Capítol 14
Boba no va tenir temps
per pensar. Va actuar.
Sense fer soroll va
saltar cap a un costat. El ganivet del drovià va xiular inofensiu a través de
l'aire on, un nanosegon abans, Boba havia estat.
–Ei? –Mirà bocabadat
el descomunal alienígena.
Una petita taula
estava parada prop de la pantalla. Boba va agafar la taula i la va balancejar
enfront d'ell, defensant-se del ganivet del drovià. Els hostes d’en Jabba
cridaven i es dispersaven en totes direccions. Jabba observava, rient
grollerament.
–Pagaràs per això! –va
clacar el drovià.
Quan el guàrdia li va
atacar, Boba va elevar la taula cap amunt. El ganivet es va clavar en la
superfície de fusta. Mentre que el drovià lluitava per alliberar la seva arma,
Boba va empènyer la taula cap amunt. Llavors va saltar cap a un costat, fument
una coça als pesats genolls del guàrdia. Amb un sord gemec, el drovià va
ensopegar i va caure. Els hostes d’en Jabba van riure quan Boba sense alè es va
encarar a Jabba.
–No sóc esclau o serf
de ningú! –va dir Boba–. Treballaré per a vostè, per un preu… però jo xifraré
aquest preu!
El riure d’en Jabba
continuava. Mirà a Boba. Després d'un moment va assentir.
–Ets del meu tipus
d'escòria! Seràs un bon caça-recompenses.
La protecció del seu
casc feia sentir-se audaç a Boba.
–Qui diu que no estic
preparat?
Jabba va somriure amb
picardia.
–Aviat tindràs
l'oportunitat de provar-ho. Tinc un treball que necessita ser realitzat. Ja
havia cridat a un altre caçador, però tal vegada l'encàrrec hauria de ser teu.
Jabba es va tornar i
li va tirar una mirada despectiva al drovià.
–Porteu-lo al palau
–va ordenar als seus guàrdies–. Una vegada que arribem, fiqueu-lo en una
cel·la.
El drovià va rugir i
va lluitar furiosament quan els gamorreans li van agafar i se’l van emportar.
Boba els va observar
anant-se’n. Mai hauria imaginat que pogués sentir llàstima pel drovià. Malgrat
tot, el fet de pensar en les bèsties de la fossa de Jabba li va esperançar que
el gàngster canviaria d'idea.
–Estral! –tronà
Jabba–. He ordenat a Bib Fortuna que prepari la barcassa velera per a la nostra
partida. Sortim immediatament. Assegura't que aquesta cúpula sigui
desmantellada. I mira que el nostre nou recluta no es quedi enrere.
–Sí, el meu senyor –va
respondre l’etti.
Es va tornar i va
mirar a Boba. Era obvi que no estava impressionat pel que havia vist.
–La barcassa estarà
aquí en pocs minuts. Pots aparcar el teu speeder a l'àrea d'emmagatzematge. El
menjar se servirà en la coberta principal després de la sortida.
–No tinc speeder –va
dir Boba.
–Un caçador de
recompenses sense vehicle? –va preguntar Estral amb desdeny.
–La meva nau està sent
reparada –va afegir ràpidament Boba–. Està en el moll d’atracada de Mentis
Qinx.
Estral li va mirar amb
un fred somriure.
–Qinx estén molt
crèdit a aquells en necessitat. A canvi exigeix grans tarifes. Molts es troben
amb què són incapaços de pagar-li i ell es queda els seus navilis. Seràs
propietat de Jabba el Hutt abans que recuperis la teva nau.
–Això ho veurem –va
etzibar Boba.
Però dins del casc, es
va afligir. Ser un caçador de recompenses significava tenir llibertat per viure
i viatjar on volgués, quan volgués.
No volia haver de
respondre davant Jabba el Hutt per sempre.
No volia respondre
davant ningú més que a si mateix.
Així i tot, Estral
tenia raó. Boba necessitava crèdits per pagar les reparacions i el
reproveïment de l'Esclau I.
Jabba havia dit que necessitava caçadors de recompenses. Va dir que tenia un
treball que havia de ser realitzat. Si Boba feia aquest treball, podria exigir
suficients crèdits, o més, per recuperar la seva nau. Llavors podria
establir-se pel seu compte i anar a qualsevol part de la galàxia.
Podria ser lliure.
Àdhuc millor.
Per fi, seria un
caça-recompenses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada