–33–
Els
filets de fum del fantazi avançaven pel laberint de catacumbes de la Trillot
com els tentacles d'un kraken de foc. Hi havia androides petits desplaçant-se
d'un costat a un altre, servint a tots. Des que Remlout, guardaespatlles de la Trillot,
havia quedat lesionat, un nerviós grup de subordinats va suggerir que potser la
senyora preferia tenir sota el seu control directe el subministrament
d'ungüents i substancies tòxiques.
Però en
aquest moment, Trillot sentia que ho tenia tot menys el control. Lluitava per
mantenir la neutralitat en la seva veu i en el seu llenguatge corporal mentre
parlava amb Ventress, que estava aturada davant ella, immòbil com si
l'haguessin plantat allà, mirant al buit gairebé sense percebre l'existència de
la Trillot. Trillot no tenia ni idea de per quins estranys regnes caminaria
perduda la seva ment.
–Li dic
a Kenobi la veritat? –va preguntar Trillot de nou, enredant nerviosa els dits
de les mans primàries i secundàries.
–Només si
vols seguir respirant –va respondre Ventress–. Ell sabrà que li menteixes o et
creurà un incompetent. En ambdós casos, deixaràs de ser útil.
Els
freds ulls blaus de la Ventress es van obrir com un abisme entre dos mons.
Les
glàndules que Trillot tenia sota els braços van començar a traspuar feromones
de por, i desitjà que Ventress no percebés la seva angoixa. Va assentir
nerviosa amb el cap.
–Sí. Sí,
és clar. Disculpi...
–Digues.
L’x'ting
es va aclarir la gola.
–Si em
permet l'atreviment, tinc una pregunta a fer-li: què té d'important aquest
Jedi? Crec que hi ha coses més...
Una
altra mirada de desdeny.
En
aquell moment, un dels seus guardaespatlles va treure el cap per la porta.
–Aquí
arriba!
Trillot
es va girar només un instant, tot just va moure el cap, però quan va tornar a
mirar, Ventress ja s'havia marxat.
***
Obi-Wan
va entrar al cau, respirant el menys possible per limitar els efectes del nociu
ambient. Però... hi havia alguna cosa en l'aire que li feia desitjar respirar
més profundament. No es va atrevir, sabent que el seu metabolisme tenia un límit
en la seva capacitat de processament.
–Aquesta
olor –va dir.
–Olor? –preguntà
Trillot.
–Sí. És
essència de bantha i... alguna cosa més. Algunes femelles de les Cinc Famílies
ho empren com perfum o...
Tot
d'una va sentir que les peces començaven a encaixar al seu cap. Hi havia moltes
probabilitats que algunes dames de la classe alta visitessin l'antre de la Trillot.
No era d'estranyar. Però dubtava estar reaccionant davant d'una interacció tan
casual, per corrupta que fos. Llavors, què era?
Allà
passava alguna cosa. Per alguna raó, s'havia sentit desconcertat des que van
arribar a Cestus. A la ciutat, en el ball, en els salons, allà, en el cau de la
Trillot, a la cantina...
Hi havia
un fil conductor en tot això o és que només estava cansat? Trillot va torçar la
boca.
–Bé, m'has
enxampat –apuntà un somriure vil i conspirador–. Tinc uns quants, això...,
amics entre les classes altes. Espero que sàpigues guardar-me el secret.
Obi-Wan
es va guardar els seus pensaments. Les perversions de les altes esferes de
Cestus no li incumbien. Però, tot i així...
–Per
descomptat. Sí, segur que és això. Potser sigui una olor que vaig captar en el
ball. Bé –va deixar anar aire i es centrà–. Això és el que vull de tu.
Informació.
–Sobre
què?
–Sobre el
sistema subterrani de transports. Suposo que podràs proporcionar-me-la.
–Per
descomptat.
Un raig
de llum va rajar de la cadira de la Trillot. Va passar un parell de vegades les
mans per ell, i un entramat de nodes i línies en moviment es materialitzà en
l'aire. Obi-Wan es va posar al mig i es va concentrar. En aquest moment, per
primera vegada en dies, es va sentir totalment immers en el seu pla. Potser,
després de tot, aquesta desorientació només era qüestió de nervis.
–Aquí...
–va assenyalar–. I aquí...
***
Hores
després, el droide astromecànic d'Obi-Wan feia servir un canal de comunicacions
codificat per enviar el mapa al camp d'entrenament, on va ser estudiat pels
comandos i per un pensatiu Kit Fisto.
–...
Fins aquí –va acabar Nate.
La
foguera del campament espetegava darrere d'ells. L'entrenament havia anat bé.
Tenien els soldats que necessitaven, ensinistrats per obeir ordres fins i tot
sota una pressió considerable. Calia dir que els homes i dones de Cestus
s'havien adaptat a la disciplina militar amb velocitat i eficàcia admirables.
–Llavors,
això és tot –va dir el general amb el mapa, la foguera i les estrelles del
firmament reflectits en els seus ulls sense parpelles.
Nate li
mirava esperant una paraula, un gest. No comprenia al general Fisto, i sabia
que probablement mai arribés a fer-ho, però esperava que el misteriós Jedi
estigués satisfet del seu progrés. Per alguna raó, desitjava l'aprovació del nautolà.
Kit
Fisto va assentir.
–Bon treball
–va dir, i va tornar a la nau. Els soldats van assentir, rient i compartint
acudits i companyonia, un ritme en el qual Nate va saber barrejar-se
immediatament, oblidant la lleugera intranquil·litat que havia vist en els ulls
del general. Només eren els nervis. Hi havia molt en joc. Els recursos eren
molt limitats. Les opcions molt poques.
I no hi
havia lloc per al fracàs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada