Traïció a Cestus (XXXII)

Anterior

–32–

Algú va trucar a la porta. El taxista Chipple era a l'entrada i li va donar un datadisc amb les mans secundàries.

–El meu client diu que ho vegi.

Obi-Wan va inserir el disc a l’astromecànic i va esperar un moment a què es generés el camp d'imatge.

G'Mai Duris va aparèixer davant seu, en l'aire.

–Les coses s'han agreujat –va dir ella–. El meu lloc al comandament del Consell del Rusc corre perill. No puc confiar en ningú més. Li demano que vingui a la meva residència, on podrem parlar de forma més segura. És qüestió de vida o mort.

Duris tenia un apartament al districte de luxe de ChikatLik. Un servent va fer passar a Obi-Wan a la luxosa habitatge.

L'interior de l'apartament era una barreja entre tecnologia i la tradicional arquitectura x'ting de duracret mastegat.

Obi-Wan va seguir la Duris fins a la cuina. Allà, diverses bombetes il·luminaven un bell jardinet de bolets i fongs. Es va quedar atònit. Allò requeria un nivell de mestratge, tota una vida aprenent a crear un bosc de fongs en miniatura.

–Preciós –va dir ell.

–És la nostra medicina i la nostra cuina –va dir la Duris–. Cada família té el seu bosc de bolets, un equilibri entre diferents espècies que ha passat de generació a generació durant milers d'anys.

G'Mai Duris va agafar una mica d'aquí, un pessic d'allà, i davant l'atenta mirada d'Obi-Wan va donar el toc final a un dinar que semblava creat a partir de cent plats diferents de fongs de diferents textures. El seu bosc privat li oferia condiment i guarnició. Va treure d'un armari especial uns trossos més grans i carnosos d'un fong de major grandària. L'olor era tan deliciosa que gairebé resultava intoxicant.

–Em veig obligada a enfrontar-me a Quill aquesta nit. He sentit parlar dels Jedi..., diuen que són els millors lluitadors de la galàxia. Pots ensenyar-me?

Obi-Wan va inclinar el cap.

–Ho sento. No hi ha temps –li va indicar ell.

Ella va seguir amb els preparatius, però li tremolaven les mans primàries i secundàries.

–Existeix la possibilitat que pugui utilitzar un substitut? –va preguntar ell–. Algú que ho faci en el seu lloc?

–No és costum –va respondre ella amb tristesa–. Tenia l'esperança que aquest dia no arribés mai. Sabia que era una esperança vana, però havia d’intentar-ho. Li faria res quedar-se, si us plau, i sopar amb mi? Si us plau?

Tremolava de tal manera que no va poder negar-se.

Ella li va servir el que va anomenar el seu "últim sopar". Un últim acte ritual. Els seus moviments eren perfectes, com quan realitzava un moviment o articulava una paraula en un acte oficial. Els seus gestos eren precisos, elegants, controlats.

Ell li va preguntar coses del rusc, dels rituals.

Ella no deixava de mirar el cronòmetre, sabent que la seva hora s'acostava.

–No puc enfrontar-me a Quill a la sorra. No puc acabar massacrada en públic. Tinc por del que podria arribar a fer. Potser li supliqui, deshonrant així al meu llinatge. Prefereixo morir aquesta nit. En el meu bosc de fongs hi ha plantes amb les que puc acabar amb la meva vida –ella va somriure tristament–. Nosaltres tenim una dita: "La mort és la foscor. Els nens estan fora de perill." Vol dir que cal tenir valor.

Així estaven les coses. Ell es va sentir aclaparat pel fet que la conversa hagués adoptat un to tan mortalment casual.

Se li va ocórrer alguna cosa.

–Què passaria si tots dos morissin? –va preguntar.

–Que el Consell seria lliure de prendre les seves pròpies decisions. Sense Quill, crec que serien més raonables.

–Llavors jo tinc la solució per a vostè –va dir Obi-Wan–. La solució està en el seu "últim sopar".

–Què?

–Escolti’m –va dir ell, apropant-se–. Tinc la solució, si vostè té el valor necessari.

