Traïció a Cestus (LXVIII)

Anterior

–68–

Els següents dies van ser com una mena de somni, un període fantasmal del que hauria de despertar inevitablement. El poble va acceptar el fet que es traslladés a viure a casa de la Sheeka Tull, i els nens van acceptar que s'instal·lés a l'habitació de convidats.

Mentre Jangotat prenia al sol, Tari, el fill de la Sheeka, va seure al seu costat al porxo. Van estar xerrant una estona, i en un moment donat Jangotat va començar a utilitzar el seu ganivet per tallar una joguina al nen ros.

Jangotat sabia que li donaven la benvinguda perquè fos un d'ells i perquè Sheeka el convidava a quedar-se, tot i que aquesta era una opció impossible. Era gent pacífica que resava perquè Cestus no es veiés ficat en un conflicte que escapava a la seva comprensió. Ara el comprenia molt millor. Les anguiles havien donat permís als seus estimats amics perquè utilitzessin els seus ous estèrils, però només amb fins defensius. Només per proporcionar als humans una forma de guanyar-se la vida, de salvaguardar l'economia del planeta que els donava la vida. Modificar els androides de seguretat per a la batalla era una abominació que podia destruir-los a tots. Un nivell més de confusió.

Però, tot i els problemes, els grangers de fongs dels turons Zantay oferien a Jangotat, sense paraules concretes, una cosa que en realitat no havia tingut. No només una casa, sinó una llar. La fillastra de la Sheeka, Tonoté, va seure a l'altra banda, amb els cabells vermells regirats per la brisa del migdia que bufava al desert.

–I on aniràs després? –va preguntar Tonoté amb una veueta fràgil que li va desarmar.

–Després de què?

–Quan deixis de ser soldat. On aniràs? On és casa teva?

–El GER és casa meva,

Ella va recolzar el caparró a la seva espatlla.

–Però quan deixis de lluitar. On aniràs?

Aquestes paraules van ressonar en la seva ment de forma estranya. On aniràs...?

No has d'anar a cap lloc. Moriràs on et diguin que moris.

–No sé què vols dir.

Per què mentia? El major anhel d'un soldat és morir en servei.

O no? Mai se li havia passat pel cap la possibilitat de tenir un altre destí. No feia tant de temps que els clons existien com perquè hi hagués algun que envellís o es retirés..., tot i que a saber què significava això per a una criatura amb una esperança de vida tan truncada.

Simplement no hi havia precedents.

Tari el va mirar amb adoració, i Tonoté va doblegar el seu llarg i elegant coll per donar suport al caparró a l'espatlla d’en Jangotat. Sheeka observava l'escena des de la finestra, i va somriure per a si, tornant a tancar les persianes.

Següent