Caçat (XVII)

Anterior

Capítol 17

Boba es va despertar donant un petit grunyit. Quan va obrir els ulls, va veure el vrblther mirant-li amb avidesa dins de la seva gàbia. Els seus ulls verds brillaven torbament. Les seves llargues dents grogues sortien dels negres barrots. Boba es va aixecar precipitadament de la seva llitera. La boca del vrblther es va obrir amb una ganyota, i va amagar el seu cap de nou entre les seves arpes.

I ara què? Boba va mirar al seu al voltant. El celler estava tranquil, excepte pels roncs dels guàrdies gamorreans del sòl. Al costat de l'escala, els dos sentinelles estaven asseguts amb els seus caps ajupits.

Dormint en el treball! Aposto que a Jabba no li agradaria, va pensar Boba.

Mirà on Gab’borah penjava en la seva hamaca, respirant pesadament. Boba es va dirigir llavors cap al costat de la seva llitera, assegurant-se que ningú el podia veure. Va aixecar el seu casc.

Aire! Realment no podia dir-ne aire fresc, però segur que era millor que respirar a través del visor. Boba es va fregar els ulls. Tenia sorra i pols enganxada als dits. Els va refregar en la túnica. Llavors acuradament va agafar el seu llibre.

Es va posar de genolls i el va obrir. Les paraules brillaven en la pantalla-pàgina: per al coneixement has de trobar a Jabba.

El dit d’en Boba se cernia per sobre de la pàgina. Va tocar una paraula.

Jabba.

Immediatament la frase va desaparèixer i va aparèixer una altra pantalla. Les paraules l'omplien. Boba les va analitzar ràpidament, fins que va trobar el que buscava.

Palau.

–Explica'm –va murmurar Boba. Va prémer el comando de veu. Immediatament la veu del seu pare va començar a parlar-li. La veu era tan baixa que va haver d'esforçar-se per escoltar-lo.

«El palau de Jabba està construït en el que abans era un monestir B’omarr. Evita costi el que costi, els nivells inferiors. És on estan les cel·les i calabossos, també els caus de bèsties de la fossa que s'han escapat a través dels segles. El nivell superior és on estan els convidats més valorats d’en Jabba, mentre són valorats. La convidada mitjana acaba com el sopar d'un krayt. O com a esmorzar del Sarlacc. Als caçadors de recompenses en general els va una mica millor, si tenen èxit».

La veu es va esvair. La cara de Jango Fett va omplir la pantalla, mirant directament a Boba. «Hi ha una regla i només una, tractant-se de Jabba el Hutt» va pronunciar solemnement la imatge del seu pare. «No li fallis».

–No fallaré –va murmurar Boba. El seu dit va traçar el contorn de la cara del seu pare. Per un segon, Jango va somriure al seu fill. A continuació, la imatge va desaparèixer, i va passar la pantalla a blanc. Boba va veure el seu propi reflex llavors. Encara no s'assemblava al seu pare, però no era el nen que solia ser. Els seus ulls eren més fers. La seva boca s'havia desacostumat a somriure molt.

Boba va guardar el llibre. Va passar una mà pel seu pèl per pentinar-se i es va aixecar. La llum es filtrava a través d'esquerdes en les parets de la barcassa. En la coberta per sobre d'ell podia sentir els passos i el so metàl·lic d'una campana.

–Desperteu, trompellots! –algú va cridar. Un gamorreà de cara torta va aparèixer en l’escotilla a la part alta de l'escala–. Atracarem en quinze minuts!

Els guàrdies van gemegar i grunyir despertant-se. Van començar a posar-se a peu dret, fument coces als qui encara dormitaven en el sòl. En la seva hamaca Gab’borah es regirava. Va badallar, després es va aixecar estirant-se.

–Ja és al matí! Confio que hagis dormit profundament –va dir a Boba i li va fer l’ullet.

–Com un bebè –Boba va replicar.

–Això és bo. Dormir és important per a un guerrer. Com l'és l’esmorzar.

Gab’borah va mirar al voltant cautelosament. Llavors va treure dos paquets petits de la seva túnica.

