Traïció a Cestus (LXIV)

Anterior

–64–

A vint quilòmetres d'allà, Kit Fisto s’ajupia a les ombres de les parets emblanquinades de l'estació aqüífera. Els escombrats de seguretat passaven cada vint segons, invisibles, indetectables per a tot el que no tingués sofisticats aparells... o una profunda sensibilitat a la Força. Va conduir als seus homes pel laberint energètic, pis a pis, fins que van estar a l'ombra de la paret de l'estació.

–Ara he de deixar-vos. Si aconseguiu tallar l'energia, entreu.

–I tu? –va preguntar Thak Val Zsing.

–Jo us veuré dins.

Kit va observar un canal de duracret que corria paral·lel a la paret. Va saltar sense dir paraula i es va deixar caure per l'abrupte lateral fins al llit. Va poder frenar la seva caiguda, però va saber que no seria capaç de tornar pujant per aquesta paret. Si el pla sortia malament, tindria greus problemes.

Segons la seva informació, l'aigua de la presa de Dashta entrava per aquest canal cada hora. Això no hi havia manera d’evitar-ho, i es va preparar. Va escoltar la remor de l'aigua abans de veure una gran onada acostant-se cap a ell, sacsejant el duracret i girant la cantonada en furiosa escomesa. Kit es va fer una bola per encaixar l'impacte i deixar-se portar pel canal cap a la boca del desguàs. Al cap d'uns moments saltava pel corrent com si mai s'hagués marxat de Glee Anselm. Bang. El corrent va llançar a Kit contra la paret, però ell es va relaxar, cavalcant les ones i sentint les pressions i intensitats del furiós corrent. Més endavant hi havia una reixa de barres entrellaçades que deixava forats de la mida d'un puny. El sabre làser de Kit lluí, aixecant escuma amb els núvols de bombolles gasoses. Un escombrat de la fulla, i les barres es van separar mentre la secció tallada colpejava el cap d’en Kit. Es va introduir pel forat com una anguila, va donar un cop de peu a una paret per allunyar-se i es va trobar en un canal encara més estret, on la pressió de l'aigua augmentava la velocitat i la intensitat del corrent.

L'aigua passava a través d'un raig escalfador que la bullia uns segons abans de conduir-la a un altre sistema de canonades.

Els raigs li van fregar la pell i els seus nervis s’eriçaren per la impressió. No!

Va nedar corrent amunt, atrapat entre el corrent gelat i el raig de calor bullent. Foc i gel, va pensar, donant-se compte de sobte que el fred havia restat energies al seu cos.

El corrent l'empenyia cap a l'aigua bullint, i va intentar arrossegar-se pels costats del canal per sortir a l'exterior. Sense èxit.

El primer fil de pànic es va obrir pas en la seva ment, i Kit Fisto el va extingir de seguida, concentrant-se en cada cop de peu, centrant-se i permetent que la Força trobés el camí metre a metre, entre els constants corrents, fins conduir-lo a una escala que es trobava tan sols a dos metres a sobre d'ell. Kit es va concentrar, es va submergir bussejant profund i va emergir de l'aigua per agafar-se a l’últim esglaó i arrossegar-se cap a l'exterior. Es va estremir. El conducte d'aigua de la muntanya estava tan fred com calent hi havia la caldera. Va trigar un moment en acostumar-hi el seu cos i reduir la tremolor. Allà, al costat més llunyà dels esculleres, podia escalar la paret sense problemes i arribar a una caixa de fusibles del segon pis. Aferrat a la paret, va esperar.

I va esperar.

Alguna cosa no anava bé. Val Zsing i els seus ja haurien d'haver arribat. Va mirar el seu crono...

I llavors, de cop i volta, el corrent d'aigua que tenia sota es va convertir en un simple filet. Havien tallat l'energia! Va començar a sonar una alarma de reforç. Es van sentir crits llunyans al passadís. Només passarien uns moments abans que es restablís el flux d'energia. Però els seus homes ja haurien sentit els crits o l'alarma, i complirien amb la seva part. Ell tenia el treball d’aclarir el camí.

Kit es va arrossegar per un sortint fins a trobar una finestra amb barrots, i va emprar el sabre làser per obrir-la. Després es va introduir a l'interior.

Va escoltar carreres a l'altre costat de la porta. Una alarma secundària sonava insistentment, potser anunciant l'aparició de Vent del Desert. Va esperar fins que van passar les passes, i després va emprendre el recorregut del passadís.

