!

Des de la tenda de campanya va arribar el ressò d'un greu riure, en plena expansió, tan profunda que semblava fer tremolar el sòl sota els peus d’en Boba.

–Negocis! Sempre estic llest per fer negocis, per un preu! Porta-li dins, Kurjj! –va dir una veu en huttès, que Boba va poder entendre.

Boba es va quedar gelat.

Aquesta veu només podia pertànyer a un ésser de Tatooine. A un ésser en tota la galàxia.

–Diu que té negocis amb Jabba el Hutt? –la veu va bramar–. Doncs bé, és el moment de conèixer-nos!

Següent