–Pren –va murmurar, donant un a Boba–. Racions gleb. No és tan saborós com el d'anit, però t'omplirà l'estómac i et donarà els nutrients necessaris per al dia.

Boba va desembolicar el paquet. Dins hi havia una plana i petita barra que semblava cartró.

La va olorar.

Feia olor com el cartró. Mirà curiosament a Gab’borah, que s'estava menjant afanyosament la seva ració. Boba es va encongir d'espatlles i va prendre un mos.

També feia gust de cartró. Però era millor que res. Ràpidament va acabar.

Just a temps.

–Et volen en coberta! –Un gamorreà va clavar un puny pelut en l'estómac d’en Gab’borah. El vell es va inclinar i va començar a apressar-se cap a l'escala. Boba va esperar un instant, i després va caminar darrere d'ell.

–Ei! Ningú va dir que et volguessin a tu!

La bèstia va agafar a Boba per l'espatlla. En la seva gàbia, el vrblther va deixar anar un xiscle borbollejant.

–Li està entrant gana! –va dir el gamorreà, els seus porcins ulls brillaven amb malícia–. Anem a donar-li un petit aperitiu!

Boba va forcejar amb el guàrdia.

–Estic aquí a petició de Jabba! –va cridar–. Deixa'm anar, o ho pagaràs!

El guàrdia es mofà.

–Jabba no trobarà a faltar a un altre caça-recompenses… ja n’ha perdut a molts!

Boba va llançar una puntada a l'estómac del gamorreà. Amb un rugit de dolor i ràbia el guàrdia va retrocedir, amb el puny aixecat.

–Per això tu…!

–Disculpa. –Gab’borah va aclarir la seva gola i li va donar al gamorreà una freda mirada–. Aquest guerrer està aquí a petició especial de Jabba. I jo, estic per ajudar a preparar el menjar matinal de Jabba.

El guàrdia va mirar furiosament a l'ancià.

Gab’borah li va retornar la mirada.

–No m'agradaria ser el responsable de fer esperar a Jabba pel seu esmorzar –va dir–. Anem…

Va cridar amb un gest a Boba. Amb un grunyit el gamorreà va veure com Boba es va apressar a unir-se a l'ancià xef.

–Realment li fas l’esmorzar a Jabba? –va murmurar quan grimpava per l’escotilla.

–No. –Gab’borah va estirar la mà per tirar de Boba cap a la coberta–. Sobretot menja els repugnants cucs blancs. I petits wuorls viscosos. Però els gamorreans són massa estúpids per recordar-ho.

–Bona cosa –va convenir Boba.

Gab’borah va mirar a Boba, la seva expressió era malenconiosa.

–Ets un jove valent –va dir–. I afortunat. Molts de la teva edat han desaparegut aquí a Tatooine. Segrestats. Les seves famílies mai han tornat a sentir d'ells. La seva destinació ens és desconegut.

Els ulls de l'ancià es van posar tristos. En contemplar-li, Boba es va sentir trist també, però a més excitat.

–Els he vist! –va començar–. Ells…

Abans que pogués seguir, va aparèixer la figura amb la fosca túnica de Bib Fortuna.

–Tu! –va ordenar amb la seva fina veu. Els seus dits com arpes assenyalaven a Gab’borah–. Dirigeix-te cap a les cuines, immediatament!

Gab’borah es va inclinar.

–Com desitgi –va dir a Bib Fortuna, després va mirar a Boba–. Aniré a la setena cuina –va murmurar–. És el meu lloc habitual de treball.

Boba li va mirar. Va entendre que era la manera de l'ancià de dir-li com podria trobar-lo.

–Adéu –va dir Boba. Gab’borah va somriure, després es va allunyar. Bib Fortuna va donar la volta amb impaciència.

–I tu… –els ulls color taronja del twi’lek estaven fixos en Boba–. Tu has de preparar-te per a una audiència amb Jabba. Tria les teves paraules amb cura –va afegir, la seva boca es va torçar en una burla–. Probablement seran les últimes!

Següent