Traïció a Cestus (LVIII)

Anterior

–58–

Obi-Wan va inspeccionar el petit grup de ressagats que havia sobreviscut a la matança de la cova. Estaven amagats en un congost de roca, invisibles a les naus que planejaven sobre ells, però també invisibles davant altres supervivents o aliats potencials. Si és que quedava algun que no hagués fugit cap al desert.

Calculant per sobre, Obi-Wan va suposar que la meitat haurien estat assassinats o capturats, i gairebé tots els altres s'havien escampat. No estava gens impacient per enviar el seu informe al Canceller Suprem.

Això, és clar, suposant que hi hagués un altre informe.

Va pujar a la part més alta del cingle sense exposar-se al foc enemic, per mirar la zona on havien deixat el seu nou transport: una nau de càrrega comprada a una petita comunitat grangera al sud–oest de la capital.

La nau era un cràter fumejant. Gran part de l'equip de comunicacions i el droide astromecànic... havien desaparegut. Doolb Snoil... assassinat mentre salvava heroicament la vida d'Obi-Wan. Almenys dos clons havien aconseguit salvar-se, i no sabia si hi havia un tercer. Havia vist a un CAR caure protegint a Tull, però no sabia més.

A menys que alguna cosa hagués canviat dràsticament, aquella missió s'estava convertint en el major desastre de la seva carrera.

Kit Fisto es va posar darrere seu. Tot i que no era propi de Kit oferir un gest de consol, Obi-Wan coneixia els cors del seu company. Tot el que podia sortir malament havia sortit malament, però res havia estat culpa del nautolà. Potser, i només potser, tampoc fos culpa seva. G'Mai Duris li havia advertit que hi havia forces sinistres en el joc. Que no podien vèncer... Seria això cert? I, en aquest cas, què significava?

–No ho comprenc –va dir Kit–. Cada moviment individual que hem realitzat ha sortit perfecte.

Obi-Wan va donar voltes a aquestes paraules en el seu cap, intentant rebatre-les. Pel seu trist alleujament, no va poder. Ho havia fet tot bé.

–I, malgrat tot, ens l'han jugat a cada moment –va dir ell, acabant de pensar en veu alta–. És gairebé com si tot el temps haguéssim estat jugant a una partida equivocada.

Tot el temps. Obi-Wan va recordar aquell moment a la sala del tron ​​en el qual va fingir localitzar el cotxe percebent la seva influència en la resta del sistema. Bé, a ell només se li havia ocorregut això a partir d’exercicis similars, menys complexos, que li havia ensenyat Qui-Gon Jinn feia molt de temps. Va sentir que aquesta part del seu ésser es posava en funcionament, com despertant d'una letargia. Necessitava veure alguna cosa. Donar-se compte d'alguna cosa. Observa totes les peces. Quines han estat alterades? Fixa't en el que no veus, a més del que veus. Estudia el que no perceps, a més a més del que perceps. On hauria d'haver una pertorbació que no hi és? Si hi ha alguna cosa que ha provocat que cadascun dels teus plans hagi sortit malament..., si algú va intentar matar-te... Creus que això té l'estil de la Duris? Tenen per ventura les Cinc Famílies tant poder com per provocar semblant catàstrofe? I en cas que la resposta sigui negativa, a quines possibilitats apunta això?

–Obi-Wan –va preguntar Kit, i de cop i volta Obi-Wan es va adonar que s'havia quedat en trànsit. Kit l'observava, i la preocupació arrugava el front normalment impassible del nautolà.

Ell va xiuxiuejar la seva resposta.

–Hi ha un altre jugador. Un altre participant de gran importància en aquesta tragèdia, i porta a la partida des del principi. En algun lloc.

–Però on?

Obi-Wan va negar amb el cap.

–No ho sé. Però em temo que sabrem la resposta en aquesta pregunta abans que això acabi. I desitjarem no conèixer-la.

Un dels clons es va acostar a ells. Es va maleir a si mateix per compadir-se. Si ell estava confós, com estarien aquelles pobres criatures, projectades des d'abans de néixer per operar dins d'una cadena de comandament immutable. Havia de desfer-se del seu malestar i ser digne de la seva confiança.

–Quines són les ordres, senyor? –va preguntar Enta.

–Reuniu l'equip –va dir ell–. Agrupeu als supervivents. Ens anem a l'emplaçament secundari. No sé qui ens ha traït, però aquesta vegada tancarem encara més el cercle.

Enta va assentir amb fermesa.

–Molt bé, senyor.

–Quantes baixes hem tingut?

–Setze morts o capturats, que nosaltres sapiguem, senyor.

Obi-Wan es va adonar que havien arribat uns quants endarrerits més sense atreure l'atenció dels seus perseguidors. Bé. On hi havia disciplina, coratge i creativitat, sempre quedaria esperança.

–Baixes?

–El capità A-98, Nate, ha desaparegut i se li dóna per mort.

Allò va ser un fort cop per a Obi-Wan. Que estrany. Centenars de milers de clons, tots tallats amb el mateix patró. Però sentir això d'aquell soldat concret li feia mal especialment, i no sabia molt bé per què.

Següent