***

Tots dos van prendre un turboascensor fins a les profunditats de la ciutat, sota els districtes on els colons vivien, treballaven i es creien els amos d'un món captiu. I van seguir baixant cap als districtes més antics. Allà, en alguna cosa semblant a una comunitat, seguien vivint uns milers d’x'ting.

Les coves s'havien format per infiltració d'aigua, no per activitat volcànica. Les parets tenien la textura del duracret mastegat típic del rusc. Allà baix seguien fent-se les coses a l'estil tradicional.

A la taula del Consell del Rusc s'asseien dotze ancians x'ting, un per cada rusc del planeta. Què poderosos i majestuosos haurien d’haver estat en el seu moment. Ara, amb els ruscs trencats i disseminats, s'aferraven a les glòries passades. Tot i les humiliacions diàries que patien, els dotze es van presentar amb dignitat davant la regent i el seu acompanyant foraster.

Quill es va treure la túnica i va revelar el seu poderós tòrax.

–Així que has decidit no llevar-te la vida –va somriure, burleta–. Bé. Vull que tot el Consell percebi la pesta que emanes en morir.

Duris tremolava tant que amb prou feines va poder llevar-se la túnica, i va estar a punt de deixar-la caure quan la va donar a Obi-Wan.

–Valor –li va dir ell en veu baixa–. Els nens estaran bé.

–Jo no tinc nens –va xiuxiuejar ella. Era gairebé un lament.

–Totes les ànimes d'aquest planeta es troben ara a les teves mans –va dir ell–. Tots ells són els teus fills.

G'Mai Duris va assentir.

El terreny de combat era un cercle de sorra batuda de vint metres de diàmetre. Quill va començar a actuar com Duris pensava que ho faria, passejant-se i vanant-se, irradiant menyspreu. Va fer un parell de fintes amb l'agulló, davant les que Duris va respondre sense esquivar o saltar, sinó tancant els ulls i entrellaçant els dits de les seves mans primàries i secundàries.

"La resposta està en el seu últim sopar", li havia dit Obi-Wan. La col·lació ritual pensada per eliminar tot rastre de sentiments. Només un mestre, preparat per servir l'últim sopar des del naixement, podria haver-se comportat com ho va fer ella al seu apartament. G'Mai Duris mantenia una calma total, tot i enfrontar-se al final de la seva vida.

"Això és el que ha de fer", li havia dit Obi-Wan. "Tanqui els ulls. Pensi que està preparant el seu últim sopar i mantingui la calma. Quan li piqui, en el moment en què senti el seu agulló, piqui-li vostè. No intenti sobreviure. Actuï com algú que ja ha mort."

Quill es va acostar, i ella es va limitar a esperar.

Ell anava d'un costat a un altre, intentant espantar-la. Res del que va fer va funcionar.

"Hi ha un secret en l'art de la guerra", li havia dit Obi-Wan. "Un secret que no té res a veure amb l'entrenament ni amb moviments vistosos. És el desig d'intercanviar la teva vida per la del teu enemic. No lluitar mai per una cosa per la qual no es voldria morir. Els que lluiten per la glòria, la riquesa o el poder, es mouen sobre sorres movedisses i no sobre la roca del veritable valor. Lluiti pel seu poble. Lluiti pel seu company. Per a vostè, morir significarà la victòria. El terreny de combat no serà un simple cercle de sorra. Sinó el seu cor."

Quill va saltar, fanfarronejant i va moure el seu agulló. Xiuxiuejà i va descriure un cercle rere l'altre, fent ganyotes. Mentrestant, G'Mai Duris romania immòbil.

Esperant a compartir la mort amb ell.

Finalment, Quill es va aturar, estupefacte. La seva màscara de confiança s'esquerdava per primera vegada. I sota ella només hi havia por.

G'Mai Duris es va quedar allà, amb els ulls tancats. Esperant.

La boca d'en Quill va tremolar, i va baixar la mirada a terra.

–Em..., em rendeixo –va dir, emanant odi.

El més ancià del Consell es va aixecar i va prendre la paraula.

–G'Mai Duris és la guanyadora. Caiza Quill ha de cedir el seu lloc.