La planta baixa de l'estació de bombament tenia uns deu mil metres quadrats de superfície, amb un sostre que s'alçava a quatre pisos per sobre d'ell. El llit artificial del riu el creuava per la meitat, i cada gota passava pels raigs de calor i per l'arc espurnejant d'una llum de flux, la primera línia de purificació. Encara que no filtrava l'aigua tan a fons com l'estació de la ciutat, era la primera línia de defensa i matava el vuitanta per cent dels microorganismes, neutralitzant moltes toxines.

El sòl va tremolar quan una explosió va sacsejar el complex. L’explosió s'havia generat prop d'una de les portes exteriors. Kit Fisto va somriure, ombrívol, en veure més guàrdies dirigint-se en aquesta direcció.

Amb la il·luminació momentàniament limitada i duent a terme un atac de distracció per davant, li seria més fàcil dur a terme la seva missió. No seria senzill, però això ho faria més fàcil. Es va agafar a la part inferior de la passarel·la, respirant profund per relaxar la tensió de dits i espatlles, i va avançar penjat pel perímetre de la sala per deixar-se caure els quinze metres que el separaven del terra, aterrant en silenci.

Es va introduir en l'estada, i l'únic guàrdia que hi havia no va tenir ni temps de tornar-se abans que Kit s'abalancés sobre ell. El guàrdia va aconseguir alçar la seva arma, però Kit la hi va treure de les mans. El nautolà va continuar el moviment amb un cop de peu al cap, inutilitzant el desgraciat cestí abans que pogués dir res.

Es va girar per examinar el panell de control i va tancar el subministrament d'aigua a Clandes. La següent fase era senzilla: destruir el panell per congelar les instal·lacions. El sabre làser de Kit lluí de nou, i al cap d'uns segons el panell era una ruïna fumejant,

Va examinar els danys amb rapidesa. Trigarien dies a tornar a posar en marxa aquella estació. El sòl sota els seus peus es va estremir quan una explosió va sacsejar l'edifici.

Bé. Més confusió, més mal. Amb sort, sense més pèrdua de vides.

Era hora d'escapar.

Kit Fisto va sortir de l'habitació i es va trobar de cara amb l’equip de seguretat. Estava a un pas d'ells i es va veure obligat a defendre’s amb el sabre làser. Va intentar evitar les maniobres letals. Només estan fent la seva feina. Però va arribar un moment en què aquesta limitació no va servir de res, i dos dels homes van caure en el vertiginós enfrontament. Un tercer va brandar la seva arma, i el Jedi va saltar per la barana, va caure una distància de dos pisos i va aterrar dempeus.

Més guàrdies. El seu sabre làser semblava moure’s amb vida pròpia, abans que es produïssin els trets, i va bloquejar dos, tres, quatre..., i de sobte es va trobar entre ells, amb els llavis premuts i els ulls entretancats.

Els guàrdies van morir allà mateix, entre crits.

Aquest assumpte de Cestus es posa lleig per moments, va pensar Kit Fisto amb amargor. Llavors, els remordiments i les suposicions es van diluir mentre una membrana de llum de sabre làser omplia l'aire que li rodejava, i els guàrdies queien a terra. Va entrar en un frenesí combatiu, i el dimoni de la seva ment, atrapat en els barrots de la disciplina, el va guiar mentre brandava la seva arma a l'estil de la Forma I.

Va escoltar la sirena abans de detenir-se, però només una mica abans, adonant-se que el so no li havia arribat de forma conscient. Senzillament, s'havia concentrat tant que va deixar de percebre els estímuls externs.

Al seu voltant hi havia vuit guàrdies a terra, queixant-se. La boca d’en Kit es va torçar en un jurament que al Consell Jedi li hagués avergonyit sentir. Era precisament el tipus de carnisseria que esperava poder evitar.

Me n'he d'anar.

Mentre se n'anava, un tècnic enorme el va amenaçar amb una eina. Malalt per aquella situació, el Jedi va entrar en l'agressiva espiral que l'altre traçava amb l'arma, i la hi va treure de les mans. Va empènyer al seu contrincant contra la paret, i el tècnic va posar els ulls en blanc quan un cop al plexe nerviós, just sota el braç, li va paralitzar el sistema nerviós voluntari.

–Dorm –li va xiuxiuejar Kit Fisto mentre queia inconscient–. La vida és somni.

O un malson, va pensar. Un del qual cada vegada més cestins no despertarien.

Següent