Traïció a Cestus (XLII)

Anterior

–42–

El transport de càrrega blindat jeia destrossat, les flames brollaven de les malmeses entranyes i les llantes es corbaven sobre els eixos com pells de fruita. La mercaderia havia estat rapinyada o calcinada; i la càrrega de xits, saquejada. Els diners en metàl·lic era útil per adquirir béns, comprar silenci i ajudar les vídues i orfes de Vent del Desert.

El fum negre i greixós s'elevava cap als núvols des dels budells trencats del transport. La seva tripulació havia iniciat una marxa de vint quilòmetres de tornada a ChikatLik, amb les mans lligades a l'esquena. El missatge que portaven se sentiria alt i clar: "El caos s'acosta."

Com a bons amants del confort i l'ordre, les Cinc Famílies buscarien una font de seguretat. Els separatistes havien demostrat ser massa perillosos i temeraris, i probablement col·laboraven amb Vent del Desert. Quina opció els quedava? Només una relació més estreta amb la República.

***

–Va bé? –va preguntar el recentment batejat Jangotat.

–Prou –va dir Kit Fisto, mirant pels seus electrobinoculars–. Nosaltres ataquem, ells s'agafen a les ombres i nosaltres els amputem els membres. Les Cinc Famílies aviat resaran pel retorn de l'ordre.

Hi havia confiança en les seves paraules, però estaven tenyides per un lleu matís d'inseguretat.

–No sembla totalment satisfet, senyor.

–No em complau aquest engany, encara que he d'admetre que funciona.

Jangotat va ocultar la seva satisfacció. Les seves percepcions s'estaven aguditzant, cosa que mantenia amb vida a un soldat. Potser tot aquell assumpte de "Jangotat" no estigués tan malament. No tinguis por d’aprofitar les oportunitats. Pensa lliurement. D’acord. Això serà una cosa que el jedi no s'hagués esperat a la vida.

–Permeti’m que li digui, senyor, que aquesta estratègia bèl·lica tan poc convencional salva vides.

Per a la seva sorpresa, el general Fisto va torçar la boca en una estranya demostració d'hilaritat.

–Ah, sí?

–Sí, senyor.

El general va apartar els electrobinoculars.

–Bé. Si un soldat de la República pot trobar admirable aquest objectiu, com no anava a fer-ho un Jedi?

Jangotat es va adonar que allò era una broma per al nautolà, i va somriure en resposta. El moment de gravetat compartida va donar a Jangotat valor per preguntar una cosa que li rondava la ment feia dos dies.

–Senyor?

–Sí?

–El que va fer amb el Mestre Kenobi... Podria aprendre a fer-ho un home qualsevol?

El general Fisto el va mirar amb aquells ulls grans sense parpelles.

–No.

–Ni tan sols una mica?

Hi va haver una llarga pausa, i el general va fer que sí.

–Bé, pot ser que si. Una mica.

–Li faria res ensenyar-me?

–Nate...

–Senyor –Jangotat va mirar ràpidament d'una banda a l'altra, comprovà que estaven sols i va baixar la veu–. Si us plau, no es rigui...

El nautolà va negar amb el cap.

–Mai.

–Estic pensant de posar-me un nom.

Les dents del general Fisto van relluir.

–He sentit que hi ha alguns que ho fan. I en quin nom estàs pensant? Vés amb compte –li va advertir–. Els noms poden tenir molt poder.

El soldat va assentir.

–Doncs... Una amiga m'ha suggerit "Jangotat". El germà de Jango –entretancà els ulls, com esperant un retret–. Creu que és correcte?

Kit Fisto li respectava, i per això es va prendre uns segons per a pensar-ho bé. Li va respondre al cap de gairebé un minut.

–Jango era un home amb una gran fortalesa. Un enemic imponent. M'encantaria tenir al meu costat a algú que porti el seu nom –li va donar un copet a l'espatlla–. Jangotat.

–Li faria res informar al general Kenobi? Jo ja l'hi he explicat als meus germans.

El nautolà va aixecar les celles.

–I què han dit?

Jangotat va riure.

–Que tant de bo se'ls hagués ocorregut abans a ells.

Kit Fisto el mirava ara de forma diferent.

–Entre els meus, posar-se nom és una cosa molt seriosa –va dir–. Una ocasió en la qual es donen regals.

–Però jo no ho he fet per...

El general va alçar la mà.

–M'has preguntat què seria possible ensenyar-te. Hi ha una cosa que potser... t’agradi. Puc ensenyar-vos els teus germans i a tu alguns dels exercicis més bàsics que s'ensenyen al Temple Jedi als nens sensibles a la Força.

–Però jo mai seré tan bo com un Jedi, no? –va pronunciar aquella frase sense desesperació ni ressentiment. Era només una pregunta.

–No –va dir el Jedi–. No tant. Però et coneixeràs a tu mateix i a l'univers millor del que ho faries en altres circumstàncies.

Tots dos es van somriure. Va ser un moment d'autèntica sinceritat entre aquests improbables camarades, una cosa realment valuosa per als dos.

–Llavors comencem com més aviat millor –va dir Jangotat.

Els quatre soldats estaven asseguts a terra a la porta de la caverna, formant un cercle al voltant d’en Kit, mentre començava la lliçó.

–Hi ha una cosa que us puc ensenyar –va dir el nautolà–. És un joc que s'ensenya als padawan més petits. Una cosa que es diu la Fluïdesa Jedi –es va detenir–. Ho voleu aprendre tots?

Estaven tan atents i receptius que Kit no va poder evitar somriure.

–Bé –va dir. Es va quedar en silenci, pensatiu–. Els Jedi senten la Força com un oceà d'energia en què se submergeixen, flotant en els seus corrents o dirigint les seves ones. Per a una persona normal, les sensacions subtils de la vida no són un oceà..., però poden ser un rierol o un riu. Ho enteneu?

Van assentir lentament.

–El vostre cos té records de dolor, ira, por... S'integren en els vostres teixits i són respostes condicionades que existeixen per protegir-vos de futurs danys.

–Com el teixit de les cicatrius? –va preguntar Quàtor.

–Exactament igual –va dir ell, assentint–. Tens com la pell d'un puny. És el que us dóna forma. Quan teniu suficients, són com una armadura. Però els Jedi no porten armadures. L'armadura protegeix tant com aïlla. Els Jedi s'han d'exposar totalment als corrents de l'univers. Puc ensenyar-vos a eliminar algunes d'aquestes ferides.

»Vegeu-les com grans roques, obstacles al riu d'energia. Apreneu a Fugir al voltant de les vostres pors i angoixes en lloc de xocar contra elles. Apreneu-ho el millor que pugueu i pot ser que fins i tot sigueu capaços de dirigir el riu perquè mogui les roques per vosaltres, eixamplant la llera, augmentant el flux d'energia.

–Però com?

Ell va buscar una forma senzilla d'expressar els seus pensaments.

–L’acció física és la unió de la respiració, el moviment i l'alineació. En altres paraules, la respiració es crea gràcies al moviment del diafragma i de la columna. El moviment es crea gràcies a la respiració i la postura adequada. Mantenir aquest triangle en ment mentre practiqueu l'art del combat és adoptar una tècnica marcial o un repte físic i convertir-lo en alguna cosa més –Kit va somriure amb el seu somriure depredador nautolà–. Ja n'hi ha prou de teoria –va dir–. És hora de practicar.

Durant les dues hores següents, Kit els va ensenyar exercicis per refinar la seva respiració i per concentrar-se només en les exhalacions, permetent que la pressió de l'aire omplís passivament els seus pulmons mentre se'ls inflava la caixa toràcica. Es va sentir satisfet en veure la rapidesa amb què assimilaven les lliçons, i els hi va donar més.

El nautolà els va ensenyar a convertir els exercicis cal·listènics bidimensionals en gimnàstica tridimensional, a moure posicions estàtiques mitjançant una nova gamma de moviments, convertint les poses fixes en ones fluides, tot això imbuït del triumvirat de respiració, moviment i alineació. També els va mostrar la forma de realitzar aquests exercicis i combinar-los amb els altres, a entrar i sortir d'ells de forma fluida, creant les seves pròpies combinacions per enfocar-les a necessitats específiques.

Però sempre, sempre, conservant i prestant atenció a la respiració, al moviment i a l'alineació.

Quan va acabar, estaven amarats de suor, però encantats, i van demanar més.

–No –va dir ell–. Ha estat força per un dia. Però recordeu: el que realment importa, el valor de tot això no radica en els exercicis, o almenys no només en ells. El valor real rau en la transició entre un exercici i el següent. La vida sencera és la transició d'un estat a l'altre, d'un moment a l'altre. Cal treballar perquè cada moment sigui una simfonia d'aquests tres aspectes. Feu que el vostre talent evolucioni. Que les tasques externes només serveixin per provar la vostra integració i la vostra claredat. Aquest és el camí a seguir per arribar a ser un guerrer excepcional.

Següent