G'Mai Duris es va alçar en tota la seva alçada, entrellaçant els dits de les seves mans primàries i secundàries en un gest formal.

–Companys i ancians –va dir–. El meu estimat amic el Mestre Kenobi m'ha explicat una cosa impressionant. Durant segles hem sabut que als nostres avantpassats els van enganyar per arrabassar-los les seves terres, unes terres que es van comprar amb quincalla que es va considerar moneda legal. Hem passat anys sense obtenir una compensació per això, a part de les engrunes que li sobraven a Cestus Cibernètica. Però això canviarà –els seus ulls relluïen–. El Mestre Kenobi ha portat un advocat de Coruscant, un víppit que coneix bé les seves lleis. I, segons l'autoritat central, si decidim tirar endavant aquest cas, podrem destruir Cestus Cibernètica. Si les terres en què es troben les seves fàbriques ens pertanyen, podrem cobrar-los el que vulguem per l'ús de la terra, i potser fins i tot quedar-nos amb les seves instal·lacions.

–Què? –va dir el més ancià del Consell amb els ulls oberts de bat a par–. És això cert?

Quill va quequejar de ràbia en parlar.

–L'únic que aconseguiràs amb això és la destrucció del planeta! Destrueix a Cestus Cibernètica i faràs desaparèixer la nostra economia!

Els ancians van mirar a Quill amb menyspreu.

–El Rusc ja existia abans que arribés Cestus Cibernètica. No és el Rusc qui patirà si la companyia canvia d'amos... o inclús si desapareix. Els qui patiran seran els que es van vendre als colons per una promesa de poder.

–Però, senyors meus –va dir la Duris–. Jo tinc obligacions envers els colons, amb la gent que va venir a Cestus amb el seu talent i el seu cor, i que l'únic que volia era construir aquí una vida. No podem utilitzar això per destruir. Hem de fer-ho servir per construir i per curar.

Els ancians van assentir, encantats amb la seva misericòrdia.

Quill va tremolar.

–No has guanyat res, Duris! Anul·laré el que facis, ho juro. És igual el que creguis tenir, el que creguis saber... Això no s'acaba aquí –i va sortir d'allà fet una fúria, humiliat i rabiós.

–Pot fer-ho? –va preguntar Obi-Wan.

–Potser. Qualsevol membre de les Cinc Famílies pot vetar un acord específic. Si ell considera que li interessa, o que vol fer-ho simplement per odi, ho intentarà –un pensament alarmant li va passar pel cap–. Potser intenti evitar que vostè comuniqui aquesta informació a Palpatine. Potser hauria de notificar-ho immediatament.

Obi-Wan va negar amb el cap, reticent.

–El Canceller ho utilitzaria per tancar legalment Cestus Cibernètica. I ningú guanyaria res amb això. Crec que el millor serà reservar-nos aquesta dada fins al final, com a últim recurs d'emergència.

Va considerar allò des de tots els angles possibles i no va veure fallades en la seva argumentació.

Bé. Semblava que res seria fàcil en aquesta missió.

–Però tot això només és economia i política per a les Cinc Famílies. Mentre això segueixi així, prendran decisions basant-se en els seus llibres de comptabilitat. Ja és hora que això canviï, és hora que convertim els seus dilemes en alguna cosa més... personal.

Molt més tard, aquesta mateixa nit, Obi-Wan va mantenir una conversació secreta amb Kit Fisto.

–Les coses s’aguanten en un equilibri precari–, li va dir–. Vull conèixer la teva opinió.

–Obi-Wan –va dir Kit–. Sé que odies haver d’enganyar a algú, però aquests éssers no tenen ni idea de com de perillós que pot ser el Comte Dooku. Si una mica de... teatre pot salvar vides, llavors endavant.

Obi-Wan va sospirar. Era cert, però desitjava no tenir la impressió que Kit estava impacient perquè donés començament el següent pas.

–Molt bé –va dir per fi–. Seguirem endavant. Tindràs tots els detalls del magcar en un moment. Però hi ha alguna cosa més important: has estat practicant?

–És clar –va respondre Kit–. Prepara't per veure una actuació de les que només es veuen un cop a la vida.

Següent