Caçat (I)

Caçat

Boba Fett

Llibre 4

Elizabeth Hand

La seva primera missió pot ser l'última.

Al desolat planeta Tatooine, el jove Boba Fett s'envolta de criminals, mercenaris i lladres. En la seva cerca per tornar-se un caça-recompenses, intenta trobar al major cap del crim, Jabba el Hutt.

Però Jabba el Hutt no és fàcil de trobar… ni d'impressionar. Quan Boba finalment troba al cap, Jabba té una oferta per a ell: una tasca, una oportunitat. Ha de capturar una recompensa mortal, o si no…

És la major prova a la qual Boba Fett s'ha enfrontat, una que determinarà el seu futur.

Capítol 1

Algunes persones creuen que l'espai està buit. Jango Fett, pare d’en Boba Fett, era una d'aquestes persones.

«L'espai està buit» li havia dit Jango al seu fill. «I el buit és inútil, fins que s'omple de treball, energia, persones o naus. Un bon caçador de recompenses pot semblar invisible algunes vegades. Però sap com utilitzar l'espai que li envolta. I si està usant aquest espai, no està buit».

Boba no pensava que l'espai estigués buit. Mirant a l'espai que envoltava la seva nau, l'Esclau I, pensava que l'espai estava ple, era brillant i bell. Hi havia planetes i estrelles per tots costats. Veia llums verdes, daurades o vermelles en la distància que eren nebuloses, galàxies o fins i tot vastes naus estel·lars.

Però així i tot, ell estava d'acord en una cosa amb el seu pare. No importava com estigués l'espai intergalàctic, Boba havia de treure-li el major profit.

–Aproximant-se a la destinació –li va informar la freda veu computeritzada dels controls de l'Esclau I–. Aproximant-se a Tatooine.

Boba es va inclinar cap a endavant. Va passar la seva mà pels controls de la consola de pilotatge de l'Esclau I. Els seus dits van tocar botons, interruptors, i ajudes de navegació sensibles al tacte. Va somriure.

Ell era part del complex espai dins d'aquesta nau. La seva nau, des de la mort del seu pare. Uns dies abans, al planeta Aargau, Boba havia recuperat l'Esclau I de mans de l’Aurra Sing, la famosa caça-recompenses que abans la hi havia robat.

Aargau era el planeta bancari de la galàxia. Allà, Boba també havia recuperat el que quedava de la fortuna del seu pare… amb prou feines els suficients crèdits per gastar en equipar l'Esclau I per a aquest viatge.

–Temps estimat d'aterratge, 01200 mesarcs –va dir la computadora–. Entrant a l'espai aeri de Tatooine.

Tatooine.

Boba Fett mirava el planeta que tenia davant seu. Era una vasta esfera color os, ratllada aquí i allà amb marrons foscos i blancs. En la distància, els sols bessons de Tatooine brillaven amb un taronja lleu. Eren com uns ulls demoníacs mirant fixament a Boba.

No, l'espai no estava buit.

Es va inclinar endavant i va introduir una petició en la consola de control. Amb un lleu rugit, l'Esclau I va travessar l'atmosfera del planeta desèrtic. La nau va començar a acostar-se a la superfície de Tatooine. Els sols bessons van començar a tornar-se petits, menys brillants. Però seguien veient-se amenaçadors. Boba va mirar el planeta desèrtic, arrufant el gest.

Aquest clarament no és un lloc on voldries passar molt de temps, va pensar.

Tempestes de sorra, mars de dunes de sorra, canons afectats per les sequeres, granges d'humitat i una calor constant. Pel que Boba havia escoltat, Tatooine omplia el seu propi espai amb coses bastant desagradables.

Llavors, recorda'm per què estic aquí?

Boba va somriure ombrívol. Sabia la resposta en aquesta pregunta.

El seu pare, Jango, havia estat assassinat per un Cavaller Jedi de nom Mace Windu. Però com un dels millors caça-recompenses de la galàxia (el millor, en l'opinió de Boba) Jango havia viscut cada dia sabent que podria ser l'últim.

I estimava al seu fill. Per preparar a Boba en cas que passés el pitjor, Jango li havia deixat un llibre. En aquest llibre hi havia pantalles d'informació, consells i motivacions. Totes escrites pel seu pare. De vegades el llibre mostrava la imatge del seu pare.

«Guarda aquest llibre». La cara i la veu de Jango Fett li deien quan Boba obria el llibre. «Mantingues-lo prop teu. Obre’l quan ho necessitis. Et guiarà quan necessitis consell. No és una història, sinó un Camí. Segueix aquest Camí i algun dia seràs un gran caçador de recompenses, Boba».

Era el que Boba volia més que res. Ser un gran caçador de recompenses, com ho havia estat el seu pare. Saber que el seu pare hauria estat orgullós d'ell.

De vegades, a altes hora de la nit quan estava sol i revisant el llibre, Boba fingia que el seu pare seguia viu, en algun lloc.

Però no podia fingir-ho durant molt temps.

Ara el llibre estava en la seva butxaca. Boba no necessitava veure’l. Coneixia els consells que contenia per a ell respecte a Tatooine.

«Per al coneixement, has de trobar a Jabba» deia el llibre. «No te’l donarà; li has de prendre».

Jabba el Hutt! Un dels gàngsters i dels senyors del crim més coneguts de la galàxia! I el resident més famós, encara que repugnant, de Tatooine.

Jabba era el perquè Boba era a punt d'aterrar en aquest desolat i oblidat planeta.

Boba ja havia trobat a Tyranus. Així va ser com a Boba havia acabat a Aargau. Tyranus va ser l'agent que havia seleccionat a Jango Fett per ser la font de l'exèrcit de clons de la República.

Però Tyranus també era el Comte Dooku, que liderava als enemics de la República, els separatistes. I només Boba sabia que aquestes dues persones eren la mateixa.

El coneixement és poder, el seu pare sempre li ho havia dit. Però fins i tot el poder del coneixement era limitat.

Per al coneixement has de trobar a Jabba. No te'l donarà: li has de prendre.

Boba havia escapat d’Aurra Sing i Aargau, però necessitava més crèdits per sobreviure. Necessitava més poder. Necessitava més coneixement. Va respirar profundament, i va apropar-se la consola per introduir les coordenades de Mos Espa, el concorregut port espacial de Tatooine.

–Prepara't per aterrar –li va dir a la seva nau i a si mateix.

Boba odiava admetre-ho, però necessitava a Jabba el Hutt.

Següent